• Programa Jornada Llengua i Escola 2014_anunci
• Mural Party_4 d’octubre 2014 Pena_roja

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

• L’assistència als actes és gratuïta.
• Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
• S’oferirà certificat d’assistència.
• Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

• Comarca del Matarraña/Matarranya
• Ajuntament de Pena-roja
• Associació Cultural Tastavins
• Associació de Jóvens de Pena-roja
• Associació Cultural del Matarranya
• Diputación de Teruel
• Caja Rural de Teruel

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català | Comarques Nord.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català

Els alumnes de 1er de la ESO que van demanar estudiar català continuaran fent classes en horari escolar. L’inspector en cap del Departament d’Educació va presidir dilluns a la tarde una reunió al IES Matarranya centrada en l’assignatura de català. A la reunió van ser convocats els pares i mares d’estudiants de 1er de la ESO per avaluar el futur d’esta assignatura. I és que degut a un problema legal, l’ensenyament de l’idioma estava contra les cordes. El català s’ofereix com alternativa al francès, situació que va ser denunciada per la cap de Departament de Francès del IES Matarranya perquè “el francès no pot ser optatiu”. Inspecció li va donar la raó, cosa que obligava als alumnes de primer de català a fer francès, deixant l’ensenyament de català sense hores disponibles. Esta situació va generar molta preocupació entre els estudiants i pares que volen formació de la llengua. Els afectats inclús van arribar a fer una recollida de firmes dins del centre educatiu.

Finalment, i degut a la pressió social i la sensibilitat existent al Matarranya en matèria lingüística, l’inspector en cap va entendre la preocupació dels pares. De moment, els alumnes de 1er de la ESO seguiran fent classes de català en horari escolar. Esta setmana ho han fet així, però Educació buscarà una solució perquè fer català en horari de francès no és legal. També ho és eliminar l’assignatura de català. Des de l’associació Clarió, en declaracions a Ràdio Matarranya, van recordar unes hores abans de la reunió que “és il·legal no oferir català en horari lectiu. La nova Llei de Llengües desprèn que tots els alumnes tenen dret a conèixer i saber la seua llengua. Això s’ha intentat tapar amb una il·legalitat”, perquè francès no pot ser una assignatura optativa. Però evidentment, això podia cometre “una altra il·legalitat, que seria eliminar l’assignatura de català”. Un total de 24 alumnes d’uns 60 de 1er de ESO van demanar estudiar català al IES Matarranya.

Fins a nova ordre, els estudiants de català de 1er de la ESO seguiran rebent les classes a l’hora de francès. Passarà el mateix amb els alumnes de 2on i 3er de la ESO. Això no estava del tot clar. Des de la comunitat educativa del IES Matarranya van explicar a comarquesnord.cat que el plantejament d’Educació era passar als alumnes de 2on i 3er de català a 2on i 3er, respectivament, de francès. Una cosa “que no té sentit”, perquè “és impossible que es posen al nivell de la resta de companys de francès”. Però inspecció va canviar de discurs a la reunió, després de conèixer la preocupació dels pares i mares dels alumnes de català. Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal. Però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarde. Una carambola molt complexa que necessitaria de partida econòmica.

Fa tres cursos, Inspecció va donar el consentiment al IES Matarranya de donar català en horaris de francès. Ara, per contra, diu que és il·legal. Amb l’aplicació de la LOMCE a secundària, que serà a partir del curs escolar 2015/16, estos conflictes desapareixeran perquè el català serà assignatura optativa. La problemàtica del pròxim curs podria ser la definició de la llengua. Serà català? Serà lapao? A saber.

A culpa ye d’os catalans | Arredol.

A culpa ye d’os catalans

Rubén Ramos

25 septiembre, 2014 | Opinión, Rubén Ramos | Autor: Arredol |

Que l’aragonés se troba en una situación critica no resulta, enfortunadament, garra novedat. Ya podetz contar, isto de l’aragonés ye un poco como a economía: yo dende que tiengo consciencia he sentiu charrar que somos en crisis (y ya son quatro decenios dando mal con bell poco de consciencia). Aquí, quiesto/a lector/a, podría rematar l’articlo, perque a situación de l’aragonés ye de fácil resumir: somos (seguimos) en crisis.

