Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Llengua

Figues. Estela Rius (ViG)

jul. 23
Matarranya, Viles i gents

Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques…

La figuera és un arbre que encara avui en dia és fàcil troba’l a consevol finca de secà, com per les hortes de l’Algars i del Matarranya, sempre a prop del braçal de rec, cosa que fa que estos arbres tingon unes dimensions considerables. Podem trobar les figueres bordes, que creixen de manera espontània, les figueres setjoles, les figueres blanques i les negres.

Continuar llegint… Figues

Comments Off none Read more

La Cooperativa de la Codonyera en perill. Tomàs Bosque (ViG)

jul. 23
Mesquí, Viles i gents

Tantes voltes que he pensat escriure de la nostra cooperativa, perquè va ser una gesta impressionant de tot un poble, quan, recent acabada la Guerra cruel del 36, que ho va deixar tot desfet, es van posar en marxa per buscar una solució a l’extrema misèria d’aquells anys; i eixa sortida no podia ser altra que una Cooperativa del Camp, per defensar los interessos de la majoria de la gent, llauradors menuts, decantats a les idees cooperativistes degut als maestres que havíem tingut durant la República. Source: La Cooperativa de la Codonyera en perill

Comments Off none Read more

Reutilització. Vicent Pallarès (ViG)

jul. 23
Viles i gents

M’ha semblat molt interessant el projecte de la Mancomunitat Penedès-Garraf amb l’Espai Com Nou, que posa de manifest la necessitat de fomentar la reutilització en una societat consumista. Aquesta iniciativa no només és un pas endavant en la reducció de residus, sinó que ens recorda la importància de repensar els nostres hàbits de consum.

Continuar llegint…  Reutilització

Comments Off none Read more

La marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya de FAVARA

jul. 22
Matarranya, Normalització del català

XXIV HISTÒRIES DEL RIU 2025.
Dissabte 2 d’agost de 2025
La marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya de FAVARA (Saragossa) al 107.6 de la FM, també ens pots seguir via internet , a la nostra página web “ La Veu del Baix Matarranya”.
El programa es repetirá el diumenge 3 d’agost
12 hores de ràdio en directe. De 9 a 21 hores
9-9:05 SINTONIA (5 minuts) Així m’agrades Matarranya, de Ángel Villalba.
9:05- 9:20
La moda i el cuidado dels cabells. Ana Ballesteros . (15 minuts)
9:20- 9:30 Mari Tere Roc Valls , presidenta de les Dones Favaroles (10 minuts)
9:30- 9:55
Recreacionisme històric de la Batalla de l’Ebre. Sant Sebastià, Faió en festes. Roberto Cabistany, alcalde de Faió. (25 minuts)
9:55-10:10
Sanitat al món rural. Balbino Serrano, metge de Nonasp. (15 minuts)
10:10-10:30
Què llegim? Raquel Llop Labaila i Judith Bielsa ( 20 minuts)
10:30- 10:40 Gent del Matarranya pel món – Favara . Miguel Cubeles , frare marista – França ( 10 minuts).
10:40-10:50 Gent del Matarranya pel món. Maella. Anabel Pastor viu a Dublin (Irlanda) (10 minuts)
10:50- 11
Rubén Martín Mestre, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis, Tajo Bajo i Rusticco, ( 10 minuts)
11: 11:30

Tertúlia: “El futur que ja és aquí” . Gent jove i preparada parlaran de (IA) inteligència artificial, nous treballs, xarxes socials, política , vivenda, relacions…
Adrian Sancha, Óscar Brunet, Delfín Roc , Judith Bielsa, Raquel Llop, Silvia Cubeles. (30 minuts)
11:30- 11:45 Històries de Nonasp. Josep Mª Ráfales
(15 minuts)
11:45-12 Històries de Favara. Paco Doménech (15 minuts)
12-12:30
Àgora. “Els Tatuatges”. Arancha Bielsa, Joaquin Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén, Neus Valls, Elías Satué. (30 minuts)
12:30- 12:45 Natxo Sorolla, sociòleg (15 minuts)
12:45-12:55 El xef maellà Rubén Catalán (10 minuts)
12:55- 13:10 Històries de Maella , Yolanda Abad.(15 minuts),

