La Franja

BaixMontseny.info: “Ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat”.

Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, carrega contra el Govern d’Aragó en l’acte d’agermanament amb en Arbúcies

Alcentre de la imatge l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, i l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia Foto: DBM

Els ajuntaments d’Arbúcies i Mequinensa han signat un acord d’agermanament que acostarà el poble del peu del Montseny amb el de la Franja de Ponent. L’acord estableix la voluntat de portar a terme una col·laboració estable que permeti intercanviar experiències en l’àmbit cultural, esportiu i social. També mostra la voluntat de desenvolupar programes d’intercanvi entre entitats de les dues poblacions de manera periòdica, i la decisió d’esdevenir viles agermanades, “amb l’objectiu de construïr, des de la diversitat, un futur de progrés i llibertat pels nostres convilatans”, es diu a l’acord que han signat els alcaldes d’Arbúcies, Pere Garriga, i de Mequinensa, Magda Godia.

Arbúcies té ja agermanements amb Salses, a Catalunya Nord, Vilafranca de Bonany, a les Illes, i Torreblanca, al Païs Valencià. “Feia falta incorporar un poble de la Franja de Ponent. I Mequinensa, per la seva lluita en defensa de la seva identitat i de la llengua catalana, ens va semblar el més indicat. Volem establir llaços en tots els camps i donar suport a les iniciatives que ja esteu portant a terme”.

La delegació de Mequinensa va estar formada per l’alcaldessa, Magda Godia, el tinent d’alcalde, Antoni Llop, i la regidora de cultura, Gemma Nadal. “Som un poble de frontera de parla catalana. Ara ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat. Jo parlo català de Mequinensa”. En aquest sentit, Magda Godia diu que se senten relegats i “defensem la nostra llegua amb arguments científics i culturals”, però el Govern d’Aragó no en vol saber res, etziba l’alcaldessa de Mequinensa. Assenyala també que són conscients del que són, del que volen i del que senten i np volen donar cap pas enrera.

A l’acte hi varen assistir també representants de moltes entitats arbucienques, que varen mostrar la seva satisfacció per l’agermanament i varen iniciar els contactes per tal d’intercanviar visites i activitats. L’acord d’agermanament es va prendre per unanimitat de totes les forces polítiques d’Arbúcies.

El dia que l’Arquebisbe parlà en la llengua dels feligresos | L’ esmolet.

Quan l’Arquebisbe Ureña va entrar a l’església de Sant Bernat entre aplaudiments, va donar les gràcies en català. Me’n vaig alegrar, tot i que m’imaginava que seria un ‘bon dia’ tipus Bruce Springsteen, és a dir, per a quedar bé amb la parròquia (i mai millor dit). De tota manera, ja era molt, vist el menyspreu de l’Església aragonesa cap a les llengües pròpies —res a veure amb els missioners, tan amatents a aprendre idiomes remots. En ser davant l’altar, però, vet aquí que fa el discurs de benvinguda també en català. Dic ‘en català’ perquè és com ell el va designar (res de valencià o d’altres denominacions menys honorables) esmentant l’alegria que li produïa poder-lo usar en aquella part de l’arxidiòcesi. Em va envair una eufòria que, ensopit com sóc, no sol produir-me la festa major. L’Arquebisbe va explicar-nos que procedeix d’un poble d’Alacant, i per això compartia la llengua catalana amb els seus feligresos. Va celebrar la litúrgia en castellà, tret de quan va baixar a donar-nos la pau a gairebé tots els parroquians, que deia «la pau sigue amb tu» amb un somriure ample. Al final de la celebració va fer un altre parlament en català, aquesta vegada sobre els seus orígens rurals. No vaig poder evitar d’espiar de reüll els altres assistents i imaginar la seua estupefacció en veure la màxima autoritat de l’arxidiòcesi usant l’idioma de casa en acte i lloc tant solemne.

Mireu si n’estem, d’avesats a tanta garrotada, que anomenar les coses pel seu nom i usar la llengua dels feligresos es converteix en un acte extraordinari. Però, què voleu que hi faça: em vaig emocionar. Dels vint anys que duc a Aragó, a missa hi he sentit tots els accents del castellà, però mai (tret del dia del meu casament, amb capellà dut des d’Horta), la llengua dels matarranyencs. Algú em comenta sotto voce, que el papa Francesc hi té alguna cosa a veure.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 11, setembre-octubre 2013
La Comarca, columna «Viles i gents», 4 d’octubre de 2013

Moviment Franjolí per la Llengua: “LAPAOTROPIA”, l’altra cara del LAPAO, per Carles Terès.

Una jornada reivindica los lazos de unión entre Aragón y Cataluña – Aragón – El Periódico de Aragón.

El PERIÓDICO 29/09/2013

Los alcaldes de Arén y Tremp, ante un auditorio de más de cien personas. Foto: EL PERIÓDICO

• El Periódico de Aragón: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/una-jornada-reivindica-los-lazos-de-union-entre-aragon-y-cataluna_886917.html
• Diario del Alto Aragón: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=834114
• ACN: http://www.acn.cat/acn/726980/Cultura/text/catala-franja-documents-escrits-Areny-de-Noguera-Tremp.html
• Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4146363/20130928/areny-noguera-tremp-reivindiquen-valor-patrimonial-catala-franja.html
• Radio Huesca: http://www.radiohuesca.com/noticia/499929/Filologos-aragoneses-y-catalanes-hablan-sobre-los-primeros-escritos-de-la-lengua-catalana
• Segre: http://www.pallarsjussa.cat/Pdfs/recull_premsa/2013/09/S20130929.pdf
• La Manyana: http://www.pallarsjussa.cat/Pdfs/recull_premsa/2013/09/S20130929.pdf

Gaire meterá la mosica en a devantadera d’os cursos d’aragonés de Nogara | Arredol.

O tradicional acto de devantadera d’os cursos d’aragonés de Nogara contará en iste curso con a participación d’a colla Gaire en un concierto que se ferá en o clamau “Vago d’o conello” en a C  /Coso, 182 de Zaragoza. Nogara prencipia asinas un nuevo curso academico, coincidindo con o prencipio oficial d’as fiestas de Zaragoza.

L’acto prencipiará a las 18:00 con a entrega de titols y diplomas ta l’alumnalla que fació cursos en l’anyo 2012/2013. Estianyo, antimás, l’asociación quiere amostrar a nueva cara d’a suya siede, dimpués d’una funda reforma de verano t’adeqüar as clases a la demanda de l’alumnalla actual, cada vegada creixient. A chornada continará con una pasavilla por as carreras d’A Madalena en l’ambient de borina que tien iste vico especialment en as fiestas de Zaragoza. Se rematará en o vago d’o conello, clamau popularment asinas por o debuixo d’un conello de bells quantos metros que bi ha en una d’as suyas paretz, a on que prencipiará o concierto de Gaire.

Ista colla, heredera de Dechusban, tanyerá dende as 19:00 os suyos temas a on que se chuntan sonius pop con instrumentos tradicionals como a gaita u a donzaina, fendo un soniu propio y unico en a scena aragonesa. Dimpués d’o concierto, DJ Orkres y DJ Tina continarán con a mosica mientres bellas horas, punchando temas en diferents luengas y de diferents estilos.

Dende l’Asociación Cultural Nogara quieren prencipiar asinas un curso a on que asperan “poder amostrar aragonés a buena cosa d’alumnalla ta continar contrimostrando que l’aragonés ye vivo y ye d’intrés ta muita chent”. L’asociación antimás anima a “toda l’alumnalla que ha pasau mientres as zaguers dos decadas a amanar-se-ie y poder practicar ista luenga”, lo que consideran que “ye dificil en Zaragoza encara que cada vegada menos gracias a o poder que femos muitas asociacions y personas en esfensa d’a nuestra luenga”.

La DGA oferta plazas de aragonés y catalán – Aragón – El Periódico de Aragón.

El Gobierno de Aragón no solo firma convenios para fomentar el catalán, sino que también convoca plazas de interinos para dar clases de esta lengua, y del aragonés, en las zonas en las que se habla. Y eso que en la ley que regula el uso de las modalidades lingüísticas en la comunidad no se hace mención alguna a ninguna de estas dos lenguas. Junto a plazas de interino para Latín o Literatura, aparece la convocatoria de una vacante para el Sobrarbe destinada a impartir aragonés. Además, se ofertan cinco de catalán para diferentes institutos de la franja, tanto de Huesca como de Zaragoza. Una cuestión que deja en evidencia las contradicciones del Departamento de Educación, que por una parte en la ley de lenguas aprobada solo unos meses negaba la existencia en Aragón del catalán y el aragonés y por otra siguen ofertando plazas para impartir clases de ambas, como si nada hubiese ocurrido.

Los grupos de la oposición cargaron ayer contra las contradicciones que demuestra el Gobierno de Aragón con su política lingüística. A ello se añade la extrañeza que tanto la convocatoria de plazas, como la firma del convenio con la Generalitat para fomentar el catalán, ha causado en el socio del PP en el Ejecutivo, el PAR. Su portavoz, María Herrero, no quiso entrar a valorar ninguna de las dos cuestiones, pero avanzó que preguntarán a Educación los detalles. Hay que tener en cuenta que los aragonesistas han sido los grandes promotores de la actual ley.

Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? | Xarxes socials i llengües.

L’any 2013 s’aprova a Aragó la II Llei de Llengües per part del PP i del PAR. Molts la denominen com la Llei de NO-Llengües, perquè a pesar que el text de la Llei es reitera a protegir les llengües de la Franja i de l’Alt Aragó, en tota la Llei no apareix cap nom per a les llengües. De fet, lo text permet qualsevol denominació, entre elles, la de català i la d’aragonès, denominació històrica, científica i que encara conserva la Llei de Patrimoni Cultural (1999) a l’article 2. Però comparant Lleis, es pot saber que precisament és com NO se’ls vol denominar. Perquè a la I Llei de llengües d’Aragó (2009) se’ls  denominava català i aragonès. I la II Llei de llengües exclou estes denominacions conscientment.

I és aquí a on naix lo LAPAO. La intenció de la majoria parlamentària aragonesa per arraconar les denominacions acadèmiques no ho té fàcil. Perquè l’única denominació unitària per al català és la de l’orienaragonès inventada pels blaveros més radicals al voltant de l’any 2000. I el PP-PAR no es podria trobar a gust entre grups radicals associats amb actes de l’extremadreta. Així que en l’únic punt de la Llei en què es posa nom a les reiterades llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó (Article 5), reben el nom de lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma i lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, ambdós amb les seues corresponents modalidades lingüísticas, també . Evidentment, les noves denominacions no podien tenir recorregut, i socialment van arrelar les sigles: LAPAO i LAPAPYP. Que, per cert, no van ser inventades pels pèrfids catalans. De fet,  unes setmanes abans ja hi havia una altra proposta, que tampoc era catalana.

A tot això, lo Govern d’Aragó es va veure aïllat, perquè no va medir bé la seua capacitat de controlar el nivell d’irracionalitat que es pot permetre. Ni l’Heraldo va eixir a donar base ideològica a la bèstia. I una vegada que ha començat lo curs, és quan toca fer política. Partim del fet que ni el PP ni el PAR creuen realment que el que se sent als carrers de la Franja no és català (Postureo LAPAO, riau riau!). Però en la política del dia a dia, la Consellera Serrat, ha fet passos que fins ara no havia donat: ha afirmat oficialment que a la Franja no es parla català (16/9/2013).

Recopilem: es fa una Llei on les llengües poden rebre qualsevol nom, fins i tot el de català i aragonès. Però la Consellera declara oficialment que el català no és una llengua pròpia d’Aragó (i per tant, los catalanoparlants són al·lòctons). Creieu que la irracionalitat pot arribar fins este punt? Doncs no. Pot anar més enllà. Perquè pot afirmar tot seguit que a la Franja es parla la llengua aragonesa. Al més pur estil del blaverisme radical.

Per tant, ja tenim resposta a la pregunta inicial: Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? NO. A la Franja es parla la llengua aragonesa. I queda així la cosa? Doncs tampoc. És pot anar més lluny? Sí. Bastant més. Fins on? Fins dir diego on s’ha dit digo, i contradir tot allò que s’ha dit oficialment. Segons la mateixa Consellera Serrat, a la Franja s’impartien classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. Cercle tancat. No se li volia dir català, se li posava una denominació que podia incorporar el català, per a finalment declarar que no era català, i que de fet, era la llengua aragonesa, per a acabar fent classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. I finalment, lo Govern d’Aragó continua signant lo conveni en Catalunya per a fer classes de català. Tot correcte!

I ara sí! Ja podem respondre a la pregunta inicial. Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? No se sap. Ni s’espera saber-ho. Perquè la política lingüística del PP i del PAR és, sobretot, de postureo LAPAO, riau, riau.

Documents i imatges via @CHACortes

Twitter / CHACortes: Dolores Serrat dice que no ….

M. VALLÉS 03/10/2013

Gran participación en A tot estrús |.

Aquest dissabte 28 de setembre, parlants d’aragonès i català i gent compromesa amb les llengües i la cultura d’Aragó, ens vam reunir al Parc Bruil de Saragossa per a celebrar una jornada reivindicativa , organitzada per Esfendemos as luengas. Amb el lema ” A tot estrús ” un centenar de persones van defensar un Aragó trilingüe, participant en les diferents activitats programades .

Este sábado 28 de septiembre, hablantes de aragonés y catalán y gente comprometida con las lenguas y la cultura de Aragón, nos reunimos en el Parque Bruil de Zaragoza para celebrar una jornada reivindicativa, organizada por Esfendemos as luengas. Bajo el título de “A tot estrús”, una centena de personas defendieron un Aragón trilingüe, participando en las diferentes actividades programadas.

El libro Aragonés ta Primaria, de Chusé Antón Santamaría, y editado por SC Aladrada (con la colaboración, entre otros, de Rolde de Estudios Aragoneses), que tiene un PVP de 20 euros, cuenta con un precio especial para socios y socias de REA, de 15 euros (+ 1 euro de gastos de envío). Si estás interesado/a, puedes solicitarlo en respuesta a este mensaje.

Rolde de Estudios Aragoneses

El gobierno de Aragón dice que ley de lenguas “no va en contra del catalán” :: España :: Cataluña.

Ampliar

ESPAÑA ARA CORTES PLENO:GRA150 ZARAGOZA, 26/09/2013.- La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, Dolores Serrat, ha comparecido hoy en el Pleno de las Cortes de Aragón en sustitución de la presidenta regional, Luisa Fernanda Rudi, para explicar el modelo universitario que plantea el Ejecutivo. EFE/Javier Cebollada

Zaragoza, 2 oct (EFE).- La consejera de Cultura del Gobierno aragonés, Dolores Serrat, ha afirmado hoy que “la ley de lenguas de Aragón no va en contra del catalán”, sino todo lo contrario, y que lo que hace es defender las modalidades lingüísticas de la comunidad aragonesa.

Así lo ha señalado la consejera al ser preguntada por los medios de comunicación sobre el convenio que desde hace años firma el Gobierno de Aragón con la Generalitat para la enseñanza del catalán.

Ese convenio, ha agregado Serrat, “demuestra una continuidad con la que es la voluntad de muchos aragoneses y sobre todo de esa zona del Aragón oriental que quieren aprender catalán como quieren aprender otros idiomas”.

Y su continuidad demuestra es que “la ley de lenguas de Aragón no va en contra del catalán, todo lo contrario, lo que hace es defender las modalidades lingüísticas de Aragón siguiendo lo que viene establecido en el Estatuto de Autonomía”.

Serrat ha insistido en lo que ha dicho muchas veces, que “ni prohibimos nada ni negamos nada”, y ha señalado que hay algo innegable y es que Cataluña es una comunidad vecina con la que tienen múltiples vínculos históricos.

En este sentido ha afirmado que “nada tienen que ver la riqueza patrimonial lingüística de Aragón con un enfrentamiento con una comunidad vecina”.

Sobre la carta que han enviado los obispos de Barbastro y Huesca al Gobierno de Aragón sobre la cesión de los bienes religiosos reclamados a Cataluña a la Diputación General, como publica hoy el Heraldo, Serrat ha informado de que no la han recibido.

“El primer paso será recibir la carta” para poder conocer el contenido por lo que “sería imprudente hacer una valoración de un contenido de una carta que no conocemos”, ha subrayado.

Pero, ha recordado que, en cualquier caso, habían dicho que era un primer paso (la cesión), al tiempo que ha garantizado que seguirán defendiendo la integridad del patrimonio histórico y cultural de Aragón.

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés.

La admisión del recurso de inconstitucionalidad contra la ley de no-lenguas de PP y PAR en la prensa aragonesa de hoy

Twitter / CHACortes: Bon dia! DGA firma un convenio ….