Agora o gran problema ye a grafía. Pareix que ye más embolicau y pior ta os ninos y ninas escribir “qüestión” u “viello” que escribir (?!) “belozidá”, “Balenzia” u “zercustanzia d’a pulitica monezipal”. Y como somos asinas pues en femos casus belli y ala, a pleitiar… Ixe ye o nuestro modus vivendi (me resisto a fer servir “modus bibendi”, que l’imos a fer…).

Pero… entre que pleitiamos y nos femos contentos/as u maldecimos per midas cautelars d’os tribunals (no pas sentencias, a lo menos encara) igual sería bueno, quemisió, sacar bell ratet ta mirar d’aduyar a salvar a luenga… nomás bell ratet, eh? Tampoco no cal abusar, que a os aragoneses y aragonesas siempre nos ha feito más o goi o maravilloso esporte d’o cainismo.

Y pensando pensando, resulta que igual a solución a totz os nuestros problemas ye muito más cerca que no pareix. Ye prou con recurrir a la formula machica: a culpa ye d’os catalans.

M’acuerdo agora de que deixemos d’estar en a Eurorregión que compartíbanos con catalans y occitans per o tema d’as obras d’arte d’as comarcas orientals. Mesmo antes que no nos enterásenos pa qué nos podría fer honra d’estar-ie. Ixo sí que estió un record, perque cuento que catalans y occitans encara se lo preguntan: ¿Pa qué sirve?

O d’o patrimonio ye un tema capital pa Aragón, no i hai mica dubda, pero encara en ye más perque os catalans son qui tienen as obras. Perque oye, o Vidal Mayor ye en o museu d’a Fundación Paul Getty y per ixo no nos hemos saliu d’a NATO. Que siempre ha habiu clases!

Asinas que si queremos que l’aragonés tienga un futuro, hemos de mirar de convencer a os nuestros quiestos vecins y decir-les que lo faigan oficial en Barcelona. Alavez podremos sobatir con fuerza o sinyal d’os agravios y demandar chusticia. Asinas l’aragonés pasará a estar popular de tot y en quatro días tendrá más fabladors que nunca en a historia.

Y os catalans, que son muit listos, son os culpables, perque, en saber cual sería a nuestra reacción, no han quiesto fer oficial l’aragonés ni reconoixer-lo, que a historia alavez hese estau bien diferent. Asinas que vienga, repitamos totz y todas, a veyer si asinas podemos invocar a os espritos: a culpa ye d’os catalans.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés – Diario de Teruel.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés

Vota

 Resultado

7 votos

La enseñanza del catalán en 1º de ESO como materia optativa en el Instituto de Educación Secundaria (IES) “Matarraña” de Valderrobres podrá continuar impartiéndose siempre que esta lengua se enseñe fuera del horario escolar, esto es, en lo que se denomina “la séptima hora”, o como proyecto multilingüe dentro del horario lectivo, para lo que el centro tendrá que reorganizar los tiempos de clase.

Esa es la última palabra del departamento de Educación del Gobierno de Aragón, después de la polémica suscitada esta semana, cuando dos inspectores de Educación comunicaron que los alumnos de 1º de ESO no podían elegir entre Catalán o Francés durante este curso escolar, ya que la segunda es asignatura obligatoria en el currículo aragonés y la primera no.

La queja presentada por parte de una profesora de Francés del Instituto de Valderrobres a la dirección provincial de Educación alertando de que había estudiantes de 1º de ESO que en lugar de Francés (idioma obligatorio en ese tramo) cursaban Catalán ha motivado que el servicio provincial recule ahora considerando “ilegal” lo que hace tres años autorizó e incluso propuso como solución, tras dejar de sufragar el comedor y el transporte a los alumnos que se quedaban en el IES por la tarde para asistir, durante dos días a la semana, a las clases de la Catalán.

El pasado lunes, la dirección provincial de Educación ordenó que los alumnos de 1º de ESO matriculados en la asignatura de Catalán (un total de 24) debían pasar a cursar el resto del curso la asignatura de Francés, que es obligatoria y que forma parte del currículo aprobado por el departamento de Educación, lo cual no ocurre con el Catalán. En cuanto a los alumnos de esta asignatura de 2º y 3º de ESO, podrán continuar con los estudios, según informó el Gobierno de Aragón, debido a que no dieron Francés en 1º de ESO.

