La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llengües a Aragó
Una ingerència més a Aragó… dels valencians | Xarxes socials i llengües.
Divendres passat revisàvem l’obsessió d’alguns sectors “aragonesos” pel que pensen i deixen de pensar els catalans (Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO). Si els catalans no existiren, estos “aragonesos” serien los que els inventarien, perquè la seua identitat “aragonesa” només s’entén com a antítesi de la catalanitat. L’obsessió anticatalanista és de tal grau que qualsevol declaració catalana desperta comentaris exaltats contra els catalans (i la llengua catalana), mentre que la política lingüística del Govern d’Aragó els és indiferent, si no és que donen suport explícit a negar l’existència del català a la Franja. I no en parlem ja de reflexionar sobre la relació entre Aragó i Espanya.
I quan dic que esta obsessió és unidireccional i se singularitza només en los catalans ho podreu comprovar en la reacció que no es produirà cap al fet que el dissabte l’Acadèmica Valenciana de la Llengua va aprovar el Diccionari Normatiu del Valencià, on s’afirma (com no pot ser d’altra forma) que el “valencià” és la “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d’Aragó i que també rep el nom de català”. No cal dir que els altres territoris de la Corona d’Aragó són la Franja, el Carxe, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Ni l’Heraldo, ni la resta de sectors ultra, se dignaran a fer una editorial sobre les ingerències valencianes en la realitat aragonesa. Sort que a Aragó també hi ha vida més enllà d’estes elits ultra.
PS: Passem a actualitzar este nou aval al llistat d’avals al nom de la llengua a lafranja.net
Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO | Xarxes socials i llengües.
Ahir la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar amb el vot de CiU, PSC, ERC, ICV i CUP una proposta de resolució en què, segons la premsa, defensa la unitat de la llengua i rebutja la Llei de llengües d’Aragó (2013), que va fer famós arreu al Govern d’Aragó pel LAPAO. Com a dada interessant, i sobre el suposat pancatalanisme que regna més enllà del Cinca, amb unes ànsies extremes per invadir la Franja i que té atemorides a totes les criatures d’Aragó, la proposta insta el Govern d’Aragó per a que considero el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris de llengua catalana. Atenció a la dada per a futurs comunicats que ja estan eixint des d’Aragó. Los catalans són tan pancatalanistes que demanen al Govern d’Aragó que considero que el català és llengua pròpia d’Aragó </ironic>. De fet, recordeu les paraules de Ramon Sistac fa pocs dies: ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”.
Com és evident, la premsa aragonesa ha reaccionat a la declaració: l’Heraldo de Aragón ha fet una editorial intitulada “Una nueva injerencia“, on fa un remember d’”ingerències” dels dimonis catalans a Aragó. Ingerències que, cal dir, mai han tingut resultat sobre les polítiques aragoneses (com és evident), i que per tant, no deixen de ser pensaments i idees (la major part d’elles fictícies, tal com demostra el suposat pancatalanisme universal mencionat més amunt). Cal contextualitzar esta editorial en lo fet que el dia 9 de maig de 2013 l’Heraldo no va fer menció en cap editorial que la Llei de llengües va esborrar el català i l’aragonès d’Aragó. És a dir, el que pensen o deixen de pensar els catalans mereix tota una editorial de l’Heraldo d’Aragón, i el que fa o deixa de fer el Govern d’Aragó, a pesar que provoque un riure generalitzat, no es mereix ni una línia editorial. La reacció aragonesa deu pensar que si els catalans no existiren, se’ls haurie d’inventar.
A tot això, cal tenir molt present la qüestió del dia situada en dos condicionants:
- PP i PAR esborren català i aragonès de la Llei de llengües, a pesar que l’any 1999 estaven a favor del català (Llei de Patrimoni Cultural, encara vigent)
- Multitud d’actors s’han posicionat contra l’aberració filològica del Govern d’Aragó: des de la Universitat de Saragossa fins el ministre Wert (PP). És limitat aïllar la polèmica a només fixar-se què en pensa el Parlament català.
En definitiva, totes estes polèmiques són només una teatralització. És un conflicte que al Govern d’Aragó li encanta, i si el pot teatralitzar ara, millor que millor. Aprofita per refer-se del moment de soledat que va viure el mes de maig. Però si realment es volen fer passes favorables al català de la Franja, més val abandonar l’espai teatral i centrar-se en les polítiques que realment tenen efecte, com el conveni de reciprocitat entre AragónTV i TV3, o proves de nivell C a Fraga fetes pel CPNL. Això és el que Aragó i Catalunya continuen acordant, a pesar de la teatralització.
Resolució de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya sobre el LAPAO | Lo Finestró.
La Comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO), ha informat CiU en un comunicat.
Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó. (Europa Press, 30 de gener)
Reacció de l’Heraldo (sense comentari) La Franja
NOTA DE PRENSA
El Parlament rebutja el Lapao i reconeix la unitat de la llengua catalana.
BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) –
La comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), ha informat CiU en un comunicat.
Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.
La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó.
A vulgarización d’a luenga Aragonesa medieval en Aragón TV, o “romance” |.
A eliminación d’a historia, tradición y evolución de qualsiquier feito cultural aragonés ye una d’as fins de l’espanyolismo. Regular que os meyos privaus de dubdosa tradición democratica en Aragón lo fan sin garra compleixo, con as dos luengas propias d’Aragón: l’aragonés y o catalán. Pero en iste caso nos trobamos en o caso d’a televisión publica d’Aragón, que con enchaquia d’a donación d’os textos más antigos en luenga Aragonesa medieval, no han perdiu a oportunidat pa confundir y vulgarizar a luenga en a que son escritos, clamando-la como “romance” u “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con ixa denominación, quan luengas latinas como o castellano, nunca no ye clamau como “romance castellano” en textos d’as mesmas calendatas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” estando ista zaguera inventada de tot.
Remeramos que as “lenguas romances”, tamién clamadas romanicas u neolatinas, son todas as luengas que evolucionaron d’o latín vulgar (entendiu como “parla cotidiana d’a chent”) de revés que o latín clasico, traza estandarizada que nunca no yera aprendida como luenga materna.
A luenga Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientment a la luenga castellana, por as envueltas d’os sieglos X-XV, y como tal mereix o mesmo rispeto a denominacions cultas y veraces, sin amagar garra nombre. O mesmo rispeto que mereixen o portugués, asturianoleonés u gallego, todas tres d’a mesma branca iberoromance.
La vulgarización de la lengua Aragonesa medieval en Aragón TV, el “romance” (cast.)
La eliminación de la historia, tradición y evolución de cualquier hecho cultural aragonés es uno de los fines del espanyolismo. Normalmente los medios privados, de dudosa tradición democrática en Aragón, lo hacen sin ningún complejo, con las dos lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán. Pero en este caso nos encontramos en el caso de la televisión pública de Aragón, que con motivo de la donación de los textos más antiguos en lengua Aragonesa medieval, no han perdido la oportunidad para confundir y vulgarizar la lengua en la que están escritos, denominándola “romance” o “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con esa denominación, cuando lenguas latinas como el castellano, nunca es llamado como “romance castellano” en textos de las mismas fechas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” siendo esta última denominación totalmente inventada.
Recordamos que las “lenguas romances”, también llamadas románicas o neolatinas, son todas las lenguas que evolucionaron del latín vulgar (entendido como “habla cotidiana” de la gente) al revés que el latín clásico, manera estandarizada que nunca era aprendida como lengua materna.
A lengua Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientemente a la lengua castellana, por las envueltas d?los siglos X-XV, y como tal merece el mismo rispeto a denominaciones cultas y veraces, sin esconder ninguno nombre. El mismo rispeto que merecen el portugués, asturianoleonés o gallego, todas tres d?a misma nada iberoromance.
Chelat de mullarero
Finalment comença a fer calor. Una bona notícia per a hostalers i comerciants, sobretot del sector tèxtil. No sé si també gaire per a les economies familiars, però que arran de l’anunci d’un estiu més fresquet esperen estalviar en refrigeració domèstica. La tònica d’aquesta canícula pròxima: menys aire condicionat i més ventalls. Això sí, l’oportunitat de reviure alguns plaers estivals: l’ombra, la migdiada, els sopars al descobert, els banys de mar o piscina i els gelats. Ja els enyorava, els gelats, encara que no deixo de consumir-ne tot l’any, si bé ara vindran més de gust. Confesso la meva debilitat per les taronges tropicals de Glas que compro al Plus i pels vasets de Chelats Sarrate, d’Alcampell. Una gran varietat de sabors, no sé si també de préssec, que a Fraga denominen mullarero.
Que els fragatins diguin mullarero al préssec -de fet, els arbequins en diem préssic– no significa que parlin una llengua diferent. Aquí ens referim a la sorra com arena, a les vambes com a keds o als pits de les dones com a popes, i no per això se’ns acudeix (bé, a alguns sí que se’ls ha passat pel cap algun cop, en temps del leridanismo franquista) de creure que no ens expressem en català, un català tan vàlid com el d’Olot, Tortosa, Benavarri, Pollença o Alcoi. Per cert, m’adhereixo a la campanya de la web popes.cat, en favor de preservar aquest dialectalisme tan eufònic i rotund, i la seva generalització arreu del domini lingüístic.
D’una cosa de llepar a una altra, torno als gelats Sarrate. A propòsit, per què escriuen chelats? En tot cas, txelats. L’anècdota no ve més que a confirmar la sospita que aquest nou idioma de la Franja inventat per les autoritats aragoneses -amb l’aquiescència d’uns quants col·laboracionistes locals, còmplices actius o passius de l’intent de genocidi cultural- no és més que un català amb faltes d’ortografia.
Alcampell, precisament, ha estat el primer municipi a rebel·lar-se contra aquest absurd filològic, obrint la senda a una trentena de consistoris més. Es nota que té un alcalde lletraferit, l’escriptor Josep Antoni Chauvell. Un altre Josep Antoni és fill il·lustre de la vila. I algun, diria que cada vegada més, començant per bastants companys de la seva pròpia federació, a tenor de les últimes enquestes, pensem que faria un gran servei a la causa si -en català, castellà o lapao– s’abstingués de parlar tant.
“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.
El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.
Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”
Més informació a La Franja
Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:
*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D
*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala
*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/
*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/
*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp
L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.
Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.
A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:
a) La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.
b) Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça a diferents llocs de la Franja i més enllà.
c) L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració amb l’Ajuntament i l’associació de joves.
d) Hi ha previstes també actuacions musicals.
e) La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.
f) Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.
g) Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.
I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.
De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.
Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.
Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.
El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.
Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle— publicaren la majoria de les seues obres.
Obra poètica
1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.
1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.
1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.
1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.
1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.
2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.
Teatre
1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.
Narrativa
1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.
2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)
Investigació
1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.
1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.
Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002). El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.
Associació Cultural del Matarranya
Además, informamos de que nuestra asociación, junto con otras entidades, está organizando diferentes actividades en torno a la celebración del Día de la Lengua Materna (21 de febrero: una fecha instituida por la Unesco para promover la diversidad lingüística). Iremos dando cuenta de estas actividades, que tendrán lugar a lo largo del mes de febrero en varios puntos de Aragón.
Para abrir boca, os contamos que la próxima semana tendrán lugar 2 actividades en Huesca y Barbastro: El lunes próximo, día 27 de enero a las 18 horas, tendrá lugar en el Teatro Salesianos de Huesca la representación de la obra de teatro As siete cabretas e o lupo, por el Grupo “Ta ninos“, y el sábado 1 de febrero, en Barbastro, tendrá lugar la Trobada de Fablans “Chusé Noguero” con diversas actividades a lo largo de todo el día en la capital del Somontano.
Sobre la meua entrevista a Radio Nacional d’Andorra | Lo Finestró.
“La dificultat de ser una frontissa”
Agustí Mas. Andorra.
/ 20.01.2014
“L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya…” Continueu llegit
Per escoltar l’entrevista entreu aqui
La dificultat de ser una frontissa
>> L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya.
Descarregueu l’entrevista a través d’aquest enllaç:
http://www.andorradifusio.ad/media/entrevista-any-desideri-lombarte#.UtVwAoZ9wJ4.twitter
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
“Si abans teníem dificultats, ara pot ser que en tinguem una mica més”. Així valora José Miguel Gràcia, l’afectació del debat de la sobirania de Catalunya sobre l’activitat cultural en català a la Franja de Ponent, un territori que fa de frontissa. Gràcia, bloguer de referència del territori, ho viu de prop com a portaveu de l’Associació Cultural del Matarranya. Això sí, constata dos fets empírics. El primer: “A tots els actes que hem fet sobre la llengua on han assistit autoritats o algun representant de Catalunya, tots, actes culturals i de la llengua, no hi ha assistit cap representant del Govern d’Aragó”. El segon, sobre les subvencions: “Ens les han negat totes; les poques que teníem estan a zero”. Això sí, immediatament afegeix: “Això no vol dir que nosaltres no lluitem igual o més”.
Tot això, pel que fa al Govern d’Aragó. Perquè Gràcia de seguida recorda que la Diputació de Terol subvenciona l’edició anual d’un llibre de l’entitat en català i que hi ha molt bona relació amb la Comarca del Matarranya i amb “molts alcaldes”, sense obviar que la majoria són del Partit Aragonès (PAR) o del Partit Popular (PP), les dues formacions que van impulsar la Llei de llengües de l’Aragó que anomena LAPAO el català. Però a la comarca no tot són flors i violes pel que fa al català. El portaveu de l’ASCUMA s’ha referit a l’aparició de diverses pintades a Vall-de-roures amb el lema “Yo parlo chapurriau”, que és com molts franjolins anomenen el català que parlen. Unes pintades, ja sigui per treure ferro al debat del LAPAO, per desmarcar-se’n o per crear més polèmica. La seva resposta és que “aquest esperit contra el català, de rebuig contra el nom, hi ha estat sempre i ara una miqueta més”. I que no s’hi ha de donar gaire importància.
ANY DESIDERI LOMBARTE
Totes aquestes reflexions han sorgit a propòsit de parlar de l’assemblea extraordinària que l’associació matarranyenca ha fet el 29 de desembre a Calaceit. L’objectiu, fer balanç de l’any 2013 però sobretot, projectar l’acció del 2014. El president va remarcar la voluntat d’estar presents, més que mai, a tots els actes relacionats amb la llengua catalana que es facin arreu dels Països Catalans. Però, per damunt de tot, els esforços se centraran en homenatjar l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.
José Miguel Gràcia explica que és una figura molt coneguda a la comarca i “més conegut en terres de parla catalana catalanes que a l’Aragó de parla castellana”, per bé que l’Institut d’Estudis Terolencs ha finançat la publicació d’algun llibre seu a través de l’ASCUMA. Malgrat que Lombarte va estudiar a Alcanyís (Terol) i als dinou anys es va instal·lar a Barcelona, la seva obra mostra un punt de vista molt matarranyenc. De fet, tota la producció literària la concentra en nou anys, a partir de la dècada dels setanta, quan per motius de salut deixa de treballar i comença una vida molt a cavall de la ciutat comtal i el mas Molinar de Pena-Roja. “Lo més important de tot jo crec que és l’obra poètica”, destaca Gràcia. Però també va fer teatre, narrativa i investigació.
Per recordar Desideri Lombarte, l’ASCUMA li dedicarà els dos suplements anuals, Styli locus, de la revista Temps de Franja, “amb col·laboracions inèdites d’autors del Matarranya”; es presentarà a diferents pobles l’última novel·la que va publicar, Les aventures del sastre Roc d’Arça; se li dedicarà la Trobada Cultural del Matarranya del 2014 i es farà a la seva població natal; hi haurà actuacions musicals, lectures d’obres seves en col·laboració amb artistes de la comarca; etc. I la cirereta del pastís seria obtenir els fons suficients per reeditar l’obra, “exhaurida des de fa molt temps”, Ataüllar el món des del Molinar. I aquí és on l’ASCUMA troba a faltar la complicitat que dèiem al principi, segons José Miguel Gràcia: “El més dolent és que el Govern d’Aragó està tancat a tot i no obtindrem cap solució”. Però no es donen per rendits i picaran tantes portes com calgui: la de l’Institut Ramon Muntaner, la de la Comarca del Matarranya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs…