La Franja

Source: La campana que plore | Viles i Gents

Source: L’estigma de la pagesia | Viles i Gents

Source: Ai de les llengües minoritàries | Viles i Gents

(Publicat al diario de Teruel el 3 de juny del 2023)

Ben bé que sabem els resultats de les últimes eleccions… El que ha passat a l’Aragó ha passat en moltes més comunitats autònomes i ajuntaments: l’enfonsament dels partits d’esquerres i l’augment més que significatiu dels partits de dretes i ultradretes. Pel que fa a nosaltres: a l’Aragó el PP amb la ajuda del PAR, han estat, en anteriors legislatures, veritables esmotxadors o més encara, anorreadors dels drets lingüístics, amb relació al català i l’aragonès, dues llengües pròpies. Només cal recordar les excentricitats del Lapao i el Lapapyp per canvis legislatius, la dissolució de l’Acadèmia de la Llengua, la no convocatòria dels premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc. En aquests moments, les associacions i les persones que lluitem defensant el català i l’aragonès tant a l’escola com a la societat en general, estem força preocupades pel rumb que pot encetar la política lingüística i de la cultura en general quan el nou govern de la DGA, les noves diputacions i ajuntaments prenguin les regnes del poder. La pregunta que sempre faig, tal vegada millor dit, em faig és: per què les llengües i allò més substancial de la cultura com l’ensenyament han de ser com un penell que es mou segons el vent polític que bufa amb més força? No seria més útil, coherent i racional per la societat que aquest temes sortissin de l’atzar dels canvis polítics i fossin el fruit de decisions tècniques i acadèmiques? També es cert que l’actuació política en molts casos respon a criteris que una majoria de la ciutadania està disposada a admetre o a deixar passar per sobre com les qüestions culturals i de la llengua. Malauradament és així. Aviat veurem l’actitud dels nous mandataris envers aquests temes. Voldria conservar un bri d’esperança sobre la possibilitat de que aquests nous mandataris respectessin el que ara tenim, que no es massa, fruit del Departament d’Ensenyament, Cultura i Esport-Direcció General de Política Lingüística del govern, encara, actual; i dels lluitadors per la llengua catalana.  Aviat ho veurem, tot i que, sento que el meu bri d’esperança ha començat a marcir-se. Seré sincer de debò, no tinc cap bri d’esperança: tornarà el desmantellament lingüístic, el malaltís esperit catalanofòbic i la multiplicitat de llengües fictícies aragoneses.

José Miguel Gràcia              

Source: El rock, la música más rural y la lengua hacen brillar el Franja

El rock más transgresor, la música y el baile más tradicionales, el rap y la realidad lingüística de Peñarroya de Tastavins fueron los protagonistas del XXI festival Franja Rock. Centenares de personas participaron durante todo el fin de semana en un intenso programa de actividades y en el que en realidad confluyeron varios eventos culturales. Además de ‘El Franja’, la localidad acogió la Festa de la Llengua organizada por la asociación de padres en defensa del catalán, Clarió y que tuvo como protagonista al grupo musical ZOO. De igual modo, se desarrolló el XI Campus de Música Tradicional y Popular EbreFolk.

Las actividades comenzaron ya el viernes con la actuación del grupo Pimienta Molida. Fue el sábado, tras la ya tradicional cena popular que organiza la Asociación Joven, cuanto llegó el momento de las actuaciones. Azero, Crim, Del Desierto y Animal Sound fueron en esta edición los grupos protagonistas. «Estamos más que satisfechos porque hemos tenido el masivo respaldo de todos los socios, ayuntamiento y por los cientos de personas que nos han visitado», explicó Javier Mestre, presidente de la Asociación Joven de Peñarroya de Tastavins. En total fueron más de 60 los voluntarios e integrantes de la asociación los que participaron en la organización del festival. Se trata de uno de los festivales musicales más veteranos del territorio que en sus inicios supuso un trampolín para muchos de los grupos de música rock y punk de la zona.

«Tenemos que visibilizar la lengua»

Sin duda otras de las estrellas que brillaron durante todo el fin de semana fueron el grupo musical ZOO. Tras dos años de gira con conciertos masivos como el que tuvo lugar hace varios meses en el WiZink Center de Madrid ante decenas de miles de personas, la banda valenciana fue protagonista del proyecto ZOO I-lustrat que se presentó en Peñarroya de Tastavins el fin de semana y que coincidió con la celebración de la Fiesta de la Lengua de Clarió.

Se trata de un proyecto infantil e intergeneracional creado por ZOO junto al educador y pedagogo Ricard Tàpera. Fue Toni S. conocido como ‘Panxo’ y que es el cantante y líder de ZOO el encargado de impartir un taller de Rap para jóvenes y niños pero en el que participaron en torno a 50 personas de todas las edades. También se llevó a cabo un taller infantil de elaboración de portadas para los cinco libros de la colección ‘ZOO il·lustrat’, basados en las canciones ‘Robot’, ‘La Mestra’, ‘Xafant Fang’, ‘Carrer de l’Amargura’ y ‘Deixa’m que caiga’.

Por su parte el educador Ricard Tàpera, y los ilustradores Helga Ambak y Carles Ubeefe, participaron en los diferentes talleres y actividades que se desarrollaron en la localidad. «Nos pareció muy interesante visibilizar la realidad lingüística de un territorio tan particular como el Matarraña. Pensamos que es un patrimonio que muchas veces no se explica o no se acepta bien lo que ello supone», explica Panxo. La fiesta culminó con la creación de un mural colectivo en una de las calles de la Peñarroya de Tastavins. «Ha sido una experiencia muy gratificante. Por unos días hemos cambiado los grandes eventos por un fin de semana en contacto con la realidad de un pueblo como Peñarroya de Tastavins», añade el cantante.

XI EbreFolk

También hubo espacio para la música tradicional y los bailes con siglos de historia. EbreFolk fue otro de los protagonistas. En este caso se llevaron a cabo varias actividades que incluyeron un taller de instrumentos infantil; taller de baile para todos los públicos con jota, fandango y bureo entre otras. En este caso se puso el énfasis en la histórica relación y similitudes de los bailes y cantes típicos del Matarraña, Bajo Aragón las vecinas comarcas de Castellón y del Sur de Cataluña. «Hemos perdido muchos pasos, bailes y músicas tradicionales que durante siglos tuvimos en común. Su recuperación actualmente no es fácil y por ello queremos difundir este patrimonio», explicó Lluís Flores, coordinador de EbreFolk.

• 

  El proyecto ZOO I-lustrat dejó su impronta con un mural en la localidad./ ZOO.

• 

  EbreFolk llevó a Peñarroya la música más tradicional. / Ebrefolk

• 

  Varios grupos fueron protagonistas. En la imagen Azero./ L.C.

• 

  El grupo Crim fue otro de los participantes en el Franja./N. Altaba.

• 

  Decenas de personas acudieron al taller de rap de Pantxo./ ZOO.

• 

Source: Pensar per natres mateixos* » Temps de Franja

// Luismi Agud Sorli

Una nit de novembre de 1811, 300 obrers van assaltar una fàbrica tèxtil a Nottingham, Anglaterra, armats amb martells. Lo seu objectiu no era atacar als obrers ni als empresaris que hi havia, sinó als telers de cosir, que acabaven de sortir com una innovació tecnològica pocs mesos abans. Eixos atacants havien segut expulsats d’una fàbrica semblant uns mesos abans, per culpa de la introducció de màquines molt similars, que no cobraven cap jornal, no necessitaven vacances i eren molt més ràpides que un obrer. Aquest atac no és un cas únic. Eixos obrers que havien perdut la faena per les màquines van acabar creant el Luddisme, i es dedicarien a destrossar màquines industrials durant trenta anys, suposant una seriosa amenaça per a la economia britànica.

No resulta difícil comparar eixa mateixa incertesa amb la recent intel·ligència artificial, que és capaç de contestar a qualsevol pregunta en qüestió de segons. Per suposat, mestres i investigadors poden sentir una por a perdre el treball pareguda a la que els Luddites van experimentar. La diferència és que ara la rebel·lió a martellades és impossible: no es pot assaltar cap lloc, perquè els programes són una cosa tan immaterial com les idees. I la història ens demostra que es pot destruir tot, menys les idees.

Però podeu estar tranquils. Hi ha una cosa que un programa informàtic mai sabrà fer: pensar. Tots s’afonen a les profunditats de l’Internet per copiar informació i escriure un text coherent. Però cap d’eixos programes sap analitzar críticament lo que acaben de llegir, ni tindre una opinió que no estigui ja escrita prèviament per algun internauta avorrit. Només saben vomitar, com un estudiant fent un examen de Història.

La creativitat i la imaginació és, i sempre serà, una característica exclusiva de la condició humana. Lo dia que un ordenador creo obres d’art per natres; lo dia que un ordenador penso per natres, haurem fallat com a societat.

*   *   *

Los Grecs tenien un conte sobre com es va crear la societat, que avui en dia coneixem gràcies a Plató: quan Zeus estave creant als humans, se li va preguntar com distribuiria l’ofici per a fabricar calçats. Ell va dir que hi hauria un sabater per cada cent persones. Li van fer la mateixa pregunta per als fusters, i la resposta va ser similar: un per cada tants ciutadans. Van continuar preguntant-li durant hores, amb la mateixa contestació, fins que van sortir les humanitats. A la qüestió de com distribuiria l’art, la filosofia o la política, ell va dir que no hi hauria un filòsof per cada cent humans, ni un artista, ni un polític. Totes i cada una de les persones a Grècia havien d’aprendre i participar d’eixes ciències, d’eixos oficis.

Lo motiu és clar: les mateixes sabates que fa un sabater aquí les pots trobar al poble del costat; les cadires que fa un fuster estan tant aquí com allà, i les mateixes ferradures les faran quasi idèntiques a la ferreria de l’altre poble. Però les idees són una cosa pròpia de cadascun. És responsabilitat de cada persona cultivar-les. És responsabilitat de cadascú aprendre d’història, de filosofia i de política.

Perquè un altre pot fer les cadires que tu utilitzaràs, i les sabates que tu calçaràs. Però mai ningú podrà crear les opinions que pensaràs: tu, i només tu, has d’encarregar-te de fer-ho sense que ningú es clavo a eixe procés. Lo dia que realment algú ens digue com hem de pensar, raonar i opinar, haurem fallat com a societat.

*Publicat a La Comarca, el 2 i el 9 de juny de 2023

https://www.instagram.com/p/CuFp8pQsCx3/?igshid=MTc4MmM1YmI2Ng%3D%3D

Source: El IES Matarraña no ve viable reajustar todo el horario por la asignatura de catalán

Source: Padres de alumnos del IES Matarraña reclaman que la enseñanza de catalán no se vea penalizada

La Comarca

La asociación de padres Clarió convoca una reunión de padres y madres de alumnos de catalán en el Instituto de Educación Secundaria (IES) Matarraña de Valderrobres para estudiar medidas que eviten que los estudiantes de lengua catalana como asignatura optativa se vean penalizados respecto al resto. Entre otros inconvenientes, el alumnado de catalán, debido al horario de esta asignatura, se queda sin transporte para regresar a su casa. La cita es este miércoles en la sede de la Comarca del Matarraña a las 19.30.

La entidad convocante aboga por una solución “coherente y justa” para la enseñanza del catalán con la posibilidad de ampliar el horario lectivo semanal de 30 a 32 horas, como primera opción, porque permitiría incorporar las dos horas semanales de lengua catalán dentro del horario lectivo. Actualmente, los estudiantes de primero y segundo de la ESO a cursar esta asignatura optativa fuera del horario lectivo.

Clarió señala que la solución de la ampliación del horario se aplica con buenos resultados en el IES La Litera, de Tamarite (Huesca), donde todos los alumnos, cursen o no catalán, tienen 32 horas de estudio semanales. La asociación de padres de alumnos de catalán alerta de que, si persiste el actual tratamiento del IES Matarraña, la enseñanza del catalán, muy mayoritaria en los colegios de Primaria de la zona corre el peligro de languidecer en Secundaria por los inconvenientes que comporta a los alumnos, a pesar de ser la lengua autóctona de la comarca.

Pepa Nogués, madre de alumnos del IES Matarraña, explica que, de acuerdo a la programación prevista para el próximo curso, los estudiantes de primero y segundo de ESO deberán estudiar catalán fuera del horario lectivo y alargar su estancia en el Instituto una hora más que sus compañeros dos días a la semana. De este modo, se quedan separados del resto del alumnado y sin transporte para volver a sus hogares. Nogues alerta de que la continuidad de esta asignatura optativa peligra en el IES de Valderrobres.

Para abordar la situación en busca de soluciones, Clario ha convocado a los padres de alumnos a la reunión que se celebrará en la Comarca y en la que intervendrán representantes de la Dirección General de Política Lingüística y directores de distintos institutos de Secundaria aragoneses.

Source: Clarió demane buscar una solució per a evitar la segregació i discriminació del català a l’institut* » Temps de Franja

// Rubén Lombarte

Tots els centres de secundària de la Franja d’Aragó, exceptuant el del Matarranya, tenen ampliació horària dins de l’horari lectiu per a donar cabuda a l’assignatura de català. Clarió plantege passar de 30 a 32 hores lectives a la setmana a tots els alumnes

Este dimecres s’ha convocat una reunió a la seu del Consell Comarcal per a buscar una eixida «coherent i justa» a l’assignatura de català que s’està impartint des de l’IES Matarranya. L’associació de mares i pares Clarió, davant del negatiu impacte que està tenint l’aplicació de la setena hora en l’ensenyament de català, i que obligue els estudiants de primer i segon de la ESO a fer esta assignatura optativa fora de l’horari lectiu, ha preparat una jornada de treball oberta a tots els pares i alumnes en la qual es parlarà d’altres experiències que s’apliquen a instituts de la Franja d’Aragó, les quals estan funcionant amb absoluta normalitat. De fet, des de l’entitat animen a la direcció de l’IES Matarranya a fer un pas valent i importar el model de l’IES La Llitera de Tamarit al territori, que en lloc de tindre 30 hores lectives setmanals com el nostre, en té un total de 32 i per a tots els estudiants, independentment de si cursen o no l’assignatura de català. Des de Clarió alerten del retrocés que està patint la matrícula de català a l’IES Matarranya, i entenen que aplicar la setena hora fora de l’horari lectiu discrimine aquells estudiants que volen aprendre la seua llengua, generant inclús segregació entre alumnes.

Pepa Nogués és professora, mare i membre de Clarió, i va explicar que «el pròxim curs escolar l’assignatura de català estarà a l’IES Matarranya. Però amb el nou currículum, als alumnes de primer i segon de la ESO se’ls deixe fora de la franja horària», cosa que des de l’associació de mares i pares consideren que «no funcione» i que, a més, «atempte contra els drets lingüístics». Nogués va recordar que «este curs, i de cara al curs vinent, la intenció de l’institut és que aquells alumnes de primer i segon que vulguen fer català s’hauran de quedar una hora més dos dies a la setmana, cursant l’assignatura fora de l’horari lectiu». Això, lògicament, no agrade. «Els alumnes se senten desplaçats, l’assignatura no pot participar dels projectes lingüístics de centre i molts alumnes veuen estudiar la seua llengua com un càstig», va considerar Nogués. A tot això, hi ha un problema addicional. «Els estudiants que fan català es queden sense transport, i els pares d’alumnes que cursen l’assignatura s’han d’organitzar entre ells per a recollir els seus fills». Des de Clarió consideren esta realitat un esforç extra per a les famílies que pose en perill el futur de l’assignatura. De fet, la matrícula està reculant, quan a primària la majoria d’alumnes fan català.

Davant d’esta realitat, el que volen des de Clarió és apostar per un model on totes les assignatures siguen considerades per igual i que s’importe el sistema que s’aplique a altres instituts de la Franja. A partir de les 19:30 de la tarde, este dimecres s’ha convocat una trobada a Vall-de-roures, en la qual participaran, de forma presencial i telemàtica, directors d’instituts i membres de Política Lingüística per a parlar d’altres experiències. En este sentit, Nogués va dir que «natres ens hem fixat en el model de Tamarit, que és un centre de secundària similar al nostre. És d’unes dimensions paregudes, té estudiants que es mouen de bastant lluny i també es fa Formació Professional». A l’IES la Llitera, a diferència del Matarranya, tenen 32 hores lectives. Tots els dies comencen a les 08:15 hores. És a dir, 15 minuts més d’hora que el que es fa aquí. Cada dia tenen un únic pati. Hi ha tres dies a la setmana que tenen sis hores lectives, i els altres dos dies en tenen set. D’esta forma, sí que és cert que dos dies a la setmana ixen de classe a les 14:55, 30 minuts més tard que al Matarranya, perquè aquí les classes acaben a les 14:25. En canvi, els altres tres dies de la setmana ixen de l’institut a les 14:05, de manera que arriben abans que el que ho farien ara.

*Publicat a matarranya.media el 27 de juny de 2023

Source: Clarió pide reajustar el horario de la asignatura de catalán en el IES Matarraña

Source: Peñarroya de Tastavins acogerá el proyecto ZOO Il·lustrat coincidiendo con la Fiesta de la Lengua

Source: Ai de les llengües minoritàries | Lo Finestró

Natxo Sorolla

Publicat a La Comarca, Viles i Gents, 12/5/2023

L’any 2015 un programa electoral proposave que «el Estado y las Comunidades fomentarán la fusión de municipios» i un dels seus representats sentenciave que «alrededor de los pueblos más pequeños siempre suele haber una capital comarcal, más poblada, en la que se centralizaría la gestión de los servicios públicos municipales». A les properes eleccions tindran menys alcaldes que habitants té un poble sense ajuntament.

La lògica d’un ajuntament a un poble menut se pot veure també en les Comarques. La decisió sobre la prioritat d’una màquina per a llevar la neu és diferent depenent si el polític viu a Ràfels o a Saragossa: patir una nevada refresque les idees. Segurament lo Matarranya no tindrie l’explosió turística dels últims anys sense el paper de la Comarca. Però si fore un procés que s’ha donat naturalment, si es decidire a Saragossa, segurament serie encara més insostenible, despersonalitzat, i copat per grans empreses. Lo mateix per a política forestal, escoles infantils, o transport dels pobles sense escola….

Però als nostres pobles los mesos abans de les eleccions són una efervescència per a omplir llistes electorals, «mos falten los de detràs», «tenim lo relleno però ningú vol ser primer», «farem una llista entre dos partits»… i algun poble per desgràcia acabe sense cap candidatura. I és que presentar-se a un ajuntament d’un poble és una decisió valenta: exposició pública, cunyats dient-los com haurien de fer la llista, com haurien de gestionar el poble, crítiques com si foren polítics professionals… i pocs agraïments per la faena feta i les hores invertides.

A les bones democràcies implicar-se en la gestió no és una opció: és una obligació. I és que segurament que tot canviarie si implicar-se a la gestió d’un poble fore rotatori i obligatori. Tots los del poble han de passar per l’Ajuntament! Segur que el nivell de cunyadisme de les barres del bar se rebaixarie. Com als pobles a on tots passen per la Comissió de Festes. Tots som conscients de què és organitzar unes festes, i les dificultats per a posar-se d’acord.

Per això, abans que escomenceu: un reconeixement a aquells que tos poseu en política municipal, que regaleu hores del vostre temps al poble, que patireu mals comentaris d’algun veí inconscient dels vostres esforços, i tindreu pocs reconeixements. Gràcies! Especialment als més jóvens. I especialment a les dones que trenqueu lo camí de tota la vida. Gràcies a totes i tots!

Gràcies a l´escàndol que va produir la paròdia que van fer a TV3 sobre la Mare de Déu del Rocío. Em va semblar tan graciós com poca solta, però no fins al grau d’indignació que van mostrar alguns polítics o periodistes (fins i tot utilitzant paraules malsonants, insults i afirmacions molt greus). Jo no veig enlloc una ofensa als andalusos ni al seu accent. He vist a les “xirigotes” i als carnavals de Cadis enfoten-se’n de l’accent català, dels independentistes o dels polítics condemnats. Però també han fet paròdies humorístiques de la Setmana Santa amb peanyes de mares de déu, fins i tot de cristos, i no s´escandalitza ningú. A mi m’escandalitza més que el govern andalús no l’importi carregar-se Donyana, que és patrimoni de tota la humanitat. O el documental antropològic “Rocío”, que es va filmar l´any 1980 i que va ser segrestat i prohibit per Adolfo Suárez, pel fet de mostrar un punt de vista que no era l’oficial de l’església. La pel·lícula té un plantejament laic, i posa de manifest des de l´origen feudal de tots els cultes marians, fins a la falsedat de les aparicions (són totes falses, com el culte a les tombes apostòliques), el classisme de les germandats rocieres, la irracionalitat i l’embrutiment dels comportaments dels vilatans, l’exclusiu masclisme, on la dona és totalment passiva al ritual, així com el negoci descontrolat de la germandat principal (i de l’església en general), i el testimoni de la implicació d’algunes germandats en un cas brutal de repressió franquista al principi de la guerra civil.  Continuar llegint… Rocío | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 d’abril del 2023)

Lo Dia del Llibre, ara internacional, eixe gran invent comercial dels llibreters de Barcelona ja fa un segle, torna alegre cada 23 d’abril. A Catalunya, lo cavaller sant Jordi acompanya les ventes de llibres en la de les de roses, que continuen regalant los hòmens a les dones que estimen, símbol llegendari de princeses traspassat al temps del feminisme empoderat. A Aragó, la posició al santoral de l’antiu patró de l’estament nobiliari a tota la Corona ha determinat la festa oficial de la comunitat, en època de classes socials sense déus ni protectors de ficció. La seua litúrgia es desplega per a la ciutadania en protocols públics gestionats des dels centres de poder autonòmic: l’edifici Pignatelli del govern d’Aragó organitza dos dies de música i jocs; i el Palau de l’Aljaferia, seu de les Corts, obre portes del 22 al 24 i s’il·lumina en los colors de bandera quadribarrada, mentres lo seu president va el dijous a Terol i el divendres a Osca. Tradició moderna i per decret, acabarà arraïlant? Fora de l’oficialitat, la festa llibresca agarra força espontàniament, ocupant los carrers. La plaça d’Aragó i el passeig de la Independència a Saragossa, enguany en més de 100 parades i uns 350 autors que firmaran exemplars i regalaran clavells, marca pròpia.  Continuar llegint… La tradició del llibre | Viles i Gents