Esta decisión fue comunicada a los alumnos y a sus padres, que este lunes por la tarde tuvieron una reunión con el Inspector Jefe del departamento de Educación y con el Inspector de Zona, a los que manifestaron su rechazo a la medida decretada por la dirección provincial. Los padres defendieron ante los dos inspectores el derecho de sus hijos (24 cursan la asignatura en 1º de ESO y 48 lo hacen en todo el instituto) de estudiar y conocer su lengua materna, al tiempo que mostraron su oposición a que los niños acudan al centro por la tarde si no está subvencionado el transporte o el comedor. Este sistema fue el que se utilizó en el centro durante mucho tiempo hasta que, hace ahora tres años, Educación dejó de garantizar el comedor y el transporte escolar de manera gratuita por las tardes.. Como consecuencia de aquel recorte, la misma dirección provincial de Educación, que entonces estaba encabezada por Begoña Lahoz, propuso como alternativa que los niños eligieran, en horario lectivo, entre las asignaturas de catalán y francés.

Desde el Gobierno de Aragón señalaron que no están dispuestos a contemplar esta alternativa,alegando que no se sufraga el transporte escolar por las tardes en ningún otro municipio de la Comunidad.

Los estudiantes del IES Matarraña que superan la asignatura de Catalán entre 1º y 3º de ESO tienen reconocido el Nivel B de esta lengua.

El lunes, los padres de los alumnos solicitaron a los dos inspectores que mantengan las cosas tal y como están este curso escolar para que los niños de 1º puedan continuar con la asignatura en la que se han matriculado. Según argumentan, la realización de un proyecto educativo ahora, cuando ya está hecho el horario, es algo complicado.?Además, recuerdan que el año que vienen tiene que cambiar el sistema por completo, ya que entra en vigor la Lomce para 1º de ESO.

“Queremos que nuestros hijos estudien catalán, porque es su idioma materno, y porque así se cumple la Ley de Lenguas de Aragón”, afirmó Teresa María Balaguer, madre de un estudiante, quien explicó que “los inspectores nos hablaron de varios modelos que están en marcha en Aragón para compaginar la enseñanza del catalán, pero a nosotros lo que nos interesa al final es que nuestros hijos estudien su lengua y que si hay que hacer un proyecto multilingüe que se haga, pero el año que viene, no ahora”.

Lo que antes sí, ahora no

Balaguer considera “contradictorio” que “el mismo inspector que firmó que nuestros hijos podían elegir entre la asignatura de Catalán o la de Francés hace tres años, afirma ahora que eso es ilegal y que hay que estudiar francés sí o sí”. Esta madre dijo que incorporar una hora de catalán dos días a la semana en el centro en horario de mañanas “no es complicado” y que como sistema “ya se propuso en una ocasión anterior sacar cinco minutos de cada materia y juntarlos todos al final del día para poder dar una hora de catalán”.

La asociación Clarió pide garantías para aprender la lengua materna

La asociación Clarió (Padres del Matarraña en defensa del catalán) ha solicitado que no se suspendan las clases de catalán en horario lectivo mientras no se encuentre un modelo que mejore la oferta educativa de la asignatura. Asimismo, han pedido a Educación que se busque una solución para que todos los alumnos del centro puedan cursar la asignatura en horario lectivo para evitar que estos estudiantes sean “analfabetos en su lengua materna”. Clarió ha reclamado la creación del departamento de Catalán en el IES para “poder integrar plenamente la asignatura en la comunidad educativa.

La asociación de padres recuerda que en esta comarca el catalán es lengua materna de la mayor parte de sus habitantes desde hace 850 años y que fue lengua oficial y lengua de escritura hasta que en 1707 los Decretos de Nueva Planta abolieron los Fueros de Aragón.

Al mismo tiempo, la asociación recordó que “las Comunidades Autónomas tienen que velar por las lenguas utilizadas en su territorio, además del castellano, y garantizar su conservación”, pues así lo señala la Constitución. También que en Educación Primaria “entre el 75 y el 100% de los padres elige que sus hijos estudien esta lengua, que se oferta como optativa” y que “en otros IES de la zona catalanohablante se oferta la asignatura en horario lectivo”. A juicio de la asociación de padres, no hacerlo en horario escolar constituiría una “situación de ilegalidad”.

L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català | Xarxes socials i llengües.

Seguint l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a Aragó continuava amb tot allò que feia pensar que la Direcció Provincial suprimiria l’assignatura de català de l’IES Matarranya. El conflicte s’imposava per l’optativitat del català i del francès, i tot apuntava que la Direcció Provincial l’aprofitaria per a liquidar el català de les aules. Però el conflicte es manté obert, davant la pressió i resistència d’alumnes, professors, pares i representants polítics, que aposten per matenir, almenys, l’optativitat del català al centre. Altres blocs ja van mostrar el patiment local (Finestró, Mas de’n Bringuè) i la premsa se’n va fer ressò (Núvol, Vilaweb).

Més d’un centenar d’alumnes s’han mobilitzat amb un manifest en què declaren que “creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban”, pel fet que “el año pasado, en una reunión con la Directora provincial de Educación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lengua materna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, que seguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en horario lectivo”. Manifesten un conflicte normatiu amb la implantació del LAPAO: “La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudio de la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero como bien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, por lo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nuestra lengua, como se ha hecho hasta ahora”. Finalitza dient que “apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y piense por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interés egoísta de algunos profesores. Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua materna.”

Els pares s’han preocupat cridant a l’Institut i s’han mobilitzat mitjançant l’Associació de Pares Clarió i han fet arribar una carta a l’Inspector en Cap. Alcaldes de diferents poblacions com Pena-roja, Beseit i Mont-roig es van apropar a l’Institut per a informar-se sobre la notícia, perquè la Direcció Provincial no rebia les seues cridades telefòniques.

En la reunió que va tenir lloc el 23 de setembre (19.30h) hi van assistir més pares dels convocats (alumnes de 1r i 2n matriculats a català), a més d’alumnes i professors. L’inspector, s’esforçà en utilitzar un català poc fluid, exposant de manera confusa qüestions de legalitat, projectes bilingües, conflicte, solució de problemes, diàleg, però una mare li va fer veure que encara no s’havia informat del problema que es pretenia solucionar. Els alumnes van llegir la seua carta i van ser aplaudits. L’Inspector remarcà que la decisió depenia de Carmen Calvo, directora provincial, i especialment de la seua voluntat política. Per tant, el conflicte continua obert.

Desideri Lombarte…l´empremta del poeta | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 30 d’agost)

Han passat vint i cinc anys des de que Desideri ens va deixar…vull dir físicament. La seva figura no ha fet més que engrandir-se. Ja tothom l’assumeix com el POETA DEL MATARRANYA. Els que hem aportat el nostre granet de sorra per difondre la seva figura, realment podem estar contents. I, a més a més, això no ha fet més que començar. No és gens fàcil ser la icona d’una terra. Ho va ser en vida José Antonio Labordeta. Desideri va morir massa jove, no li va donar temps, però ho és ara, que no és poc. Enguany se li han fet molts actes d’homenatge per tot arreu i per part de molta i diversa gent. D’ara en davant encara n’hi faran més. Perquè la gent li ret homenatge d´ una manera espontània. No va ser fàcil començar a difondre la seva obra, però ara molts pregunten com es poden adquirir els seus llibres. Perquè la seva paraula arriba fàcil, natural. Desideri passejava la seva bonhomia de manera tan natural com equilibrada; era observador i un punt somarda. Una de les seves il·lusions era convertir-se després de mort en un timó de flor menuda, florir i ser l’aliment de les abelles que convertirien en mel la seva flor. Ho ha aconseguit: músics, llauradors i pastors, professors i estudiants, artistes plàstics, carnissers, pescadors, enginyers i tècnics de so, paletes, oficinistes, abocats, metges, jubilats, etc…gaudeixen de la seva paraula. Ni tan sols cal que els agradi la poesia, n’hi ha prou amb prendre contacte amb la seva obra. Però fora del Matarranya encara resta força desconegut i hi ha molta feina per fer, sobre tot a l’Aragó. De Desideri es poden aprendre moltes coses, però una és particularment notòria: aprendre a voler, a estimar la llengua, la seva, la nostra, a conrear-la i emprar-la (utilitzar-la) de manera natural. I eixa és la millor manera d’existir (com Teruel, que tots sabem que existeix), de ser nosaltres mateixos. Perquè el nostre català no és una “cosa típica”, ni una peça de museu: és l’essència d’allò que som. Gràcies, Desideri, per la teva lliçó. Que no caigui en sac foradat.

