Carles Terès: “És un moment difícil i les sensacions són contradictòries” | Comarques Nord.
Acaba de rebre el premi Guillem Nicolau en català per la seua obra ‘Licantropia’. Quina sensació transmet rebré aquest premi aquí a Saragossa, i en un moment on la polèmica per les llengües d’Aragó està a l’ordre del dia?
És complicat. Per una banda, estic molt content pel premi i perquè s’hagi celebrat aquest acte. Com ja sabeu, no estava massa clar què passaria i espero que tot i la situació tingue continuïtat. I per un altra banda, també em preocupa molt com acabarà tot això perquè natres continuarem escrivint (en la nostra llengua), però les pròximes generacions no sé si podran expressar-se per escrit en la seua llengua. La veritat es que és un moment difícil, i per això les sensacions son contradictòries.
‘Licantropia’ és el seu primer llibre. Suposo que està molt content perquè ha sigut finalitzar-lo i rebre el premi.
Sí. Com ja vaig dir en una altra entrevista a Ràdio Matarranya, el treball va sorgir com un encàrrec per part d’Artur Quintana perquè participés en la col·lecció ‘El Trinquet’ de la Diputació Provincial de Teruel (DPT). He estat un any i mig treballant, i quan vaig tindré el primer esborrany, (crec que hi ha coses que es poden millorar), quedaven únicament cinc dies per presentar les obres. Així que el vaig presentar i he tingut la sort de guanyar el premi, tot i que m’han dit que hi havien treballs molt bons. L’únic, però, que hi veig és que no sé com serà la difusió que li donarà el Govern a una obra en català. Igual, més endavant s’edita en alguna editorial important de Barcelona perquè ja he tingut un parell de trucades.
Ara que ja està atorgat el premi i té el treball editat, on es podrà trobar el llibre?
Al Matarranya no hi haurà problema perquè vaig parlar amb Serret i em va dir que ell el tindria. Fora, a Catalunya o a València, serà més complicat, però algun amic llibreter ja m’ha comentat que farà tot el possible per a tindre’l en el seu establiment.
Tot i ser escriptor habitual en columnes d’opinió, aquest és el seu primer llibre. Cóm va afrontar l’escriptura d’aquesta obra?
La meua passió sempre ha estat escriure. Però venint d’una família molt humil d’emigrant, sempre m’he hagut de buscar la vida treballant i l’escriptura ha quedat sempre en segon pla. En aquest cas tot va començar quan escrivíem historietes de terror amb la meua filla durant els molts viatges que fèiem a Barcelona quan el meu pare estava malat. Però allí es van quedar. I quan l’Artur em va proposar escriure vaig pensar en una d’aquestes històries que tractava el tema de la licantropia. Si bé, jo sóc de Barcelona, i fa 20 anys que vaig tornar al poble i vaig sofrir el xoc d’una persona que ha viscut 30 anys en una ciutat i de cop torna al poble. Molts dels que han donat aquest pas diuen que veus moltes coses que no entens fins que ho vius i això es reflecteix al llibre. D’aquesta forma, escriure va ser apassionant perquè quan ho feia em transfigurava. La novel·la em portava allí on volia, era com si portés una vida triple. Quan la vaig acabar, va ser com si tot tornés a ser pla perquè ja no m’acompanyen els personatges.
Una novel·la fantàstica però en la que el Matarranya hi és present. Què trobaran els lectors matarranyencs en aquest llibre?
Evidentment, el paisatge és del Matarranya. Vaig canviar els topònims perquè t’has de prendre llicències com fer una carretera més roïna de lo que és o que un bosc sigue molt més espès. Encara així, la gent reconeixerà que Capsades és un poble de la zona, la Pobla de Llobosa n’és un altre… Los veïns del Matarranya sabran fàcilment, o al menys aproximament, a què em refereixo. A més, també m’agradaria intentar transmetre a la gent de fora l’aire de misteri que es respira per estes serres nostres.
Per acabar, hi ha prevista alguna presentació de ‘Licantropia’ al Matarranya?
Previst no hi ha res. Vull presentar-lo a Torredarques perquè s’ho mereixen, perquè m’han ajudat molt donant-me informació i tots em preguntàvem molt sobre el treball. I després, suposo que a la trobada cultural d’enguany alguna cosa es farà, tot i que no hi ha res concret.
