Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

 

 

governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

(Opinió recollida via telefònica)

Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

(Opinió recollida via telefònica)

Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….

LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona! #

Twitter / Mireiagalindo: MAPA (Mapa Aragonés Propio ….

MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón). %

Aragó votarà aquest dijous que el català s’anomeni LAPAO.

La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.

Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.

Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.

Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | Arredol.

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

L’aduya de 500 euros se concede t’a publicación d’un libro en “aragonés oriental”, nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga

3 abril, 2013 | A Llitera, Cultura | Autor: Arredol |

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.

A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.

Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.

Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.

Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.

Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.

El bilingüisme del PP-PAR deixarà sense drets a milers d’aragoneses/os | Puyalón de Cuchas.

El 26 d’abril era el dia en què PP-PAR canviarien oficialment els dos noms de les llengües minoritàries d’Aragó. “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO)” per referir-se al català, i “Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP)” per cridar l’aragonès. L’anunci i presentació de la nova llei de llengües ha col · locat al govern aragonès en la banda dels ridículs més absoluts de la comunitat científica mundial.

Quan el 9 maig la majoria PP-PAR votin a les Corts, el català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó i un altre dret se’ns haurà estat robat. Aquesta vegada sense cap excusa econòmica, malgrat els intents de confusió populistes de M º Jose Ferrando, amb l’ocupació dels “pinganillos”, eina quotidiana del seu treball a Brussel · les.

Puyalón de Cuchas no pot entendre com aquests mateixos partits ja s’han encarregat d’acabar amb els tradicionals premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillén Nicolau (català) de literatura, unificant i desacreditándolos fins a quedar deserts. Ni fins i tot els mitjans més afins com Heraldo sabien com entendre la decisió.

Mitjans aquests, per altra banda, que ja van obrint camí des de fa alguns mesos, intentant assimilar la lluita pels drets lingüístics, el multilingüisme, o l’ensenyament en una altra llengua que no sigui el castellà, en una lluita pels drets en pro de un bilingüisme forà anglès-castellà, francès o alemany. Puyalón de Cuchas vol denunciar que l’única finalitat d’aquesta obsessió és la de tancar el debat de l’ensenyament en llengües minoritzades a l’Estat espanyol. L’anunci, dia sense altre, del nou Pla de Bilingüisme del Govern d’Aragó, l’aparició de les APA s en una lluita per aquest ensenyament públic bilingüe forana, i la publicació d’aquesta notícies en mitjans no molt habituaus a això, en són bona prova d’ això.

Des de sectors polítics com Puyalón de Cuchas portem anys defensant els avantatges d’aquest sistema. Tanmateix, mentre els mitjans oficials ens van acostumant insistentment a aquesta nova situació bilingüe, des de sectors de l’esquerra i / o lluita treballadora també s’ha obert un debat, que ja crèiem ho havien tancat. Per les mateixes dates que les Corts d’Aragó votaran i aprovaran la negació del català i aragonès, CGT organitza un Congrés sobre el bilingüisme a Saragossa.

Puyalón de Cuchas sempre serà a favor del multilingüisme, per descomptat, no anem a descobrir ara els beneficis d’aquest sistema. Discutits durant segles per l’espanyolisme. Però un multilingüisme respectuós amb les denominacions internacionals i acadèmica, on l’administració ha d’assegurar la disponibilitat lingüística i on l’alfabetització general del sistema educatiu sigui almenys en la llengua materna d’aquests pobles al llarg de segles.

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.

El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.