La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Activisme
http://www.tv3.cat/videos/3922532/La-Chacon-te-un-pla
La Chacón té un pla
Carme Chacón (Mireia Portas) està deprimida perquè a Barcelona és massa espanyolista i a Madrid, massa catalanista, però té un pla que la traurà del pou. O no.
Via Tarongeta
Ja tenim data per al pròxim Franja Rock 2012: lo 27 i 28 d’abril de 2012. En concerts, trobada de gaiters i activitats diverses. Tots aquells que aprofiteu lo Franja Rock per a visitar el Matarranya, recordeu que el primer de maig és lo dia dels treballadors, i festiu. Aixina que ja podeu començar a programar lo Franja Rock a la vostra agenda. Ja portem 12 edicions! Aquí va un vídeo de l’edició de l’any passat.
L’aragonés y l’asturiano en o Congreso d’os Diputaus
Chesús Yuste “empentaré bella iniciativa sobre a nuestra luenga”.
O pasau 15 de chinero o diario dichital en asturiano Les Noticies publicaba en o numero 766 d’a suya revista una entrevista a Gaspar Llamazares, diputau d’IU en o Congreso por Asturies. A portalada d’a revista anunciaba una declaración d’o mesmo “Voi usar l’asturianu nel Congresu col fin de facelo visible”.
Iste diario s’ha meso en contacto con Chesús Yuste, diputau por Aragón en o Congreso espanyol en a mesma colla parlamentaria que Gaspar Llamazares, IU/ICV-EUiA/CHA. “No conoixeba as declaracións de Gaspar Llamazares sobre a llingua asturiana, anque sé que en a zaguera campanya electoral ha emplegato l’asturiano en cartels y atros meyos publicitarios” ha declarau o politico aragonés aArredol.
O diputau aragonesofablant, ya fació servir una mazada en aragonés en a suya primera intervención en o Plen d’o Congreso, en o debate d’investidura de Mariano Rajoy: “U pleverá u nevará, u ferá un tiempo u atro”, que paraba cuenta sobre as ambigüedatz d’o president de l’estau. Y ha asegurau a iste diario que quiere “continar emplegando a luenga aragonesa, china chana, con mazadas u versos, ta sortear as limitacións que imposa o Reglamento a l’emplego en o Congreso d’as atras luengas diferents d’o castellano”.
Sobre a suya responsabilidat como vocero d’a comisión de cultura d’a colla parlamentaria IU/ICV-EUiA/CHA en o Congreso, Chesús Yuste ha comentau que “prou que empentaré bella iniciativa sobre a nuestra luenga y será una gran enchaquia ta emplegar-la de traza más solenne” encara que tamién ha remerau que “o problema de l’aragonés no ye en Madrit, sino en casa nuestra, con as nuestras propias institucións, tristament.”
Quiers leyer cosas parellanas?
L’aragonés y l’asturiano en o Congreso d’os Diputaus | Arredol.
O pasau 15 de chinero o diario dichital en asturiano Les Noticies publicaba en o numero 766 d’a suya revista una entrevista a Gaspar Llamazares, diputau d’IU en o Congreso por Asturies. A portalada d’a revista anunciaba una declaración d’o mesmo “Voi usar l’asturianu nel Congresu col fin de facelo visible”.
Iste diario s’ha meso en contacto con Chesús Yuste, diputau por Aragón en o Congreso en a mesma colla parlamentaria que Gaspar Llamazares, IU/ICV-EUiA/CHA. “No conoixeba as declaracións de Gaspar Llamazares sobre a llingua asturiana, anque sé que en a zaguera campanya electoral ha emplegato l’asturiano en cartels y atros meyos publicitarios” ha declarau o politico aragonés a Arredol.
O diputau aragonesofablant, ya fació servir una mazada en aragonés en a suya primera intervención en o Plen d’o Congreso, en o debate d’investidura de Mariano Rajoy: “U pleverá u nevará, u ferá un tiempo u atro”, que paraba cuenta sobre as ambigüedatz d’o president de l’estau. Y ha asegurau a iste diario que quiere “continar emplegando a luenga aragonesa, china chana, con mazadas u versos, ta sortear as limitacións que imposa o Reglamento a l’emplego en o Congreso d’as atras luengas diferents d’o castellano”.
Sobre a suya responsabilidat como vocero d’a comisión de cultura d’a colla parlamentaria IU/ICV-EUiA/CHA en o Congreso, Chesús Yuste ha comentau que “prou que empentaré bella iniciativa sobre a nuestra luenga y será una gran enchaquia ta emplegar-la de traza más solenne” encara que tamién ha remerau que “o problema de l’aragonés no ye en Madrit, sino en casa nuestra, con as nuestras propias institucións, tristament.”
L’aragonés y l’asturiano en o Congreso d’os Diputaus | Arredol.
El CINGA FORUM’12 a mitjan de març
Posted on 20 gener, 2012 by graciaz
El dies 10, 16 i 17 de març tindran lloc a Fraga unes “Jornades per la dignificació de la llengua” com a contingut del CINGA FORUM’12.
(Veieu un avanç de programa a Cinga Fòrum)
mitjançantEl CINGA FORUM’12 a mitjan de març « Lo finestró del Gràcia.
O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas
L’Asoziazión Cultural O Trango ha dau a conoixer, a traviés d’un comunicau de prensa, a suya intinción de convocar una manifestación ta esfender a lei de luengas, en o caso que a modificación d’a dita lei, anunciada por o gubierno resulte prechudicial t’as luengas d’o país. Seguntes o Trango, a lei sera prechudicial si “no s’amuestra acorde con os criterios lingüisticos competents y conoixedors d’a realidat lingüistica aragonesa”.
En especial, l’asociación, creye negativa la modificación si estableixe esferencia entre os tres diasistemas lingüíticos d’Aragón u ye centrada en modalidatz lingüisticas (ta l’aragonés y o catalán) y en a norma estándar ta o castellán. Tampoco no aceptaran un trato de “no imposición” a unas luengas y d’obligación t’atras.
Por tot isto, l’Asoziazión Cultural O Trango convocará una manifestación si a modificación no fa caso d’os criterios d’a comunidat intelectual y discrimina en favor de bellas luengas, debant d’atras, y no cumple o requisito d’oficialidat.
Fuent: http://otrango.blogspot.com/2012/01/lasoziazion-cultural-o-trango-conbocara.html
O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas | Arredol.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha fet públiques les beques d’investigació Amanda Llebot 2011. En la convocatòria general, la beca s’ha concedit a Hugo Sorolla Orús, estudiant de lingüística de la UB, pel projecte “Bases per a una gestió lingüística ecològica a la ciutat de Fraga” treball de l’assignatura “Ecologia i Política Lingüístiques” supervisat per la professora Vanessa Bretxa.
El passat dia 11 es va reunir a Saragossa el Consell Superior de Llengües d’Aragó amb caràcter extraordinari. A més del seu President, José Bada, i els Consellers, va assistir-hi la Consellera de Cultura, Dolors Serrat, i el Director General del Patrimoni, Javier Callizo. Des de feia bastant de temps, el Sr. Bada havia intentat reunir-se amb la Consellera sense èxit. No han transcendit massa els temes tractats, encara que, segons informacions de fonts properes, la reunió es va desenvolupar de manera distesa, tant per part de la Sra. Serrat com dels altres assistents. També a transcendit que la Sra. Consellera va manifestar que no entra en els projectes del Govern la derogació de la Llei de Llengües, tot i que estan estudiant d’introduir canvis en alguns articles que, segons les interpretacions de la Conselleria i del mateix Partit Popular, són massa imperatius o coercitius. Si fem cas de les manifestacions que en diverses ocasions han fet membres significats del Partit Popular, l’obligació de les institucions públiques de la Franja de rebre i contestar escrits en català, o en aragonès, en els corresponents territoris, és una part a modificar. Com a colofó, voldria expressar el meu convenciment de que els resultarà força difícil trobar articles o apartats de la Llei que amb la lògica o el sentit comú, com a norma d’interpretació, se’ls pugui qualificar de coercitius. La qual cosa ens porta a deduir que pocs canvis podran fer a l’actual Llei, que tantes vegades hem qualificat de timorata. Mentre tant s’estan exhaurint els terminis del seu desenvolupament i aplicació.
Reunió Extraordinària del Consell de Llengües « Lo finestró del Gràcia.
Fa ja un temps que buscant una cova al terme de Pena-roja vam trobar uns abrics a on feie temps que havien fet pintades. Tot i que estes estaven tremendament deteriorades perquè havia caigut la pedra, es conservava una pintada amb la inscripció d’un període de temps: 1841-2. Ere previsible que les pintades estaven relacionades en la primera guerra carlista, sobretot perquè havia pogut llegir que Morella va ser dels darrers forts del carlisme el 1840. I havent-me trobat després les indicacions del diccionari Madoz sobre els fets a Pena-roja la cosa no deixa dubtes. No és gens difícil imaginar carlistes a l’espera, en una posició de molt difícil accés, en només dos entrades/eixides, i de fàcil vigilància.
El que desconec és si les pintades tenen algun interès històric. Hi ha cap historiador a la sala?
Historia: Esta villa padeció bastante en la última guerra civil en el mes de abril del año 1840 ocupaban su fuerte las tropas carlistas; pero el general Espartero mandó al general León hiciese por apoderarse de dicho fuerte, en el que todavía trabajaban sus defensores. Este general se dirigió á Peñaroya con 6 batallones, 2 escuadrones y 4 baterías de montaña.
A su aproximación dispararon los carlistas algunos cañonazos, repitiéndolos constantemente desde que los sitiadores estuvieron al alcance. Tales disposiciones exigían que León verificase un ataque que tuvo lugar, ocupando el pueblo á la carrera 2 compañías de cazadores de la segunda brigada, mientras que una sección de la batería de montaña contestaba el fuego de los carlistas y se dirigían 2 batallones á envolver la posición del fuerte.
Los carlistas evacuaron la plaza descolgándose por los muros; y perseguidos por 2 compañías de cazadores y escolta de León, se rindieron prisioneros 1 capitán, 2 tenientes y 21 individuos de tropa. Los de la reina, al ocupar el fuerte, hallaron en él un cañón de a 8, otros efectos de guerra y todas las municiones v víveres.
mitjançantTrobar pintades de carlistes al Matarranya « Xarxes socials i llengües.
M’alegra profundament veure aquells que remunten amb tanta facilitatprofessionalitat total en allò que altres “només” trobem afició i bones estones. I dic professionalitat en lo sentit més tècnic. Fer música amb professionalitat, activisme amb professionalitat, ràdio amb professionalitat…Marc Martí és un matarranyenc que sempre m’ha transmés la més àmplia sensació de professionlitat. I ara m’encanta veure que fa unaexposició de fotografia a Saragossa sobre grups de música. Divendres que ve, 6 de gener, fa la presentació. Teniu la informació actualitzada a l’esdeveniment de Facebook.
El próximo día 6 de enero a las 20.30 horas la “Tabierna A Flama” acogerá la inauguración de la exposición fotográfica “Somnis entre boires” del fotógrafo Marc Martí Badia organizada por el autor en colaboración con “Tabierna A Flama” y “Magofermin”. Durante el acto tendrá lugar un recital de “Poesía Cruda” a cargo de Jorge Romance y posteriormente se realizará una audición de música aragonesa.
SOMNIS ENTRE BOIRES
INAUGURACIÓN: VIERNES 06/01/2012 – 20:30H
RECITAL DE “POESÍA CRUDA”
AUDICIÓN DE MÚSICA ARAGONESAMés enllà dels grans escenaris, allunyats dels mal dits centres de la cultura, amagats als ulls dels masses, perduts en mig d’un mar de carreteres secundaries, existeixen animes que seguixen lluitant per aconseguir expressar-se…
Dillá d’os grans scenarios, luen d’os mal clamaus centros d’a cultura, amagaus d’os uellos d’as masas, perdius en un mar de carreteras secundarias, existen almas que continan luitando por aconseguir expresar-se…
Exposició fotogràfica de Marc Martí sobre grups de música « Xarxes socials i llengües.
Viles i gents publicat el 30 de desembre de 2011 a La Comarca
Competir col·laborant
Natxo SorollaEl contacte fa enemics i ja sabeu com van les coses entre veïns. No és estrany veure tensió en els partits entre Queretes i Calaceit, o entre Calaceit i Vall-de-roures. O les relacions són històricament complicades entre Beseit i Vall-de-roures, entre Pena-roja i Fondespatla, o entre Maella i Favara. Res trau que entre pobles que tenen un nivell important d’animadversió, també hi haigue bones amistats personals. Però el veïnatge entre pobles moltes vegades fa enemics.
I esta dinàmica no és només pròpia del Matarranya. Al futbol, que deixa córrer les baixes passions, allò més comú és la competència entre veïns, com s’observa entre el Saragossa i l’Osasuna, entre l’Espanyol i el Barça, entre l’Atlético i el Real Madrid, o entre la Real Sociedad i l’Athletic de Bilbao. Però també es veu entre equips de territoris potencialment competidors, encara que no siguen veïns, tals com lo Barça i el Madrid, o l’Athletic i el Madrid.
Tot este joc d’enemistats i amistats va lligat en que totslos recursos són escassos, des de les terres per a treballar i els diners, fins les lligues i les copes. I per a adquirir-los cal competir. El triangle màgic diu que «els amics dels meus amics són, també, els meus amics». I la seua tergiversació diu allò contrari: «els enemics dels meus enemics són els meus amics». Perquè molts agents són amics perquè coincideixen a tenir un enemic comú. Passa amb l’Espanyol i el Real Madrid, o passa amb l’Atletico i el Barça.
En un camp molt llunyà, però no menys interessant, com és el de la guerra entre navegadors d’Internet, ocorren coses similars. Los tres principals navegadors són Internet Explorer de Windows, lo Firefox de programari lliure i el Chrome de Google. Los tres competeixen per obtenir la màxima quota de mercat, però un dels navegadors, lo Firefox, és finançat en part per la seua competència, Google. Esta acció, que aparentment és il·lògica, s’entén si s’interpreta que els navegadors en bona part són màquines que determinen quin buscador d’Internet s’utilitza. I tant Firefox com Chrome utilitzen el buscador de Google. I l’empresa Google té en el buscador la base principal del seu negoci, ja que des d’aquí capta l’atenció dels usuaris a la publicitat que gestiona en les búsquedes, i que al final mantenen el seu negoci. La realitat econòmica fa que a aquells que aparentment els interessa competir pels recursos escassos, en realitat els interesse més col·laborar per tenir més força de cara al competidor real.
Els enemics dels nostres enemics són els nostres amics. I si traslladem l’exemple dels navegadors i dels equips de futbol, com a Matarranyencs tindrem una bona base per a repensar les relacions de col·laboració i competència entre matarranyencs. L’economia del Matarranya és ben diferent d’aquella en què va gestar la competència entre pobles. Lo Matarranya és, ara més que mai, una mota de pols en un Univers tremendament gran i intercomunicat. I a eixe Univers és a on està la seua competència real, a on ha de vendre la seua producció agroalimentària de la terra o des d’a on han de vindre els visitants que òmpliguen los seus establiments turístics. La guerra per fer-se en los recursos no és una guerra entre natres, si no una guerra contra altres. Fer més gran lo nom de Matarranya mos fa més forts davant eixa competència real exterior. Les xarxes estructuren activitats col·laboratives i competitives per a repartir els recursos escassos. La competència i la col·laboració són inherents a un sistema social. I el sistema social és molt més gran que el Matarranya. Promoure la competència entre natres només mos farà més dèbils. Col·laborar mos farà més forts per a competir junts contra aquells que són la competència real.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja núm. 112, gener 2012
Vull començar dient que, en els divuit anys llargs que fa que m’estic a Alcanyís, mai no he tingut cap problema pel fet de ser català de naixement i dir-me Carles enlloc de Carlos. Tanmateix les meues filles sí que han hagut de sentir-se alguna poca-soltada. Com ens diu la filla gran, això de ser anticatalà és «lo normal», aquí. Ho il·lustraré amb un parell d’exemples.
Fa pocs dies, la menuda va comentar-me sense perdre el somriure «saps que m’ha dit, avui, un xiquet? “Catalana de mierda”!». Anava per a desdramatitzar l’estirabot quan ella ha seguit «Jo vaig i li dic “Al menos sé dos idiomas, y tu sólo uno”, i ell m’ha fet un “Bah!” i se n’ha anat». Afortunadament s’ho ha pres com una altra criaturada de pati d’escola. Pel fet de ser negra ja se n’ha sentit alguna, d’animalada. Ara li toca rebre per causa de la seua llengua. En fi.
L’estiu passat, tot endreçant paperassa, vaig trobar una felicitació antiga que les amigues havien fet a la filla gran. Una de les dedicatòries era «No me gustan los catalanes, pero tu me caes muy bien».
Aquests dos petits episodis corroboren el fet que, malgrat els molts anys de democràcia, a l’Aragó no s’assumeix que hi ha aragonesos de llengua catalana. El què em sap greu és que els que diuen aquestes coses són gent normal, bona gent, tan bona com qualsevol altre. Però hi ha alguna cosa que embruta la seua percepció. I em temo que s’escampa com taca d’oli.