Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Origen: · PRIMER PROGRAMA DE CASA NUESTRA EN CHISLA RADIO – Lenguas de Aragón

Origen: · SEMINARIO “LAS LENGUAS DE ARAGÓN: BASES PARA LLEGAR A ACUERDOS” – Lenguas de Aragón

Organizado por el Centro Pignatelli, con la colaboración de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universidad de Zaragoza.

Finaliza plazo de inscripción gratuita el viernes 10 de noviembre. Reconocido con créditos ETCS.

NSCRIPCIÓN GRATUÍTA.
De 10 a 13 y de 17 a 20 h en la Secretaría del Centro Pignatelli hasta el 10 de noviembre. Para inscripción por Internet, consultar: www.centro-pignatelli.org/agenda. Actividad con inscripción nº 860.

Más información: SEMINARIO LENGUAS 2017 (PDF)

Origen: · LA DIRECTRIZ ESPECIAL DE ORDENACIÓN TERRITORIAL DE POLÍTICA DEMOGRÁFICA Y CONTRA LA DESPOBLACIÓN, APROBADA POR EL GOBIERNO DE ARAGÓN CONTEMPLA LA ENSEÑANZA DE LAS LENGUAS PROPIAS – Lenguas de Aragón

Origen: · CURSOS D’ARAGONÉS EN CHACA Y SAMIANIGO – Lenguas de Aragón

Origen: · CONFERENZIA DE ANCHEL CONTE EN A FACULTAT DE FILOSOFÍA Y LETRAS DE LA UNIVERSIDAT DE ZARAGOZA – Lenguas de Aragón

Origen: La Franja, present a la mostra “Dicen que hay tierras al este”, del Palau de Sástago. | Mas de Bringuè

EXP ESTE 4

A l’esquerra, fotos del Centre Excursionista de Catalunya. A la dreta, detall del quadre de Viladrich “Boda en Fraga”-

FOTOS: Luis Correas

TEXT: Màrio Sasot

Els territoris, la gent i la cultura de la Franja com a referents de normalització de convivència fronterera, de lligams humans i familiars comuns i de pont entre dues cultures amb una llengua comuna estan presents de manera rellevant  al Palau de Sástago de Saragossa en  l’exposició “Dicen que hay tierras al este”. La mostra, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2018, repassa amb gran aparell documental, gràfic i artístic, les relacions històriques, econòmiques, comercials i culturals entre Aragó i Catalunya durant els segles XVIII al XX.

Entre els elements franjolins més destacats de la mostra podem veure un magnífic quadre de Jesús Moncada, cedit per l’Ajuntament de Mequinensa i la família de l’autor de Camí de Sirga dins  l’apartat que mostra l’èxode d’artistes, escriptors i intel·lectuals des d’Aragó a Catalunya. També es mostren els treballs que les associacions culturals de la Franja han fet  en forma de llibres de divulgació i d’investigació i el seu historial reivindicatiu en defensa del català i del seu ensenyament als seus territoris.

Però potser el colofó més representatiu de la Franja com a clau de les relacions de veïnatge entre Aragó i Catalunya és un gran retrat del pintor català Miquel Viladrich, “Noces a Fraga”, que habitualment es pot veure a la sala d’exposicions del Palau Montcada de Fraga, i que representa la boda entre una jove fragatina i un jove d’una localitat lleidatana pròxima a la capital del Baix Cinca.

La mostra, organitzada pel govern d’Aragó i la diputació de Saragossa i  patrocinada per les fundacions La Caixa i Telefónica, consta de 12 espais temàtics i el material utilitzat ha estat aportat per 71 institucions públiques i privades procedents d’Aragó, Catalunya i altres punts d’Espanya. En la seva confecció han participat professors de les universitats d’Aragó i Catalunya i intel·lectuals com Josep Borrell i Ignacio Martínez de Pisón, que escriuen sengles articles en el catàleg.

