Skip to content

Archive

Category: Activisme

 

Ball del Poll’13.

  • Divendres 1 de novembre
    Marxa senderista fins a la partició amb Sorita, eixida a les 9 desde la plaça major
    Mago de oh a les 19:00 al bar
    Dissabte 2 de novembre
    Taller de panellets a les 11
    Ruta botànica pels voltants del poble, lliure, tot lo dia
    Dinar popular (inscripció prèvia) a les 14:00
    Ball del Poll a càrrec dels gaiters “Quatre arreplegats”, les 18:00
    Concert de Pascual i desnatats (membres de La Terrasseta de Preixens) a les 24:00
    i despres after hour en dj resident tota la nit al bar!
    diumenge
    Curs d’animació a la lectura, a les 12

Els arcs de l’Aljaferia | Lo finestró del Gràcia.

 

Arc

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 26 d’octubre del 2013)

Com és ben conegut, el magnífic Palau de l’Aljaferia de Saragossa es va construir el segle XI per a servir de residència al rei musulmà de la taifa de Saragossa. És el monument d’art islàmic situat més al nord d’Europa. El 1492 es va convertir en residència dels Reis Catòlics, després va passar a ser seu de la Inquisició i més tard caserna militar.

L’any 1868, la “Comisión Provincial de Monumentos” de Saragossa va donar al “Museo Arqueológico Nacional” diverses peces de gran valor, entre elles, dos arcs mixtilinis i un rosetó. En aquell temps, aquest museu s’estava formant a Madrid i les peces donades del Palau de l’Aljaferia eren uns restes més, afectats pel procés de deteriorament de tot el monument.

Amb motiu de l’Exposició Internacional del 2008 i commemorant el 25è aniversari de les actuals Corts d’Aragó, el “Museo Arqueològico Nacional” —estava tancat en aquells moments per reformes— va deixar temporalment a les Corts d’Aragó  o al govern d’Aragó els dos arcs mixtilinis i el rosetó esmentats per a que s’exposessin a l’entrada de la sala de sessions del Parlament aragonès. Atès que el condicionament de l’ària medieval del museu de Madrid fa temps que s’havia acabat, el ministre de Cultura del govern espanyol va demanar, el 5 de març de l’any passat, les peces prestades. Implícita o explícitament el govern d’Aragó i els partits polític aragonesos, sempre han manifestat la seua decisió de no retornar les peces d’art prestades. Tot i que, el 16 d’octubre passat, el diputat de la CHA, Chesús Yuste, va defensar en la Comissió de Cultura de les Corts espanyoles una iniciativa no de llei en la que es demanava la cessió de la propietat dels esmentats arcs a les Corts d’Aragó. La petició va ser rebutjada amb els vots en contra del PP, abstenció del PSOE, CiU i UPD i a favor la CHA i la resta de l’esquerra.  Fa un temps, una iniciativa similar també va ser rebutjada a la Comissió de Cultura de les Corts d’Aragó pels vots en contra del PP-PAR amb l’excusa de que s’estava negociant.

 Amb referència als conflictes territorials d’obres d’art, Aragó sempre ha mirat cap al Llevant, ara ho fa o ho hauria de fer també dirigint els ulls cap al Ponent. O si voleu, amb un ull a cada costat.

Quan de bé ens hagués fet a tots, abans de qualsevol reclamació de béns, aixecar els corresponents “meaculpes” per la deixadesa i oblit seculars envers l’art en general a les nostres terres!

                                                                                        José Miguel Gràcia

BXbnuFVCEAA4gnU.jpg:large (Imatge JPEG, 1023×1476 píxels) – Escalat (59%).

Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue

http://t.co/TZn0snKE1B

Govern d’Aragó: “Los lazos lingüísticos que unen Cataluña y Aragón” | Xarxes socials i llengües.

Fa uns dies analitzàvem aquí mateix lo desenvolupament que està fent lo Govern d’Aragó de les directrius que apuntave en la II Llei de llengües (2013). Explicàvem que la Llei implícitament considera que no es parla català, però el contingut és tant indeterminat que fins i tot pot no entrar en contradicció en allò que encara afirma la Llei de Patrimoni Cultural (1997): que a Aragó es parlen català i aragonès.

Dolores Serrat, Consellera de Cultura d’Aragó

Amb tot, hem vist que el Govern tant pot afirmar en document oficial que “el catalán no és una lengua propia de Aragón” com dir que hi ha “una modalidad lingüística de la zona oriental de Aragón denominada catalán”. Finalment lo 3 d’octubre lo Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van repetit lo conveni que mantenen des de Iglesias per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Lo Govern d’Aragó ho tenia fàcil amb no contradir allò que diuen les Universitats. Però han entrat en un camp de dubtes i contradiccions que poc rèdit els pot aportar

Cartell_Cinga_Fòrum_definitiu_21_octubre_13Cartell_Cinga_Fòrum_21_octubre_13

Plataforma per la Llengua.

 

15-10-2013

 

La Plataforma per la Llengua dóna lots de jocs de taula en català a instituts de la Franja en suport a l’ensenyament en català i contra la llei del LAPAO

 

Els representants de la Plataforma per la Llengua han realitzat avui mateix les donacions en mà amb el suport i la col·laboració de l’alcalde d’El Campell, Josep Anton Chauvell, que fou el primer consistori a rebutjar la Llei de Llengües del govern aragonès, i de l’empresa Devir, que ha cedit els jocs. Amb aquesta donació l’entitat vol mostrar el seu suport a l’ensenyament en català en aquest territori i rebutjar la Llei de Llengües del govern aragonès que margina el català.

 

La Plataforma per la Llengua ha realitzat donacions de lots de jocs de taula en català (Verbàlia, Catan, Carcassonne, entre d’altres) a diferents centres d’educació secundària de la Franja de Ponent. Amb aquesta donació, l’entitat vol donar suport, de manera efectiva i original, a l’ensenyament en llengua catalana en aquest territori, on el català pateix una situació de marginació, agreujada per la recent aprovació de la Llei de Llengües aragonesa, que no només deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a l’Aragó aconseguits en els darrers 30 anys, sinó que també rebateja el català com a LAPAO (Lengua aragonesa propia del área oriental) i no reconeix la unitat de la llengua catalana. La donació ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’alcalde d’El Campell, Josep Anton Chauvell, que fou el primer batlle de la Franja de Ponent a refusar la nova Llei de Llengües i de l’empresa Devir, que ha cedit desinteressadament els jocs de taula.

La Plataforma per la Llengua vol denunciar que la Llei de llengües aprovada per les Corts d’Aragó és contrària a la pròpia Constitució espanyola, atès que nega el caràcter de llengua oficial al català i l’aragonès a l’Aragó, contravenint l’article 3 de l’esmentada constitució, que estableix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. La recent normativa tampoc s’adapta als mínims establerts en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional impulsat pel Consell d’Europa i signat i ratificat per l’Estat espanyol, i per tant, d’obligat acompliment pel govern espanyol i aragonès.

La Plataforma per la Llengua es compromet a donar suport a totes les accions judicials i polítiques que batlles, regidors i societat civil de la Franja decideixin emprendre contra la Llei de Llengües aprovada per les Corts d’Aragó i en defensa de l’ensenyament en català, tant al Tribunal Constitucional com a les instàncies europees com la Unió Europea i el Consell d’Europa. I a denunciar la situació de total desprotecció en què queda el català després de l’aprovació de la normativa i la manca de drets lingüístics que pateixen els ciutadans de la Franja.

Les donacions inclouen lots amb els jocs de taula Verbàlia, Catan, Carcassonne, El desert prohibit i L’Illa prohibida, de Devir, que els representants de la Plataforma per la Llengua Eloi Torrents i Isabel Romano han entregat en mà als centres d’educació secundària de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca.

Font: Facebook


Lo particular Ecce Homo del Matarranya jijiji

 

“YOPLAIT ‘LO CHAPURRIAU’ LO YOJURD DE CASA”

“YO PARLO PURRIA”

“YO ME LA PUC CHARRUPAR”

“YO PARLO CHAPURRIAU. Se diu LAPAO, vurro!”

Speak Lapao (SpeakLAPAO) a Twitter.


“YO CAGO CHAPURRIAU”


“YO PARLO CHAPURRIAU (ja tens prou desgràcia!)”


“YO PARLO CHAPURRIAU Y CHAPURREO KLINGON”


“YO PARLO CHAPURRIAU PORQUE NO E ESTUDIAU”


“YO PARLO CHAPURRIAU. RIAU RIAU.”


“YO PARLO CHAPURRIAU”. Pintada a Vall-de-roures. Dóna per a fer-hi moltes versions…

▶ Conferència Aragó pel Català a Albelda, 9/08/2013 part 1/3 – YouTube.

 

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” 15 octubre 15UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: ,
trackback , edit post

El TempsFa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).

Temps de Franja

Nació Digital: «Quitad este trapo de mierda».

La Colla Gegantera l’Arreu de Mollerussa va haver de retirar la bandera independentista davant consignes espanyolistes

| Actualitzat el 13/10/2013 a les 19:00h
La Colla Gegantera i Grallera l’Arreu de Mollerussa ha emès un comunicat per denunciar els insults rebuts aquest dissabte durant la trobada gegantera de Fraga (Baix Cinca) pel fet que els seus gegants portaven una bandera estelada “col·locada a la primera sortida, fa més de 4 anys”, assegura l’entitat. El cap de colla de l’Arreu, Jonatan Niubó, ha explicat que davant l’avís van haver d’amagar l’estel i convertir la bandera en una senyera, moment en que van sentir consignes com “quitad este trapo de mierda” o “que os vayáis catalanes de mierda”. Segons Niubó mai s’havien trobat en una situació similar.
La regidora de festes havia autoritzat que es mostrés la senyera, però els crits van continuar fins al punt de fer dubtar als geganters del Pla d’Urgell de si havien de continuar la cercavila, durant la qual “membres de la Comissió de Festes passaven pel costat amb un to burlesc i foteta” fins que van senyalar el cap de colla amb el dit i li van van dir “contigo luego hablaremos”, amb un to “despectiu”, assegura Niubò. La Colla l’Arreu, que va aguantar fins al final dels actes, desvincula d’aquests fets la Colla Gigants de Fraga, a qui han agraït el suport rebut.

Viles i Gents :: Escena Humana… Àlies Gospodin :: August :: 2013.

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 24 d’agost del 2013)

Quan tenim la sort que se’ns tradueix un bon text per a l’escena a la nostra llengua, ho hem d’emfasitzar. Encara avui. O potser, més i tot, avui. I en traduir-lo, no només ens referim al benaurat llegat que suposa per a la nostra idiomàtica la transposició dels trets característics d’una parla d’una llegua determinada a una altra, la nostra, amb tots els elements que els diàlegs teatrals exigeixen, com ara son, tot pensant-ne uns pocs, els d’esventar els girs característics d’uns sectors socials en particular, o l’aportació viva, a tot oient, de les expressions pròpies d’una gerga, o l’assumpció diferencial oral que els micro-contextos socials i culturals ens transmeten en tant al ritme i la cadència que emprin… Així i tot, i complint-se el que s’ha apuntat fins aquí en el cas que avui ens ocupa, per traducció d’un text teatral volem dir, també, que d’una sola detonació en surtin reeixides diverses dianes a l’hora. Posem per cas, la de la possibilitat magnífica que se’ns ofereix de portar un text a escena; d’un text d’altres terres i cultures que no son la nostra, cap a l’escena de casa; d’un, que de primer és restringit a la comprensió d’uns pocs privilegiats pels quals el seu original no els és críptic, a arribar fer-lo accessible per a tothom que hi estigui interessat sense cap més esforç que el de sortir de casa seva i desplaçar-se a un teatre. I adonar-se aleshores, que de llunyà, aquell text, no en té tant. O fins i tot, en el cas d’Àlies Gospodin, gens. I tot plegat pel mòdic preu d’una taquilla inversa que el passat mes de febrer la Sala Beckett de Barcelona-Obrador Internacional de Dramatúrgia en coproducció amb Bohemia’s, l’Ajuntament de Mataró i tota la companyia al ple que s’havia embarcat en l’agosarada aventura de posar dempeus aquest text, van instaurar de manera pionera entre el públic al capdamunt d’aquesta crisi esperpèntica que estem vivint. Per això mateix paga la pena fer-ne referència retornant a la memòria aquesta peça del jove dramaturg alemany Philipp Löhle, autor de l’obra que en la seva llengua original fou estrenada al 2007 a l’escenari del Schauspielhaus de Bochum, devent aquesta complaent traducció a l’Anna Soler Horta en la honesta producció dirigida per Moisès Maicas i multiinterpretada per Mireia Aixalà, Pau Sastre i Jacob Torres, tot rotant els dotze més u personatges que s’hi debaten. I d’això mateix, de debat es tracta, i aquí és on apropem aquest argument al primeríssim ordre del dia: de qüestionar-nos el sistema capitalista, quan en Gospodin decideix optar una forma de vida que suposi “agafar al capitalisme pels ous”. I per tal d’aconseguir-ho desenvolupa un dogma que s’estampa escrit a una paret de casa seva, per a no perdre’n la referència cada dia del mon en aixecar-se pel matí:
Núm. 1: Marxar no resol res!
Núm. 2: Els diners no han de ser necessaris!
Núm. 3: S’ha de renunciar a les propietats!
Núm. 4: La llibertat és no haver de prendre decisions!
En clau propera al teatre de l’absurd, les escenes es succeeixen en l’alternança de diàlegs sempre entre Gospodin i un sol dels altres personatges, i de monòlegs de qualsevol dels altres, tot exposant en trepidants imatges descriptives – prou belles, més pròpies de la narració que no pas de la dramatització- les trifurques i el desempar de Gòspodin en la seva cerca per aconseguir materialitzar el seu dogma. I en aquesta cursa desenfrenada, talment féssim saltirons damunt còdols decurs avall quan no volem que la riuada ens enxampi, a voltes de puntetes, a voltes relliscant i banyant-nos fins el genoll- aquesta història ens fa passar com aquell qui no vol la cosa per sobre de tots els punts forts i els punts febles que el capitalisme ha deixat en la nostra actual forma de vida. Agraïm, doncs, a tots els implicats, l’esforç que ha suposat compartir aquesta Escena Humana amb tots nosaltres, tot comunicant-vos a través d’aquesta producció.

Marta Momblant

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja