Primers premis literaris de la Llibreria Serret | Lo Finestró.

Amb motiu del seu trentè aniversari, la Llibreria Serret de Vall-de-roures ha programat els primers premis literaris, els quals es distribuiran en quatre modalitats:

 a)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua catalana.

b)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua castellana.

c)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua aragonesa

d)     Premi al millor Àlbum il·lustrat Infantil Rural en català , castellà o anglès.

El termini per lliurà els originals finalitzarà el 23 d’abril i el 30 d’agost s’atorgaran els premis.

Veure informació completa Els primers Premis Llibreria Serret 2014

Moviment Franjolí per la Llengua: Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics.

Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics

Us oferim un testimoni real d’un xiquet franjolí que frega la majoria d’edat i que viu i estudia a la Llitera. Com es pot veure en aquest breu i esquemàtic relat, els joves franjolins es troben amb tot tipus de dificultats i mancances a l’hora de poder fer vida en la seva llengua, en català. Ja sigui a l’institut, en la retolació dels carrers, als mitjans de comunicació o entre la mateixa relació amb els companys, queda palesa la no normalització de la llengua catalana a la Franja. Tanmateix també és interessant veure com prenen consciència dels conflictes que palpen (bens de la Franja, relacions amb Catalunya, català a la Franja, etc.)   Aquest n’és el relat:

“Em llevo del llit i esmorzo el que pillo a la cuina, marxo cap al institut i veig el busos dels companys de fora del poble, només un ho posa en el original el nom de l’institut, mentre altres o no tenen el rètol o ho posen en castellà.  Faig classe quasi tot en castellà (quin avorriment en Filosofia!), a la classe de català, nomes fem una a la setmana o alguna vegada dues si li dóna la gana al de castellà, tenim que donar-nos pressa per acabar el temari abans de l’examen del nivell C de Català, ja què els racanos dels de la DGA* només en dóna el nivell B i gràcies. Classe d’història és molt castellanitzada, es a dir que ens diuen el que vol el Govern de torn o la DGA, però pareix que la DGA no fica res de nou a la Central. 

Surto de l’institut i torno a casa veient la toponimia en castellà, algun borró que ha fet algú per reinvindicar el català. Ja a casa surt a la tele autonòmica només Saragossa i els bens de la Franja, pareix que els volen posar a Barbastre, i clar està molt bé si es posen a les Parròquies, pero si van a Barbastre, què hi guanyem? després parlo amb un company pel whats, em diuen que la setmana que ve hi ha un treball, 2 exàmens i 20 deures, ens mataràn aquestos profes!!! 

Surto de casa i vaig al repàs al poble de la vora i m’encontro un estand de la FACAO, dient a la gent lo del Aragonés Oriental i que ens volen annexionar els catalans, etc. Després torno a casa i quasi totes les cadenes de televisió son en castellà, que si la Esteban, que si els extremistes catalans i euskeras, que si ho fa malament Rajoy i a la catalana amb l’Artur Mas, que si fa el referèndum o en la aragonesa surt les jotes, quita, quita!!! 

 

Em fico en l’Ordinador i em conecto amb els companys; que si demà anem a la Flaix o a la Maxima o si anem a Lleida, la qüestió es surtir, i em fico com una cuba, a les vuit del maití truco a casa, em fan la bronca i me’n vaig a dormir…”

 

* DGA: Diputació General d’Aragó

El ‘Movimiento’ | L’ esmolet.

El ‘Movimiento’

Això del Facebook, fa que a voltes t’emboliquis en debats sense eixida. Ho intento tenir més o menys controlat: algun “m’agrada” i anotacions amables. Tanmateix, a voltes em toquen la fibra i caic en el parany. La darrera ha estat en comentar les presentacions del “Movimiento ciudadano” (la franquícia de ‘Ciutadans’ fora de Catalunya) per les Espanyes. No vaig poder evitar d’escriure-hi “Quan arribeu a Aragó ens acabareu d’esclafar o ens ajudareu?”. La cosa venia a tomb perquè l’abril del 2010, quan Ciutadans es va posicionar en contra de la descafeïnada Llei de llengües de l’anterior executiu, vaig mantenir un intercanvi de missatges amb el Subsecretari d’Acció Política de C’s, Koldo Blanco, per tal que m’expliqués quin mal hi havia en reconèixer per llei que a Aragó es parla aragonès i català i concedir uns pocs drets als seus parlants —drets que no incloïen ni la cooficialitat. No va haver-hi manera: només em parlava dels patiments del castellà a Catalunya, ni una paraula d’Aragó. Això va corroborar les meues sospites, o sigui, que l’objectiu real d’aquest partit no són els drets lingüístics de l’individu (l’individu: un altre dels seus conceptes-força), sinó la supremacia del castellà. I això és el que m’indigna. Preferiria que fessin com altres formacions, que ho reconeixen obertament i sense vergonya. Tots tenim dret a pensar com vulguem, sempre ho defensaré. Per això prefereixo un partit que em sigui franc, que no s’emboliqui en giragonses de “llibertats individuals” o “peculiaridades linguísticas” per assolir, “sin que se note el cuidado”, la dissolució dels nostres idiomes. En realitat exerceixen una mena de supremacisme lingüístic que vol confinar les llengües no castellanes d’Espanya a l’àmbit domèstic i residual. És a dir, condemnar-les a la desaparició. Quan ho reconeguin, tot i no compartir-ne l’ideari, els respectaré.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 120, gener 2014

Masa Somarda (AragonSomarda) a Twitter

EFE 07/01/2014

Un error de etiquetado en el proceso de envasado de las bandejas de ternasco de Aragón ha atribuido a Irlanda la procedencia de este producto aragonés con Indicación Geográfica Protegida (IGP).

La Unión de Consumidores de Aragón (UCA) ha tenido conocimiento del hecho a través de las redes sociales en las que se alertaba de que, a pesar de que la carne envasada llevaba los logotipos y marchamos de calidad del Ternasco de Aragón, en el recuadro donde se informa de la trazabilidad se decía que el animal era nacido, engordado, sacrificado y despedazado en Irlanda.

Una vez avisado el Consejo Regulador de la IGP, que ya se había enterado del caso, representantes de la entidad se personaron en el establecimiento Alcampo y comprobaron que era un error en el etiquetado, pero que el producto era Ternasco de Aragón y que el precio se correspondía con el del mercado, informa la UCA en una nota de prensa.

Por ello la organización de consumidores considera que no existe fraude para el consumidor, ni en el precio ni en la calidad.

La UCA ha remitido la información a la Dirección General de Consumo del Gobierno de Aragón a los efectos oportunos.

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h

POR SI NO TENEBANOS PROU CON OS CATALANS Y OS BIENS D’A FRANCHA, AGORA OS IRLANDESES QUIEREN FURTAR-NOS O TERNASCO

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h

DEMANDAMOS A O GUBIERNO D’ARAGON QUE INVESTIGUE OS LIBROS DE TEXTO IRLANDESES POR SI S’APROPIASEN D’O TERNASCO D’ARAGON

Taverner ‏@TavernerV 14h

@AragonSomarda podeu anar i ficar bombes a pubs irlandesos. Que tasten la seua medecina!

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13h

NI CORONA CATALANOARAGONESA NI TERNASCO IRLANDES pic.twitter.com/GqZLw3NDA0

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h
NI UNA NOTA DE PRENSA D’A PLATAFORMA NO MINCHAMOS TERNASCO IRLANDES U A FEDERACION D’ASOCIACIONS CULTURALS DE L’ARAGON IRLANDES?

Masa Somarda ‏@AragonSomarda TRAIDOR pic.twitter.com/6vw86b8pW7

Masa Somarda ‏@AragonSomarda NUSATRAS TE QUEREBANOS, POR QUE NOS FAS ISTO? #TERNASCOARAGONES pic.twitter.com/QC6sZyJPty

Masa Somarda ‏@AragonSomarda TERNASCO IRLANDES NO pic.twitter.com/liQOB82Ojl

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13 h
MAL DIA T’ARAGON: UNA CONSPIRACION CATALANO-IRLANDESA MIRA DE FURTAR-NOS O TERNASCO Y HA TROLEAU OS CONTENIUS D’A WEB #EMBAJADORDEARAGON

El Punt Avui – Notícia: Temor a una frontera més sòlida.

Temor a una frontera més sòlida

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

1

Notícies relacionades

• La mirada més propera

A la Franja de Ponent el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l’aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l’aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l’accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l’efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d’alcaldes i regidors de la Franja van signar l’1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l’altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d’ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n’hauria estat un primer episodi.

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

Llibreria Serret pose en marxa el primer certamen de narrativa rural | Comarques Nord.

La Llibreria Serret de Vall-de-roures ha declarat el primer ‘Concurs literari de narrativa rural’, un certamen obert a novel·les i assajos inèdits bé siguen escrits en català, castellà o aragonès. Les persones interessades en participar en este concurs ho podran fer fins al dia de Sant Jordi -23 d’abril- i el jurat fallarà el pròxim 30 d’agost, quan es viurà una autèntica festa de la literatura rural al territori. Este concurs estarà complementat per un recorregut literari per la Terra Alta, un certamen poètic a Beseit i l’acollida de diversos certàmens a Vall-de-roures, tot això previst l’últim cap de setmana d’agost.

Octavio Serret, propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-roures, va concretar que “el premi de la Llibreria Serret serà un premi diferent. No n’hi ha cap d’igual. Estem parlant d’un premi de narrativa rural, premiant la millor novel·la i el millor assaig inèdits en narrativa rural”. Serret va afegir que “ens agradaria que participés tota aquella gent que tingui ganes i que vulgui parlar de territori”. La data límit per a presentar propostes serà el 23 d’abril, tot i que de cara al mes de març es presentarà el jurat, que preveu que sigui de luxe. Entre ells, reconeguts escriptors que han passat estos mesos pel Matarranya.

Es premiarà la narrativa rural en català, castellà i en aragonès, les tres llengües d’Aragó, però hi haurà altres certàmens literaris. Octavio Serret va destacar que “no només reconeixerem assaig i novel·la, sinó que també premiarem el millor conte infantil -de 0 a 8 anys- i que publicarà l’editorial Joventut”. També trobarem certamen poètic a Beseit de cara al 29 d’agost. “Premiarem el millor poemari”, va recalcar Serret. Hi ha prevista una altra modalitat a concurs. “Tindrem un premi audiovisual”, associat també amb el món de les lletres i la descripció poètica.

Quant a les bases dels concursos literaris, Octavio Serret va apuntar que “estem acabant de perfilar-les. Tenim unes bases anteriors que perfectament es poden aplicar, perquè són unes bases associades a la narrativa i l’assaig. Pròximament les redefinirem i ho publicarem al nostre bloc”. Des de la Llibreria Serret, el seu propietari va dir que “m’agradaria sobretot que este premi el pogueren aprofitar els amants de l’escriptura i la literatura del territori i que tinguin interès en veure publicades les seues obres”. Octavio Serret va sentenciar que el ‘Concurs literari de narrativa rural’ es repetirà any rere any.

Assemblea extraordinària d’ASCUMA | Lo finestró del Gràcia.

A les onze del diumenge del 29 de desembre va començà l’Assemblea extraordinària de l’Associació Cultural del Matarranya a  la seua seu, a Calaceit. Obrí l’acte el president, Josep Maria Baró fent un relat exhaustiu de totes les activitats d’ASCUMA a través de l’any 2013, destacant la voluntat de l’Associació d’estar present en els actes culturals i relacionats amb la nostra llengua, tan dins com fora de la Franja. Després va fer esment als projectes del 2014.

Maria Dolores Gimeno, vocal responsable de publicacions, informà dels llibres publicats —Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni— i d’aquells que estan en procés.

En quant a l’estat de comptes avançat va quedar clar que s’havia aconseguit equilibrar el balanç reduint despeses i frenant les publicacions. Cal dir també que el muntant de subvencions i ajudes aprovades, però pendents de cobrar es elevat.

És va dedicar un llarg espai de temps als actes del 25è aniversari de la mort del Desideri Lombarte. De la llista d’actes que es realitzaran durant 2014, uns més avançats que altres, podem indicar els següents: dedicació dels dos Styili locus del 2014 al Desideri; celebració de la Trobada Cultural a Pena-roja, especialment dedicada a ell; diverses presentacions del llibre, recentment publicat, Les aventures del sastre Roc d’Arça; específica informació als mitjans de comunicació; en cas d’aconseguir subvencions es reeditaria el llibre Ataüllar el món des del Molinar i si es pot  l’exposició del mateix nom; tal vegada es farà també alguna ruta escolar desideriana; actuacions poètiques i musicals, es tractarà de coordinar els actes de Pena-roja amb l’associació de joves de la vila, etc., etc.

Després d’un llarg torn de precs i preguntes es tancà l’assemblea entregant als assistents un exemplar dels llibres Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), Les aventures del sastre Roc d’Arça i la revista “Turolenses”. Posteriorment un grup dels reunits assistiren al dinar de germanor.

Associació Ascuma.

Temps de Franja de gener | Lo finestró del Gràcia.

Temps de Franja de gener ja és al correu, un número amb una esplèndida entrevista a Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià, i amb l’encartament de l’Syli locus dedicat a Espriu. L’Editorial de TdF comença així:

“Nou any, noves forces

        Em deixat enrere el 2013, una any més de la llarga i insuportable crisi econòmica, social i institucional que ens hi toca patir de fa uns anys; i malgrat tot, la nostra revista ha tirat endavant tal com vam decidir, amb la cadència de quatre números editats en paper —amb dos encartaments de l’Styli locus— i la resta només digitals. No cal dir que l’evident èxit de la revista, en aquests temps tan difícils, es deu a la col·laboració i esforç de tots plegats: associacions editores, producció, coordinadors, administració, redactors, columnistes, col·laboradors habituals i puntuals…; i el més valuós, de ben segur, vosaltres subscriptors i lectors. D’ajudes o subvencions directes, el 2013, a la revista, cap ni una no n’hem tingut, tot i que hi som preparats novament per a cercar-ne per a aquest any 2014…”

Com els crancs | Lo finestró del Gràcia.

Twitter / gatalan: Ja és a correus el ….

AMYPA, profesores y alumnos siguen apoyando la ESO en Benabarre – Radio Huesca.

Ahir vaig participar a la taula redona “De l’atac a la proposta”, organitzat per la Plataforma Castelló per la Llengua. Us enganxo la informació que han publicat:

Una taula rodona aborda la situació de la llengua catalana a Catalunya, la Franja i les Illes

L’acte, emmarcat en la commemoració dels 81 anys de les ‘Normes de Castelló’, tindrà continuïtat dimecres 18 de desembre amb una taula rodona sobre les amenaces contra la llengua al País Valencià amb ACPV, Escola Valenciana, l’STEPV i el comité d’empresa de RTVV

Dilluns 16 de desembre a la Sala d’Actes de l’Institut Ribalta una cinquantena de persones vam poder escoltar de primera mà els testimonis de les agressions contra la llengua dels valencians en altres territoris on és parlada, a l’hora que es posava sobre la taula les propostes de la societat civil per a contrarrestar les polítiques adverses i fer avançar l’ús social de la llengua catalana.

La taula rodona va comptar amb la participació de Miquel-Àngel Essomba, professor de pedagogia de la UAB i ex-portaveu de Som Escola, Natxo Sorolla, sociòleg i investigador de la Xarxa CRUSCAT i el CUSC-UB, i Iñaki Aicart, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, que van comentar la situació de Catalunya, la Franja i les Illes, respectivament. L’acte va comptar amb la presentació i la moderació de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de l’UJI.

La taula es va obrir amb la intervenció de Natxo Sorolla, que va contextualitzar la situació sociolingüística de la Franja (les comarques catalanoparlants incloses en l’actual comunitat autònoma d’Aragó), que a pesar de l’alt nombre de catalanoparlants inicials presenta deficiències pel que fa al coneixement formal de la llengua i a la transmissió intergeneracional, que comença a ser inestable especialment a l’àrea de Fraga. Sorolla va parlar també del reconeixement institucional de la llengua, que s’ha mogut des d’un reconeixement nul després de la Transició a la instrumentalització per part de grupuscles anticatalanistes que ha culminat amb la polèmica del “LAPAO” en l’última llei de llengües promoguda pel PP-PAR.

Més informació: Plataforma Castelló per la Llengua

mitjançantTaula redona “De l’atac a la proposta” a Castelló | Xarxes socials i llengües.

Facebook