13:10-13:25 Històries de Faió. Pepita García Vallespí. Una persona de Faió que recorda l’altre Faió (15 minuts)
13:25-13:40 Marcos Víctor Calleja, President de la Societat de Caçadors de Favara. (15 minuts)
13:40- 14 Música per a recordar. Ramón Balaguer, (20 minuts)
14- 15
Resum de programes de producció pròpia, emesos durant la temporada 2024-2025 . Marcos Calleja Bañeras i Luis Carví (60 minuts)
15-16
MIX , amb música i músics de la comarca (clàssics i moderns) (José Peris, Carlos Satué, Negoci de Corbs, Puvalls, Ángel Villalba, grups de jota, coral de Casp…( 60 minuts) Luis Carví , Marcos Calleja
16-16:30
Festes de Maella. Virginia Rufín Barberán concejal de festes i comissió (30 minuts)
16:30-17
Tertúlia esportiva .- Ciclisme, José Miguel Latorre, José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver de futbol Sala, Jorge Mas del pàdel…(30 minuts)
17-17:30
Festes de Favara. Comissió i concejal de festes Víctor Taberner Barriendos (30 minuts)
17:30- 17:45 El cine. Lifo Ros (15 minuts)
17:45- 18:15 Festes de Nonasp. Sadoc Gallardo Vacas , concejal de festes i comissió. (30 minuts)
18:15- 18:45
Tertúlia econòmica. ”Tenim futur?”. Alberto Balaguer, agricultor de UAGA, Michel Campanales, cunicultura, Raúl Valén president Cooperativa de Casp- porcí-, Alberto Cervera gerent cooperativa de Favara, Miguel Zurita Gimeno (president Riera i Frtas García). (30 minuts)
18:45- 19
Inés Mera Gallego , farmacéutica y dietista – nutricionista. ( 15 minuts)
19-19:10
Gent del Matarranya pel món. Nonasp . David Roc Roc desde Suècia (10 minuts)
19:10-19:20 Gent del Matarranya pel món. Faió .Adrián Llop Recha . Oslo – Noruega(10 minuts)
19:20- 19:55 Les músiques del món. És l’hora boja de la marató:
• Parla amb JAVI, o truca al 976635263, i dedica una cançó a qui tu vulguis. (35 minuts)
QUINS SÓN ELS RACONS MÉS BONICS DEL TEU POBLE?
19:55- 20:10 Maella. Roser Quintana Zapater, responsable de la casa natal-museo de Pablo Gargallo . (15 minuts)
20:10-20:25 Nonasp. Maite Oset Borrás. (15 minuts) .
20:25- 20:40 Faió. Pepita Solé Villanova . (15 minuts)
20:40- 20:55 Favara. Jose Luis Albiac Balaguer . (15 minuts)
20:55-21 Final de la marató.
Recordo als participants la importància de seguir l’horari.
Recordo, als que participen a les seccions amb més d’un persona, que solamente tenim una línia telefònica, per tant la seva presència a l’emissora és imprescindible.
Recordo que les trucades es faran desde el telèfon de l’emissora 976 635 263.

Comments Off none Read more

Premi Franja a Ramón Mur 26/7/2025

jul. 14
Activisme, Baix Cinca, Matarranya

Comments Off none Read more

XVIII PREMI FRANJA “CULTURA I TERRITORI” a RAMON MUR GIMENO

jul. 9
Activisme, Matarranya

Calaceit, dissabte 26 de juliol de 2025

XVIII PREMI FRANJA “CULTURA I TERRITORI” a RAMON MUR GIMENO
LLOC: TEATRE MUNICIPAL
Programa:
19:00 H: Benvinguda per part de la l’Ajuntament de Calaceit
Presentació de la Jornada a càrrec de la Presidenta Ana Soriano Barberán.
Intervenció de Loli Gimeno Puyol, Vicepresidenta de l’Associació Cultural del Matarranya sobre el premiat.
Acte seguit, l’historiador Joaquim Montclús explicarà les vinculacions del premiat amb destacats personatges dels moviments regeneracionistes de principis del segle passat i la relació amb diferents pobles del Matarranya.
Cerimònia d’entrega del XVIII Premi Franja: llengua cultura i territori.
Pepa Nogués, professora i responsable de projectes a l’ASCUMA, farà la presentació del Premi Franja i la seva història.
Acte d’entrega del Premi a Ramon Mur Gimeno
Cloenda de la jornada amb l’actuació del cantautor Fernando Mallen
21:00 H.: Sopar de convivència. Cal apuntar-se trucant al 628 69 77 51 fins al dia 18 de juliol. El sopar costa 25 €

Esperem la vostra participació.
Moltes salutacions,

Ana Soriano Barberán
Presidenta

ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Comments Off none Read more

Últims Viles i Gents

juny 19
Matarranya, Mesquí, Viles i gents

Miralls buits

Perquè al cap i a la fi, la moda que no deixa petjada a dins, només és silenci del que voldríem ser

Comentar

Luismi Agud

Recuperar el rebost

Recuperar el rebost és més que una qüestió pràctica: és una manera de connectar amb la nostra cultura culinària, de tornar a posar en valor l’art de planificar i d’apostar per una vida més autosuficient

Comentar

Vicent Pallarés

Edificis de pedra seca

I aquí està la feina que haurem de fer per donar sentit a l’Associació que s’ha format per rescatar los edificis de pedra seca

Comentar

Tomás Bosque

El misteri de la morra

Una manifestació cultural característica de les comarques del Matarranya i el Baix Aragó, així com de la resta de la província de Terol, apareix a una de les obres més destacades d’un dels escriptors hispanoamericans més celebrats de tots els…

Comentar

Lluís Rajadell

La possibilitat de Déu

Desitjaria de cor tindre la fe de mons pares; poder sentir, per exemple, la pau de posar-se en les mans de Déu quan la vida es complica

Comentar

Carles Terès

Un dia sense llum

Com a societat, hem arribat a un punt en què pot ser el debat s’hauria de centrar en una cosa que ha quedat enrere: l’autosuficiència

1

Estela Rius

Un Pedrís per a escoltar música

Perquè Joaquín Rivero ens va permetre gaudir de la millor música. Va estar bonic mentre va durar.

Comentar

Lluís Rajadell

De l’escriptura no es menja

Perquè el món actual està preparat fet per i per a la producció.

Comentar

Luismi Agud
Comments Off none Read more

Jesús Moncada: del pinzell a la ploma

juny 10
Moncada

 

Abans de fer d’escriptor, Moncada va voler ser pintor. En aquest article repassem la seva biografia, des de la seva arribada a Barcelona fins a la redacció de ‘Dante S.A.’, la novel·la que va deixar inacabada

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

Jesús Moncada volia ser pintor. La dada és essencial per entendre bé el rerefons del projecte monumental que l’autor de Mequinensa va deixar inacabat, del qual, per primer cop, es publiquen diversos capítols en aquest número. El seu protagonista, Calixte Sansa, més que probable alter ego de l’escriptor, és un professional de la pintura que viu a Itàlia, des d’on explica el dissortat final de “la Dante”, una editorial amb més de cent anys d’hi
L'embassament de Mequinensa
Actualitat

Mequinensa. Un poble sota les aigües

Us expliquem com es va construir el nou poble de Mequinensa i el pantà de Riba-roja, que, en en el seu dia, va ser, juntament amb l’embassament de mequinensa, la central hidràulica més potent de l’estat
Vora ‘lo riu’. El poble estava a la confluència de l’Ebre, el Segre i el Sinca. Els llaüts, les barques i les piragües formaven part del paisatge de l’aiguabarreig i de la vida lúdica i socioeconòmica del poble
Història contemporània

La Mequinensa de Jesús Moncada

L’escriptor va convertir el seu poble natal en un referent de la literatura universal. Rescatem de sota les aigües del pantà la història de Mequinensa, la localitat que Moncada va fer inmortal a través de les seves novel·les i de les seves fotografies
Jesús Moncada concentrat en l'escriptura
Història contemporània

[FOTOGALERIA] Jesús Moncada: fotografies, quadres i dibuixos

Us mostrem algunes obres pictòriques i fotografies del poble vell de Mequinensa que va fer un escriptor cabdal de la literatura catalana

Continuar llegint… Jesús Moncada: del pinzell a la ploma

Comments Off none Read more

Un estudio confirma que son 8.000 personas las que hablan el idioma considerado en peligro de extinción

juny 9
Aragonès, Llengües a Aragó

Source: Un estudio confirma que son 8.000 personas las que hablan el idioma considerado en peligro de extinción

Comments Off none Read more

Ràdioi: La Veu del Baix Matarranya 14/6

juny 9
Matarranya, Normalització del català

Programa del MAGAZIN del dissabte 14 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45 – 12:05.- Entrevista a l’alcalde de Faió Roberto Cabistany Díaz. Ja hi som a la meitat de la legislatura; repassem les qüestions més destacades.
12:05-12:40.- ÀGORA.- “EL VEÏNAT. LES RELACIONS ENTRE VEÏNS ”. Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:40- 12:55.- Parlarem d’agricultura i de noves idees, amb el favarol Adrian Panillo Ambrona.
12:55-13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10 -13:25.- Coneguem millor la nostra lengua amb Roberto Albiac Balaguer.
13:25- 13:40.- Biografies de grans personatges. Marco Polo
13:40- 14.- Entrevista a Fernando Taberner Salvador, alcalde de Nonasp. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les questions més destacades.
Participants.- Roberto Cabistany, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Adrian Panillo, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Robero Albiac, Fernando Taberner, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya 7/6/2025

juny 5
Matarranya, Normalització del català

Programa del MAGAZIN del dissabte 7 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45- 11:55.- Els Amics de la Llontxa.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “UNA BONA EDUCACIÓ, DIUEN QUE ÉS LA SOLUCIÓ DE LA MAJORIA DELS PROBLEMES; PERÒ QUÈ ÉS UNA BONA EDUCACIÓ? ”. Joaquín Meseguer, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:40-12:55.- ALAN TURING. Biografia de grans personatges.
12:55 -13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Pàgina escolar dels alumnes del CRA Fabara- Nonaspe “Dos Aguas”
13:25- 13:40.- Què llegim? Raquel Llop Labaila.
13:40- 14.- Entrevista a María Elena Bondía Pinós, alcaldesa de Maella. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les questions més destacables.
Participants.- Els amics de la Llotxa, Yolanda Abad, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Judith Andreu, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Escolars del CRA Fabara – Nonasp “ Dos Aguas”, Raquel Llop, Mª Elena Bondía Pinós, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Agustí Campos: “Bernat Puigsec, de Queretes, guarda del terme, sobre el robatori d’unes figues (s. XV)

maig 29
Estudis lingüístics, Matarranya

Source: Agustí Campos #MazónalaPresó a X: “Una transcripció a primera vista de la declaració de Bernat Puigsec, de #Queretes, guarda del terme, sobre el robatori d’unes figues. El testimoni, per la lletra, es pot situar a la 2a meitat del XV, però no té data. És u

Comments Off none Read more

Els camins de Sísif – 1970: Un viatge per la Ribera d’Ebre i la Franja, entre el passat i l’oblit

maig 29
Literatura
Llançament de ELS CAMINS DE SÍSIF – 1970 [Gener – Febrer – Març] , un llibre que travessa història, futbol i memòria.
El 1970, Joaquim Ivars condueix per les  carreteres l’Ebre com a xofer de la companyia d’electricitat i, també, com a taxista particular, travessant terres que la història ha marcat amb força: Mequinensa, Faió, Riba-roja, Flix… Pobles tocats pel riu Ebre, per la guerra i per la construcció dels pantans que ho van canviar tot.
A Mequinensa, el record de la mineria i les barcasses fluvials; a Faió, la memòria d’un poble submergit sota les aigües del pantà; i entre tots ells, la Franja com a territori viu, fronterer i silenciat entre Aragó, Catalunya i València, batega en cada pàgina del llibre, uns habitants que encara ara mantenen viva la flama del que va ser la Corona d’Aragó.
Però Joaquim Ivars també obre un altre camí: el que comença dins d’un bagul ple de papers oblidats trobat entre Riba-roja i Mequinensa. Documents i cartes que el porten al Barça de 1920, amb noms mítics com Samitier, Gamper o Zamora; a la primera selecció espanyola olímpica a Anvers 1920; i a les sancions del 1925, quan el club i tot un poble van ser castigats per xiular un himne imposat.
Amb humor, misteri, nostàlgia i una mirada irònica, Els camins de Sísif – 1970 ressegueix les petjades d’un home i d’un país atrapats entre la memòria i l’oblit. Des dels carrers del barri Xino de Barcelona a una llibreria misteriosa a Tarragona, les parades obligades a Falset per comprar vi, un celler misteriós que es connecta màgicament amb un túnel de tren abandonat prop de Mequinensa, el llibre és un homenatge als pobles que la modernitat va voler esborrar i a les històries que encara bateguen sota la pell del territori.
Un retrat fascinant de la Ribera d’Ebre i la Franja de Ponent, Riba-roja, Mequinensa i l’Ebre amb un relat ple d’ironia i de nostàlgia. Descobreix també la Guerra Civil a l’Ebre, el Barça dels orígens i la bellesa tràgica de la memòria.
Disponible a Amazon.
Comments Off none Read more