 Antoni Bengochea

Any Desideri Lombarte ha pujat 12 fotos noves a l’àlbum Beseit 2014..

¿De que tiens miedo, Aragón? | Arredol.

O pasau 21 d’agosto se celebró “Alifara”, una chornada en esfensa d’o catalán en Bezeit.

Pepa Nogués

O pasau 21 d’agosto, dende Clarió- Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català organicemos a 2ª Alifara Clarió en Bezeit. Estió una chornada fiestera infantil y familiar que, baixo lo lema “Aimamos a nuestra luenga”, contó con diversas actividatz populars ta conoixer o patrimonio natural y cultural, actuación de machia incluyida, y que remató con una gran mural mosaico, adedicau a la luenga.

Clarió somos una colla de familias d’a comarca d’o Matarranya preocupadas por a supervivencia d’a nuestra luenga. Hemos parau cuenta de que os nuestros fillos prencipian a no fer servir a suya luenga materna de traza informal, ta charrar entre ells. Mesmo más, quan charran en catalán, fican a-saber-las parolas freqüents en castellano (todas as de l’entorno d’as TIC y informatica, por eixemplo). As cosas han cambiau de quan yeramos chicotz. Nusatros vivibanos una situación de clara diglosia, tenebanos una luenga formal que yera lo castellano y unatra informal que yera lo catalán, pero encara que adintro d’o cole charrabanos en castellano, en o patio y difuera febanos servir a nuestra luenga materna. Y asinas, encara que fendo servir muitos castellanismos hemos manteniu la luenga materna.

Pero ista transmisión ya no ye guarenciada t’as futuras cheneracions porque ixe modelo basau en a familia y en a oralidat ya no ye prou. A escolarización más luego (antesmas a los 3 y agora a los 0 anyos) y l’aumento de servicios t’a catrinalla en o mundo rural (extraescolars, escuelas d’estiu….) estando que tienen por costumbre fer servir lo castellano como luenga cutiana, han iu achiquindo as posibilidatz de contacto d’os chiquetz con a suya luenga materna y aumentando lo tiempo de relación con a suya collas de pares en castellano. Antimás, o feito de que a luenga escrita fuese antesmas nomas en castellano no teneba mayor trascendencia ya que o suyo emplego yera radiu en a sociedat tradicional, pero agora ye una constant en as nuestras relacions, mesmo entre amigos con o whatsapp. Son alarmas que fan viyer un claro periglo de substitución lingüistica.

En Aragón se charra catalán como luenga materna dende fa más de 850 anyadas en 50 poblacions situadas en a zona oriental, bellas 45.000 personas. De l’arabe pasemos a lo catalán porque yera a luenga d’os nuestros repobladors cristianos. En 1707 nos viedaron d’escribir-lo y mientres o periodo d’a dictadura mesmo charrar-lo. Con a restauración d’a democracia y a Constitución espanyola de 1978 cada comunidat autonoma tien a obligación de parar cuenta d’as atras luengas que se fan servir en o suyo territorio antimás d’o castellano y guarenciar a suya conservación. Asinas ye escrito en l’Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 1982. en l’ambito internacional, existen a lo menos quatre tractaus que tamién obligan a los gubiernos a protecher as luengas minorizatas: O Pacto Internacional d’os Dreitos Civils y Politicos (1966), A Convención sobre os Dreitos d’o Nino(1989); A Convención relativa a las Discriminacions en a Esfera de l’Amostranza (1960) (istos tres de Nacions Unidas); y a Carta Europea d’as Luengas Rechionals y Minoritarias (1992), d’o Consello d’Europa.

Pero tot y habendo obligación, dimpués de más de tres decadas o gubierno d’Aragón contina sin tener os instrumentos y accions que calen y a mayoría d‘os nuestros estudiants rematan a suya educación secundaria obligatoria analfabetos en a suya propia luenga. Manimenos, a resta de comunidatz de l’estau que charran catalán sí han normalizau a suya situación lingüistica: en Catalunya, Balears y Valencia. Tamién atras comunidatz con luenga propia lo han feito, como Galicia y o País Vasco.

En Aragón, a luenga materna catalana en o sistema educativo contina igual que quan s’implantó en 1984: una hora a la semana en as escuelas d’o Matarranya de primaria como asignatura optativa no ye prou ta guarenciar as suyas competencias lingüisticas en a luenga maternas y, con ixo, a continidat d’a luenga. Quan a mia filla prencipió a charrar tenendo 2 anyadas y lo fació en castellano me ploró l’alma. No porque no me fese goyo lo castellano, no se tracta d’ixo, sino porque sñe que ello ye conseqüencia d’o no desenrollo d’a democracia y puet tener as grieus conseqüencias d’o disapareixer d’una luenga y con ella d’una cultura.

No negaré a complexidat de tractar as luengas y as identidatz, pero si la resta de comunidatz lo han conseguir por qué Aragón no. Ye una comunidat pionera en muitos aspectos de cultura, ecolochía y educación. No ye un problema de incapacidat. Tampoco no’n ye de consenso social, entre o 75 y o 100% d’os pais d’o Matarranya inscriben a los fillos suyos en l’asignatura de catalán en primaria, sin estar obligatoria. Alavez, ¿por qué dimpués de más de tres decadas os gubernants d’Aragón son estaus incapables de solucionar o tema? A resta lo han feito.

Plegaus en iste punto, puet estar que belun encara se pregunte por qué en o 2014 cal una asociación de pais adedicada a cusirar a supervivencia d’una luenga. Yo tamién me lo pregunto. ¿De qué tiens miedo Aragón?

Pepa Nogués

Antropologa y mai. Miembro de Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català

La Portellada, 25 de agosto de 2014

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües.

Versió ampliada de l’article publicat al Viles i Gents de La Comarca del 29/8/2014

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball

Natxo Sorolla

Han tornat les festes dels pobles i tot continua igual que sempre, en l’honorable diferència que la discomòbil s’ha convertit en l’únic espai de totes les festes en què els jóvens ixen de les penyes. Lo meu títol és volgudament polèmic, més que no l’excel·lent i equilibrada forma en què ho proposa la maellana Loli Gimeno a la columna germana Lo Cresol del Diario de Teruel (2/8/2014). Ella no en culpabilitze als jóvens, sinó que parle de manera molt encertada de divorci generacional irreversible.

Maleïts jóvens, sempre transgredint. Foto de Nebulosa Gràfica http://www.nebulosagrafica.com/

Bourdieu, un sociòleg d’origen occità, retratave a “El ball dels solters” la crisi de la societat agrícola. I ho sintetitzave en una simple imatge: “Equipats en boina i jaqueta obscura passegen al voltant de la pista de ball, murmuren i riuen de manera ostentosa, però no ballen”. Eixos eren los hereus, fills primogènits, i pilar de l’antiga societat agrícola, que la modernització havie deixat ja sense esperances de casar-se als seus 30 anys. Lo ball funcionave com a mercat de noves parelles, i els mossos−vells s’arraconaven als costats de la pista, igual que s’arraconave la seua posició a la nova societat.I potser ham de mirar-mos los nostres balls en òptica social. Si sou jóvens i del Baix Matarranya tos haureu sentit repetidament que “tos tanqueu a les penyes i no aneu més que a la discomòbil”, i si sou jóvens i de l’Alt Matarranya tos haureu sentit repetidament que “veniu a radera hora i quan s’acabe la orquesta tot és demanar #otraotraotra!”. I si ja hau passat la línia que separe els mossos de la resta de món civilitzat, estareu a l’altra banda de la batalla i tos haureu vist repetidament retraent a un jove lo que correspongue a la vostra zona. I és cert, perquè hi ha dos dinàmiques contraposades: a l’Alt Matarranya los jóvens son d’orquestra, i al Baix Matarranya són de discomòbil. I a tot arreu són de penya. Perquè la penya és l’espai natural de llibertat d’un jove. Allà no ha de donar explicacions a la generació dels pares sobre les seues estratègies d’apropament al gènere oposat: ja en té prou en la vigilància contínua d’amigues i amics, si a este li a dit això i a l’altra li ha comentat que si volie anar a fer una volta. Allà tampoc ha d’evidenciar com s’ho ha fet per a incrementar la seua oratòria, i com és que l’ha combinat en una inexplicable merma de la vocalització. Una distància calcada a la que els pares necessitaven respecte els iaios. I aixina eternament. Com és natural, la penya és un espai de llibertat generacional que fornix al jove de ferramentes per a aprendre a fer-se adult. Però a pesar de tot, a l’Alt Matarranya ham conservat eixe esperit intergeneracionald del ball. I suposo que les raons cal buscar-les en com estructurem les festes, en general.

La perspectiva doble de conèixer una mica les dos zones permet entendre la realitat baixmatarranyenca que descriu Loli. Crec que hi ha dos factors importants que diferencien les Festes d’uns i altres, i que poden ajudar a que els jóvens recuperon la Plaça com a centre de la seua festa. D’una banda, cal donar espai als jóvens en l’organització de les Festes, donar espai a les penyes, reforçar aquelles activitats que els fan participar, cal deixar-los controlar més lo mercat social, i en definitiva, donar-los més poder. I de l’altra, a l’Alt Matarranya el ball és universal, públic i gratuït per als jóvens dels pobles veïns, i aixina la Plaça, i no la penya, es convertix en l’espai natural per a diversificar el mercat dels aparellaments en los/les del poble del costat. Allà es pot iniciar una conversa o una complicitat que pot acabar collant a la penya. Eixa rastrera de drets en què obsequiem als nostre benvolguts pobles veïns se financie perquè també s’universalitze el pagament de les Festes a tots los residents, a manera de tarifa plana, però obligatòria. Donar més espai social als jóvens i universalitzar les festes poden ser dos vies per a que els jóvens recuperon la Plaça.

Homenatge a l’escriptor Desideri Lombarte a la Franja de Ponent – VilaWeb.

Homenatge a l’escriptor Desideri Lombarte a la Franja de Ponent

Avui, a Beseit, es recordarà Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937). En una de les jornades del Certamen de Literatura Rural, organitzat per la llibreria Serret, s’homenatjarà l’escriptor català amb activitats literàries, la participació de poetes del territori i l’actuació, al final del dia, de Francesc Anyó i Borja Penalva. Lombarte és un dels autors de literatura catalana més importants de l’últim segle i també un destacat activista cultural en favor de la llengua a la Franja de Ponent.

Els actes, amb motiu de ‘l’Any de Desideri Lombarte’ (2014), s’iniciaran a les deu del matí amb una trobada de poetes a la Font del Miro. Des d’allà, faran un recorregut per diferents indrets del poble i recitaran poesies i romanços de l’autor. A les dotze del migdia, els assistents es reuniran a la llibreria Serret per presentar els guanyadors del Certamen de Literatura, els poemes ‘Terres i vent’ i ‘Campo de ortigas’.

També al migdia, el comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina, presentarà dos poemaris: ‘Neu, fang, rosada, constelació’, publicat per El Cep i la Nansa, i ‘La mano del fuego’, publicat per l’editorial Candaya.

Ja a horabaixa, es farà un reconeixement dels guanyadors del concurs de poesia als jardins de la Font del Pas, i a les set del vespre Vicent Pellicer presentarà el seu llibre ‘El Massís del Port, bellesa insòlita’.

Per cloure la jornada, hi ha organitzat un sopar a la Font del Pas, i a les nou del vespre començarà l’actuació de Francesc Anyó i Borja Penalba, amb ‘Estellés de mà en mà’.

Desideri Lombarte

Lombarte és un dels escriptors de literatura catalana més importants de l’últim segle. Va destacar com a poeta, va escriure teatre i novel·la, i també va fer recerca històrica. Entre les seves obres es destaquen ‘Pena-roja i Vallibona, pobles germans’ i ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort’. Una gran part dels seus llibres van ser publicats pòstumament, als anys noranta.

Com a activista, va ser un dels promotors del II Congrés de la Llengua Catalana a la Franja de Ponent, i també membre fundador i vice-president de l’Associació Cultural del Matarranya. Com a dinamitzador cultural, va participar en diversos moviments sorgits als anys vuitanta, després de la transició espanyola.

Aragonese Language in 21st | Viles i Gents.

Calaceit | Viles i Gents.

Tres escriptors aragonesos | Viles i Gents.

Programes de festes | Viles i Gents.

Escena Humana… en Estripar la terra | Viles i Gents.