Ja han passat 6 anys des de l’aprovació dels Estatuts i 3 des de la conformació de l’Acadèmia aragonesa de la llengua a la primera Junta de Govern (1/10/21).
Des de llavors dos PG’s del Govern d’Aragó en què s’incloïen 2 partides reduïdes (20.000 € el 2022 i 2023) i un local per a la necessitada Acadèmia, que en el cas de l’aragonès és l’única Institució que vetlla pel seu estudi i normativització.
La sorpresa va venir quan també el Govern d’Espanya, després de sengles tramitacions dels PG del 2022 i del 2023, va obviar-ne el finançament, l’única que vigila una llengua com l’aragonesa, declarada per la UNESCO en perill de desaparició.
Entre les partides concedides en matèria de Cultura per a les diferents Acadèmies de les llengües minoritzades a l’Estat, destacaven les partides PG’23 per a la llengua basca (Euskaltzaindia) 287.500 € , llengua catalana (IEC) 333.170 €, llengua gallega (Real Academia Galega ) 333.170 €, … i per si hi hagués alguna excusa legal, també l’Acadèmia de la Lingua Asturiana, que no compta amb l’estatus d’oficialitat, va rebre 50.000 €.
Des del Govern d’Espanya, i els partits que conformaven el govern PSOE-UP mai no es va donar una explicació, la mateixa d’haver expressat el seu suport a la llengua aragonesa, també pels partits que recolzaven aquest govern.
Este any, ia expressar al març la intenció del Govern espanyol d’ajornar l’aprovació dels PG’24 després de la convocatòria d’eleccions a Catalunya. La formació ERC portava 19/03 cap a la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats del Congrés una iniciativa per establir per llei l’assignació de fons estructurals per a l’Acadèmia Aranesa dera Llengua Occitana.
Aquesta iniciativa va ser aprovada pels dos partits que conformen el Govern PSOE-Sumar i els que el sostenen. Tot i això, cap esment a l’Acadèmia aragonesa, malgrat que a Sumar forma part un partit aragonès-(CHA) J.Pueyo per Saragossa, i que el seu Ministre de Cultura ha ensenyat més d’una vegada el seu suport a aquesta llengua. Des d’Esfendemos as Luengas denunciem aquest greuge econòmic, i ens preguntem què ha de passar perquè l’Acadèmia aragonesa AAL compti amb una assignació de fons estructurals com la resta de llengües minoritzades, més després de saber que el govern aragonès d’ultradreta eliminés la reduïda partida de 20.000€ dels seus PG’24 autonòmics.
Programa del MAGAZIN del dissabte 13 d’abril de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Parlarem amb Esther Vicente Andreu, concejala de l’Ajuntament de Favara i consellera de Patrimoni de la Comarca del Baix Aragó-Casp, sobre “El Roquissal del Rullo”
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Els valors de l’esport”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Tema “Las drogas”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- Parlarem amb la favarola Miriam Llop, campiona d’Aragó de ultradistància i subcampiona de la Gran Aneto- Posets, 105 km en 25 hores.
13:25-13:40.- Programa “Recreos Activos” del CRA Fabara – Nonaspe “Dos Aguas”. Amb la participació d’escolars de Favara .
13:40-14.- Movilizaciones agrarias. Entrevista a José María Alcubierre Puértolas, secretario general de UAGA.
Participants: Esther Vicente, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Miriam Llop, Escolars del Cra de Favara Nonasp “Dos Aguas”, Alberto Balaguer, José Mª Alcubierre Puértolas, Marcos Calleja i Elías Satué
La Declaració de Mequinensa es va signar l’1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per disset alcaldes dels municipis aragonesos catalanoparlants d’Areny de Noguera, Benabarre, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinc , Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, juntament amb el conseller de cultura de la Diputació General d’Aragó (DGA), José Bada.
Un document on es reconeix que a Aragó es parlen diferents llengües i que la llengua catalana pertany al patrimoni cultural aragonès i es demanava el reconeixement de la realitat lingüística a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó.
Programa del MAGAZIN del dissabte 23 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Ens hem de relacionar; necessitem relacionar-nos”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué
12:30- 12:40.- Programa “Recreos Activos” del CRA Fabara – Nonaspe “Dos Aguas”. Amb la participació d’escolars de Favara i de Nonasp.
12:40-12:55.- Inés Mera Gallego, farmacèutica i dietista –nutricionista.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez.
13:25-13:40.-Temporada de caça de la Societat de caçadors de Favara. Marcos Víctor Calleja, president.
13:40-14.- Entrevista a Carolina Llaquet, presidenta de FADEMUR Aragón (Federación de Mujeres Rurales de Aragón)
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Escolars del Cra de Favara i de Nonasp, Inés Mera, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Bienvenido Giménez, Marcos Víctor Calleja, Carolina Llaquet, Marcos Calleja i Elías Satué
Durant la sessió plenària també es va debatre sobre llengües a través d’una moció que va presentar CHA i en la que demanava “instar al Govern d’Aragó a mantindre la redacció actual de l’article 4” sobre la llei de Patrimoni Cultural Aragonès, conservant la denominació de les llengües pròpies com a català d’Aragó i aragonès. La moció no va prosperar, i la proposta només va rebre el vot favorable de l’únic conseller de CHA a la cambra, Iñaki Belanche, així com del conseller socialista Xavi Cortés. El segon conseller socialista present a la sessió, Javier Fortuño, es va abstindre, de la mateixa manera que els consellers de Teruel Existe que van assistir a la sessió, Juan Miguel Monclús i Inma Antón. Els dos consellers del PAR representats a Comarca van votar en contra de la moció, de la mateixa manera que els 9 consellers del PP presents a la sessió comarcal. Durant l’últim ple a la Comarca del Matarranya no van assistir els representants Frederic Fontanet (PP), Javier Ciprés (Teruel Existe) i Mihai Mihaita (PSOE).
Precisament, i sobre esta moció, que va ser la més tensa de la sessió, es va referir el president de la Comarca, Fernando Camps, que va entendre que “a la moció es diu que per part del PP pareix que tot sigue anar en contra de la cultura aragonesa, i jo m’he vist posicionat per això. Crec que tot el que s’està fent per part del PP no va en contra de la cultura i llengua aragoneses”. Camps va considerar que “a esta zona fa anys que hi ha un conflicte per la denominació, i seria bo que ens poguérem entendre tots”, perquè als territoris la llengua “uneix, i no ens podem permetre crear desunió”. El president del Matarranya va dir que “cada u la denominarà com voldrà, però el més important és parlar-la i defensar-la, com avui (en referència al dia de sessió) s’ha fet en sessió plenària”. Camps va demanar, tant a les associacions en defensa del català com en defensa del chapurriau comprensió i respecte. Durant este plenari, els consellers Raúl Bordás (PAR) i Carlos Sorolla (PP) van demanar “sensibilitat” per tots aquells que denominen la seua llengua com a chapurriau.
Per la seua part, Javier Fortuño (PSOE) es va mostrar a favor del fons de la moció, però es va abstenir atenent que no és el lloc on dur estos textos. De fet, Fortuño va lamentar “el rumb partidista que està prenent esta Comarca” a totes direccions, posant en perill eixa visió comarcalista de la que presumia el Matarranya i “que no beneficie ningú”. La sessió comarcal va ser seguida per una quinzena dels Amics del Chapurriau. De fet, van interrompre en un parell d’ocasions al conseller Belanche, una cosa fora de lloc. La moció que CHA va portar a Comarca també la va defensar unes setmanes abans a l’ajuntament de Vall-de-roures, on tampoc va prosperar i els dos regidors de la formació es van quedar sols. En altres municipis del Matarranya, com Arenys de Lledó i Pena-roja, el PSOE ha presentat mocions sobre la defensa de la llengua, les quals es basen en estudis lingüístics per a dominar-la com a català. A Arenys, el regidor del PP es va abstindre i el PSOE va votar a favor. A Pena-roja, un regidor del PAR i els tres socialistes van votar a favor, i 3 del PAR es van abstindre.
Los sociólogos Antonio Eito, Chaime Marcuello y Alejandro Pardos y el especialista en estadística José Ángel Iranzo presentan una investigación sobre el uso actual del aragonés en el Alto Aragón.
Presentación en Huesca de la investigación sobre el uso actual de la lengua aragonesa en el Alto Aragón.
Rubén Darío Núñez
“A la gente le da miedo hablar aragonés porque tienen un complejo lingüístico de inferioridad ya que les han hecho creer durante décadas que están utilizando una lengua fea y vasta. Pero está habiendo un cambio ya que ahora la gente vive lo rural con orgullo“, valora el sociólogo de la Universidad de Zaragoza Alejandro Pardos, que junto a sus compañeros Antonio Eito, Chaime Marcuello y Alejandro Pardos y al especialista en estadística e investigación operativa José Ángel Iranzo han realizado una una investigación sobre el uso actual de esta lengua en el Alto Aragón.
Se calcula que unas 24.000 personas manifiestan tener conocimiento de aragonés y 8.000 de ellas lo utilizan de manera cotidiana con su familia, con otros vecinos, en el trabajo o en sus relaciones con la administración, especialmente entre personas de mayor edad.
Este trabajo se basa en 1.000 encuestas de campo realizadas entre abril y agosto de 2023 en 60 municipios de toda la provincia de Huesca (Hoya de Huesca, Jacetania, Alto Gállego, Monegros, Somontano, Sobrarbe, Ribagorza y Cinca Medio) y las Cinco Villas de Zaragoza.
Además de la ayuda económica de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de Lenguas Propias y Patrimonio Inmaterial de Aragón, apoyada por la extinta Dirección General de Política Lingüística (eliminada por el actual Gobierno de Aragón PP-Vox), ha contado también con financiación de las Comarcas de Jacetania, Ribagorza y Hoya de Huesca.
Según esta encuesta, el mayor porcentaje de habitantes del Alto Aragón que tiene el aragonés como lengua predominante está en la franja de 60 a 74 años(10,5%), seguida de los mayores de 75 años (9,5%), la franja 45-59 años (8%), 30-44 años (6%) y 15-29 años (5,8%).
Además, el 25% de los mayores de 75 años usan el aragonés y el castellano por igual. Por detrás están los de 60.74 años (18,4%), 45-59 años (15,5%), 30-40 años (13,5%) y 15-29 años (12,9%). Todo ello revela un grave problema de relevo intergeneracional “que puede contribuir a la desaparición de la lengua”, advierte Alejandro Pardos.
Mapa que recoge en color verde la zona de uso del aragonés estudiadaUnizar
Además, el 48% de los mayores de 75 años hablan en aragonés en un día cualquiera, un porcentaje que iba reduciéndose conforme bajaba también la edad de los encuestados hasta el 27% entre los de 15 a 29 años. Y ocho de cada diez aseguraron entender el aragonés, aunque eran muchos menos cuando se les pregunta por competencias básicas como hablar (34%), escribir (29%) o leer (69%).
Según esta misma investigación, el mayor porcentaje de hablantes habituales de aragonés (en cualquiera de sus variedades) está en Ribagorza con un 31,8%, seguido por el Cinca Medio (18,1%), Somontano y Jacetania (13,6%), Alto Gállego y Hoya de Huesca (9,09%) y Sobrarbe (4,5%).
Antonio Eito considera que esta investigación demuestra que “el aragonés es una lengua viva que sigue usando en el territorio aunque sufre lógicamente los procesos de minorización y no oficialidad y resiste mucho más en las relaciones familiares y en municipio más pequeños donde hay más relaciones de proximidad”.
Mientras, Alejandro Pardos destaca que pese a que mucha gente utilice el aragonés en su día a día “el problema es que como hay una falta de conciencia lingüística muy grande, ni siquiera ellos lo saben”. Por todo ello, reclama una mayor promoción de las lenguas y sobre todo de dignificación “para hacer entender a la gente que hablar aragonés es un tesoro y no implica nada negativo”.
Programa del MAGAZIN del dissabte 16 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Què és per a tu la vida?Què és una bona vida?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Els “ÒSCARS”. Lifo Ros
13:25-13:40.- Retalls d’història. Paco Doménech, historiador.
13:40-14.- Entrevista a Álex García, periodista de ARAGÓN RADIO, especializado en deporte, principalmente Balón Cesto.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Alberto Balaguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Paco Doménech, Álex García Gómez, Marcos Calleja i Elías Satué
Programa del MAGAZIN del dissabte 9 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:15-11:25.- Volem felicitar al Xef Rubén Martín i a tot el seu equip del restaurant La Torre del Visco , per l’obtenció del seu primer SOL de la GUIA REPSOL, que s’afegeix a l’estrella Michelin Verda obtinguda el 2022.
11:45-11:55.- Premi al grup de teatre maellà “Teatre Matarranya”. Santiago Alexanco, president.
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Els videojocs, quin invent!!! “. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25-13:40.- Neus Valls, psicòloga.
13:40-14.- En el dia “Internacional de la Dona” parlarem amb Mari Tere Valls, presidenta de Les Dones Favaroles, Raquel LLop, María Valimaña i Amparo Calleja.
Participants: Rubén Catalán, Santiago Alexanco, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Neus Valls, Mari Tere Valls,Raquel Llop,María Valimaña, Amparo Calleja, Marcos Calleja i Elías Satué
PP, Par y PSOE rechazan, durante la última sesión plenaria, una moción de CHA que insta a DGA a no eliminar la mención expresa al «aragonés y al catalán de Aragón»
La sesión plenaria contó con un nutrido número de oyentes./ L.C.
Polémica por la lengua durante la última sesión municipal que se celebró en Valderrobres. El rifirrafe se produjo durante el debate de una moción que el grupo municipal de Chunta Aragonesista presentó en el orden del día y que instaba al Gobierno de Aragón a mantener la redacción actual del artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés.
En dicho artículo 4 se recoge, expresamente, que «el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón». Lo hicieron después de que el nuevo ejecutivo autonómico de PP-VOX anunciase, como parte de su acuerdo de gobierno, la futura modificación de este artículo.
La propuesta fue rechazada por el resto de grupos políticos (PP, PAR y PSOE). «Pedimos que se respete la denominación de chapurriau que el nombre que nosotros, nuestros padres, abuelos y antepasados siempre hemos utilizado. En el actual texto se dice directamente que es catalán de Aragón y no se respeta, como sí sucede en Baleares o en la Comunidad Valenciana, la denominación que se le da a lo que aquí se habla», explicó el alcalde Carlos Boné. El primer edil añadió que «si lo que persigue la Ley es la conservación de nuestro idioma, la mejor manera es denominarlo chapurriau«.
No obstante, la sesión contó con numerosos vecinos que asistieron como oyentes a la sesión plenaria precisamente al incluirse este punto. Por su parte desde CHA manifestaron su temor porque se «vulneren» los derechos lingüísticos de los hablantes y recordó la modificación de 2013 que se refería a ambas lenguas como LAPAO y LAPAPYP. «En los últimos años se ha dotado a las lenguas de protección institucional y visibilización que han supuesto una mejora notable en su estudio y un impulso a su difusión. Por ello instamos a que se mantenga el actual artículo 4», explicó Iñaki Belanche, portavoz de CHA.
Desde la formación aragonesista subrayaron que su intención es «instar» al ejecutivo a que no modifique la redacción del citado capítulo. Por su parte Boné subrayó que, a su juicio, «en ningún momento se plantea» regresar a las denominaciones de 2013. A este respecto, desde la Asociación Amics del Chapurriau, cuyos integrantes estuvieron presentes en la sesión plenaria, expresaron, se informó a través de un comunicado, su respaldo a la postura expresada durante el debate de la moción de los portavoces del Partido Popular y Partido Aragonés y apuntaron a que Chunta Aragonesista «se quedó sola» en la votación.
Hermanamiento con Lespignan
Otro de los asuntos que se aprobaron durante la última sesión plenaria hizo referencia al hermanamiento entre Valderrobres y el municipio francés de Lespignan, de algo más de 3.000 habitantes y que está situado en Occitania. Fue hace varios meses cuando los representantes municipales del municipio francés visitaron Valderrobres. «Somos dos pueblos con muchas similitudes, les encantó Valderrobres, su alcalde nos subrayó esa similitud y manifestó que nuestro municipio les enamoró y por ello hemos iniciado los trámites para hermanarnos», concluye Boné.
Lo 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa convoca centenars de franjolins de Nord a Sud
// M. D. Gimeno Puyol
L’1 de febrer de 1984, un moment històric es va gestar al Castell de Mequinensa. 17 alcaldes de la Franja van estampar les seues signatures en una declaració que avui perdura com a símbol de la lluita pels drets lingüístics dels catalanoparlants aragonesos. Eren moments d’eufòria democràtica i d’empatia autonòmica en les diferències. Quatre dècades després, este 24 de febrer de 2024, l’Ajuntament de Mequinensa ha marcat l’aniversari en una jornada reivindicativa que també commemorava el Dia Internacional de la Llengua Materna.
Representants de diverses associacions culturals van debatre el text del manifest, coordinats pels regidors Darío Vidallet i Raquel Caballé. La sol·licitud de cooficialitat del català va ser una de les principals demandes, destacant-ne el paper com a llengua materna, pròpia i històrica a l’Aragó trilingüe; i es va consensuar la supressió del complement a la denominació “català d’Aragó”, considerat superflu i sense paral·lel en altres llengües. Una vintena d’associacions de la zona catalanoparlant hi van participar, entre les quals l’Associació Cultural del Matarranya, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, Iniciativa Cultural de la Franja, Fem Memòria, Gent del Matarranya, Clarió-Associació de Famílies en Defensa del Català, CSA l’Argilaga i “La Nit en Blanc” de Massalió, Associació Cultural i Gastronòmica La Barraca 2.0, Amics de Nonasp… Entre els activistes de l’aragonès hi havia Rolde de Estudios Aragoneses.
Concentració a la plaça de l’Ajuntament. / Ajuntament de Mequinensa
Més de tres-centes persones, entre les quals es trobaven càrrecs electes municipals i provincials, es van concentrar a continuació a la plaça de l’Ajuntament al voltant d’una pancarta trilingüe que proclamava: “Soy de Aragón, hablo castellano / Soc d’Aragó i parlo català / Soi d’Aragón, charro aragonés”. Esta afirmació era la resposta a les restriccions polítiques en matèria lingüística del nou Govern d’Aragó, que ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística i les subvencions a les associacions culturals de les llengües minoritàries i que qüestiona la seua denominació científica. A la benvinguda de Antonio Sanjuán, l’alcalde de Mequinensa, va seguir la lectura del manifest: Teresa Ladrero, alcaldessa d’Ejea de los Caballeros i vicepresidenta de la Diputació Provincial de Saragossa, ho va fer en castellà; Raquel Caballé, filla de l’alcalde que va ser l’amfitrió mequinensà l’any 1984, en català; i José Manuel Latorre, diputat provincial i alcalde de La Almunia de Doña Godina, en aragonès. S’havia avisat tots els ajuntaments catalanoparlants, en un esforç organitzatiu notable; cal comentar que algunes corporacions conservadores van ignorar la invitació i no la van cursar als representants de l’oposició. Un grapat de vocables de Saidí (mullarero, calçotí, torretes…) exhibits en forma de minipancartes, les fotos espontànies dels manifestants davant del faristol oficial i les converses en vells amics dels pobles veïns van crear un ambient festiu en lo riu davant i un sol esplendorós, testimonis vibrants de la diversitat cultural i lingüística de la Franja. Molts dels assistents venien de la comarca del Baix Cinca, la presència de ribagorçans era nombrosa —i més, proporcionalment—, alguns van acudir del sud llunyà a l’Alt Matarranya i el Mesquí, però es va trobar a faltar la Llitera.
Representants d’associacions i institucions a l’escenari de la sala Goya. / Ajuntament de Mequinensa
L’acte central commemoratiu, a les 12 h, va desbordar l’aforament de la Sala Goya. S’hi van llegir poemes de Desideri Lombarte i relats de Jesús Moncada per part de membres del grup de teatre La Garbinada, posant en valor la rica tradició literària de la regió. La projecció del documental “En el corazón de las lenguas de Aragón: los hablantes” va oferir testimonis emocionants de parlants de català i aragonès sobre la importància de protegir la seva llengua materna. La veu del professorat la van representar la mequinensana Maite Moret, de la Universitat de Saragossa, qui va recordar les evidències documentals i històriques que avalen l’existència de tres llengües a Aragó. I Mariví Basallo, cap del departament de Català de l’IES Baix Cinca, reivindicant lo dret dels alumnes a parlar i escriure la seua llengua pròpia.
Un col·loqui moderat per Míriam Riau —periodista de TV3 que conduïa l’acte, també mequinensana— va reunir tres dels alcaldes firmants de la declaració de 1984: Marcelino Iglesias, de Bonansa, José Albiac, de Nonasp, i Joaquín Pallarés, d’Areny. Les seues paraules tenien més de reflexió sobre la celebració històrica que sobre l’actualitat, perquè si en aquell moment van aconseguir incloure l’assignatura en català a l’ensenyament, ara continua sent d’elecció optativa i sense reconeixement al currículum, anomalia que ha ocasionat problemes enguany a l’Institut de Vall-de-roures. Iglesias, expresident d’Aragó —que va enllestir la Llei de Llengües tard i sense reconèixer l’oficialitat de les minoritàries—, va recordar oportunament que el govern conservador de Santiago Lanzuela va reconèixer el català i l’aragonès a la Llei del Patrimoni i a l’Estatut d’Aragó com llengües de la comunitat autònoma, en uns moments en què el PP pactava amb la CiU del president veí Jordi Pujol; però, amb dades de fa 40 anys, va afirmar que la Franja és la zona a on lo català està més viu, sense tenir en compte les greus circumstàncies actuals: trencament de la transmissió familiar de la llengua, efectes letals de la despoblació i la no integració lingüística dels immigrants.
Col·loqui amb Marcelino Iglesias, José Albiac i Joaquín Pallarés. / Ajuntament de Mequinensa
L’esperit de la jornada, en definitiva, anava en sentit d’afirmació pròpia i de reclamació política, tal com va remarcar un emotiu discurs final de l’alcalde Antonio Sanjuán, recolzat a l’escenari pels representants de les associacions que van subscriure el manifest. Una excepcional actuació de la fragatina Júlia Cruz, acompanyada al teclat per Carla Azanuy, interpretant cançons pròpies i d’altres cantautors —Serrat, Llach, la Sílvia Cruz…—, va concloure en bellesa i sensibilitat un dia feliç d’una Franja que aspira a preservar la llengua i cultura heretades. Caldrà fer una nova Declaració de Mequinensa?