Denuncian “incoherencias” y “errores groseros” en los cambios de la toponimia aragonesa

maig 29
Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Denuncian “incoherencias” y “errores groseros” en los cambios de la toponimia aragonesa

Varios miembros de la comisión asesora de Toponimia de Aragón denuncian “las omisiones, repeticiones e incoherencias” de la última modificación del Nomenclátor Geográfico de Aragón

El Pirineo ha sufrido una actualización de algunos de sus nombres y picos.

El Pirineo ha sufrido una actualización de algunos de sus nombres y picos. / El Periódico de Aragón

David Chic

David Chic

Zaragoza

La fundación Benito Coll y varios miembros de la comisión asesora de Toponimia de Aragón han denunciado esta semana los “errores groseros, omisiones, repeticiones e incoherencias” de la modificación del Nomenclátor Geográfico de Aragón que se ha publicado este 17 de marzo en el Boletín Oficial de Aragón y en el que se introducen nuevos nombres parra designar montañas y otros parajes de la geografía aragonesa.

Aseguran que en el listado se cometen errores mezclando nombres franceses, inventando denominaciones o incluso duplicando accidentes geográficos. La entidad considera que estos fallos se deben a que no se ha consultado a la comisión asesora, algo a lo que además el Gobierno de Aragón está obligado por la ley vigente de información geográfica de la comunidad. El órgano consultivo desarrolló “un intenso trabajo” entre el periodo que va del 2016 al 2023 “reuniéndose en treinta ocasiones” y revisando para su actualización y defensa patrimonial “miles de topónimos”.

En este momento, la presidenta de la fundación Benito Coll, Chulia Ara, lamenta que no se tenga en cuenta a ese órgano y que haya salido publicado un listado “con muchos errores” en el que incluso se desprecian denominaciones que ya fueron objeto de estudio y de debate.

Entre los ejemplos del mal uso que han identificado está la inclusión de “nombres inventados” como el de pico Bonneco, que según la fundación “no existe”, al igual que pasa con el pico Matamujeres o la Raspa de la Plana. “No se corresponden con ningún patronímico conocido ni con ninguna posible etimología local“, argumentan.

También lamentan “la aceptación de patronímicos franceses para cumbres fronterizas que ya tienen un nombre aragonés”, algo que sucede en el caso del Demeure Lagarat, que se conoce en la comunidad como La Forqueta.

Otros de los errores detectados tienen que ver con “transcripciones que deforman completamente la esencia de un nombre”. Esto sucede en el caso de un pico Olibón que supuestamente se corresponde con el pico l’Ibón. En este sentido lamentan que al actual Gobierno de Aragón “se le hace bola” cualquier aspecto relacionado con la difusión del aragonés y las cuestiones lingüísticas.

Sobre este aspecto, en el nuevo nomenclátor geográfico figura la castellanización del Chinebral de Gamueta conviertiendolo en el Ginebral de Gamueta y se transforma San Veturián en San Victoriano, un nombre que no se ha usado nunca en el Sobrarbe. La inconsistencia lingüística aparece reflejada en la duplicidad de nombres, apareciendo por un lado las Agujas de Posets y Agulles de Posets como si fueran dos entidades diferenciadas.

Igualmente alertan que bajo el epígrafe Picos 2.000 aparecen aristas, brechas, collados, miradores, y otro tipo de accidentes geográficos que no son “picos” propiamente dicho, algo que consideran otra muestra más de la falta de rigor.

La reivindicación de la validez de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón se debe a que el personal del Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR) “cuenta con personal limitado y las cuestiones toponímicas requieren conocimientos específicos de filología y del territorio más allá de las ciencias geográficas y cartográficas”. Por eso consideran que sus decisiones se ven enriquecidas con la existencia de un órgano consultivo adecuado.

Comments Off none Read more

J. M. Gràcia Aranzels | Lo Finestró

maig 29
Lo Cresol

Source: Aranzels | Lo Finestró

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2025 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja