Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

XX Chornadas d’as Luengas d’Aragón (Charradas).

  • Centro Joaquín Roncal (Pza. Sant Braulio 5-7
  • Charradas en o Centro Chuaquín Roncal (Pza. San Braulio 5-7) totz os diyas a las 19:30h
    Lunes 6 de mayo Experiencia d’o primer Centro lingüistico feito en Aragón. Ponent:Chorche Paniello
    Martes 7 de mayo Presentación d’o libro Tradiciones, costumbres y lengua en Fuencalderas. Ponents:
    José Arbués, Fernando Romanos y Chusé Raúl Usón.
    Miércols 8 de mayo Gartxot: Largometrache d’animación en euskera. Soztitolau en aragonés por Fernando Romanos y Chabi Lozano. Ponents: Asisko y Mixel, guionistas y directors. (www.gartxotfilma.com)
    Chueves 9 de mayo Atras luengas minoritarias en Aragón. Ponents: Asociación Zarabene (Senegal) y Asociación cultural Raíces Andinas (Bolivia)
    Viernes 10 de mayo L’asturianu, luenga chirmana de l’aragonés. Ponent: Carlos Pulgar, d’a Xunta pola esfensa de la llingua asturiana

Prencipian en Graus as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu | Arredol.

 

cartelGraus aculle dende iste chueves y dica lo diya 20 as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu. Mientres os tres diyas, a literatura, a mosica y as luengas serán as protagonistas en a ciudat ribagorzana.

As chornadas prencipian a las cinco d’a tardi con as “Charradetas del fogaril“, actividat organizada por os participants en o taller de lectura d’a Biblioteca Baltasar Gracián. A las 20 continarán as chornadas con a presentación d’a obra en aragonés meridional de Agliberto Garcés (1908-2002) y d’o numer 4-5 d’a revista “De Lingua Aragonensi“. As dos presentacions las ferá Raúl Usón, director d’a editorial Xordica. Os dos actos se ferán en o “Espacio Pirineos”.

En o mesmo puesto, Sergi Llena y Mariano Pascual ferán a presentación d’o “Método de gaita de boto- Método de bot” a las ueito d’a tardi. As chornadas rematarán en o Teatro Salamero o sabado con a entrega de premio d’o XII concurso literario Condau de Ribagorza y con una actuación de homenache a Labordeta de man de Joaquín Carbonell y Eduardo Paz.

As Chornadas d’as luengas d’o Pirineu prencipioron en 2011 como Chornadas d’a fabla baixo ribargozana y continoron entre 2004 y 2007 como Chornadas d’as luengas d’a Ribagorza. Dende 2008 prenioron o nombre actual y se celebran todas as anyadas arredol d’a calendata de Sant Chorche.

I Chornadas aragonesas de primavera.

I Chornadas aragonesas de primavera

Presentació “Les cançons de la nostra gent” de Josep Galan.

dissabte, 20 / abril / 201319:00

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘LES CANÇONS DE LA NOSTRA GENT’ DE JOSEP GALAN

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca presentarà el llibre Les cançons de la nostra gent de Josep Galan (Fraga, 1948-2005), el proper dissabte dia 20 d’abril a les 19h00, al saló d’actes del Palau Moncada de Fraga. Aquest llibre -núm. 2 de la col·lecció lo Rebost Digital- conté l’exhaustiu recull de cançons típiques de Fraga que va realitzar Galan, el qual va ser editat pel Govern d’Aragó el 1993 en la seua col·lecció “Pa de casa” -destinada a la producció en català a l’Aragó- i que des de fa anys es troba totalment exhaurit.

L’IEBC ha enllestit una reedició de luxe de l’obra més emblemàtica de Galan. Per començar, s’ha fet una revisió tipogràfica i ortogràfica de l’original. També s’han revistat les partitures manuscrites i s’han completat les informacions de les referències que l’autor va col·locar a final de cada capítol i del text en general, a través de notes a peu de pàgina, amb l’objectiu de contextualitzar les cançons i aclarir algunes qüestions. A més a més, s’han afegit il·lustracions, fetes per Ramon Mesalles Rué, i uns annexos amb documents diversos. Per últim, com a material complementari, s’ha afegit un CD amb una sèrie de cançons seleccionades.

