Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

Efe. Zaragoza| 18/06/2012 a las 13:01    

 

La nueva ley de lenguas propias de Aragón busca, según Serrat, la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

 

La consejera de Educación y Cultura del Gobierno aragonés, Dolores Serrat, ha presentado el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón en el que se busca la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

El borrador se ha remitido hoy al Consejo Escolar y también se enviará a los distintos departamentos del Gobierno autonómico, servicios jurídicos y Consejo de Lenguas para que emitan los correspondientes informes de cara a la elaboración del anteproyecto de la ley.

Con el nombre ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, el objetivo de Serrat es que, si no es posible antes del final del actual periodo de sesiones de las Cortes, la norma sea de las primeras que se empiece a tramitar en el próximo.

Según ha explicado Serrat en la rueda de prensa de presentación del borrador el “elemento fundamental” de esta ley es el “respeto y promoción” de los usos de las distintas modalidades lingüísticas, fundamentalmente en los territorios de uso predominante.

Ha recordado que la norma forma parte del compromiso electoral del PP y del PAR y uno de los puntos del pacto de gobernabilidad, y que además está inspirada en la última reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 que reconoce a las lenguas habladas en esta comunidad como “inequívocamente aragonesas”.

El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo – Aragón – El Periódico de Aragón.

EUROPA PRESS 18/06/2012

La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, ha manifestado que el borrador del anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüística propias de Aragón, o ley de lenguas, suprime “el carácter impositivo” de la anterior y “pone énfasis” en la promoción, protección y conservación de las mismas.

Así lo ha manifestado Serrat en la rueda de prensa de presentación del borrador, en la que ha recalcado que este texto “respeta a las lenguas y modalidades lingüísticas, defendiéndolas como inequívocamente aragonesas y, por lo tanto, evitando que nos puedan venir imposiciones de fuera de nuestra Comunidad autónoma”.

La consejera ha comparecido acompañada del director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, y ha explicado que el borrador se ciñe al Estatuto de Autonomía de Aragón y a partir de ahora deberá recabar informes, para después ser aprobado como proyecto de ley en Consejo de Gobierno y ser remitida después a las Cortes de Aragón, para su tramitación parlamentaria.

Al respecto, ha comentado que espera que el texto llegue a la Cámara aragonesa en el próximo periodo de sesiones, es decir, a partir del próximo mes de septiembre.

Empente internazional á ras luengas minoritarias d’Aragón e a UE / Impuls internacional a les llengües minoritàries d’Aragó i la UE / Impulso internacional a las lenguas minoritarias de Aragón y la UE | Aragón en Europa.

Impuls internacional a les llengües minoritàries d’Aragó i la UE

 

 

 

 

 

 

——–

 

La Fundació Aragonesista 29 de Juny participa aquest cap de setmana a l’Assemblea General del Centre Maurits Coppieters (CMC), en què es troben representades fundacions de diferents països europeus i que està vinculada al partit europeu ALIANÇA LLIURE EUROPEA (ALE).

 

Miguel Martínez Tomey, pertanyent a l’Executiva de CMC i Carmen Gallego, membre del seu Comitè Científic, representant de CHA i de la fundació aragonesista, han defensat la participació de les llengües minoritàries de la Unió Europea, incloses l’aragonès i el català d’Aragó , a la fira Expo Langues (http://www.expolangues.fr/indexELSP.html) que se celebra cada any a París.

 

Així mateix, la Fundació Aragonesista 29 de juny, ha defensat la proposta de celebrar a ZARAGOZA una conferència internacional sobre la situació de les nostres llengües minoritàries en col · laboració amb algunes de les més acreditades xarxes de defensa i promoció de les minories lingüístiques europees (Mercator, Language Rich Europe, NPLD).

 

Ambdues iniciatives busquen reivindicar l’espai que les nostres llengües pròpies han de tenir al costat les més difoses, com el xinès, l’anglès, l’espanyol, el francès, el rus o l’àrab, com a part del patrimoni de la Humanitat, demanant amb això el respecte i la consideració que també mereixen de propis i estranys. La fundació demanarà finançament europeu per assegurar aquesta participació.

 

Carmen Gallego considera que “aquest tipus d’iniciatives són especialment interessants per posar en valor les llengües minoritàries i protegir les que es troben en estat de risc, com passa amb l’aragonès, i també contribueixen a canviar la pobra imatge i nul · la estima que s’ha inculcat en els aragonesos respecte a les seues llengües pròpies “.

 

Per Martínez Tomey “la presència dels nostres editors en aquest certamen, a més de suposar un estímul a la seuavoluntarista i encomiable activitat, hauria de suposar un esperó perquè el Govern aragonès assumeixi d’una vegada per sempre la necessitat d’aplicar la nostra Llei de Llengües i posar-se del costat dels editors, de la llengua aragonesa i els dels seus parlants en comptes de boicotejar l’exercici d’uns drets que tantes dècades ha costat reconèixer legalment. “

 

 

Viles i Gents :: Tossuts a més no poder :: June :: 2012.

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

Sorprenentment, amb l’article “Gràcies i adiós” del passat 13 d’abril, la Carmeta Pallarés donave per tancada la columna “Un foradet en chapurriau” que havie vengut publicant a La Comarca des de 1989. Vint-i-tres anys de columnista donen per a molt. Té raó la ginebrosina. Però, ho dic de tot cor: em sap molt mal que plego. Sobre tot perquè, independentment de l’ortografia emprada, per als seus lectors —entre els quals m’incloc—, los “foradetes” han segut sempre un entranyable reducte de serenor, de cordialitat, de saviesa i de senzillesa. Unes virtuts que són l’expressió de la bondat de l’autora. Certament ho dic amb la veu de l’afecte, ja que la Carmeta m’honore des de fa molts anys amb la seua amistat. Una amistat que trobe el seu origen en les comuns aficions com a lletraferits impenitents que som. Però també és cert que durant estos anys, en referència a la llengua, la Carmeta i jo ham mantingut llargues i afables però intenses converses. I per tal causa puc afirmar que els nostres criteris no són gaire divergents. Només diferim en la forma de presentar-la. Los dos utilitzem un llenguatge molt pròxim al popular. Però ella, tossuda a més no poder, hi aplique una ortografia amprada majoritàriament del castellà amb l’argument que si no ho fere així la gent no l’entendrie. En canvi, jo, tossut com una mula, aplico punt per agulla les normes ortogràfiques de la llengua catalana adduïnt que cal que els lectors s’esforçon una mica per a què, a poc a poc, siguen capaços de identificar la seua llengua a nivell escrit. En tot cas, des del primer dia, la Carmeta s’ha mantingut absolutament fidel als seus criteris. I en estos anys, les posicions, tant la seua com la meua, no s’han mogut ni un milímetre. Però ara, la ginebrosina —a ella li agrade més l’apel•latiu familiar “rabós/rabosa” aplicat als veïns de la seua vila— mos ha cedit lo simbòlic testimoni del deganat als columnistes del “Viles i gents”. Natres ja en portem desset, però serà tot un mèrit estar tants anys com ella. Carmeta, amiga: una fraternal abraçada.

Humberto Vadillo no va fer menció alguna al català en els Premis Literaris 2011 | Comarques Nord.

20120612 Literatura HumbertoVadillo_660x

comarquesnord.cat . Saragossa . dilluns, 11 de juny de 2012 . | Deixa un comentari
Etiquetes: , ,

El passat divendres 8 de juny, l’antiga Capitania General de Saragossa va acollir l’acte d’entrega dels premis literaris del Govern d’Aragó 2011. D’aquesta manera, Carles Terès va rebre el guardó Guillem Nicolau en llengua catalana per la seua obra ‘Licantropia’. Óscar Latas, en el seu llibre ‘Chuegos florals’, va ser reconegut amb l’Arnal Cavero en obres en aragonès, i Angélica Morales va recollir el Miguel Labordeta de poesia per ‘Desmemoria’.

Durant l’acte també van ser premiats l’editorial Jekyll & Jill pel millor llibre editat a Aragó en l’últim any i l’editorial Acrabia per la seua trajectòria. L’acte presidit pel director general de Cultura del Govern d’Aragó, Humberto Vadillo, va comptar amb la presència de multitud de persones vinculades directament en la defensa del català i de l’aragonès com Artur Quintana, Mario Sasot, Antoni Bengochea, Francho Nagore o Chusé Aragüés, entre altres.

L’entrega dels premis, enguany envoltada per la polèmica posició que manté l’actual executiu aragonès respecte al català i l’aragonès, va ser aprofitada tant per Carles Terès com per Óscar Latas per a reivindicar la necessitat urgent de protegir i fomentar l’ús de les dos llengües. “Esperem que el nostre govern farà tot el possible perquè elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam nàixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat”, va defensar Terès.

A la vegada, l’escriptor va destacar que “si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent”. Terès també va agrair als seus pares que “em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo”. Per part del Govern, Vadillo va intervindre per apuntar la importància de mantindre el patrimoni lingüístic i editorial d’Aragó. Si bé, el director general no va mencionar en cap moment l’aragonès i el català.

Al finalitzar l’acte oficial, els diferents autors van atendre a totes aquelles persones que van voler emportar-se els diversos llibres signats pels autors.

Carles Terès: “És un moment difícil i les sensacions són contradictòries” | Comarques Nord.

Acaba de rebre el premi Guillem Nicolau en català per la seua obra ‘Licantropia’. Quina sensació transmet rebré aquest premi aquí a Saragossa, i en un moment on la polèmica per les llengües d’Aragó està a l’ordre del dia?
És complicat. Per una banda, estic molt content pel premi i perquè s’hagi celebrat aquest acte. Com ja sabeu, no estava massa clar què passaria i espero que tot i la situació tingue continuïtat. I per un altra banda, també em preocupa molt com acabarà tot això perquè natres continuarem escrivint (en la nostra llengua), però les pròximes generacions no sé si podran expressar-se per escrit en la seua llengua. La veritat es que és un moment difícil, i per això les sensacions son contradictòries.

‘Licantropia’ és el seu primer llibre. Suposo que està molt content perquè ha sigut finalitzar-lo i rebre el premi.
Sí. Com ja vaig dir en una altra entrevista a Ràdio Matarranya, el treball va sorgir com un encàrrec per part d’Artur Quintana perquè participés en la col·lecció ‘El Trinquet’ de la Diputació Provincial de Teruel (DPT). He estat un any i mig treballant, i quan vaig tindré el primer esborrany, (crec que hi ha coses que es poden millorar), quedaven únicament cinc dies per presentar les obres. Així que el vaig presentar i he tingut la sort de guanyar el premi, tot i que m’han dit que hi havien treballs molt bons. L’únic, però, que hi veig és que no sé com serà la difusió que li donarà el Govern a una obra en català. Igual, més endavant s’edita en alguna editorial important de Barcelona perquè ja he tingut un parell de trucades.

Ara que ja està atorgat el premi i té el treball editat, on es podrà trobar el llibre?
Al Matarranya no hi haurà problema perquè vaig parlar amb Serret i em va dir que ell el tindria. Fora, a Catalunya o a València, serà més complicat, però algun amic llibreter ja m’ha comentat que farà tot el possible per a tindre’l en el seu establiment.

Tot i ser escriptor habitual en columnes d’opinió, aquest és el seu primer llibre. Cóm va afrontar l’escriptura d’aquesta obra?
La meua passió sempre ha estat escriure. Però venint d’una família molt humil d’emigrant, sempre m’he hagut de buscar la vida treballant i l’escriptura ha quedat sempre en segon pla. En aquest cas tot va començar quan escrivíem historietes de terror amb la meua filla durant els molts viatges que fèiem a Barcelona quan el meu pare estava malat. Però allí es van quedar. I quan l’Artur em va proposar escriure vaig pensar en una d’aquestes històries que tractava el tema de la licantropia. Si bé, jo sóc de Barcelona, i fa 20 anys que vaig tornar al poble i vaig sofrir el xoc d’una persona que ha viscut 30 anys en una ciutat i de cop torna al poble. Molts dels que han donat aquest pas diuen que veus moltes coses que no entens fins que ho vius i això es reflecteix al llibre. D’aquesta forma, escriure va ser apassionant perquè quan ho feia em transfigurava. La novel·la em portava allí on volia, era com si portés una vida triple. Quan la vaig acabar, va ser com si tot tornés a ser pla perquè ja no m’acompanyen els personatges.

Una novel·la fantàstica però en la que el Matarranya hi és present. Què trobaran els lectors matarranyencs en aquest llibre?
Evidentment, el paisatge és del Matarranya. Vaig canviar els topònims perquè t’has de prendre llicències com fer una carretera més roïna de lo que és o que un bosc sigue molt més espès. Encara així, la gent reconeixerà que Capsades és un poble de la zona, la Pobla de Llobosa n’és un altre… Los veïns del Matarranya sabran fàcilment, o al menys aproximament, a què em refereixo. A més, també m’agradaria intentar transmetre a la gent de fora l’aire de misteri que es respira per estes serres nostres.

Per acabar, hi ha prevista alguna presentació de ‘Licantropia’ al Matarranya?
Previst no hi ha res. Vull presentar-lo a Torredarques perquè s’ho mereixen, perquè m’han ajudat molt donant-me informació i tots em preguntàvem molt sobre el treball. I després, suposo que a la trobada cultural d’enguany alguna cosa es farà, tot i que no hi ha res concret.

Anticatalanistes de la FACAO i Baleàrtics a Casp «.

La FACAO ha arreplegat l’anticatalanisme valencià, balear i aragonès en una trobada a Casp. I Carlos Alastuey, President del Baix Aragó – Casp (PAR), ha liderat el discurs anticatalanista:

Los «tesoros» de la comarca: Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón, a los que añadió Mequinenza. En estos municipios «no hablan catalán aunque parte de la población quiera hablar catalán, se habla maellà, favarol, nonaspí, fayonés y mequinensà, solo que porque entre ellos se entienden perfectamente a algunos se les ocurre que se habla catalán para unificar».

De Carlos Alustey (PAR) ja en coneixíem algunes perles: «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro». Pareix que en la nova lingüística del PAR, a pesar que s’entenen de banda a banda de la frontera, no parlen lo mateix. I també el PSOE va aportar el seu grà de legitimitat a estos grups radicals amb l’assistència de l’Alcalde de Casp.

Per sort, CHA que és soci de govern al Baix Aragó-Casp (PSOE, PAR i CHA), es va desmarcar a temps d’este acte.

A la Jornada hi van aparèixer les grans joies ultradretanes i violentes de la FACAO, encarnades en el seu antic president Ángel Hernández. Màxim activista de l’activitat més radical anticatalanista: va ser retingut a Fraga per enganxar adhesius independentistes que ell mateix denunciava públicament, o fer escrits animant als Grups d’Acció Valencianista a continuar amb la pintada d’amenaces en les parets d’entitats cíviques.

A l’acte també hi va assistir el president dels Grups d’Acció Valencianista (GAV), que tenen un extens currículum de l’ús de la violència. Fins i tot a la Franja, amb pintades amenaçadores a Fraga.

A pesar d’això, el diari La Comarca publica que són grups al màxim de cordials:

Dos días repletos de conferencias históricas, lingüísticas, rutas turísticas y experiencias que de una u otra forma se compartieron siempre desde un profundo respeto al que opinaba diferente.

En realitat, ja fa bé La Comarca de definir algun d’estos grups com a àrtic (sic):

Caspe fue la sede durante un fin de semana de historiadores y lingüistas aragoneses, valencianos y baleárticos que debatieron y expusieron la situación de la lengua aragonesa, de la lengua valenciana y de la lengua mallorquina o balear.

Temps de Franja (de juny) ja està ací…!!! | masdebringue.

Ja està a l’abast del nostre estimat públic en general la versió digital (en pdf) de la  revista Temps de Franja del mes de juny. Amb un reportatge de Natxo Sorolla sobre la tradicional romeria de joves de Vallibona a Pena-Roja, una crònica del concert de l’Andreu Subirats a Sant Just, un informe de la reunió d’alumnes i mestres d’arreu dels Països Catalans a l’IES Baix Cinca de Fraga amb un projecte ARCE del Ministeri d’Educació, el document de dimisió dels caps del Consell de les Llengües d’Aragó, una galeria de personatges dedicada a l’activista cultural valencià Àngel Velasco Crespo… i amb una  entrevista al duo més dinàmic de la Franja, el duo… Recapte, je, je). Que us aprofite (la seua lectura).

http://issuu.com/temps_de_franja/docs/tdf-d4

Temps de Franja digital.4.

Sumari
2 Cartes dels lectors
3 Editorial
4 Matarranya
7 Baix Cinca
10 Entrevista: Duo Recapte
12 Llitera
13 Cultura
14 Tema del mes
16 Aragó
17 Ribagorça
18 Països Catalans
19 Opinió: El front d’Osca al
setmanari La Flèche de Paris

Premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau 2011 – YouTube.

Os premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau ya tienen nuevos destinatarios. En un acto presidiu por o director cheneral de Cultura, Humberto Vadillo, Óscar Latas y Carles Terés recibioron istos premios por as suyas obras en aragonés y catalán. L’antiga capitania cheneral de Zaragoza, an que se fació l’acto, estió a rebutir de chent, entre las que se reconoixeba a chent d’o mundo de l’aragonés y d’o catalán.

«Licantropia» ja és al carrer « L’esmolet.

«Licantropia» imprès

Primer exemplar de “Licantropia” imprès, entre els molts quaderns que vaig haver d’omplir per a no perdre’m.

Se n’ha fet una edició curtíssima (per a la venda en quedaran uns 100). O sigui que, si el voleu, aquestes són les dades:
Títol: Licantropia
Autor: Carles Terès Bellès
Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana. Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte. Zaragoza 2012
ISBN: 978-84-8380-307-3

Carles Terès rep el Guillem Nicolau « Lo finestró del Gràcia.

 

El divendres passat van ser lliurats els premis literaris del Govern d’Aragó. Des d’aquest bloc havia informat que assistiria la consellera de Cultura a l’acte de lliurament, cosa que em semblava d’allò més normal. Em vaig equivocar, la consellera no va fer acte de presència. Va ser el director General de Cultura, Humberto Vadillo l’encarregat de fer els corresponents lliuraments. Com tots sabem, entre els guardonats estava en Carles Terès amb l’obra “Licantropia”. De les seues paraules d’agraïment va passar a les de reivindicació de la nostra llengua: “Gràcies primer al Govern d’Aragó per haver convocat aquest premi en català, una de les dues llengües patrimonials que tenim a l’Aragó. Vull agrair també al Jurat per considerar la novel·la Licantropia mereixedora del Guillem Nicolau. Novel·la que ha estat possible gràcies a Artur Quintana, que em va animar a escriure-la, i sobretot a la Cèlia, que m’ha regalat tot el temps que he necessitat i el paisatge de Torredarques, potser el personatge principal de Licantropia…) Seguiu llegint tot el text a “L’esmolet”

“¿En qué habla aragonesa escribía Bernabé Romeo” heraldo.es/noticias/arago… Ya saben que en Aragón cada cual habla un habla diferente #jodopetaca

¿En qué habla aragonesa escribía Bernabé Romeo? | Heraldo.es.

mitjançantEvolució i «disseny intel·ligent» « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 8 de juny de 2012

L’altre dia vaig veure un documental sobre l’avanç, als Estats Units, dels partidaris que s’ensenyi la ideologia del «disseny intel·ligent» —és a dir, que Déu va crear Adam i Eva directament i de manera deliberada— dins l’assignatura de biologia. Aquí a Europa els adeptes d’aquest despropòsit són molt minoritaris, però als EUA hi ha molts llocs on la Bíblia s’interpreta de manera literal. Com que de beneits no en tenen un pèl, els creacionistes han ordit un discurs molt civilitzat per assolir que als instituts s’ensenyi aquesta teoria al mateix nivell que la de Darwin. «Es tracta que els estudiants tinguin tota la informació per a poder triar quina els convenç més» argüeixen. Els professors de biologia entrevistats, científics i cristians fervents alhora (el reportatge estava fet en centres evangèlics), es desesperaven en veure que tot l’esforç per a explicar als seus alumnes la diferència entre ciència i religió era en va. Alguns es plantejaven fins i tot de deixar la docència. En aquesta línia, a l’Aragó també ens toca desesperar-nos explicant que la nostra llengua és català, tal i com ho corroboren totes les autoritats filològiques del món. I que no per això som menys aragonesos que ningú, sinó tot el contrari. L’avantatge que tenim és que els que mantenen la descabellada teoria de l’eclosió miraculosa d’un idioma diferent en cada vila de la Franja, no han pogut elaborar un discurs versemblant, malgrat que alguns polítics no tenen inconvenient en atiar aquesta ignorància. Per sort, la gent de la Franja que empra la llengua familiar per a fer creació literària, no té cap dubte: la llista d’autors franjolins d’expressió catalana és llarga i reeixida. Jesús Moncada, per exemple, va sonar com a candidat al Premi Nobel. I és que encara no ens hem begut (tot) l’enteniment.

Discurset per l’entrega del premi Guillem Nicolau « L’esmolet.

Divendres 8 de juny de 2012, 20.30 hores, pati de «Capitanía», Saragossa

Gracias primero al Gobierno de Aragón por haber convocado este premio en catalán, una de las dos lenguas patrimoniales que tenemos en Aragón.
Quiero agradecer también al Jurado por considerar mi novela Licantropia merecedora del Guillem Nicolau. Esta novela ha sido posible gracias a Artur Quintana, que me animó a escribirla y sobre todo a Celia, que me ha regalado todo el tiempo que he necesitado y el paisaje de Torredarques, quizá el principal personaje de Licantropía.
Por último, un agradecimiento muy especial a mis padres: Ramon, de Estopanyà (en la Ribagorza) y Roser, de Queretes (en el Matarranya), porque ellos me transmitieron este idioma, me enseñaron a quererlo y a respetarlo. Esto mismo es lo que intentamos hacer Celia y yo con nuestras hijas, Adriana y Tuabech. Por eso confiamos que nuestro gobierno hará todo lo posible para que ellas no sufran también de este vergonzante analfabetismo en su lengua materna, como nos ha pasado a las generaciones que nacimos en otros tiempos más hostiles a la cultura y a la diversidad. Porque si dejamos perder este patrimonio tan vivo, tan rico, tan nuestro, que son el catalán y el aragonés, no podremos ir a reclamarlo a ningún museo ni a ninguna autoridad competente.
Muchas gracias a todos y espero que disfrutéis de la lectura (de este libro o de cualquier otro).

Antes de terminar, voy a decir estas palabras también en catalán, porque, además de ser la lengua de algunos de los aquí presentes, es bueno que todos puedan disfrutar de sus colores y matices, aunque no la acaben de entender ni estén acostumbrados a escucharla aquí en Zaragoza:

Gràcies primer al Govern d’Aragó per haver convocat aquest premi en català, una de les dues llengües patrimonials que tenim a l’Aragó.
Vull agrair també al Jurat per considerar la novel·la Licantropia mereixedora del Guillem Nicolau. Novel·la que ha estat possible gràcies a Artur Quintana, que em va animar a escriure-la, i sobretot a la Cèlia, que m’ha regalat tot el temps que he necessitat i el paisatge de Torredarques, potser el personatge principal de Licantropia.
Finalment, un agraïment de tot cor per als meus pares: Ramon, d’Estopanyà (a la Ribagorça) i Roser, de Queretes (al Matarranya), perquè ells em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo. Això és el que intentem fer la Cèlia i jo amb les nostres filles Adriana i Tuabech. Per això confiem que el nostre Govern farà tot el possible per a què elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam néixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat. Perquè si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent.
Moltes gràcies a tots i espero que us ho passeu bé amb la lectura (d’aquest llibre o de qualsevol).

Reportatge fet per Arredol

Títol: Licantropia
Autor: Carles Terès Bellès
Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana.
Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte.
Zaragoza 2012
ISBN: 978-84-8380-307-3

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja