PSOE, IU i CHA presentaran un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües d’Aragó | Mas de Bringuè.
Els partits de l’oposició a Aragó, PSOE, IU i CHA, presentaran a l’agost un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la Llei de Llengües promoguda pel Govern aragonès, PP-PAR.
La iniciativa compta amb més de 60 firmes al Congrés dels Diputats, amb els seus poders notarials, 50 són de diputats del grup parlamentari socialista i 11 d’Esquerra Plural.
A més, diversos partits s’han ofert per col · laborar amb una signatura “testimonial” com el Partit Nacionalista Basc (PNB). Així ho ha explicat, aquest dilluns en una roda de premsa a les Corts, el diputat al Congrés per l’Esquerra d’Aragó, Chesús Yuste, qui ha destacat que es tracta d’una iniciativa “aragonesa”.
En concret, el recurs l’ha elaborat un equip jurídic de la Universitat de Saragossa, encapçalat pel professor de Dret Administratiu, Ángel Garcés. El termini per presentar expira el 24 d’agost, segons Yuste, es presentarà a mitjans del proper mes.
Per la seva banda, el professor Ángel Garcés ha considerat que “no només s’ha vulnerat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007, sinó que s’han vulnerat textos internacionals de la UNESCO, de Nacions Unides i del Consell d’Europa”.
Així, ha afegit que “no tota aberració filològica és una aberració jurídica i, no tota aberració jurídica, és una aberració constitucional, pel que ens hem basat en textos jurídics”. D’altra banda, ha indicat que, la Llei de Llengües de 2009, “és una llei de mínims, basada en la tolerància, donava visibilitat i reconeixement a les llengües pròpies aragoneses davant del desconeixement oficial que dóna aquesta nova llei”.
El professor de dret administratiu ha assenyalat que “els drets bàsics tenen un principi regulador, que és el d’irreversibilitat, de manera que el legislador té unes línies vermelles que no li permeten desregularlos i, per tant, es aquesta vulnerant el principi de no regressió i el d’irreversibilitat “.
D’aquesta manera, ha afegit que “el castellà està en la cúspide i tenim el deure i dret a utilitzar-lo, però en l’escala oficial es troben per sota aquestes llengües”.
Àngel Garcés ha esmentat que l’àrea geogràfica on es parla cada llengua va a dependre dels canvis polítics, tant en els municipis com al Govern d’Aragó, que es decidiran en aquestes institucions. També, ha fet referència a una “discriminació” als parlants de les llengües minoritàries, ja que releguen a l’àmbit privat.
El professor ha concretat que elaborar la demanda davant un organisme com el Tribunal Constitucional “no és el mateix” que un contenciós administratiu sinó que ha d’admetre a tràmit i, “és possible” que fins d’aquí a deu o dotze anys no es produeixi el error. No obstant això, creu que “hi ha moltes possibilitats de la seva admissió”.
L’OPOSICIÓ
El senador pel PSOE i membre de la Comissió Executiva Regional del PSOE Aragó, José María Becana, ha exposat que “al PSOE han signat tots els diputats aragoneses i, a més, Vicente Guillén – secretari general provincial del PSOE-Teruel – s’ha ocupat de que totes les comunitats autònomes estiguin representades en aquest recurs, ja que la pluralitat respon a un principi bàsic en la ideologia del partit socialista “.
Becana ha opinat que, la llei de 2009, era una llei de “mínims” pensada perquè sortís recolzada per tots els partits i “no només per l’obstinació d’un grup”.
Aquesta norma “només reconeixia drets i donava suport a la pluralitat, el Govern només havia de determinar el grau d’aplicació de la llei, però el que ha fet és més greu, ha renascut una cosa pitjor que el franquisme perquè el que fa és atacar les llengües en el seu punt més feble, fent que desapareguin “.
Per la seva banda, el president de Chunta Aragonesista, José Luis Soro ha donat suport a la iniciativa, atès que “diferents juristes col · laboradors dels grups parlamentaris estan estudiant el recurs i els ha semblat que reuneix les condicions requerides perquè tiri endavant”.
A més, confiat que per quan el Tribunal Constitucional del seu veredicte “ja s’hagin reconegut els drets lingüístics dels aragonesos”.
DRETS FONAMENTALS
El portaveu del grup parlamentari i coordinador general d’Izquierda Unida a Argó, Adolfo Barrena, ha sostingut que IU forma part d’aquest projecte perquè “creiem que és una qüestió de drets fonamentals de la ciutadania”.
També ha incidit que prop del “7 per cent dels aragonesos, unes 100.000 persones, a més de castellà parlen català i aragonès”.
Finalment, ha defensat que les dictadures “s’han preocupat de fer desaparèixer les llengües minoritàries per eliminar el sentiment d’identitat de cada regió”. i ha afegit que “cal revertir la situació i fer que emergeixin aquestes llengües”.
José María Becana 
CHA Cortes de Aragón 
