Origen: Torna el LAPAO | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

Artur Quintana

Origen: La demanda de actividades escolares en catalán y aragonés se desborda en Aragón | Diario Público

El Gobierno de Aragón PSOE-Cha ha aumentado la dotación para actividades en fabla y ha recuperado el programa de catalán que suprimió el ejecutivo PP-Par.

EDUARDO BAYONA

@e_bayona

ZARAGOZA .- La demanda de actividades en aragonés y catalán en los centros de enseñanza aragoneses ha desbordado las previsiones de la comunidad autónoma, cuyas estrecheces presupuestarias han hecho que casi dos tercios de las solicitudes presentadas por escuelas e institutos -161 de 251- se quedaran sin asignación económica.

Finalmente, el Gobierno de Aragón financiará 51 actividades de las 140 propuestas con cargo al programa Jesús Moncada  para la difusión del catalán y 39 de las 116 reclamadas por los centros educativos en el programa Luzía Dueso de promoción del aragonés.

La desestimación de las 161 propuestas en ambos programas tiene, en todos los casos, el mismo motivo: la insuficiencia de recursos para atenderlas con los 7.000 euros de dotación asignados a cada uno de ellos. La partida, que incluía otros 6.000 para cubrir atrasos del año anterior, duplicada los fondos para financiar actividades en aragonés para este curso, en el que el Departamento de Educación recuperó las de catalán, eliminadas la pasada legislatura por el Gobierno PP-Par.

Crece el interés por las dos lenguas

Los elevados niveles de demanda en ambos casos han hecho que formaciones políticas como Puyalón reclamen una mayor dotación para ambos programas.
El alboroto que tradicionalmente acompaña a cualquier debate sobre el catalán  en las instituciones aragonesas contrasta con la normalidad de su uso en la calle, donde entre 83.000 y 90.000 personas lo hablan o lo entienden, según la fuente sea el Seminario Aragonés de Sociolingüística o el INE, los cuales, respectivamente, cifran a los usuarios de la fabla en 44.000 y 55.000.

La elevada demanda de actividades en las lenguas propias de Aragón coincide con un incremento del interés de los alumnos por estudiarlas. Según explicaron fuentes de la Consejería de Educación, los 615 escolares que este curso estudian aragonés suponen un aumento del 5% con respecto al anterior. Los de catalán rondan los 3.400.
Ofrecen esta última lengua 33 escuelas e institutos de 20 localidades de la zona oriental de las tres provincias y la ciudad de Zaragoza, mientras que otros 12 que cubren 26 pueblos del Pirineo ofertan clases de aragonés. En ambos casos como lenguas optativas, aunque a partir de este año las dos pueden pasar a ser vehiculares .

Los elevados niveles de demanda en ambos casos han hecho que formaciones políticas como Puyalón reclamen una mayor dotación para ambos programas.

Demanda fuera de las zonas de uso tradicional

Tanto el programa Jesús Moncada como el Luzía Dueso tienen como objetivo fomentar la enseñanza de las lenguas propias de la comunidad en centros públicos y concertados de Primaria, Secundaria y Adultos a través de actividades no regladas que incluyen desde manualidades a actividades literarias pasando por otras relacionadas con la salud emocional.

Los listados de ayudas aprobadas –llegarán a los 63 centros que las solicitaron- y denegadas ponen de manifiesto que el interés por la enseñanza de ambas lenguas no se reduce a sus respectivas zonas de uso común, sino que se amplía fuera de ellas.
Así, la Escuela de Idiomas de Zaragoza desarrollará una actividad en catalán sobre la poesía de la Franja oriental, la de Monzón (Huesca) organizará un taller de jabón en la misma lengua y el IES Goya realizará una convocatoria sobre los brujos y los curanderos del área este de la comunidad, mientras que otras diez propuestas fuera de su zona de uso quedaron aparcadas por falta de fondos.

Ocurre algo similar con el aragonés, que incluye convocatorias en lugares alejados de su área de influencia, entre las que se encuentran cabeceras comarcales como Ejea de los Caballeros, Calamocha, Cariñena, Utebo o Tarazona, además de las ciudades de Zaragoza y Huesca.

Con fecha de 13 de enero de 2017,la Consejera de Educación, Cultura y Deporte firmó la Orden por la que se acuerda el inicio del procedimiento administrativo tendente a la aprobación del currículo de Lengua Aragonesa en Bachillerato y la autorización de su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón.  Con esto, se completarán los currículos de Lengua Aragonesa tras la aprobación de los correspondientes de Primaria y Secundaria a lo largo de 2016.

Origen: Más de 60 centros educativos se beneficiarán de los programas de la DGA para la difusión del aragonés y el catalán

 

Origen: Torna a les escoles de la Franja el Projecte Moncada | Mas de Bringuè

 

Fotos: Tallers “Exposició de Màgia” i Projecte “Càmara, acció” del grup Arnolfini. (Projecte Moncada anys 2002-2011)

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès continua amb la seua línia de recuperació de programes que ajuden a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó amb la reaparició a les escoles de la Franja, després de cinc anys desaparegut, del Projecte d’Animació Cultural Jesús  Moncada.

Aquest any 2017, més de 60 centres dels territoris bilingües i fronterers a questes zones podran gaudir d’activitats paral·leles a les classes d’aragonès i català que s’imparteixen en alguns centres de la comunitat. Per a això ha augmentat la dotació del programa d’aragonès Luzía Dueso i s’ha recuperat enguany el projecte Jesús Moncada d’activitat s en català que es va eliminar durant la passada legislatura del govern PP-PAR.

En el pressupost de 2016 s’han destinat 20.000 euros a aquests programes (un 330% més que en el d’anys anteriors); d’ells s’han utilitzat 6.000 euros per atendre despeses contretes en el curs 2015/16 que no havien estat satisfets. D’aquesta manera, per al curs 2016/17, s’han destinat els 14.000 euros restants per a tots dos programes, una dotació realment minsa per a cobrir els objectius i demandes d’ambdós programes.

El catàleg d’activitats recull dues modalitats. Una primera amb activitats curriculars d’animació que es realitzen a l’aula i en horari lectiu i que s’integren en les diferents àrees. Entre elles es realitzen conta contes, projecció de pel·lícules, reciclatge, pintura, poesia, teatre, origami, horts escolars, cuina, etc. La segona modalitat consisteix en que els centres desenvolupin durant tot el curs els seus propis projectes vinculats a la llengua (elaboració d’un diccionari, realització de vídeos  curts, etc).

Tots els centres que han sol·licitat alguna de les activitats, en els dos programes, han estat atesos i se’ls ha concedit almenys una de les peticions. El Departament d’Ensenyament  ha facilitat així que tots els centres hagin pogut participar en el programa escollit, prioritzant el repartiment d’iniciatives a aquells que ofereixen l’aragonès o el català, a alguns dels quals se’ls ha concedit més d’una activitat.

Al programa Luzía Dueso, han presentat sol·licitud centres alt aragonesos on s’imparteix l’aragonès, com són Jaca, Villanúa, Biescas, Caldearenas, Senegüé, Broto, Pla,  L’Aínsa, i  Benás. En el cas del Jesús Moncada ho han fet els centres escolars de Primària o Secundària  dels municipis de Queretes, Calaceit,  El Torricó,  Maella, Torrent de Cinca, Tamarit de Llitera, Albelda, Vall de Roures,  Graus, Aiguaviva de Bergantes,  La Freixneda, Montsó, Mequinensa, Pena-roja de Tastavins,  Fraga, Saidí i Benavarri.

També s’han concedit activitats de tots dos programes a centres educatius de Saragossa, Utebo, Alcanyís, Carinyena, Tarazona, Ejea, Sabiñánigo, Graus, Peralta d’Alcofea, Osca, Pinsoro, Tarazona, Utebo, Used i Calamocha.

Concretament a Saragossa, el Departament de Català de la E.O.I número 2 ha programat per a la primavera una actuació del Duo Recapte.

Dentro de un proyecto europeo que se basa en tecnologías de aprendizaje profundo y big data.

Origen: Aragón desarrollará un traductor y un diccionario online de lengua aragonesa | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La iniciativa del Gobierno autonómico de felicitar las Navidades en sus tres lenguas oficiales reabre el debate sobre el sesgo nacionalista del PSOE y la Chunta Aragonesista.

Origen: El villancico trilingüe que divide a los aragoneses

Origen: Un villancico trilingüe para felicitar la Navidad en Aragón – Aragón_hoy

Un villancico trilingüe para felicitar la Navidad en Aragón

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, ha colaborado en la realización de este villancico tradicional
El coro infantil Amici Musicae ha sido el encargado de poner voz a “En nuei chelada/ En nit gelada/ En noche helada”

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte ha colaborado, a través de la Dirección General de Política Lingüística, en la realización de un villancico tradicional en las tres lenguas propias de Aragón: castellano, aragonés y catalán.

El villancico “En nuei chelada/ En nit gelada/ En noche helada” ha sido compuesto por Veremundo Méndez Coarasa y cuenta con la música de P. Castellano. Fue grabado en el Auditorio de Zaragoza y participaron 32 coristas de 7 a 11 años del coro infantil Amici Musicae, acompañados al piano por Javier Montañés y dirigidos por Isabel Solano.

*Se adjunta audio y vídeo del villancico.

• Villancico En nuei chelada trilingüe 2 MB

Origen: La DGA no ha convocat enguany els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero | Mas de Bringuè

Ignacio López Susín

Los premis literaris en Llengua Catalana i Aragonesa, el “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” respectivament, que havien sét desnaturalitzats i desvaloritzats durant la legislatura del govern PP-PAR,  no han estat  convocats en el primer any del govern PSOE- CHA, tot i que en aquest últim període s’havien redactar i aprovat unes noves bases reguladores i l’antiga adjudicació independent per a cada llengua per a que es poguessen tornar a lliurar.

Les raons d’aquesta situació han estat, segons fons de la Direcció General de Política Lingüística  del govern aragonès, les dificultats legals  plantejades des dels organismes d’Intervenció de la Comunitat Autònoma  per a  convocar uns premis amb dotació econòmica i el no haver trobat cap empresa que hagués volgut esponsoritzar ambdós premis.

Des d’alguns sectors associatius de la Franja han lamentat aquesta decisió pel que representa de fre a la recuperació d’una situació ja prou endarrerida i es mostraven disposats a oferir a la D.G.P.L. un llistat d’empreses arrelades a les zones bilingües que podrien estar disposades a col·laborar en aquesta iniciativa.

Per la seua banda, el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, comunicà a  Temps de Franja que per a l’any 2017 s’estan buscant noves fórmules jurídiques, ja presents en altres comunitats autònomes, “que permetixquen convocar uns premis remunerats en forma digna” .

Origen: La pluralitat lingüística d’Aragó, a examen al Centre de Premsa de Saragossa | Mas de Bringuè

Una quinzena de periodistes provinents de diferents punts d’Aragó i amb  diferents situacions professionals assistiren, a la sala de conferències de l’Associació de Periodistes d’Aragó a Saragossa, a un seguit de tres Jornades de Treball que portaven com a tema: ”Informar  sobre pluralitat lingüística a l’Aragó”.

Les Jornades estaven patrocinades i organitzades per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del  Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó.

Les sessions,  que  van tindre lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, tenien com objectiu donar a conèixer als professionals de la comunicació i la informació   la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

En la  sessió que obria el cicle, la qual  tenia com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” intervingué  en primer lloc el director general de Política Educativa, Ignacio López Susín, que parlà dels diferents canvis, avenços i retrocessos, que dins de l’Estatut d’Autonomia i altres àmbits de la legislació aragonesa havia tingut el reconeixement i el suport de les llengües minoritzades en aquesta comunitat autònoma. La periodista Amaya Gàllego parlà de l’origen històric  de l’aragonès i de les principals fites assolides per aquesta llengua en les primeries del segle XX. .

En la segona sessió, el periodista Rubén Ramos exposà el tema: “Camino de nada? La llengua aragonesa.” on parlà de la precària situació d’aquesta llengua i del tradicional menyspreu  que ha tingut fins i tot entre els mateixos parlants. També despertà força l’ interès  dels assistents la tensió existent entre els partidaris de la elaboració d’un aragonès comú vàlid per a totes les varietats o mantindre l’ús de les varietats de forma aïlllada una de l’altra.

Màrio Sasot va iniciar la seua exposició titulada “La llengua catalana a l’Aragó, la gran desconeguda”,  fent una mapa de situació d’on es parla el català a l’Aragó, i quines característiques presenta al llarg de la Franja . Va descriure un panorama de la llengua escrita, des de l’edat mitjana fins l’actualitat i donà a conèixer els principals escriptors aragonesos en llengua catalana, així com intel·lectuals,  periodistes i altres personalitats rellevants d’origen franjolí.

Va ser destacat, en l’apartat de precs i preguntes, l’ interès que  els periodistes assistents van mostrar durant les jornades per conèixer la situació i l’existència d’aquestes llengües a l’Aragó i coincidiren en la necessitat de que des dels mitjans de comunicació hi haja més visibilitat i sensibilitat cap  aquesta part important del nostre patrimoni.

El proper 17 de desembre, un/a responsable de “Esfendemos as luengas” signara a Donosti el Protocol per a la garantia dels Drets Lingüístics, un document que serà una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada en 1996.

Les entitats participants han determinat de manera conjunyeix els 4 objectius específics que recull el protocol.

1. Reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística i l’assegurament del desenvolupament de les llengües són pilars fonamentals per a la pau i la convivència.
2. Crear una eina efectiva per a la igualtat lingüística i el desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge.
3. Presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes dins d’aquest procés i reivindicar el seu paper de garants d’una gestió justa de la societat
4. Convertir Donostia i de la Capital Cultural Europea en referents d’aquest procés.

Un procés entre agents socials, organitzacions i experts per a l’elaboració d’un protocol destinat a garantir la igualtat entre les diferents llengües, i a la presentació de les conclusions del mateix durant el Cim internacional. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics (PGDL) serà fruit d’un procés d’acord, combinant els enfocaments científic, acadèmic i social, de cara a construir una eina que permeti revertir la situació de les llengües minoritzades i construir una Europa basada en la igualtat entre les comunitats lingüístiques. De manera que aquest protocol serà traslladat a fòrums i instàncies internacionals perquè institucions de diferent caràcter ho utilitzin com a instrument regulador del seu compromís amb la diversitat lingüística.

Els promotors del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics són el Kontseluia i la Fundació DSS2016, que s’encarregaran de presentar-ho a Donosti, Capital de la Cultura 2016. A més dels promotors, el comitè organitzador està compost per la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, Linguapax, el Centre Europeu per a les Qüestions de Minories (ECMI), el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN International) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).

Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Origen: La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals de la Comunicació i  estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

El termini d’inscripció acaba el proper 16 de novembre.

Origen: Jornades sobre la pluralitat lingüística d’Aragó per a periodistes | Mas de Bringuè