Al pati central del  Palau expositor s’erigeixen dos grans fotografies murals que reprodueixen una vagoneta de carbó i uns cables d’alta tensió, que representen les dues fonts d’energia procedents d’Aragó que durant dècades van contribuir al desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya. L’Ebre com a via de trànsit de mercaderies d’oest a est i la construcció del port de Tortosa és una altra nova i interessant secció de la mostra. El títol de l’exposició: “Diuen que hi ha terres a l’est” (… on es treballa i paguen), un vers solt de la cançó de Labordeta, “Aragó”, relaciona especialment l’apartat dedicat a l’emigració d’aragonesos a Catalunya. “Més de mig milió d’ells van arribar a terres catalanes entre 1880 i 1990” – explica Alberto Sabio, uns dels comissaris de la mostra. Uns panells gràfics assenyalen els principals llocs d’Aragó d’allà on procedien i en un macro pla de Barcelona s’assenyalen ​​els principals barris on els emigrants aragonesos van assentar les seves residències.

L’impressionant desenvolupament industrial de Catalunya en els finals del XIX i principis del XX està representat amb pintures com el magnífic quadre “La fàbrica” ​​de Santiago Rusiñol, cedit per Foment del Treball.
La iniciativa d’acostament comercial i industrial als seus veïns de l’est per part de diferents pròcers de la Il·lustració aragonesa es reflecteix en grans quadres de Joan Faustino Bruil, Ramon de Pignatelli, el Comte Aranda, o al mateix secretari d’Estat de Carles III, Juan Martín de Goicochea, aquest últim obra de Goya. A la segona meitat de l’exposició s’explora, entre altres aspectes, les fructíferes relacions d’anada i tornada entre artistes plàstics, destacant a pintors i escultors aragonesos que van desenvolupar part de les seves carreres a Catalunya, com el maellà Pau Gargallo, Ramón Acín, Manuel Viola, o el Grup Trama. Les connexions culturals entre professors, científics i altres intel·lectuals d’un costat i altre de la ratlla, es testifiquen amb apunts biogràfics de gent com Fabià Estapé, economista català que va treballar un temps a la Universitat de Saragossa, Bosch Gimpera, arqueòleg que va treballar durant molt de temps en jaciments del Matarranya amb gent de la zona com Santiago Vidiella; Jaume Vicens Vives, o d’il·lustres aragonesos com Ramón i Cajal, Joaquín Costa, Odón de Buen, el professor José Manuel Blecua i altres més recents com Ignacio Martínez de Pisón, que han desenvolupat la seva tasca investigadora, creativa o docent a Catalunya. No oblida la mostra l’aportació d’aragonesos en els moviments revolucionaris que van agitar Barcelona en els 20 i 30 i durant la Guerra Cvivil, com Samblancat, Felipe Alaiz, Carrasquer, Maurín o Ortiz Ramírez, així com els de Gregorio López Raimundo i Alfonso Carlos Comín en el franquisme i la transició.

L’oci, la vida social i cultural dels aragonesos en l’emigració, amb el Centre Aragonès de Barcelona com a eix, i el naixement dels moviments autonomistes i aragonesistes a Catalunya tenin també el seu espai a Sástago.

Com a colofó ​​sentimental, a la planta primera s’exposa una extensa exposició de fotografies paisatgístiques d’Aragó, especialment del Pirineu, fetes per fotògrafs del Centre Excursionista de Catalunya.

El president d’Aragó Javier Lambán, va dir en la presentació de la mostra, que “Aragó, a causa dels llargs i forts llaços que ens uneixen, s’ha guanyat el ple dret a ser part de la solució en el conflicte entre Catalunya i l’Estat “. El cantant barcelonès Joan Manuel Serrat, va tancar l’acte inaugural de la mostra el passat 19 d’octubre,  interpretant la “Cançó de bressol” com a record a la seva mare belchitana i mostra d’afecte “a Aragó i els aragonesos”.

EXP ESTE 1

Hall d’entrada del Palau de Sástago, on comença la visita de l’obra.

 

tierras-este-DGA_expo_5_web

Escultura de Pau Gargallo

Zaragoza promoverá aragonés con un Plan que incluye doble rotulación de calles

Origen: Juventud de la Ribagorza – Inici

¡¡¡atención, atención Ribagorzanos/as!!!

CASTING PARA PELÍCULA

Este sábado, 11 de noviembre a partir de las 16.00 CASTING EN GRAUS. (Casa de la Cultura)

Perfil: Hombres y mujeres de 25 a 45 años, que conozcan la lengua ribagorzana o el catalán. Así, que gente de Graus, Fonz, Estadilla, Puebla de Castro, Campo, Benabarre, Torres del Obispo, Capella, Serraduy, Puebla de Roda, Puebla de Fantova, Perrarúa, Arén… si os apetece hacer un viaje en el tiempo en un rodaje de una película de los años 30 durante unos días… allí estaremos.

Más info en el perfil de Facebook “Cosetas D’adentro Película”

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

MAGAZIN 11 de novembre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Les dones i els homes, volen les mateixes coses uns dels altres?” Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Biografies de grans personatges.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista- nutricionista, ens parlarà de les propietats dels aliments.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- “Favaroles pel món”. Avui, entrevista a la favarola Nuria Jordán Bielsa, estudiant als Estats Units d’Amèrica, a l’estat de Nova York.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Alberto Balaguer, Laura Gandul, Marcos Calleja i Elías Satué.

El Seminari de Sociolingüística Aragonesa va comparèixer l’últim 31 d’octubre dimarts per informar a les Corts d’Aragó sobre la situació de perill en què es troba l’aragonès i el català a Aragó.

Tal com Natxo Sorolla i Chabier Gimeno van explicar, s’ha demostrat que “les polítiques educatives que en aquestes legislatures s’han aplicat a l’escola aragonesa”, recordem amb l’única ensinyanza del castellà com a llengua oficial, “han estat totalment negatives, i en el cas de l’aragonès espantoses”. A l’escola aragonesa es continua negant l’alfabetització dels parlants materns de l’aragonès i català, i els percentatges d’analfabetisme de les enquestes així ho demostren.

Aquestes dades, que el Seminari ens va ensenyar en la sessió de compareixença ciutadana, només reflecteixen la pèrdua de parlants que les dues llengües pròpies d’Aragó han patit en l’última dècada. Un senyal del perill de desaparició, sobretot de l’aragonès, però també del descens en l’ús del català en l’última dècada.

No entenem com el PP continua negant unes polítiques decidides, per a la conservació d’aquest patrimoni lingüístic, i pugui carregar contra la imposició d’unes llengües minoritzades pel simple fet de ser ensenyades a l’escola. Fernando Galve falta a la veritat quan diu que “la gent parla el que vol al carrer”, mentre té al darrere un sistema educatiu que nega l’existència de esa llengua i li nega la seva alfabetització en ella.

Origen: El Ayuntamiento de Zaragoza organiza por primera vez clases de aragonés | Noticias de Zaragoza en Heraldo.es

Origen: Casi 5.000 alumnos estudian catalán este curso en 27 colegios y en cuatro escuelas de idiomas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Mientras el aprendizaje de esta lengua se mantiene en los últimos tiempos, el del aragonés ha crecido un 36 por ciento en este año.

S. campo 30/10/2017 a las 06:00

Patios de colegiosAránzazu Navarro

La enseñanza del catalán en la escuela se ofrece desde hace tres décadas en Aragón y hoy son cerca de 5.000 alumnos los que estudian esta lengua en alguno de los 27 centros de primaria y secundaria que lo ofertan, además de en cuatro escuelas oficiales de idiomas. Por su parte, la docencia del aragonés en los colegios de la Comunidad cumple este curso 20 años con 1.068 estudiantes, un número que supone un incremento del 80% respecto al inicio de la legislatura (en el año lectivo 2015-2016 había 615 matriculados) y un aumento del 36,57% respecto al 2016-2017, en el que se contabilizaron 782.

El aprendizaje del catalán está consolidado y se mantiene. El curso pasado alcanzó los 4.753 alumnos, de ellos 4.471 en régimen general y otros 282 en las escuelas oficiales de idiomas, según losdatos de Educación. La DGA estima que las cifras no van a variar sensiblemente este año lectivo. Un número que llama la atención si se compara con los 791 alumnos que había en 1984-1985. En los últimos tiempos el catalán se ha estabilizado y la tendencia más positiva la experimenta el aragonés.

Un total de 45 docentes son los responsables de impartir asignaturas y clases en catalán. Una nómina de 27 centros de enseñanza lo ofrecen como parte del currículo, todos ellos públicos, menos un concertado en Fraga. De estos, 22 son de educación primaria y cinco de secundaria. La totalidad abren sus puertas en las localidades más próximas a Cataluña, como Albelda, Altorricón, Benabarre, Fraga, Tamarite de Litera y Zaidín en la provincia de Huesca; Calaceite, Castellote, Cretas, La Fresneda, Peñarroya de Tastavins y Valderrobles en la provincial turolense y Fábara, Fayón, Maella y Mequinenza en territorio zaragozano. Cuando acaban la ESO los alumnos obtienen el certificado B2 de catalán y aunque en algún momento se ha planteado la posibilidad de acordar con la Generalitat el reconocimiento del nivel C1 para los estudiantes, de momento la idea no ha pasado de ser un proyecto.

En el Miguel Servet de Fraga

En el colegio público Miguel Servet de Fraga el programa de bilingüismo de catalán es una realidad desde 2003. El catalán es voluntario y se incluyen una hora y media de la propia lengua catalana, además de las asignaturas de Ciencias Naturales y Ciencias Sociales, lo que supone un total de cuatro horas y medio a la semana.

En estos momentos el 75,45% de los escolares del centro han optado por el catalán, 292 de un total de 387 matriculados. “Muchas familias hablan el fragatino o el catalán y quieren que sus hijos estudien y mantengan esta lengua”, señala el jefe de estudios, Julio Arellano. A solo 24 kilómetros de Lérida, les viene bien también para continuar su formación en el instituto o en la Universidad. La deriva soberanista no ha tenido un impacto negativo en la elección de esta lengua. “Estamos muy cerca del conflicto, pero muy alejados de la realidad que vemos a través de los medios de comunicación”, contesta Arellano.

Por lo que respecta a los Escuelas Oficinas de Idioma (EOI), el catalán se oferta en las EOI de Fernando Lázaro Carreter de Zaragoza, la de Monzón y su extensión en Fraga y la de Alcañiz. La principal novedad es que por primera vez la de Fraga ha introducido el nivel C1, un título que desde el curso 2015-2016 también se puede obtener en las aulas alcañizanas.

Dentro de la Facultad de Filosofía y Letras hay un área de lengua catalana, en la que se estudian las asignaturas de catalán en Aragón, literatura de la segunda lengua (literatura catalana) y segunda lengua I y II (catalán). Cuentan con 11 alumnos, según los datos de la institución académica aragonesa.

Origen: Siete lenguas minoritarias agonizan en España por falta de protección | Diario Público

El aragonés, el catalán de la Franja, el asturleonés o ‘bable’, la fala extremeña, el tamazigh, el árabe de Ceuta y el caló subsisten como idiomas cotidianos de más de un cuarto de millón de ciudadanos

Los sociólogos Chabier Gimeno y Natxo Sorolla y el lingüista Javier Giral explicaron la situación de las lenguas minoritarias ante la Comisión de Comparecencias de las Cortes de Aragón

 Los sociólogos Chabier Gimeno y Natxo Sorolla y el lingüista Javier Giral explicaron la situación de las lenguas minoritarias ante la Comisión de Comparecencias de las Cortes de Aragón

“Hay una amenaza seria para la supervivencia de las lenguas minoritarias en todo el Estado español”, sostiene el sociólogo Chabier Gimeno, miembro del Seminario Aragonés de Sociolingüística, que recuerda que “no hay en Europa constancia de que ninguna lengua minoritaria haya sobrevivido”. Todas han desaparecido, o están en vías de hacerlo, explica, “por falta de protección oficial”.

Siete idiomas con más de 250.000 hablantes se encuentran en esa situación en el territorio español, según las conclusiones del Foro de Debate sobre la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias celebrado este verano en Santiago de Compostela con el apoyo del Consejo de Europa.

Se trata del aragonés que siguen utilizando algo más de 8.000 personas en el Pirineo oscense y del catalán que hablan de manera cotidiana otras 24.000 en las comarcas orientales de Aragón; del asturleonés o ‘bable’ que conserva algo más de 150.000 usuarios en Asturias, León y Zamora; de la fala extremeña que subsiste con más de 5.000 hablantes en un enclave occidental de esa comunidad y que distintas teorías emparentan filológicamente con la lengua anterior, con el portugués o con el bable; el tamazigh, de origen bereber, que utilizan más de 40.000 melillenses, el árabe que emplean un número similar de ceutíes y, por último, el caló, la variante del romaní que conservan varios miles de gitanos.

La ‘prueba del nueve’ del aranés

La normalización y el apoyo oficial han favorecido el prestigio y el uso de lenguas como el catalán en Catalunya, el Pais Valencià o Baleares; el euskera en Euskadi y Navarra, o el gallego en Galicia”, añade el sociólogo Natxo Sorolla, profesor en la universidad Rovira i Virgili de Tarragona.

Una de las pruebas de la importancia del apoyo oficial está en el valle de Arán, el único territorio extrapeninsular por el norte del Estado español, un tercio largo de cuyos casi 10.000 habitantes utiliza en sus contactos cotidianos el aranés, una variante del occitano que tiene carácter oficial en esa comarca catalana.
“Europa ha aumentado la diversidad y está desarrollando políticas para favorecer el contacto y la interculturalidad”, recuerda Gimeno, que apunta que esos procesos “deben llevar a un reconocimiento explícito de la diversidad” y recuerda que las instituciones tienen la obligación de “garantizar el derecho a la alfabetización de los ciudadanos en su lengua materna”.

Lenguas de uso y políticas públicas

Gimeno, Sorolla y el lingüista de la universidad de Zaragoza Javier Giral comparecieron esta semana en las Cortes de Aragón, donde presentaron el estudio sobre “El aragonés y el catalán en la actualidad” que ha elaborado el Seminario, y en el que los expertos constatan una reducción de la transmisión familiar y un descenso del número de hablantes de ambas lenguas, para cuya conservación reclamaron “un consenso que evite esta pérdida de diversidad”.

El castellano está penetrando como lengua de uso entre los catalanohablantes adolescentes de Aragón”, donde su uso como primer idioma alcanza al 70%, explica Sorolla, cuando apenas supera el 20% entre los adultos. En el caso del aragonés, el 38% de sus usuarios ha dejado de transmitírselo a sus hijos, lo que sitúa este idioma como “una lengua amenazada”, añade.

Más de un millar de alumnos cursan la asignatura de aragonés y casi 5.000 la de catalán en los centros de enseñanza de Aragón

“Las políticas públicas han llevado a esta situación de involución en la transmisión de la lengua y de fragilización extrema”, apunta Gimeno, quien, no obstante, destacó la importancia que ha tenido para conservarlas su introducción en las escuelas aragonesas, a las que llegaron en los años 80 y en las que hoy pueden ser vehiculares. Algo más de un millar de alumnos cursan la asignatura de aragonés y casi 5.000 la de catalán en los centros de enseñanza de la comunidad este año.

“Nadie se plantea proteger modalidades”

Aunque todos los grupos agradecieron las aportaciones de los expertos y se mostraron formalmente partidarios del consenso para proteger esas lenguas y garantizar el derecho de sus hablantes a estudiarlas, su intervención en la Comisión de Comparecencias de las Cortes aragonesas resucitó el debate, cronificado en la política ´de la comunidad, sobre cómo llamarlas.

“Por su nombre, aragonés y catalán”, sostuvo Gregorio Briz (Cha). “Aragonés oriental y aragonés del norte”, replicó Lucía Guillén (Par), alegando el supuesto rechazo que otras denominaciones generan en sus zonas de uso. “Mientras discutimos qué son las estamos perdiendo”, apuntó Jesús Samsó (C’s).

Sólo el PP señaló en otra dirección. “La gente habla lo que quiere, y da la impresión de que se quiere imponer algo en zonas en las que la lengua materna es el español”, dijo su portavoz, Fernando Gálve, para quien las “modalidades lingüísticas” de la comunidad suponen “un patrimonio cultural que no se puede perder”. Sin embargo, añadió, “lo contrario puede llevar a un sentimiento nacionalista y ya estamos viendo qué resultado puede tener”.

Giral zanjó el debate sobre las denominaciones con un expeditivo argumento científico: “En Aragón tenemos el catalán con sus variedades y el aragonés con sus variedades, como ocurre con el castellano en toda España. Y nadie se plantea que haya que mantener esas modalidades”.

De Londres a Gistaín: Vivencias de un londinense chistabino en Aragón. Dr. Brian Mott, Professor Honorífic de la UB. Dimarts 7 de novembre de 2017, 19:00 (Comença 19:05). Sala de Professors. 5ª planta, Edifici Josep Carner (Aribau/Gran Via). Universitat de Barcelona.
Tras unas palabras preliminares sobre los antecedentes del estudio del chistabino llevado a cabo por el profesor Mott, se procederá a un resumen de la gramática chistabina, seguido de la audición de unas grabaciones realizadas en Gistaín. Presidirá el acto el catedrático de Lingüística Románica José Enrique Gargallo. El acto terminará con la participación del grupo musical Chundarata.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja