Skip to content

Archive

Category: Activisme

mitjançantEvolució i «disseny intel·ligent» « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 8 de juny de 2012

L’altre dia vaig veure un documental sobre l’avanç, als Estats Units, dels partidaris que s’ensenyi la ideologia del «disseny intel·ligent» —és a dir, que Déu va crear Adam i Eva directament i de manera deliberada— dins l’assignatura de biologia. Aquí a Europa els adeptes d’aquest despropòsit són molt minoritaris, però als EUA hi ha molts llocs on la Bíblia s’interpreta de manera literal. Com que de beneits no en tenen un pèl, els creacionistes han ordit un discurs molt civilitzat per assolir que als instituts s’ensenyi aquesta teoria al mateix nivell que la de Darwin. «Es tracta que els estudiants tinguin tota la informació per a poder triar quina els convenç més» argüeixen. Els professors de biologia entrevistats, científics i cristians fervents alhora (el reportatge estava fet en centres evangèlics), es desesperaven en veure que tot l’esforç per a explicar als seus alumnes la diferència entre ciència i religió era en va. Alguns es plantejaven fins i tot de deixar la docència. En aquesta línia, a l’Aragó també ens toca desesperar-nos explicant que la nostra llengua és català, tal i com ho corroboren totes les autoritats filològiques del món. I que no per això som menys aragonesos que ningú, sinó tot el contrari. L’avantatge que tenim és que els que mantenen la descabellada teoria de l’eclosió miraculosa d’un idioma diferent en cada vila de la Franja, no han pogut elaborar un discurs versemblant, malgrat que alguns polítics no tenen inconvenient en atiar aquesta ignorància. Per sort, la gent de la Franja que empra la llengua familiar per a fer creació literària, no té cap dubte: la llista d’autors franjolins d’expressió catalana és llarga i reeixida. Jesús Moncada, per exemple, va sonar com a candidat al Premi Nobel. I és que encara no ens hem begut (tot) l’enteniment.

Discurset per l’entrega del premi Guillem Nicolau « L’esmolet.

Divendres 8 de juny de 2012, 20.30 hores, pati de «Capitanía», Saragossa

Gracias primero al Gobierno de Aragón por haber convocado este premio en catalán, una de las dos lenguas patrimoniales que tenemos en Aragón.
Quiero agradecer también al Jurado por considerar mi novela Licantropia merecedora del Guillem Nicolau. Esta novela ha sido posible gracias a Artur Quintana, que me animó a escribirla y sobre todo a Celia, que me ha regalado todo el tiempo que he necesitado y el paisaje de Torredarques, quizá el principal personaje de Licantropía.
Por último, un agradecimiento muy especial a mis padres: Ramon, de Estopanyà (en la Ribagorza) y Roser, de Queretes (en el Matarranya), porque ellos me transmitieron este idioma, me enseñaron a quererlo y a respetarlo. Esto mismo es lo que intentamos hacer Celia y yo con nuestras hijas, Adriana y Tuabech. Por eso confiamos que nuestro gobierno hará todo lo posible para que ellas no sufran también de este vergonzante analfabetismo en su lengua materna, como nos ha pasado a las generaciones que nacimos en otros tiempos más hostiles a la cultura y a la diversidad. Porque si dejamos perder este patrimonio tan vivo, tan rico, tan nuestro, que son el catalán y el aragonés, no podremos ir a reclamarlo a ningún museo ni a ninguna autoridad competente.
Muchas gracias a todos y espero que disfrutéis de la lectura (de este libro o de cualquier otro).

Antes de terminar, voy a decir estas palabras también en catalán, porque, además de ser la lengua de algunos de los aquí presentes, es bueno que todos puedan disfrutar de sus colores y matices, aunque no la acaben de entender ni estén acostumbrados a escucharla aquí en Zaragoza:

Gràcies primer al Govern d’Aragó per haver convocat aquest premi en català, una de les dues llengües patrimonials que tenim a l’Aragó.
Vull agrair també al Jurat per considerar la novel·la Licantropia mereixedora del Guillem Nicolau. Novel·la que ha estat possible gràcies a Artur Quintana, que em va animar a escriure-la, i sobretot a la Cèlia, que m’ha regalat tot el temps que he necessitat i el paisatge de Torredarques, potser el personatge principal de Licantropia.
Finalment, un agraïment de tot cor per als meus pares: Ramon, d’Estopanyà (a la Ribagorça) i Roser, de Queretes (al Matarranya), perquè ells em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo. Això és el que intentem fer la Cèlia i jo amb les nostres filles Adriana i Tuabech. Per això confiem que el nostre Govern farà tot el possible per a què elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam néixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat. Perquè si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent.
Moltes gràcies a tots i espero que us ho passeu bé amb la lectura (d’aquest llibre o de qualsevol).

Reportatge fet per Arredol

Títol: Licantropia
Autor: Carles Terès Bellès
Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana.
Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte.
Zaragoza 2012
ISBN: 978-84-8380-307-3

La DGA entrega sus premios literarios – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Óscar Latas, Premio Arnal Cavero por Chuecos florals, aprovechó sus agradecimientos para recordar a la persona que le da nombre al galardón (“del que se cumplen 50 años de su muerte”) y para reivindicar que “la lengua aragonesa hay que sacarla a pasear”. En una línea parecida, Carles Terés (Premio Guillem Nicolau por Licantropía) defendió la lengua catalana, “una de las patrimoniales de Aragón”, y reivindicó ante Vadillo que sus hijas “no sufrieran el analfabetismo de su lengua materna como hemos padecido su madre y yo”. Angélica Morales (Premio Miguel Labordeta por Desmemoria) recordó que este era su “primer poemario” y que se lo debe a Dolan Mor.

Carles Terès, un escritor del Bajo Aragón.

 

 

Tuve el privilegio de leer ‘Licantropía’ antes de que ganara el Premio Guillem Nicolau del Gobierno de Aragón y puedo decir que estamos ante una obra y un autor que van a despertar gran interés dentro y fuera de Aragón; ya sea por su género, al que por aquí no estábamos acostumbrados, pero sobre todo por el nivel y calidad de la narración. Porque Carles Terès es un escritor vocacional que ya tardaba en presentar su primera novela.

 

La obra, que describe una saga familiar afectada de ‘enlobamiento’, engancha al lector desde el primer momento y no lo suelta ni al final cuando se ha dado el libro por terminado. Porque sigue el misterio y al lector le queda la sensación de haber hecho un viaje extraño y atrayente a la vez por unos espacios y un mundo entre el mito y la realidad. Un viaje que actualiza y acerca hasta el presente los relatos paranormales, los cuentos mágicos y los miedos cervales de épocas no tan lejanas que creíamos totalmente superados.

 

Como los avatares de la novela, al igual que sus protagonistas, residen en los territorios no tan imaginarios del Bajo Aragón Histórico, estaría bien que se tradujera pronto al castellano. Con mayor razón si tenemos en cuenta que, no habiendo salido todavía a la calle la primera edición premiada por el Gobierno de Aragón ya se han interesado por ella dos editoras importantes del ámbito cultural catalán.

La aparición de ‘Licantropía’ en un momento tan crítico para la salud de la ‘nostra llengua’, el català d’Aragó, es una noticia magnífica que tendrá colofón en la entrega de premios que se va a realizar en el noble edificio de la antigua Capitanía General, de Zaragoza esta tarde.

El Gobierno de Aragón entrega los Premios Literarios 2011 | Heraldo.es.

El Gobierno de Aragón ha distinguido a Carles Terés y su obra ‘Licantropía’ con el premio Guillem Nicolau 2011. El jurado ha destacado que en ella “tradición e innovación conviven en una fabulación llena de imaginación e interés a través de una estructura narrativa trabada y rica”.

Llegir més…

El Gobierno de Aragón entrega los Premios Literarios 2011 – Aragón_hoy.

 

El Gobierno de Aragón entrega los Premios Literarios 2011

Carles Terés recibirá el premio Guillem Nicolau, Mª Ángeles Morales el Miguel Labordeta y Oscar Latas el Arnal Cavero. Además se entregarán las distinciones al libro mejor editado en Aragón y a la mejor trayectoria profesional en el sector del libro
El acto tendrá lugar esta tarde a las 20 horas en el edificio de Capitanía dentro de las actividades que coinciden con la Feria del Libro

La Feria del Libro de Zaragoza contará con 56 casetas y 39 expositores

 

El patio del edificio de Capitanía, en Zaragoza, será esta tarde escenario de la entrega de los Premios Literarios 2011 que concede el Gobierno de Aragón, a propuesta del Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte. Se trata de uno de los actos organizados en el marco de la Feria del Libro.

 

El Gobierno de Aragón ha distinguido a Carles Terés y su obra “Licantropía” con el premio Guillem Nicolau 2011. El jurado ha destacado que en ella “tradición e innovación conviven en una fabulación llena de imaginación e interés a través de una estructura narrativa trabada y rica”.

 

Por su parte Mª Ángeles Morales ha sido galardonada con el premio Miguel Labordeta 2011 por “Desmemoria” por “su gran audacia expresiva, que combina a la perfección técnicas surrealistas y expresionistas y en el que se aúnan un cierto tono narrativo y una gran intensidad poética”.

 

“Chuecos Florals” de Óscar Latas es la ganadora del premio Arnal Cavero 2011. El jurado valora la obra “por la variedad de estilos, registros y temas que se aúnan en una obra narrativa de gran sensibilidad y modernidad, donde lo paródico y la riqueza de matices contribuyen a cuajar una obra fresca y original”. La obra fue presentada en su momento bajo el título “Repuis d’ asperanza y malinconía”.

 

El director general de Cultura del Gobierno de Aragón, Humberto Vadillo y el presidente de Copeli, Joaquín Casanova entregarán además el premio al libro mejor editado en Aragón, que ha recaído en “Un día me esperaba a mí mismo”. Esta obra ha sido editada por Jekyll & Hill y el premio le ha sido otorgado por su “cuidada edición, reflejada en la elección de los materiales utilizados, los márgenes y su composición tipográfica, el respeto a los cánones tradicionales en la impresión y, asimismo, por la innovación al acompañar la publicación con una obra gráfica”.

 

Además el reconocimiento a la mejor trayectoria profesional en el sector del libro de Aragón ha sido para la editorial Acribia por su labor editorial de más de 55 años, especializada en la publicación de libros científicos y tecnológicos en las materias de ciencia veterinaria, zootecnia y agropecuaria.

La editorial Acriba fue fundada en 1957 por Pascual López Lorenzo, catedrático de farmacología de la Facultad de Veterinaria de la Universidad de Zaragoza. Su actividad tiene continuación de la mano de su hija Mª José López Buesa.

El consejero de Cultura y patrimonio de la comarca del Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp se desmarca del V Encuentro de entidades de la Antigua Corona de Aragón

 

 

Hipólit Solé (CHA): “Desde la Delegación de Cultura y Patrimonio de la Comarca del Bajo Aragón/Caspe-Baix Aragó Casp quiero desmarcarme del V Encuentro de Entidades de la Antigua Corona de Aragón que se va a celebrar en Caspe los días 9 y 10 de junio de 2012, organizado por la Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón “Los Tres Reinos”, La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental-FACAO y la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán”.

 

Hipólit Solé muestra su malestar por la colaboración por parte de la comarca del Bajo Aragón Caspe/ Baix Aragó Casp ya que “se trata de un tema de Cultura para el que no se ha contado con la opinión del consejero competente”. El consejero ha trasladado ya al Presidente comarcal su malestar y ha reclamado que no vuelva a producirse una invasión en las competencias de este tipo.

 

Solé recuerda que “en ningún momento han solicitado mi opinión ni mi consentimiento para que luciera en estas jornadas el logo de la comarca”. Y recuerda que “se nos ha privado de la posibilidad de valorar la implicación que debe tener la comarca en determinados temas y tampoco se nos ha permitido aplicar los criterios con los que gestionamos la política cultural en la comarca”.

 

Hola chen,

Dende o Taller d’o Curso d’Aragonés ímos organizau una chornada an i serán representau antimás l’asturiano, l’oczitano, o sardo, o galés y o bretón. Ista autibidat ta rematar o curso se fa con a ideya de dar voz a istas luengas minorizatas y trobar-ie estratechias comuns.

Dimpués remataremos con zena, mosica y borina. Si belún quiere apuntar-se nomás cal que nos lo faiga saper.

Si podez fez-ne defusión. Dica o viernes!

Tos asperamos!

Chornada Luengas Minorizatas – Jornada Llengües Minoritàries

 

Divendres 8 de juny

 

18:30 h. TAULA RODONA “LLENGÜES MINORITÀRIES A L’EUROPA DEL SEGLE XXI”

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes llengües menys parlades farem una visió actual de la situació de cada una. Tractarem així de trobar els paral.lelismes que posin en comú estratègies i sol.lucions a les dificultats que troba una llengua en retrocés.

Amb la participació de:

Ánchel Conte. Doctor en història, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor en llengua aragonesa.

Iain Ó hAnnaidh. Llicenciat en llengües celtes i en urbanisme per la Universitat de Gal.les. Professor d’anglès i gal.lès, i traductor.

Meic Alger. Llicenciat en Filologia Anglesa. Professor d’anglès i gal.lès.Xandru Fernández-Cernuda. Traductor, llingüista i col.laborador de l’Academia de la Llingua Asturiana i del Seminariu de Filoloxía Asturiana de la Universidá d’Uviéu.

Ferriòl Macip. Periodista, traductor, músic i grafista. Professor de llengua i cultura occitana, nivell C d’aranès i professor d’esperanto. És redactor, editor i presentador de l’edició aranesa de l’Infòc, l’informatiu en occità de Barcelona TV.

 

Carles Biosca Trias. Doctor en traducció i estudis interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudi de la traducció en llengua sarda i de la incidència en el procés d’estandarització.

Gwenole Abloen. Llicenciat Llengües Estrangeres i Comerç Internacional, traductor d’anglès i bretó, col·laborador revista Tretze Vents, Institut Lletres Catalanes, TV3 i Catalunya Ràdio.

Alumni UB                            

Diputació, 250        

www.alumni.ub.edu

 

 

22:00 h. SOPAR GERMANOR. Menú 25€ (Sopar + concert)

00:00 h. ACTUACIÓ DE MIRABÈL, Música Occitana. 5€

Mirabèl, grup vallesà que pretén mostrar al públic part de la diversitat musical d’Occitània a través de les cançons i les danses, ens farà el seu Itinerari Musical per Occitània fent un recorregut guiat pels diferents indrets del mapa occità, visitant i explicant cada una de les peces del concert (la lletra, l’origen…) Mirabèl són:

Rafèu Sichel. Veu i acordió diatònic.

Ermengol Marcos. Violí i veu.

Joan Codina. Pifre, pandereta i veu.

 

Centro Aragonés de Barcelona 

Joaquín Costa, 68                                                   

www.centroaragonesdebarcelona.org                                                                                                       


ORGANITZA: Colla Charradors “O Corrinche” – Rolde Aragonés de Barcelona

COL.LABORA: AlumniUB – Centro Aragonés de Barcelona – Arredol


 

cartelchornadas.jpg

 

 

MIRABÈL2.png

 

 

Perdurar « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 27 d’abril de 2012

La diada de Sant Jordi la vam passar amb uns bons amics al seu refugi de la Mangranera, enmig del bosc que cobreix bona part del terme de la Freixneda. El dia era magnífic; ni massa càlid ni massa fresc, i per això, havent dinat, ens vam arribar al convent de la Mare de Déu de Gràcia. Jo no el coneixia personalment; és a dir, n’havia vist força fotos, però mai no hi havia posat els peus. Com que vam anar-hi pel camí de dalt, l’estructura se’ns aparegué com un transatlàntic encallat al fons del barranc. Primer vam albirar algun element arquitectònic il·luminat pel sol entre les fosques capçades dels pins, després la baluerna completa. Tinc una flaca pels despoblats: viles, masos, ermites o convents abandonats exerceixen sobre mi una atracció irresistible. No hi ha res com el formigueig que hom sent enmig dels rastres desolats d’un lloc abans ple de vida (humana). El convent, amb la seua absurda magnitud, no era una excepció. Façanes altíssimes plenes de finestres que només mostraven el cel, guarniments de pedra, columnes i voltes ensorrades. Dins l’església a cel obert, una figura de la Mare de Déu entre ofrenes dels romeus. I el mosaic amb la partitura de l’himne corresponent. (Anava a escriure “naturalment en castellà”, però està clar que, tenint en compte l’idioma dels fidels, de “natural” no en té res. ) Rere aquest altar hi ha la gran balma on suposo que la Mare de Déu s’aparegué. Allò que em cridà l’atenció va ser els grafits que omplien totes les parets, alguns d’ells ben antics. Això em va dur a reflexionar sobre l’instint de perdurar que ens posseeix, encara que això suposi embrutar un recinte com aquell. Perdurar deixant el nom en qualsevol indret, construint un edifici desmesurat, omplint internet amb les nostres fotos. O escrivint una columna en un idioma destinat, diuen, a no perdurar. O així pareix que ho volen els que hem triat per a què ens governin.

El cantautor Àngel Villalba treu un nou disc | masdebringue.

 

 

El cantautor de Favara del Matarranya Ángel Villalba acaba de traure al mercat  un nou treball discogràfic on ens mostra tretze de les seves cançons més conegudes i inèdites fetes entre els anys 1969 i 2011. En aquest disc han col•laborat músics com Eugenio Arnao amb la percussió, Lorenzo Latorre amb guitarres i baix, Jean Pièrre Guitard amb els teclats, Alberto Navas amb el violí, Florencio Roca amb el llaüt, la bandurria i la guitarra i el mateix Àngel Villalba hi posa la veu, la guitarra i el timple canari.

 

Entre les cançons d’aquest nou disc s’hi troben temes més íntims i personals com “Un receret d’amor” u “Olivera d’Aragó”,  i altres de contingut més social i vindicatiu de rabiosa actualitat com “Este món és un mercat”, o “Amic Desideri”, on Villalba li fa cinc cèntims al seu amic, el poeta matarranyenc, Desideri Lombarte, de la desastrosa i lamentable situació en que es trobe el català a la Franja davant el desinterès i la desídia dels principals grups polítics i institucions aragoneses.

 

Ángel Villalba es va donar a conèixer l’any 1968 com a teloner de Quico Pi de la Serra, però aviat va començar a actuar amb Ovidi Montllor , Quintín Cabrera, Carlitos Molina. Tocà durant les Jornades llibertaries de Barcelona durant set dies. També tocà amb LLuis LLac, Teresa Rebull, Luis Pastor, Marina Rosell, Araceli Banyuls, entre d’altres. A partir de l’any 1976 pràcticament va desaparèixer de l’escena, fins que l’any 1984 en motiu de la preparació del “II Congrés Internacional de la Llengua Catalana” inicià gires per gairebé tots els pobles de la Franja d’Aragó.

 

L’any 2002 va gravar el CD “Àngel Villalba, 30 anys de cançons”, editat per “El señor Guindilla”  i produït per Grup 51 amb el suport de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).L’any 2007 participà en el CD llibre col·lectiu “Sons de Matarranya” produït per ASCUMA.

 

Les cançons de Villalba s’han inspirat sempre  en el compromís amb les lluites en contra de les desigualtats socials, com artista crític, solidari i d’ideologia  llibertària. Així mateix, d’una altra part de les seves lletres es desprèn un fort arrelament a la seva terra, la terra aragonesa del Matarranya, com es demostra amb el ventall de cançons que mostra en aquest disc. També es poden notar eixos arrels en el fet de que el seu enregistrament ha estat fet a l’estudi ”Aleatòria” de Queretes (Matarranya, Terol), propietat del músic i tècnic de so, Jean Pièrre Guitard. La resta dels músics que han participat també viuen, treballen o tenen relació d’una manera o altra amb el Matarranya.

 

Us adjunto, perquè feu un tast, la maqueta prèvia de dos de les cançons del disc.

 

Àngel Villalba, acompanyat del Màrio Sasot en un concert a Aguarón (Saragossa)

Pregunteu a la Consellera d’Educació sobre la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’Herado de Aragón tindrà a la Consellera de Cultura del Govern d’Aragó en una ronda oberta de preguntes el dimecres 6 de juny. És possible que el filtre siga important, més del que ho és en este tipus d’entrevistes en línia. La causa és clara, perquè la Conselleria manté obertes dos polèmiques importants: la Llei de llengües i la política cultural: “La consejera Serrat abucheada en la inauguración de la Feria del Libro de Zaragoza “.De fet, la notícia que anuncia l’entrevista ja compta amb 67 comentaris.

Però encara així crec que val la pena que hi arribon moltes consultes sobre la Llei de llengües i el tractament del català i l’aragonès per part del Govern d’Aragó. Hi ha moltíssimes perspectives des del que tractar-ho: manté un Director General de Cultura (Humberto Vadillo) que defensa que a la Franja es parla xapurriau, ella no té un discurs coherent sobre quines llengües es parlen a la Franja, etc. Haig enviat este pregunta a l’adreça que indica l’Heraldo: redaccioninternet@heraldo.es

El Gobierno de Aragón ha manifestado en diversas ocasiones su incomodidad respecto la Ley de Lenguas actual y las denominaciones de catalán y aragonés. A pesar de ello, aún no ha hecho ningún cambio en el entramado legislativo aragonés respecto estas dos lenguas. ¿Cuál es la denominación correcta para estas lenguas y cuáles son las políticas que deben protegerlas, dada la debilidad sobre la que se sustentan según denuncian sus hablantes?

Encuentro digital con Dolores Serrat

Heraldo.es. Zaragoza| 31/05/2012 a las 14:17   67 Comentarios

La consejera de Educación del Gobierno de Aragón mantendrá un encuentro digital con los lectores de HERALDO.es el 6 de junio a las 10.00.

OLIVER DUCH La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, visitará el próximo miércoles 6 de junio la redacción de HERALDO.es para mantener un encuentro digital con todos los lectores que deseen transmitirle cualquier cuestión relacionado con su departamento.

El chat con la consejera comenzará a las 10.00. Todos los lectores que quieran participar en él pueden enviar sus preguntas a la dirección de correo electrónico redaccioninternet@heraldo.es con el asunto ‘Encuentro digital con Dolores Serrat’.

Hem rebut la informació gràcies a Miguel Martínez Tomey.

La consejera Serrat abucheada en la inauguración de la Feria del Libro de Zaragoza | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

 

Enviado por el 1 junio, 2012

 

Foto: Serchio Tella (AraInfo)

 

Esta tarde, a las 19.30 horas, la inauguración de la Feria del Libro 2012, en la plaza de Aragón de Zaragoza, ha sido interrumpida por un nutrido grupo de personas coreando lemas reivindicativos como “la educación no se vende, se defiende” y portando cartulinas a modo de pancartas caseras dónde se leían frases como “en la pública aprendemos a defender tus derechos”.

 

Rápidamente el cortejo institucional, formado por Dolores Serrat (Consejera de Educación y Cultura), Humberto Vadillo (Dr. General de Cultura), Gustavo Alcalde (delegado del gobierno del Estado español en Aragón), Juan José Vázquez (ex- Viceconsejero de Cultura), Jeronimo Blasco (Ayto de Zaragoza), altos cargos militares del ejército del Estado español y otros cargos públicos del sector de la cultura, han accedido al interior del edificio de la Capitanía Militar, escoltados por los servicios privados de seguridad. Tras ellos se han cerrado las verjas del edificio.

 

En la calle, y a pie de verja, el grupo de defensoras y defensores de la Educación Pública han continuado gritando lemas como “pienso luego estorbo“ o “a, anti, anticapitalistas”, también se escuchaba “hay algo de puro en lo No rentable“ , se han vivido algunos momentos de tensión cuando el grupo reivindicativo que iba siguiendo al cortejo institucional era frenado en la verja del edificio de Capitanía por la seguridad privada. Por momentos los pitidos contra los recortes del Gobierno de Aragón en la Educación Pública y Cultura eran ensordecedores.

 

Ya dentro de las instalaciones militares y antes de la lectura del pregón, a cargo de José Manuel Blecua, la Consejera Serrat ha realizado declaraciones a los medios de comunicación allí presentes, con ánimo apesadumbrado manifestaba “a este paso no voy a poder salir de casa”, y con los ojos llorosos explicaba “me siento acosada”, ha realizado sus declaraciones visiblemente afectada y en tono victimista.

 

Pincha para ver más fotos

 

Parlar i viure en català a la Franja no sol és plorar. | masdebringue.

(També és morir un poc i altres tòpics derrotistes).

Com a palestins sense terra, com a minusvàlids físics davant d’una barrera arquitectònica de l’alçada d’un tros de muralla xinesa, com a clowns d’un circ que mai hem aidat a muntar, així ens sentim els habitants de la Franja quan volem traure la nostra llengua al carrer, perquè li done l’aire i el sol.

Estem farts de que als diputats regionals del PAR i el PP, i als sectors més reaccionaris d’aquesta regió, que mai s’han preocupat de les llengües minoritàries, els entre un furor de repent en favor de les “modalitats  lingüístiques” d’Aragó quan exigim que es tracte les nostres llengües maternes amb la mateixa dignitat i els mateixos drets que les altres. I quan aconsegueixen que el tema lingüístic quede postergat a l’oblit o institucionalment inexistent, llavors s’obliden del tema i esperen que l’aragonès i el català de l’Aragó desapareguen del mapa i quedar-se així tranquils amb la còmoda, àmplia, única i total presència de la “llengua de l’imperi” campant pels seus territoris.

Però miraculosament, el català de la Franja continua viu i se sent als carrers dels nostres pobles, des d’Aneto i Bonansa fins a Aiguaviva, passant per Benavarri, Tamarit, Fraga, Val-de-roures i tants altres pobles, tot i que es va perdent molt lèxic antic i la substitució pel castellà, en alguns llocs, va a la vertiginosa velocitat de creuer de la València costera.

Aquí us passo un escrit sobre l’estat actual  de la qüestió  que vaig publicar al número 1 de  la revista “Crisi”, que es va presentar a Saragossa fa uns pocs dies.

 

Las lenguas minorizadas en Aragón. La crisis como excusa.

MARIO SASOT

La crisis, por supuesto, está afectando seriamente a los ámbitos culturales, y el de las lenguas patrimoniales aragonesas no son una excepción. Si en Aragón las lenguas minoritarias (el aragonés y el catalán) nunca han gozado del efusivo favor de sus gobiernos, en estos momentos, el actual ejecutivo autónomo del PP-PAR ha encontrado con la crisis económica la excusa perfecta para paralizar el tímido reconocimiento que dichas lenguas obtuvieron en la legislatura anterior, tras más de diez años de porfía, en la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Uso, Protección y Promoción de las lenguas propias de Aragón, paralizando en seco su aplicación, esterilizando el funcionamiento de  órganos como el Consejo Superior de las Lenguas y suspendiendo algunas de los programas y actividades que ya estaban en marcha desde hacía tiempo. Entre otros temas ha quedado en suspenso la declaración de las zonas de  utilización de las lenguas propias, cuyo plazo de presentación por parte del Consejo Superior de Lenguas expira a finales de este año, según la vigente Ley. El “mapa” de uso de estas lenguas facilitaría el uso público y las relaciones con la administración en aragonés o en catalán en los territorios. de utilización histórica de esas lenguas.

Junto a la suspensión de estas y otras muchas actuaciones jurídicas y legales que deberían haberse desarrollado desde la celebración de las elecciones autonómicas y el acceso del nuevo gobierno regional, éste ha aplicado sustanciales recortes en los presupuestos de 2012 en este ámbito. La consejera de Educación, Cultura y Deportes, Dolores Serrat, ya  anunció a los miembros del CSL que “no había dinero para la política lingüística aragonesa”. Como paso previo, además de la eliminación del Proyecto de Animación “Jesús Moncada”, que llevaba actividades culturales y extraescolares en catalán a los centros de la Franja que impartían esta materia,  se han llevado a cabo sustanciales reducciones presupuestarias en Formación del Profesorado que afectan a las lenguas no oficiales Los seminarios de profesores de catalán y aragonés continúan  realizándose, pero fuera de los días y horarios lectivos, básicamente los sábados, lo que obliga a los profesores a sacrificios suplementarios  y la Escuela de Verano de Fraga, podría dejar de celebrarse el próximo curso.

Pero lo que preocupa más que los drásticos recortes económicos es la desvalorización moral y cultural que pretende dar el gobierno a estas malhadadas lenguas en una posible reforma de la actual Ley, considerándolas como meras modalidades lingüísticas inconexas sin especificar a qué sistemas lingüísticos pertenecen.

Una muestra y un avance de este trato chocarrero, infamante y paternalista que el gobierno regional pretende aplicar a esta parte fundamental de nuestro patrimonio es el enfoque que el programa de la televisión autonómica “Bien dicho” da al hecho lingüístico de las hablas locales. ¿Se imaginan a un conductor de un programa deportivo que no tuviera la más mínima noción de las reglas del deporte que narra? Pues en el caso de las  lenguas, todo vale. Y la presentadora de este programa escucha “carxofes” en Aiguaviva y dice que le suena a alemán y la palabra fusta no le suena a madera sino a látigo y por unas extrañas coincidencias encuentra una aún más extraña conexión veneciana con la lengua de Aiguaviva. La periodista María de Miguel y los directivos de Aragón TV nos están marcando el duro camino que nos espera.

O gubierno espanyol diz que veila por l’aragonés sin alportar garra preba | Arredol.

 

A pregunta d’o diputau de CHA Chesús Yuste, o gubierno espanyol diz cumplir a Carta d’as luengas minoritarias

 

 

O gubierno espanyol ha contestau dos meses dimpués a una pregunta d’o diputau de CHA, Chesús Yuste, en rilación a l’aragonés y a suya protección. O gubierno considera a “l’aragonés como una luenga rechional u minoritaria obchecto de protección y emparo en os territorios d’a Comunidat Autonoma d’Aragón an que tradicionalment se i charra”. Se remite a l’estatuto d’Aragón, pero no diz cosa d’a lei de luengas.

 

O gubierno espanyol, diz que “veila por a protección y promoción de l’aragonés” y se remite ta contrimostrar-lo no a garra actuación concreta de l’executivo sino a la carta europeya d’as luengas rechionals u minoritarias an que, diz, “bi’n ha trestallos sobre l’aragonés en Aragón”. En a rispuesta, o gubierno no esplanica que diz en ixos trestallos en rilación a l’aragonés. L’informe, que se puede consultar en iste vinclo (PDF), fa un breu repaso por as actuacions d’o gubierno d’Aragón, que no d’Espanya, como l’aprebación d’a lei de luengas, nunca no desembolicada u la convocatoria d’o premio Arnal Cavero

Evocacions des de les Roques de Benet « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital.4, juny 2012
L’altre diumenge vam pujar a les Roques de Benet. No és l’alçada mes remarcable del Port, però la seva mola vertical la fa un mirador privilegiat. Des d’allà dalt se’n veien molts, de pobles, i això que el dia no era del tot transparent. Viles d’ençà i dellà l’Algars. A dalt hi vam trobar una coneguda de Mont-roig casada a Caseres. Mentre parlàvem vaig sentir una espurna d’enveja pel fet que el seu fill podia estudiar en la llengua que empràvem tots els que érem allà, mont-rogins, torredarquins, caserols i barcelonins. Hi ha llocs on encara es valora el patrimoni, encara que sigui immaterial.
Feia molts anys que no pujava a les Roques de Benet. Tants que em fa vertigen comptar-los. La seua silueta traçava l’horitzó dels meus estius infantils, com una presència paternal. Els records van aflorar de seguida: el iaio Ramon duent-me a les Valls o al riu, la iaia Rosario corregint-me el meu parlar de suburbi. L’àvia sempre em deia que un tal Ramon Berenguer s’havia equivocat marcant la frontera: «va agafar la seua espasa i va partir pel riu, deixant Catalunya a una banda i Aragó a l’altra». No sé d’on havia tret aquesta informació. Tal i com m’ho explicava, m’imaginava el compte-rei dalt del seu cavall desbocat, colpejant l’aigua amb l’espasa mentre els d’Arnes i Queretes s’ho miraven atònits des de les respectives ribes. La Rosario, que si no hagués estat per la guerra s’hauria quedat a Barcelona, sempre es lamentava de la decisió. Suposo que l’instint li deia que érem més afins als d’Arnes que als d’Alcanyís. Amb aquestes influències, no m’estranya que servidor hagi acabat així.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja