Trobada de convivencia en Aragonés, d’o 18 a lo 22 de chunio en la Val de Chistau, Astí podez baxar o programa:
https://mega.co.nz/#!fUhXiQRA!6uacQjKpNrt5SPNzap_-pX8iZrPIzbDzfX8HvQnZ1i0
De maitins bi habrá cursetz d’afundamiento en aragonés y aragonés chistabín y de tardis actividatz ubiertas.
Aactividatz, cursetz, aloix y birolla tot incluido por 135 euros.
Ta apuntar-se-ie ninviar un correu ta chacacharra(arrova)gmail.com
XXI Chornadas d’as luengas d’Aragón.
|
Mostra el plànol
Centro Joaquín Roncal
San Braulio 5-7, 50003 Zaragoza, Spain
|
20.30
Asistencia a l’homenache poetico a Desideri Lombarte d’o Dúo Recapte.
Teatro d’o Mercau.
Chueves 8
19.00
Una ferramienta mes pa o conoiximiento de l’aragonés ribagorzano: O “Vocabulario del habla de Campo” de Bienvenido Mascaray
Xordica Editorial
Viernes 9
19.00
El Cine de La Clica d’el Cinca-Cinqueta: El medio audiovisual como recurso ta’l aprendizache y revalura de l’aragonés en educación primaria.
Javier Vispe Mur de Clica Cinca-Cinqueta
Sabado 10
13.00 Socalce
Espacio Treziclo (Carrera Linyan)
Más de 450 niños estudian aragonés en colegios y un instituto de Huesca.
Una clase de aragonés en el CRA Alto Ara.. La lengua aragonesa va ganando espacio en las aulas. Este curso, 456 niños estudian la asignatura extraescolar de aragonés en una veintena de localidades de Huesca (colegios, centros rurales agrupados y un instituto), según datos del Programa de Aragónes del Departamento de Educación.
Las clases de lengua aragonesa en colegios empezaron en 1997 en Benasque, Jaca, Biescas y Aínsa. Poco a poco se han ido sumando más centros y han ido ganando alumnos. Como novedad, este curso 2013-14 se han incorporado el instituto de Aínsa y los colegios de Ansó (con la variedad de ansotano) y Hecho (cheso).
Este curso hay 7 profesores contratados por el Gobierno de Aragón, que imparten clases en el Centro Rural Agrupado (CRA) Alto Aragón (Ansó y Hecho), CRA Alto Gállego (Biescas, Panticosa, Sallent de Gállego y Tramacastilla), CRA Cinca-Cinqueta (Laspuña, Bielsa, Saravillo, Plan, San Juan de Plan, Gistaín), CRA Alta Ribagorza (Benasque, Castejón de Sos, Cerler, Laspaúles y Sahún), dos colegios de Jaca, el colegio Asunción Pañart de Aínsa y el instituto Sobrarbe de Aínsa.
“Hay un interés creciente por el aragonés, cada vez más niños se apuntan a esta clase. Es una lengua viva, que se habla en la calle, en las casas. Empecé en 1997 con muy pocos niños y ahora la mitad de los alumnos del CRA estudian aragonés”, cuenta Carmen Castán, profesora de aragonés en el CRA Alta Ribagorza. Ahora imparte las clases a mediodía o por la tarde a una decena de grupos de distintas edades y niveles de Benasque, Cerler, Sahún, Castejón de Sos y Laspaúles.
Paso de extraescolar a optativa
Se espera que el número de alumnos de aragonés aumente más el próximo curso, con el cambio de asignatura extraescolar a optativa. Hasta ahora las clases se imparten en horario extraescolar, pero a partir del próximo curso, con los cambios introducidos por la LOMCE, el aragonés se impartirá en el horario lectivo.
“Se iniciarán las clases en horario escolar y el aragonés pasará a ser materia curricular en los cursos de 1º, 3º y 5º de Primaria, en los que comienza la LOMCE, y también en Infantil, pero sólo en las zonas donde la lengua se mantiene viva o en centros de recepción de alumnos de esas zonas. El aragonés pasará a ser una asignatura de libre configuración autonómica, novedad que aporta la LOMCE. Es esperable que aumente el número de alumnos”, explica Manuel Castán, coordinador del Programa de Aragonés de la DGA.
“Su introducción en el horario escolar va a ser un paso muy importante para la dignificación y la normalización de la lengua”, opina Fernando Romanos, coordinador del programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón para la promoción del aragonés en las escuelas.
Se buscan profesores de aragonés
Para atender esta demanda creciente, el Gobierno de Aragón acaba de convocar un proceso para seleccionar nuevos profesores de aragonés. Con esta convocatoria se busca crear una lista de interinos. El número de profesores contratados dependerá del número de centros y niños que se apunten a la clase de aragonés para el próximo curso. Además de los centros de Huesca que ya imparten esta clase, podrían hacerlo colegios de otros lugares de Aragón.
El Gobierno de Aragón busca maestros con perfil de lengua aragonesa y también ofrece puestos de las distintas variedades lingüísticas del aragonés: ansotano, cheso, bajorribagorzano y aragonés del Sobrarbe. Los requisitos son tener la titulación de maestro y acreditar conocimiento oral y escrito de aragonés (o sus variantes). El plazo de presentación de solicitudes finaliza el próximo 5 de mayo.
“Para el aragonés no hay una acreditación oficial del conocimiento de la lengua. Hay un título de especialización de la Universidad de Zaragoza, que se imparte en el campus de Huesca, pero no es un curso oficial de aragonés. Hay escuelas privadas de aragonés y muchas personas han aprendido por su cuenta. De momento no se ha planteado que esté en las escuelas oficiales de idiomas”, explica Fernando Romanos, miembro de la Academia del Aragonés.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 de març del 2014)
Amb aquest títol s’acaba de publicar, i aquests dies es presenta, aquest llibre dels historiadors Encarnita i Renato Simoni, suïssa ella d’origen aragonès i llengua catalana, i suís ell de llengua italiana. Hi descriuen amb moltíssim detall, i amb tot l’alè vital, la col·lectivització de Queretes, al Matarranya, segons els pressupòsits del comunisme llibertari durant poc més d’un any, i al mateix temps la vida en una comunitat rural als anys trenta. L’obra es fonamenta en els comptats materials d’arxiu que els autors han trobat i sobretot en les riques fonts orals recollides en nombroses enquestes el 1976 de testimonis d’aquelles experiències. És ben sabut que en aquests tipus d’enquestes, i més si es tracta d’un tema tan tabuïzat al nostre país com el del comunisme llibertari, sovint no donen bons resultats. Aquest no és el cas del present llibre. Hi ha ajudat molt el fet que un dels historiadors fos nadiua de Queretes, i no poc que les enquestes es fessen a la gent en la seua llengua, majoritàriament, doncs, en català. Això obrí moltes portes als Simoni, i permeté que l’autocensura i temors es reduïssen considerablement. De l’obra existeixen dues edicions anteriors en castellà (1982) i en italià (2006). La que ara es publica és una nova versió actualitzada i millorada en moltíssims detalls, fruit tant de noves fonts com de revisió de les ja existents. Un punt que voldria destacar és que al llibre no se’ns escamoteja la qüestió lingüística, contràriament a la quasi totalitat d’obres que tracten de les col·lectivitzacions llibertàries sota el Consell d’Aragó, que la ignoren olímpicament. Els Simoni escriuen que El castellà era la llengua de “l’altre”, del perceptor d’impostos, de la guàrdia civil, de l’escola i de l’església; en general de l’autoritat i de “l’estranger”, que en la comunicació formalitzada, sovint negava al llaurador el dret d’expressar-se en la llengua que havia après en el seu entorn familiar, cosa que podia crear al camperol unes situacions incòmodes i fins i tot dramàtiques.
Artur Quintana
Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.
(Publicat a La Comarca el 4 d’abril del 2014)
El passat 25 de febrer el Govern espanyol entregava a la mestra republicana jubilada Benita Gil, resident a Praga, la medalla de la Orden de Isabel la Católica “pels seus mèrits cívics i els seus serveis a Espanya”, com deia l’ambaixador a la capital xeca, Ignacio Navarro, al discurs que va pronunciar amb motiu del lliurament de la condecoració.
L’educadora va nàixer a la catalanoparlant la Ginebrosa l’any 1913, encara que el mas de naixement està més vinculat a la propera Mas de les Mates –castellanoparlant–- per a tot tipus de relacions econòmiques, de serveis i personals. Benita va exercir de mestra a Saragossa abans de la Guerra Civil i, durant el conflicte, va desenvolupar la seua tasca educativa a Alcanyís i Llançà (Girona). A la capital baixaragonesa, va presenciar el terrorífic bombardeig de l’any 1938. Republicana convençuda, en acabar la guerra va exiliar-se a França. Quan, al país veí, la situació es va tornar difícil per als comunistes, es va traslladar a la República Txeca, on es va establir amb el seu marit, Felipe Serrano, i els seus fills. A la capital txeca va treballar com a traductora i secretària per Amèrica Llatina de la Federació Sindical Mundial, un potent organisme filocomunista d’àmbit planetari. Al jubilar-se, Benita i Felipe van instal•lar-se a Mas de les Mates, però, més avant, van tornar a Praga per estar prop dels seus fills.
Una mestra republicana, d’esquerres, coneixedora de la realitat catalanoparlant, formada i informada. Al preguntar-li, tenint en compte el seu lloc de naixement i la seua trajectòria professional, quina és la seua llengua materna la resposta és contundent: “No soy catalanoparlante, aunque lo entiendo. Todos los pueblos de la otra orilla del río: La Ginebrosa, Aguaviva, etc., hablaban el “chapurriao” que de catalán poco tiene…
Lluís Rajadell
Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.
(Publicat a La Comarca el 4 d’abril del 2014)
El passat 25 de febrer el Govern espanyol entregava a la mestra republicana jubilada Benita Gil, resident a Praga, la medalla de la Orden de Isabel la Católica “pels seus mèrits cívics i els seus serveis a Espanya”, com deia l’ambaixador a la capital xeca, Ignacio Navarro, al discurs que va pronunciar amb motiu del lliurament de la condecoració.
L’educadora va nàixer a la catalanoparlant la Ginebrosa l’any 1913, encara que el mas de naixement està més vinculat a la propera Mas de les Mates –castellanoparlant–- per a tot tipus de relacions econòmiques, de serveis i personals. Benita va exercir de mestra a Saragossa abans de la Guerra Civil i, durant el conflicte, va desenvolupar la seua tasca educativa a Alcanyís i Llançà (Girona). A la capital baixaragonesa, va presenciar el terrorífic bombardeig de l’any 1938. Republicana convençuda, en acabar la guerra va exiliar-se a França. Quan, al país veí, la situació es va tornar difícil per als comunistes, es va traslladar a la República Txeca, on es va establir amb el seu marit, Felipe Serrano, i els seus fills. A la capital txeca va treballar com a traductora i secretària per Amèrica Llatina de la Federació Sindical Mundial, un potent organisme filocomunista d’àmbit planetari. Al jubilar-se, Benita i Felipe van instal•lar-se a Mas de les Mates, però, més avant, van tornar a Praga per estar prop dels seus fills.
Una mestra republicana, d’esquerres, coneixedora de la realitat catalanoparlant, formada i informada. Al preguntar-li, tenint en compte el seu lloc de naixement i la seua trajectòria professional, quina és la seua llengua materna la resposta és contundent: “No soy catalanoparlante, aunque lo entiendo. Todos los pueblos de la otra orilla del río: La Ginebrosa, Aguaviva, etc., hablaban el “chapurriao” que de catalán poco tiene…
Lluís Rajadell
O miércols 23 d’Abril bi seremos presens en a carrera en a chornada de San Chorche por partida dople. Si tos baga mercar bel libro u bel produto cultural aragonés aquí tenez as nuestras coordenadas:
Paradeta 2. (17h-20h)
Pl. dels Àngels (debán d’o MACBA)
Organiza: Plataforma per la Llengua
Tos i asperamos!!
Entalto Aragón!!
Ja teniu el #TempsdeFranja 121 a @Issuu: http://t.co/uA6zJXIh8Q. Els subscriptors ja el van rebre a principi d’abril a la bústia de casa
Clara María Sansó Galiay pel projecte Una anàlisi comparativa de les actituds lingüístiques a la Franja de Ponent i Catalunya.
Borses d’estudi Països Catalans
13a convocatòria
Instituïdes l’any 2001, aquestes borses d’estudi s’adrecen a la promoció d’estudis que, en qualsevol àmbit científic, il·lustrin les relacions entre els diversos territoris del domini lingüístic català —entre dos territoris com a mínim—, sincrònicament o diacrònica.
En la sessió del 17 de març de 2014, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta d’una ponència integrada per Ricard Guerrero i Moreno (secretari científic de l’IEC), Ramon Sistac i Vicén i Josep Gifreu i Pinsach (membres de la Secció Filològica), Salvador Giner i de San Julián (membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials) i Eva Serra i Puig (membre de la Secció Històrico-Arqueològica), ha acordat per unanimitat atorgar les borses d’estudi Generalitat de Catalunya corresponents a l’any 2014 de la manera següent:
(2) Associació Amics de Nonasp.
L’Institut Ramon Muntaner dona un ajut a l’Associació Amics de Nonasp per al projecte: “El museu parla: Inventari i recull de memòria oral de les col·leccions del “Museu Etnològic de Nonasp” (1a Fase)”.
Convocadas as listas d’interinos de Luenga Aragonesa ta Infantil y Primaria » AraInfo.
Anvista d’Ansó, uno d’os lugars que han empecipiau iste curso as clases d’aragonés en Primaria
ARREDOL | O curso venient creixerán as horas de clases d’aragonés en infantil y primaria. Dimpués d’a publicación, a pasada semana, d’o conoixiu como “Decreto d’Interinos”, ahiere luns se publicoron cinco resolucions d’o Director Cheneral de Chestión de Personal d’a Consellería d’Educación, en as quals s’ixampla a lista que existiba de mayestros con perfil “luenga aragonesa”, y como novedat important, se’n crea quatre mas, con perfils: “luenga aragonesa – variedat ansotano”, “luenga aragonesa – variedat cheso”, “luenga aragonesa – variedat aragonés d’o Sobrarbe” y “luenga aragonesa – variedat baixorribagorzano”.
Fuents d’Educación han confirmau a Arredol que istas listas servirán ta Infantil y Primaria, y que en o curso 2014-15 ye previsto un creiximiento important d’as horas y plazas d’istas dos etapas, considerando-se prioritaria l’amostranza de l’aragonés en Educación Infantil. Tamién remarcan a importancia de contar con suficients mayestros en as listas d’interinos ta poder ixamplar ixa ofierta.
Os candidatos a fer parte d’istas listas han de tener o titol de mayestro u equivalent y no estar ya funcionarios de carrera d’ixe mesmo cuerpo, y tienen de plazo dende ahiere dica o 5 de mayo ta presentar as solicitutz. Seguntes as resolucions, a ordenación d’os candidatos de cada lista se fará con a puntuación que resulte d’un doble criterio: una preba de conoximiento de l’aragonés (consistent en un exercicio oral y unatro escrito) que tendrá una valgua d’o 60%, siempre que o candidato resulte apto, y una baremación de meritos relacionaus con a luenga aragonesa, que contará un 40%.
Os meritos valuraus son a experiencia en l’amostranza d’a luenga aragonesa (sobre tot en Infantil y Primaria en centros publicos, pero tamién conta a experiencia docent en atras etapas y centros, mesmo en asociacions culturals), os meritos de formación en luenga aragonesa, y as publicacions d’investigación pedagochica u didactica.
En o texto publicau, a Dirección Cheneral de Personal indica que ye voluntat d’o Departamento “guaranciar l’amostranza de l’aragonés en as suyas diferents variedatz en os Centros Docentes”, d’Aragón, “ que impartan u deseyen impartir dita luenga“. Una declaración de principios prometedera, que contrasta con os termens d’a lei de luengas aprebada fa menos d’un anyo, y que asperamos que pueda levar l’aragonés ta muitas mas escuelas.
No som territoris de segona | LaRàdio.cat.
La Franja de Ponent és una perfecta representació, a petita escala, del país que tenim: diferents territoris units per la llengua, cultura i història, a qui s’ha separat en diferents províncies i inclús s’han esquarterat algunes comarques. Reduint encara més la mira, trobem el Matarranya, dividit administrativament en tres comarques, dos d’elles parcials. Això no ha impedit que la comarca més meridional de la Franja estigue agermanada als territoris de la Terra Alta i els Ports. Pertànyer, suposadament, a tres comarques autònomes diferents no és cap impediment per a que desenvolupen un projecte socioeconòmic totalment connectat. Exactament el mateix que passa a nivell dels Països Catalans.
La Franja és pot considerar territori assimilat. Ningú ací es qüestiona el mapa autonòmic, a pesar de que la tendència natural és anar cap al Principat a estudiar, al metge, a comprar o a intentar vendre’s la fruita. Esta relació social, al contrari que en el cas del País Valencià, sí que es veu reflectida en els mitjans de comunicació que ens arriben. A la part aragonesa del país encara -i esperem que dure- podem sintonitzar TV3 i Catalunya Ràdio.
Tot i això, el nostre territori continua a l’ombra informativa des dels mitjans catalans. L’única esperança de veure una referència a la Franja als informatius de TV3 és esperar-se a l’espai del temps. El model informatiu de TV3 o Catalunya Ràdio no és en cap cas nacional, sinó autonòmic. I si definim més, podríem dir que gairebé tota la informació de proximitat està centrada en Barcelona i la seua àrea metropolitana. Com podem estar (suposadament) perfectament enterats del que esdevenís a Síria, Ucraïna o Veneçuela, i en canvi no sabem el que passa al Pallars, a la Llitera o al Baix Maestrat? Tots plegats estem patint prous atacs a la nostra llengua, a la nostra cultura, com per quedar-nos parats. Necessitem alguna eina que ens pugue apropar.
Aquí és on entra en joc Ràdio Terra. Un mitjà per unir-nos, per discutir les diferències que alguns al•leguen, per solidaritzar-nos entre naltres, per fer país. Un mitjà descentralitzat, on valgue el mateix la informació que ve des de Barcelona, Elx, Calaceit, Eivissa o Perpinyà. Perquè s’acabe la creença de que tenim un país amb territoris de primera i altres de segona.
Moviment Franjolí per la Llengua: La situació de la llengua a la Franja al FSC.
TAULA RODONA SOBRE LLENGUA
Demà dia 12 d’abril, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d’Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: “La lluita per la llengua. La revolta d’Enllaçats”, en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d’aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.
No us ho perdeu!
LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: CHARRANDO ARAGONÉS EN CALAMOCHA.