Llop i humans, com l’aigua del Matarranya: negociació! (i II) (Viles i gents, Natxo Sorolla)
març 11Natxo Sorolla
(Viles i gents, publicat a La Comarca, 8/3/2024)
(Primera part: Lo llop i les seues creus (I))
Que el llop torno als Ports de Beseit, un segle després que el vam extingir, encén debats entre els que volen la seua recuperació i els que temen los atacs al seu bestiar. I tots tenen raó. Lo llop té el seu paper en mantindre la biodiversitat. I és un depredador. Lo llop té cares i creus. Com qualsevol espècie, també natres los humans.
Los últims anys hi havie sobrepoblació de cabra montesa als Ports que plantegen problemàtiques per als cultius. Però si hi ha molta densitat permet que s’estengue a altres territoris. La presència del llop ajudarie a regular les poblacions d’esta cabra. I el llop ibèric arribe aquí quan ha pogut eixir del racó cantàbric a on l’havíem reclòs, allà a on a alguns ja els pareix que n’hi ha massa. I és probable que aquí acabo creuant-se en lo llop itàlic, que de la pressió de quedar-ne només un centenar d’exemplars, s’ha acabat recuperant gràcies a que als humans mos ha entrat (una mica) lo coneixement i protegim mínimament les espècies amenaçades. Si es creuare aquí la parella de llops ibèric i itàlic, diversificarie l’embut genètic que afronte l’espècie. Però este equilibri entre espècies només és possible ajustant i tornant a ajustar. Allà s’ha desequilibrat, aquí n’hi ha una mica massa…
L’equilibri entre el llop i els humans també requerix ajustar les mides. O si ho voleu: negociació, negociació, i negociació! No oblidem que el llop també represente un perill per al bestiar domèstic. Los atacs de llops a ovelles no són estranys. I crec que l’essència està en trobar un (difícil) equilibri entre la protecció del bestiar i els pastors, i la conservació del llop. I és que qui alguna cosa vol, alguna perra li coste. No podem fer pagar als pastors lo preu de conservar el llop. Cal millorar les defenses davant lo depredador, i incrementar les indemnitzacions pels atacs de llops. I evitar a tota costa que qui pateix mals sigue qui pago els costos del llop.
Cal promoure la col·laboració entre pastors, administracions, ciutadans conscienciats i científics per a elaborar estratègies de protecció de l’economia i el llop. I si cal, arribar a acords per a liquidar els exemplars de llop que de manera recurrent ataquen lo bestiar. I cal conscienciar a la població sobre la importància del llop per al medi ambient, a l’estil de Rodríguez de la Fuente, i donar-li un valor econòmic. Potenciar el turisme per a l’ataüllar el llop i les seues llegendes pot ser un atractiu per al turisme de qualitat, com ho fan a Somiedo en l’onso. Tenim un repte important, i el camí no és fàcil. Però com ja ham demostrat gestionant l’aigua del Matarranya, la voluntat, les bones idees, lo diàleg, la negociació, i els acords són possibles. Aixina que a la faena!
