La Franja

Origen: Ayuntamiento de Zaragoza. Organización Municipal. Mociones al Pleno de 23.03.2016

MOCIÓN QUE PRESENTA EL GRUPO MUNICIPAL ZARAGOZA EN COMÚN PARA SU DEBATE Y APROBACION EN EL PLENO MUNICIPAL DE 23.03.2016

D. PABLO MUÑOZ SAN PÍO, portavoz del Grupo Municipal Zaragoza en Común del Ayuntamiento de Zaragoza viene a formular para su aprobación la siguiente MOCIÓN en base a la siguiente:

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

La lengua aragonesa ha estado muy presente a lo largo de la historia en la ciudad de Zaragoza, desde su incorporación al Reino de Aragón en 1118. Así lo atestiguan numerosos documentos históricos, comenzando por las propias actas de este Ayuntamiento, hasta finales del siglo XV (aproximadamente 1490) o de otras instituciones de gran importancia histórica, como la Casa de Ganaderos de Zaragoza, hasta las mismas fechas.

Testimonio de ello es que, el 12 de marzo de 1389, Sancho Aznárez de Gardeny, representante de la ciudad de Zaragoza en las Cortes de Aragón dirigió al monarca la siguiente reivindicación:

Que como por el regno de Aragon fuesse la dita justicia en lengua aragonesa por tal que los del dito regno de Aragon aquella mellor entendiessen […], supplico al dito senyor rey que fuesse de su merce de mandar fazer oblitera de la dita justicia en lengua aragonesa ordenada, e de dar licencia que se podiesse continuar en el proceso del justicia d’Aragon en la dita lengua aragonesa. (Sancho Aznárez de Gardeny)

Numerosos documentos públicos y privados, protocolos, procesos, capitulaciones, testamentos… atestiguan sin ningún género de duda la presencia histórica del romance aragonés como lengua propia de los habitantes de nuestra ciudad.

Con posterioridad al siglo XV el aragonés se perdió progresivamente en la ciudad de Zaragoza y otras zonas de Aragón, desapareciendo primero de los registros escritos y rompiéndose paulatinamente su transmisión generacional (de padres y madres a hijos e hijas). Sin embargo, a lo largo del siglo XVII todavía se pueden encontrar algunos referentes importantes. Por ejemplo, el poeta zaragozano Matías Pradas, Vicario de Cariñena, publicó una obra en aragonés en el concurso literario Palestra numerosa austriaca. La poetisa Ana Abarca de Bolea, por su parte, recurrió a la misma lengua para describir las fiestas de un barrio de labradores, como lo era en ese momento el de San Pablo.

A lo largo del siglo XX la ciudad de Zaragoza experimentó un notable aumento de población, hasta el punto de que esta se quintuplicó en pocos años. Muchas de las personas que emigraron a la capital aragonesa lo hicieron desde diferentes comarcas de Aragón, entre ellas, de aquellas que todavía mantienen el aragonés como lengua popular y de transmisión generacional.

Como consecuencia de este proceso de evolución demográfica a día de hoy vive en Zaragoza más de la mitad de la población aragonesa, lo que también se traduce a nivel lingüístico.

Según el último censo del que se tiene constancia (el de 2011) viven actualmente en Zaragoza 7.184 hablantes de la lengua aragonesa. Se trata del 28% de hablantes totales del aragonés. Si se tiene en cuenta a las personas que reconocen que entienden dicha lengua esta cifra supera las 15.000 personas. Como resulta obvio, Zaragoza es el municipio donde residen un mayor número de usuarios de dicha lengua.

Casi uno de cada tres hablantes del aragonés es zaragozano o zaragozana. Estas cifras adquieren todavía más importancia si se tiene en cuenta que esta lengua se enfrenta en estos momentos a un serio riesgo de desaparición, tal y como alertan numerosas instituciones de todo tipo, como la propia UNESCO.

A nivel legal, tanto el Estatuto de Autonomía, en su artículo 7, como las leyes de Cortes de Aragón 10/2009, de 22 de diciembre; y 3/2013, de 9 de mayo, reconocen el carácter trilingüe de Aragón, así como señalan que ningún ciudadano o ciudadana puede ser discriminado por razón de su lengua.

La Ley 3/2013, de 9 de mayo, todavía en vigor, insta a los Ayuntamientos a declarar las respectivas zonas de uso predominante de cada una de las lenguas minoritarias aragonesas para que, desde el principio de voluntariedad, puedan desarrollarse políticas activas para su conservación y promoción.

Tal y como se ha expuesto anteriormente, la ciudad de Zaragoza ha desempeñado un importante papel como lugar de acogida y encuentro para muchos aragoneses y aragonesas a lo largo de su historia, así como de su cultura y de sus lenguas.

Por ese motivo se considera oportuno que los ciudadanos y ciudadanas de Zaragoza hablantes del aragonés que así lo deseen puedan acogerse a las medidas de protección de esta lengua que contempla la ley, subrayando el hecho de que este es el municipio con mayor número de usuarios de dicha lengua.

Por ello, el Grupo Municipal de ZEC en el Ayuntamiento de Zaragoza, presenta para su debate y aprobación el siguiente:

ACUERDO:

El Pleno del Ayuntamiento Zaragoza insta al Gobierno de Aragón declare al municipio de Zaragoza zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa.

Fdo: Pablo Muñoz San Pío

El Pleno Municipal de Broto, celebrado el pasado lunes, aprobó a propuesta de CHA, solicitar al Gobierno de Aragón la declaración de este municipio como zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (aragonés)

Origen: Broto solicitará a la DGA su declaración como municipio de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Origen: El Ayuntamiento de Zaragoza incorpora el catalán como «lengua propia»

“Esfendemos as luengas” demana retolació en aragonès en Comarques com “Jacetania” i torna a denunciar el mal ús de recursos europeus

“Esfendemos as luengas” ha denunciat i denunciarà l’ús de recursos europeus per amagar les llengües d’Aragó. Senyals de desviaments com el de la Foto a “Guarrinza” (vall d’Echo), no ensenyen la realitat aragonesófona de Comarques com la de Jacetania.

Encara que allà per novembre el Consell Europeu va fer un informe on tornava a demanar la presència i cooficialitat de les llengües minoritàries a l’Estat espanyol. Ens trobem amb exemples com els de la foto, on els recursos econòmics d’Europa (propis i del programa “Leader”) per a senyalització cultural, no reflecteixen la realitat lingüística d’aquestes zones.

Aquesta vegada és la Comarca de la “Jacetania” i la seva senyalització de camins, però al juliol aquesta mateixa plataforma ja va denunciar el programa cultural del “Geoparque de Sobrarbe” finançat amb fons europeus “Leader”, “Cultura” i “Interreg” amagant la existència de l’aragonès entre els pastors i adoctrinant nens / les a la No existència d’aquesta.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

El Govern d?€?Aragó ha sotmès a exposició pública el currículum aragonès per la realització d?€?al·legacions.  Pel que fa a l?€?assignatura Llengua catalana y Literatura, hem observat, entre altres coses, que el nombre total d?€?hores setmanals previstes per a l?€?ESO i Batxillerat queda reduït a 2 hores.  Actualment s?€?estan impartint 3 hores setmanals, tant a l?€?IES ?€?R. J. Sender?€? com a l?€?IES ?€?Baix Cinca?€?.  Això suposa una rebaixa de moltes hores lectives que els nostres alumnes podrien perdre si la proposta de currículum s?€?aprova tal com es presenta en l?€?actualitat, en un temps en què es fa evident un procés de substitució lingüística, on la nostra llengua està experimentant un preocupant descens en l?€?ús social a tots els àmbits.

També hem de recordar que actualment existeix una homologació entre els estudis dels nostres alumnes amb els certificats de català nivell B2 (antic B) de la Generalitat de Catalunya calculada en base a les hores de català i cursos (quatre de primària i els quatre de secundària).  A més, com els nostres instituts estan desenvolupant projectes trilingües (català, castellà i anglès) s?€?ha pensat demanar una homologació del nivell C1 (antic C), aspecte molt important per als nostres alumnes de cara a la vida laboral i amb aquesta reducció horària es perden possibilitats de cara a aquest reconeixement.

Per tot això, l?€?Institut d?€?Estudis del Baix Cinca IEA vol fer una crida per a que persones, pares i mares d?€?alumnes, institucions (ajuntaments, comarca), associacions i tots tipus d?€?entitats i col·lectius per presentar al·legacions a l?€?articulat del currículum en relació amb aquest problema.

Tothom pot fer esmenes i quantes més es presenten, més possibilitats tenim d?€?èxit

Per últim, volem recordar que és urgent que es faci el més aviat possible perquè  el termini de presentacions acaba el proper dia 20 de març.  Adjuntem documentació i plantilla per realitzar les al·legacions.

Més informació: iebc.iea(arrova)gmail.com

https://twitter.com/ZgzEducacion/status/709354030254968833

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Dadun: Los esquemas entonativos del fragatino: descripción y comparación con variedades románticas próximas

Ficheros en este registro:

Fichero: 32.Romera et al.pdf Descripción: Tamaño: 2,4 MB Formato: Adobe PDF

¿Es prioritario para @MariaNavarroVi invertir recursos públicos como los de @zaragoza_es n RAE o InstitutoCervantes? https://t.co/i2qnQt5pgt

— EsfendemosAsLuengas (@esfende_las) March 9, 2016

Origen: Fa ben poquet s’han publlicat els curriculums… – Podemos Català d’Aragó

Podemos Català d’Aragó

Fa ben poquet s’han publlicat els curriculums d’Aragonès i Català de l’ESO i Batxillerat. Són a exposició públlica. Si algú vol fer una ullada o fer una esmena, q ens ho digui que ens hi posem!

http://www.educaragon.org/HTML/carga_html.asp?id_submenu=73

EducAragón ::: Departamento de Educación, Cultura y Deporte. Gobierno de Aragón

Fins el 20 de març!

Origen: Els bandos se seguiran donant sol en castellà | Comarques Nord

Els bandos se seguiran donant sol en castellà

Els bandos que es donen regularment per megafonia i que es poden llegir a la televisió de Vall-de-roures seguiran sent sol en castellà. La moció que va defensar Chunta en l’últim ple municipal, a través de la qual va proposar la presència de la llengua materna en els bandos i informacions que es donen des de l’ajuntament, no va prosperar. Els tres regidors de CHA es van quedar sols a la moció. Van ser els únics que van votar a favor de la presència de les dos llengües als bandos del poble. Per la seua part, el regidor del PAR es va abstindre, mentre que els regidors delPP, equip de govern, van votar en contra. El regidor del PSOE no va estar present a l’últim ple municipal. La moció s’ha presentat coincidint amb elDia de la Llengua Materna que s’està celebrant a l’Aragó. Com a curiositat, un castellanoparlant va ser l’encarregat de defensar esta moció.

A l’eixida del ple municipal, María Moral, regidora de CHA, va dir que “a través de la moció vam explicar que una cosa tan quotidiana com són les notícies, les informacions que done l’ajuntament a la ciutadania, ara mateix només es donen en castellà. I vam plantejar que es feren tambéamb la llengua d’aquí. La moció és simplement això”, va concretar Moral. La regidora de CHA va afegir que “tal i com hem presentat la moció, en cap moment fem menció al nom de la llengua. De fet, volem evitar entrar en este enfrontament, perquè si no, ens bloquejarem. Entenem que cadascú es pot sentir més còmode en una denominació o en una altra. De fet, l’objectiu no és aclarir-nos en el nom de la llengua, sinó avançar i que la llengua estigue present” en les informacions i bandos que es donen des del consistori.

El vot en contra de l’equip de govern no va convèncer a María Moral, que va entendre que “ja ens imaginàvem que el problema que ens donarien seria per qüestions pràctiques. Com tots entenem el castellà, es fan els bandos en castellà”, va reflexionar Moral. “També ens han parlat de problemes tècnics. És el seu raonament, encara que sone més a excusa fàcil per no entrar en un debat de fons”. La regidora de CHA va remarcar que “entenem que és un tema delicat, que hi ha sensibilitats sobre la llengua, però tard o d’hora haurem d’entrar en eixe debat”. Des de la formació aragonesista d’esquerres creuen que quan els bandos es donen en castellà “estem oblidant a molta gent que els agradaria escoltar la seua llengua per megafonia. Hem de valorar si val la pena donar-li la importància que mereix a la nostra llengua”, va tancar María Moral.

. El punt de vista de l’equip de govern

L’equip de govern va votar en contra de la moció plantejada per CHA. Al seu entendre, segons va defensar l’alcalde del municipi, Carlos Boné, “entenem que els bandos, a la televisió i per megafonia, són merament informatius. Busquem que arriben a tota la població. I l’idioma que es pressupose que coneix el 100 per cent de la població és el castellà. Sent conscients que la megafonia d’este poble està deteriorada, és obsoleta i té difícil reparació, pensem que la millor forma d’informar és en l’idioma que entén tot el món”. Boné també va entendre els problemes tècniques que pot suposar fer els bandos en els dos idiomes. “A este poble, i en la majoria dels pobles d’esta comarca, hi ha una carència important. Pot ser ara, a través de l’optativa de català a les escoles, hi ha més persones i gent que sap escriure-la. Però la gran majoria no la sabem escriure”, va dir.

L’alcalde també va fer menció a la qüestió de la llengua dins de les institucions. Carlos Boné va considerar que “quan parlem de la normalització lingüística a través de les administracions, no crec que la realitat sigue que no hi ha respecte. Aquí s’atén a tots sense cap problema, parlen la llengua que parlen”. Durant el ple, des del PAR es va proposar una presència progressiva de la llengua materna en aquells actes populars o de caràcter institucional, com arael Pregó de Festes, la Presentació de Reines o la seua Coronació. En este sentit, i segons va entendre Carlos Boné, cadascú parle amb la llengua que se sent més còmode, i va recordar que en cap moment l’ajuntament ha dit a ningú en quina llengua s’ha d’expressar. De fet, va posar exemples com el pregó que va fer ara fa uns anys Valderrobres Patrimonial, i que va utilitzar els dos idiomes.

Apostamos por l'aragonés en as campanyas institucionals https://t.co/5RaS9uXSg1

— Zaragoza en Común (@zgzencomun) March 4, 2016

Va a fomentar la lengua en campañas publicitarias y un programa de enseñanza, que se consensuará con asociaciones.

Origen: El Ayuntamiento de Zaragoza apuesta por el aragonés en carteles y campañas | Noticias de Zaragoza en Heraldo.es

Origen: El consistorio toma medidas para fomentar el uso del aragonés – Aragón – El Periódico de Aragón