Aquesta gravació, que representa la novetat més atractiva del projecte, va ser dirigida pels professors de música de l’Institut Musical Comarcal de Fraga Pili Calvet i Ramon Elías. El suport digital conté quaranta-quatre pistes amb temes basats en les cançons del cançoner, uns recitats i altres cantats, respectant la fonètica local. Les cançons s’han classificat en base a un punt de vista temàtic; per això, s’aprecia una estructura de quatre blocs ben diferenciats: primer, hi ha una petita mostra representativa de temes de falda, interpretats, lògicament, per una veu maternal; en segon lloc, un parell de cançons on interactua la veu maternal amb veus infantils; el tercer bloc, el més extens, se centra exclusivament en peces del món de la infància -igual que els del segon, totes elles interpretades per alumnes voluntaris de l’Institut Musical Comarcal de Fraga-; i per últim, el quart, que es correspon amb les cançons d’adults, en aquest cas, interpretades també per un conjunt de membres voluntaris de la Coral Fraga de manera altruista, igual que totes les altres aportacions esmentades anteriorment. Entre les cançons gravades, destaquen les més populars a Fraga, com “Galing-galong” i “Toca manetes”, pel que fa a les infantils i “Les figues verdes”, “A la vora del riu” i “Una maitinada fresca”, pel que fa a les d’adults.

Pel que fa als annexos del llibre, aquests estan formats per uns apunts per a una conferència -probablement pronunciada a Calaceit l’any 2001 en el marc de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre- trobats a l’ordinador personal del Josep després de la seva mort l’any 2005, on explica, entre altres coses, la metodologia utilitzada en l’elaboració del cançoner; per quatre articles que es van publicar a la revista Batecs de l’IEBC-IEA, entre els anys 1988 i 1994, escrits per l’autor i que fan referència directament o indirectament a l’esmentada obra i per un article inèdit signat per Josep Galán i Anna Pérez sobre un antic costum oblidat per tothom a Fraga: “El caramello”.

Aquesta nova edició del cançoner és probablement el projecte més ambiciós dels vint-i-vuit anys d’història de la nostra l’entitat, no solament pels recursos humans –hi ha col·laborat una cinquantena de persones– i temps invertit –tres anys–, sinó també per l’elevat cost econòmic. La publicació ha comptat amb una contribució de l’Ajuntament de Fraga i de la comarca del Baix Cinca, i la col·laboració del Moviment Coral Català, que va cedir tres cançons enregistrades per la Coral de Fraga per a un altre projecte.

CHA esfiende en Europa a protezión d’as luengas d’Aragón / CHA defensa a Europa la protecció de les llengües d’Aragó / CHA defiende en Europa la protección de las lenguas de Aragón | Aragón en Europa.

 

IMG_1533

 

 

 

CHA ha participat en l’Assemblea de EFA (sigles en anglès de l’Aliança Lliure Europea, el partit polític europeu a què pertany CHA) per tractar, entre altres qüestions, sobre la situació de les llengües a l’Estat espanyol. CHA coincideix, al costat de partits de tota la Unió Europea, en la fixació del PP per maltractar i aniquilar les llengües pròpies. Per Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, “l’afany del PP per l’Espanya única del franquisme els està portant a injuriar el valor de les llengües pròpies com patrimoni identitari i riquesa cultural”.

 

En aquest sentit, s’ha aprovat una declaració impulsada per CHA costat de partits bascos, gallecs, catalans, mallorquins i andalusos amb l’objectiu de denunciar les polítiques del PP en matèria lingüística, especialment en l’àmbit educatiu.

 

La intenció del PP-PAR amb la nova llei de llengües que estan tramitant és discriminatòria respecte a les nostres llengües pròpies. El seu ensenyament es mantindrà com una matèria extracurricular, amb un tractament més desfavorable fins i tot que el de l’ensenyament d’una llengua estrangera i que, en impartir a les escoles del medi rural, obliga els alumnes a romandre més temps en el centre educatiu “.528383_10151345497076426_1604633164_n

 

CHA ha denunciat també la pretensió del PP-PAR de negar l’existència de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó. Per ambdues es busca un dialectalisme a ultrança, que nega la unitat de cadascuna d’elles com a llengua (indispensable per a la seva modernització i supervivència futura, especialment en el cas de l’aragonès) i fins i tot la seva pròpia diferenciació, al cridar a totes “aragonès” i regular per una sola acadèmia com si fossin dues una mateixa llengua.

 

“Aquest tipus de plantejaments que no tenen base lògica i científica evidencien les veritables intencions del govern d’Aragó: assegurar la mort definitiva de l’aragonès (i, en un futur, també la del català d’Aragó), aplicant una llei que faci impossible la seva transmissió intergeneracional , el seu ús social i la seva adaptació a la vida moderna “ha manifestat Martínez Tomey. “No és estrany que amb ella violin de manera tan flagrant la legalitat internacional, plasmada a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, la força legal té el mateix rang que el bloc de constitucionalitat i que és de plena aplicació a Aragó, li agradi o no al PP-PAR “.

IMG_1536

 

IMG_1521

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

Cremar el patrimoni | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 12 d’abril de 2013
Fa uns mesos que estic fent la traducció d’un llibre del castellà al català. A banda d’alguna construcció que em fa dubtar —recordeu que, gràcies a la dictadura, els de la meua quinta hem hagut d’aprendre a escriure el nostre idioma com hem pogut (tot i que, per als que s’han criat a l’Aragó, la democràcia tampoc no ha fet res per a treure’ls de l’analfabetisme)—, és un plaer traslladar de manera automàtica, talment com si les copiés, les frases d’una llengua a l’altra. Els neuròlegs ja ho diuen, que els bilingües tenim un enorme avantatge. Imagino el meu cervell —d’altra banda ben normalet— convertint sense gairebé esforç ‘cosecha’ en ‘collita’, ‘ganado’ en ‘bestiar’ o ‘alpargatas’ en ‘espardenyes’. M’aturo a pensar en aquestes parelles, posseïdores del tresor del bilingüisme, que cometen el greu error d’escamotejar-lo als seus fills. És com si els pares preferissin demolir la casa pairal, abandonar les finques i llençar al foc tots els estalvis en comptes de traspassar-ho als hereus. És un patrimoni que quedarà per sempre més fora de l’abast del pobres infants. I la culpa no és dels pares, que al remat l’únic que fan és allò que els hi ha inculcat els que tenen (han tingut i possiblement tindran) el poder. L’altre dia ja ho deia el Dr. Artur Quintana a la presentació del llibre El català de la Codonyera: «A l’Aragó només hi havia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’. Lo ‘parlar bé’ era lo castellà del doctor, del capellà o el secretari; i lo ‘parlar mal’ el castellà regional, l’aragonès i, és clar, lo català d’Aragó». Aquest concepte ha amerat generacions d’aragonesos, sovint escarnits pels que «parlaven bé», generalment tristos monolingües. I ha fet que, encara avui en dia, ben entrat el segle XXI, n’hi ha que pensen que cremar el patrimoni cultural és fer-los un favor als fills.

Un espai de llibertat a Antena Zaragoza | Mas de Bringuè.

entrevista zaragoza radioD’esquerra a dreta: Màrio Sasot, Eugenio Mateo, Mari Carmen Horno y Rafael Castro, rodejats pels seus instruments orientals.

 

El passat dilluns, onze d’abril, vaig ser invitat per l’amic Eugenio Mateo a assistir al seu programa radiofònic El librepensador, als estudis de l’emissora local Antena Zaragoza, en una llarga i càlida entrevista per a parlar de les meues activitats professionals, socials i culturals.

Per primera vegada en els 50 anys llargs que en diferents etapes he estat vivint a la capital aragonesa i després d’estar treballant i lluitant pel català de la Franja en particular i pel reconeixement oficial del català i l’aragonès des de finals dels anys 70, és la primera vegada que se m’ha donat l’oportunitat d’expressar, en un clima distés i sense acritud, a la capital de l’Ebre, les meues opinions sobre aquests temes. La situació de recessió i abandó institucional del català i l’Aragonès, la unitat de la llengua, d’independentisme a Catalunya, la necessitat de que la gent de Saragossa  vage a la Franja i escolte la nostra llengua amb els ulls dels prejudicis i de l’enverinament mediàtic tancats, etc.

Com a rerefons d’aquesta agradable conversa, Mari Carmen Horno y Rafael Castro,  els altres invitats al programa, music terapeutes i membres del grup musical Re-Sonando, ens van traslladar més al est, molt més enllà de la Franja, amb musiques ressonants del Tibet, dels indis americans, que van contribuir a aquest clima de respecte i enteniment entre cultures.

Reprodueixo aquí el que va escriure Eugenio Mateo, responsable de la sala d’exposicions Adolfo Domínguez de Saragossa, al seu blog El librepensador , de les seues impressions personals després d’aquest espai radiofònic.

“En nuestro programa de ayer, Mario Sasot dejó clara su postura militante a favor del derecho de todos los pueblos al uso de su lengua materna. Todos los aragoneses que viven el Aragón oriental usan los distintos dialectos que tienen como esencia el catalán y por eso no se sienten menos aragoneses. Valiente Mario, al que muchos denuestan por puro prejuicio, cuya intelectualidad le permite autoridad en sus planteamientos.
Maricarmen Horno y Rafael Castro forman el Grupo Re-sonando, haciendo de la música terapia para el alma y los sentidos. Nos regalaron un pequeño concierto que consiguió que las ondas de radio vibraran traspasando actitudes y emociones. Reiki y filosofía oriental guían sus enseñanzas. Una experiencia pionera en la radio y nosotros fuimos los afortunados”.

Con a enchaquia d´a espardidura de l´aragonés e o suyo reconoximiento e normalidá por parti d´a soziedá aragonesa o benién sabado 13 d’abril imos á zilebrar a XV Borina por l’aragonés, de conchunta con Nogará como femos toz os años. Ista begada o puesto de zilebrazión será la Peña Pa’cutio en L’Almozara.

Como nobedá, ista añada, mos achuntaremos dende alto u baxo as 2 d’a tardi y bi feremos una chenta de chirmandá, con unas subrebuenas migas y buen ambién. Dimpués, tendremos campionatos de guiñote y de futbolín, por parellas.

Ya de tardis, dende as 6 u asinas, i tañerán barias collas de mosica folk y aragonesa (por confirmar os nombres) dica la nuei, en que feremos entrepans ta zenar y chugaremos o tradizional bingo.

Si querez aduyar-mos, mos ferá muito goyo que i baigaz dende as 12 d’o maitín ta parar a chenta, y en cualsiquier caso asperamos contar con a buestra presenzia y espardidura d’iste ebento dentre as buestras amistanzas y conoxenzias .

Os pres i seran os siguiens:

Plato de migas y entrepans á 3 €
Inscrizión ta os campionatos, 2 € por parella (1 t’a organización y 1 ta premios)
Cartón de bingo á 1 €

L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.

Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”

Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!

Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.

¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!

La Mañana -- Mequinensa diseña un código QR para recorrer las antiguas calles con la ‘guía’ de Moncada

Presentació de “El català de la Codonyera” | Lo finestró del Gràcia.

 

Mahepo 1

Mahepo 2Mahepo 3 Mahepo 4IMG_4102El dia 5 d’abril s’ha presentat aquest llibre, obra de n’Artur Quintana, a l’auditori del Palau Ardid. L’autor va ser presentat pel president del CESBA, José Ignacio Micolau, entitat  patrocinadora de l’acte, que d’entre les seves obres va destacar-ne una Gramàtica catalana, encàrrec del Govern, així com també la col·laboració als reculls de literatura popular catalana de l’Aragó, Lo Molinar i Bllat colrat!. A continuació l’editor Chusé Aragués de Gara Edizions va parlar en nom seu i dels altres editors (Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza) i indicà que amb El català de la Codonyera s’inaugurava l’obertura a la llengua catalana de la col·lecció Ainas, on fins ara només s’havien publicat textos referits a l’aragonès. De la detallada exposició de l’autor volem ressaltar la seua declaració que el català de la Codonyera continua essent ara tan perseguit i discriminat –no té presència en cap acte oficial ni paraoficial i continua vetat a l’escola- com fa quaranta anys sota el franquisme.  Val la pena observar, com va dir també n’Artur Quintana, que el seu llibre si bé pel nom va referit expressament al català de la Codonyera, en la pràctica és una gramàtica i un diccionari del català de Terol, parlat a les comarques del Matarranya i del Bajo Aragón. Tomàs Bosque i la seua reneboda, Natàlia Zapater de sis any d’edat, com a bons rapsodes i cantors, van oferir un esplèndid recital de contes, cançons, jocs, refranys, embarbussaments, tornaveus, …, de la literatura popular catalana de la Codonyera . L’acte es va cloure cantant artistes i públic la coneguda cançó codonyerana Roda la mola. Tant els editors com l’autor preveuen que el llibre es presentarà a altres indrets de l’Aragó, i no perden l’esperança que algun dia no del tot llunyà es podrà fer també a la Codonyera, tal com cal.

Lluís Roig

Sigrid 2Sigrid 3Sigrid 4Sigrid 1

Wert ignora la Carta Europea de Lenguas Minoritarias para no cuestionar la Ley de no-Lenguas de Rudi | El blog de Chesús Yuste.

Recientemente el ministro de Educación, Cultura y Deporte José Ignacio Wert me ha respondido a la pregunta que le formulé sobre el cumplimiento de la Carta Europea sobre Lenguas Minoritarias en relación con la realidad trilingüe de Aragón,  que prefiere remitirse a la competencia que tiene en materia de lenguas el Gobierno de Aragón y, por lo tanto, ignorar la Carta Europea y avalar de hecho la propuesta de contrarreforma de la Ley de Lenguas que impulsa el gobierno PP-PAR.

Me hago eco aquí de la reacción de Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en asuntos europeos, que  considera muy grave que el PP “se postre ante Europa cuando se trata de restricciones económicas y recortes pero ignore el derecho internacional cuando le obliga a proteger la realidad trilingüe de Aragón” y señala que “el criterio del PP es hacer lo que le venga en gana y acogerse al derecho que más le beneficie, una actitud déspota e insultante se mire por dónde se mire”.

CHA considera muy grave la arbitrariedad del PP a la hora de acogerse y respetar el derecho internacional. Es un insulto que este gobierno sea autonomista cuando le interesa, centralista en cuanto puede homogeneizar el Estado y europeo cuando tiene que justificar el ataque a los derechos de la ciudadanía.

Miguel Martínez Tomey, responsable de asuntos europeos de CHA, critica que “el PP aplique los recortes sociales y laborales más estrictos de la historia de la democracia con la excusa de que es un mandato de Europa pero, a la hora de cumplir con lo que Europa dice en materia de protección de lenguas, no quiere saber nada”.

Desde CHA se critica que se haga caso omiso a una advertencia del Comité de Expertos, órgano europeo que advierte que el Estado está incumpliendo la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, y pide que se mantenga, por lo menos, el nivel de protección actual. “Si el ministro Wert cumpliese mínimamente con su labor, obligaría al gobierno de Rudi y Biel a modificar el borrador sobre la reforma de la Ley de Lenguas y garantizar la protección de la realidad trilingüe de Aragón”.

Para Martínez Tomey “cualquier alumno/a de Derecho sabe que existe primacía del derecho internacional sobre las disposiciones del derecho interno y que las leyes se harán modificando y atendiendo a lo que digan los tratados internacionales suscritos por el Estado”. Y recuerda que “los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento íntegro”.

Desde CHA se recuerda que “hay que ser muy cerrado para no ver la riqueza del patrimonio lingüístico aragonés, para no defender la realidad plural del Estado y para pretender, al estilo franquista, un territorio homogeneizado y plano”. Martínez Tomey advierte que “a Aragón siempre le ha ido fatal el centralismo que nos humilla y nos trata de honrados y leales pero inocentes e ignorantes”.

Facebook

Presentación del libro «El català de la Codonyera (Terol, Aragó)» de Artur Quintana i Font.
Con la participación de Tomás Bosque y Chusé Aragüés, de Gara d’Edizions
Auditorio del Palacio Ardid (Biblioteca Municipal) de Alcañiz
Viernes, 5 de abril de 2013, 20 h.

LAS LENGUAS DEL PIRINEO VOLVERÁN A PROTAGONIZAR LA ACTIVIDAD CULTURAL DE GRAUS – LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA.

LAS LENGUAS DEL PIRINEO VOLVERÁN A PROTAGONIZAR LA ACTIVIDAD CULTURAL DE GRAUS

Del 18 al 20 de Abril se celebrarán en Graus las Jornadas de lenguas del Pirineo, la actividad ya tradicional de la programación cultural grausina, que recogió, en 2008, el testigo del camino emprendido, en 2001, por las Jornadas del habla bajorribagorzana y, posteriormente, las Jornadas de Lenguas de Ribagorza. En esta edición, el programa contempla actividades del taller de lectura, presentaciones, un concierto de Joaquin Carbonell y Eduardo Paz, y la entrega de los premios del concurso literario Condau de Ribagorza. […]

Y, en el aparatado dedicado a cursos, charlas y talleres, destacar la presentación de la obra El libro de las pasabillas y concierto Bufacalibos, este sábado, a partir de las 20 horas, en Espacio Pirineos, con el grupo Biella Nuei. […]

Fuente: www.radiohuesca.com

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja