Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia.
Fa pocs dies va sortir la revista Temps de Franja, numero d’agost-setembre. Tot seguit podeu llegir l’editorial, sobre el qual alguna cosa he tingut a veure, Us animo, a aquells que no sou subscriptors, a comprar la revista i llegir-la durant el període estival. La trobareu a:
“Hipocresia i demagògia
En aquest país que anomenem Espanya o Estat Espanyol, com vulgueu, corren temps de baixa qualitat democràtica, de descrèdit de les institucions públiques i d’esmicolament de l’Estat del benestar. No són aliens d’aquest desgavell, ben al contrari, són els primers responsables, els comportaments i actituds dels polítics —partits o persones— que senyoregen les institucions. Cal dir, així i tot, que fora de la política, ni de bon tros, no són tot flors i violes. Com en aquests moments és la dreta qui té gairebé tot el poder, també té gairebé tota la responsabilitat. Alguns exemples ens serviran per corroborar allò que afirmem. Comencem per una cosa que ens toca ben de prop. Fixeu-vos-hi en la Llei de Llengües aprovada pel PP-PAR quan al seu títol es diu que és una “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Hi hauria alguna persona, amb dos dits de front, que pogués trobar a la Llei qualsevol d’aquestes característiques, després d’una lectura per més benvolent que fos? Però si el primer que fa és negar el nom de les llengües! I que pensa el lector quan al preàmbul de la Llei es fa referència al precepte constitucional (art. 3, apartat 2) “les altres llengües espanyoles (a més del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes” En quins articles de la Llei es regula la oficialitat de les llengües pròpies? En cap ni un. A més, l’articulat de la Llei és ple de disbarats. Tant sols una incongruència més en forma de pregunta: si la Llei diu que vol protegir i promocionar les llengües pròpies de l’Aragò, perquè no ho fa amb el castellà? No serà que pensen que el castellà no és llengua pròpia d’Aragó. No hi ha cap mena de dubte que el lector sabrà aplicar la part alíquota d’hipocresia, demagògia o mentida a cadascun dels punts que hem posat com a exemples.
Si aixequem un xic el cap i observem Aragó i tota Espanya trobarem la hipocresia, la demagògia i la mentida, a cabassos per tot arreu. Es diu que per protegir el nostre sistema de pensions hi ha que desvincular-lo del IPC, considerar l’esperança vida i augmentar el període de cotització. Ras i curt, hi ha que reduir les pensions, desprotegir-les. Per què no se’n cerquen de solucions per augmentar els ingressos? Que l’atur és el gran problema no ho dubta ningú, però que per a reduir-lo s’han de polvoritzar la legislació laboral, la qual cosa fa més fàcil l’acomiadament i la reducció de sous, és una estupiditat i una injustícia. D’on sortiran els diners per poder comprar els productes fabricats amb mà d’obra barata per mal pagada? Mireu cap als partits i altes institucions amb flagrants casos de corrupció. Hi trobeu algú que hagi dimitit recentment o que digui que ho farà si la causa va endavant? Ja sabem que el penediment no s’hi pot comprar al mercat, però almenys podrien demanar perdó. Qui més qui menys procura esbandir subtilment el seu comportament i demana transparència i noves lleis contra la corrupció. El passat, passat està i el futur trigarà en arribar, pensen.
No serà que a més de la hipocresia, la demagògia, la mentida i la manca de moral personal s’està estenen l’estupidesa com una gran taca d’oli per aquesta pell de brau i, més enllà, per tota la vella Europa? Quo vadis Espanya? Quo vadis Europa? Per xamba no s’arreglaran les coses i menys encara si els ciutadans ens convertim en uns “panxa enlaire”.
Després de les penes i els planys, per la nostra part no ens queda altra cosa que desitjar-vos un bon estiu, i també fer-vos una petició o recomanació: emporteu-vos la revista al lloc on passeu les vacances i comenteu als familiars i amics que malgrat tanta retallada i totes les actuacions ignominioses contra la nostra llengua, Temps de Franja, en català, quasi com un miracle que no seria possible sense la col·laboració de tots, surt mes rere mes. Fins setembre.”
Columna de Lo Cresol del Diario de Teruel
Josep Anton Chauvell 
