Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Origen: Jornada de l’AILLC a Saragossa: “El repte d’investigar sobre la Franja” – Lliure i Millor

“És cert que la Franja d’Aragó no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni tan sols amb un territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Tanmateix, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, el 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa (1914) i la ressenya que en féu Ramón Menéndez Pidal ara fa justament un segle.
»D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caràcter històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya.
»Aquesta jornada pretén, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.»
tríptic franja

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans i presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Font: Acció Cultural dels Països Catalans i La Franja

Origen: Lliurament del Premi Desideri Lombarte a Artur Quintana i José Bada | Lo Finestró

Artur QuintanaJose_Bada-250x200

El proper diumenge 11 de setembre, els senyors Artur Quintana i Font i José Bada Panillo  rebran de mans del govern d’Aragó el premi Desideri Lombarte, a la trajectòria en defensa la llengua catalana.

El premi, que no té dotació econòmica, es lliurarà a la vila natal del poeta que li dóna el nom, Pena-roja de Tastavins.

A hores d’ara no tenim cap notícia de què hagi estat invitada oficialment a l’acte, l’Associació Cultural del Matarranya.

Lloc: Santuari de la Mare de Déu de la Font.

Vila de Pena-roja

Hora: 18 hores.

Assistents

Sra. María Teresa Pérez  Esteban, consellera d’Educació, Cultura i Esport.

Sr. Alcalde de  Pena-Roja, Francisco Esteve Lombarte

President de la Comarca de Matarranya, Sr.  Rafael Martí Casals.

I el Sr. Ignacio López Susín. director general

Origen: Josep Bada i Artur Quintana rebran el premi “Desideri Lombarte” a Pena-roja | Mas de Bringuè

Artur Quintanaj_badahY3cbjsnx1vebKNcFQFJaqkxg81QecSaTiLxYWf9cNY

El proper diumenge, 11 de septembre, els veterans activistes i probats intel·lectuals franjolins Josep Bada  i Artur Quintana rebran de mans del govern d’Aragó el premi Desideri Lombarte a la trajectòria en defensa la llengua catalana parlada a  l’Aragó.

El premi, que no té dotació econòmica, es lliurarà a la vila natal del poeta que li dóna el nom, Pena-roja de Tastavins.

Els actes d’homenatge als premiats tindran lloc a partir de les 6 de la tarda  i començaran amb un recital poètic-literari sobre textos de Desideri Lombarte. A continuació es farà l’acte de lliurament dels guardons a als dos premiats ex-aequo i sobre les 20,00 hores conclourà la sessió.

Cal recordar que el passat mes de juliol, un jurat format per  la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, l’alcaldessa de Mequinensa, Magdalena Godía, el professor de la Universitat de Saragossa, Javier Guiralt,l’expresident de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), Ramón Mur, i la funcionària del departament d’Educació, Carmen Alcover, van decidir concedir el guardó ex aequo a Bada i Quintana.

Aquest Premi, creat en 2015 pel  govern aragonès del PSOE-CHA,  pretén “reconèixer el treball continuat o d’especial importància en qualsevol àmbit, amb especial consideració en les activitats de dignificació, difusió, recerca, ensenyament o expressió literària que constitueixen un benefici per al català a l’Aragó”.

Josep Bada, natural de Favara del Matarranya va ser Conseller de Cultura del Govern socialista presidit per Santiago Marraco i des del seu càrrec auspicià les classes de català voluntàries als col·legis i Instituts de la Franja i obrí la línia  d’edicions de llibres en català com la  col·lecció “Pa de Casa” i els premis a la creació en aquesta llengia  “Guillem Nicolau”.

Artur Quintana, president de la coordinadora d’associacions  Iniciativa Cultural de la Franja s’ha destacat des de fa més de mig segle per la defensa llengua i la cultura catalanes a la Franja d’Aragó, amb treballs com la seua tesi doctoral sonre “El català de la Codonyera” o la coordinació del dos grans compendis sobre literatura popular a la Franja, “Bllat Colrat” i “Lo Molinar”.

Origen: Temps, pedres, perdurar (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 2/9/2016.

La setmana passada Itàlia sacsave en un terratrèmol que ha deixat quasi 300 morts. Les fotos fan feredat: cases assolades, runa i més runa. Posant una mica més d’atenció a les fotos destaque que a tots los pobles se manté en peu lo campanar entre la runa. Campanars que tripliquen l’altura, suportant la 6a magnitud de Richter, entre cases de l’època postindustrial que no són més que runa. Això té molt a veure en la concepció del “temps”, tant de qui va fer el campanar com dels de la nostra era.

Perdurar. Eixa paraula em ve va quedar marcada en una entrevista que li feen a l’eixecador de pedres Iñaki Perurena quan li preguntaven sobre la seua condició de bascoparlant a Navarra. Més enllà de les coincidències en la nostra llengua i el nostre territori,  contextualitzave la llengua i el poble així: “si miras un poquito ahí, he puesto una iniciales donde pone irauten, que quiere decir perdurando”. La concepció del perdurar és la que distingeix la pedra del campanar del nostre estimat tubot.

Són milers d’imatges les que al llarg de l’any evoquen al perdurar. Les riuades del Pirineu solen deixar imatges desoladores de cases i carrers que el riu s’ha emportat, al costat de ponts romànics que perduren. Los focs forestals a California van devastar barris sencers construïts en fusta, mentre que al mig hi quedave una sola casa intacta. Era la catalan house d’un que havie volgut fer-se el teulat de teula, en estil mediterrani, i l’havie fet perdurar.

En temps regnave una concepció circular del temps, per la dependència en los cicles de la naturalesa. Se llaurave, se sembrave, se segave, i es tornave a llaurar… Los fills reproduïen los oficis dels seus pares, les seues tradicions, vivien a les seues cases. Fins que morien. Prenie lo relleu la següent generació. I torna a escomençar. Esta dinàmica és propícia per a pensar en perdurar. La modernització i la industrialització van obrir les possibilitats de la humanitat fins límits insospitats, i vam canviar a una concepció lineal del temps: : lo progrés. Aixina, van tindre èxit los principals ismes de la nostra història que prometien un paradís de progrés: lo comunisme, lo nazisme… Fins la nostra era postmoderna, que el temps se mos ha fet líquid, i inclús ham vist los límits del progrés.

Este cap de setmana rememoràvem en Desideri Lombarte la Festa dels Calatravos. Jugant entre les dos concepcions del temps, fa dir al Visitador: “Yo no quiero brindar por cosas viejas, por cosas del pasado, yo quisiera brindar por por cosas nuevas, por vuestro porvenir, por todo vuestro pueblo, por verlo resurgir desde las viejas piedras hacia los nuevos tiempos”. La lliçó és que si algun dia noteu que lo de’n terra se mou molt, busqueu lo campanar que tingueu més prop. No se sap si Déu estarà per escoltar lo vostre retorn sobtat a la Fe. Però la forma en què els seus constructors pensaven “lo temps” tos pot donar més garanties de sobreviure. O almenys, una garantia més bona que la de l’Ikea.

Origen: Asamblea Círculo | Assemblea Cercle

ORDRE DEL DIA

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior (nº 52).

2. Campanya #ActivaTuCírculo.
https://podemos.info/activa-tu-circulo

3. Privatitzacions a la Comarca del Baix Cinca i a l’Ajuntament de Fraga.

4. Instàncies, mocions i consultes a presentar al M.I. Ajuntament de Fraga i a la Comarca del Baix Cinca.

5. Comissions de Treball.

6. Precs i preguntes.

Origen: El català i l’aragonès al currículum de primaria | Lo Finestró

EducacionColor

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó s’ha enviat la següent informació a diverses associacions i institucions:

“Tenim el plaer d’informar-vos que el passat divendres dia 12 d’agost, es va publicar en el BOA la ORDEN ECD / 850/2016, de 29 de juliol, per la qual es modifica la ORDEN de 16 de juny de 2014, de la Consellera d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’aprova el currículum d’Educació Primària i s’autoritza la seva aplicació als centres docents de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

En el següent enllaç veureu el document complet:

http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=921670621818

Des de la Direcció General de Política Lingüística es va impulsar la redacció dels currículum de l’aragonès i català amb la participació dels docents que es troben impartint classes d’aquestes matèries; cal felicitar-se pel treball que van realitzar i perquè a partir d’ara servirà per millorar l’ensenyament de les llengües pròpies d’Aragó.

De la mateixa manera, es dóna una nova redacció a l’article 19, relatiu als ensenyaments de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó que permetrà millorar les condicions en què s’imparteixen l’aragonès i el català d’Aragó.

També s’hi ha aconseguit incorporar aspectes relatius a la realitat lingüística d’Aragó en el currículum de Ciències Socials.” (traducció del comunicat).

No cal dir que les assignatures de català i aragonès són voluntàries, tot i que hi poden ser  dins del currículum escolar, això sí, primer el castellà, segon la primera llengua estrangera, tercer la segona llengua estrangera, i quart, voluntàriament, el català o l’aragonès. Curiosament veureu, si llegiu l’ordre publicada al BOA (enllaç anterior) que es fa esment una i una altra vegada a las “diversas variedades lingüísticas propias del catalán y del aragonés”; però no a les varietats lingüístiques del castellà. Tal vegada el castellà d’Aragó no té varietats lingüístiques…? Si així no fos seria una injustícia envers el castellà, oi? Per què uns, sí i l’altre, no? Per què la unificació i l’estandardització no té el mateix valor en totes les llengües?

Origen: Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés

Bien se vale, que entre protestas de catalano parlants y parladors de aragonés, a “Real Academia de la Lengua Española”, ha retaculau y ha publicau bells mensaches disculpando-se y afirmando que as voces “somarda”, “cadiera” y “chandrío” son aragonesas

| 31 agosto, 2016 10.08
Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés
María Luisa Arnal Purroy.

En unatro d’os episodios enfilaus a eliminar l’aragonés dende bells sectors d’a Universidat de Zaragoza. Una d’as suyas representants en o departamento de “Lingüística General e Hispánica (UZ)”, María Luisa Arnal Purroy, declaró que a RAE debería admitir parolas como “somarda”, “cadiera” u “chandrío” en o suyo diccionario.

A noticia amanixió lo zaguer domingo 25 d’agosto en una entrevista que publicó lo “Diario del Alto Aragón” en referencia a os cursos de “Español para extranjeros” que a UZ organiza en a Residencia universitaria de Chaca. En ista se feba un resumen d’o conteniu que María Luisa gosa de impartir en as suyas charradas de formación a foranos, profesors u simplement tematicas “Los aragonesismos que están y los que no están en el diccionario de la Academia”.

Pa los que seguimos l’actualidat d’istos sectors d’o departamento, ideolochizaus y poco obchectivos, como ye lo que lidera dende l’aria de “Lengua Española”, María Luisa, ya no nos sorprende cosa. No por ixo hemos de deixar de denunciar os diners destinaus a la Universidat de Zaragoza que se malfurrian en istos cursos, congresos, diccionarios de castellano pa vulcar os aragonesismos, exposicions manipoliadas, … con intencions politicas y malintencionadas.

Pa forro de bota, a sorpresa estió quan a RAE, a traviés d’a suya cuenta de Twitter @RAEinforma, respondió a una d’as queixas. Una persona estrainada en leyer a entrevista por internet, consultó a la RAE pa confirmar que ixas parolas no podeban estar incluyidas como castellanas, porque perteneixeban a unatra luenga. A RAE, en una demostración de desacierto, contestó que ixas parolas yeran catalanas!

Bien se vale, que entre protestas de catalano parlants y parladors de aragonés, a “Real Academia de la Lengua Española”, ha retaculau y ha publicau bells mensaches disculpando-se y afirmando que as voces “somarda”, “cadiera” y “chandrío” son aragonesas.

Origen: PAR: “La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” | Xarxes socials i llengües

Ahir el PAR de Saragossa encaixava mal l’atribució que una usuària els feia sobre la reducció de l’ús del català a la Franja per les seues polítiques lingüístiques, i proclamava al seu Twitter que la Franja és un concepte catalanista. Un concepte que simplement defineix una àrea allargassada de pobles catalanoparlants a Aragó.

“La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” | Xarxes socials i llengües

El PAR pot obviar la realitat científica i defensar que al català cal dir-li Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma (el que s’ha popularitzat en les sigles del LAPAO). Però no pot obviar la seua pròpia història:

Javier Callizo Soneiro (PAR)  Consejero de Cultura (1999) “Es patético y es lamentable que muchísimos aragoneses (…) tengan una actitud displicente ante las hablas de Aragón (….) que se conservan en (…) la franja oriental”

Blasco Nogués (PAR) (2001) “Queremos agradecerles la visita y la comparecencia que nos hacen hoy los padres y las madres de los alumnos de la Franja de Aragón (…) los hablantes del catalán y de sus modalidades lingüísticas de la zona de la franja. (…) desde una visión nacionalista como es la del Partido Aragonés (…) siempre hemos dicho que Aragón es una realidad trilingüe (…) obligación, de defender (…) la característica tan singular (…) en la zona oriental de Aragón, como es el catalán

García Vicente (Justicia de Aragón) (2001) ”que un cuadro así, que está al otro lado de la franja, es malo que se lo quede un gobierno -el gobierno de al lado o la sede al lado”

Diputado Contin Pellicer (PP) (1999) “No vamos a volver en estos momentos al tema de actuaciones respecto a la devolución de los bienes de las parroquias de la franja

María Luisa Arnal Purroy, profesora de Lengua Española de la Universidad de Zaragoza, ofreció la charla Los aragonesismos que están y los que no están en el diccionario de la Academia el pasado miér

Origen: “Chandrío, somarda o cadiera tendrían que estar en el diccionario de la RAE”

26ª Trobada Cultural del Matarranya. Dissabte 24 de setembre de 2016 a Queretes

A les 11 h.:      Benvinguda de l’Alcalde de Queretes.

Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.

Lloc: Centre Cultural

 

A les 11:30 h.: Conferència sobre la verema.

Lloc: Centre Cultural

 

Seguidament: Cata de vins de la Comarca amenitzada amb jotes de la Rondalla.

Lloc: Centre Cultural i Bar del Centre Cultural

 

A les 14:30 h.: Dinar de germanor al Restaurant la Era de Queretes. Menú de 15 €. Reservar trucant al 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del dia 18 de setembre.

 

A les 17:00 h.: Visita guiada pel poble amb parada al Centre d’interpretació de la Llengua Ibèrica. Ruta artístic literària per bodegues de Queretes.

 

A les 20:00 h.: Cloenda de la Jornada amb una actuació musical que comunicarem.

Rebeu una cordial salutació,

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521


Facebook: Associació ASCUMA

Web: ascuma.org

Origen: Aragonés y catalán en la escuela @ La Litera información

Aragonés y catalán en la escuela

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha dado a conocer a los medios de comunicación algo que podemos considerar muy positivo para las lenguas propias de Aragón, que es incluirlas en el currículo educativo y declarar que puedan ser lengua vehicular en clase siempre que se sujeten a unas normas (poco claras) y se haga un proyecto que deberá ser aprobado por la autoridad competente. La noticia, que ha puesto nerviosos a los contrarios al reconocimiento del catalán como lengua propia de Aragón y a todos aquellos que están en contra de la presencia del aragonés y catalán en las escuelas, al menos con esos nombre, los únicos que científicamente son aceptables, ha sido aplaudida –la noticia, digo- de manera general por los defensores del trilingüismo. Otros, en cambio, aplaudimos que el Gobierno por fin saque del limbo de la extraescolaridad las lenguas y las incluya en el currículo, pero ¿de verdad eso va a tener una especial repercusión en la salvaguardia del catalán y del aragonés? ¿Realmente con eso se ha llegado a lo necesario y deseable? Pues no; en mi opinión rotundamente no. Y voy a explicar de modo breve por qué tengo mis dudas sobre la efectividad de las medidas, que más bien parecen paños calientes que remedios reales.

En primer lugar tenemos el hecho de que ambas lenguas mejoran su estatus escolar al pasar de materia extraescolar a escolar. Es decir, ya no se impartirán fuera de horario escolar pero seguirán siendo una materia de segunda por el hecho de ser voluntarias, y con problemas muy serios de competencia, especialmente el aragonés. Seamos sinceros: si el aragonés ha de competir con una tercera lengua (francés, inglés, alemán o la que sea), mal lo tiene. No tanto el catalán, porque muchos de los jóvenes de la zona oriental de Aragón acaban estudiando en Lérida y hacia esas tierras miran a la hora de plantearse el futuro, por lo que para ellos el catalán les facilita el estudio y el trabajo. Sin embargo ¿para qué necesita el aragonés un niño, si en secundaria y ya no digamos en la universidad no va a servirle para nada porque es una lengua ausente? ¿Le abre puertas para su futuro? ¿le facilita el trabajo? La respuesta creo que es fácil: NO. De modo que sólo aquellas familias con verdadera conciencia lingüística van a matricular a sus hijos en aragonés, mientras que muchos van a optar por otra lengua o por materias que consideran más “prácticas y útiles”. Así que no sé si el hecho de que el aragonés (la historia del catalán es muy otra por lo que ya he explicado) aparezca en horario escolar y dentro del currículo es suficiente o haría falta algo más.

¿Qué?

Algunos llevamos mucho tiempo diciendo que sólo si, en las zonas de uso dominante, es obligatorio el estudio de la lengua se garantiza la supervivencia. Sé que el tema levanta ampollas en la derecha y en una parte de la izquierda, pero es lo que hay: u obligatoriedad o la nada. Ojalá me equivoque, pero vamos a ver cuánto aumenta el número de alumnos matriculados, creo que no va a ser muy grande. Si me equivoco me alegraré de haber prejuzgado, pero aunque me equivoque seguiré defendiendo que sólo la obligatoriedad garantiza la supervivencia de una lengua enferma y agonizante como es el aragonés.

El segundo aspecto que me parece hecho cara a la galería, es la posibilidad de que aragonés y catalán sean lenguas vehiculares para explicar cualquier materia. Sobre el papel queda bien, hay que reconocerlo, y posiblemente es loable la intención del legislador. Pero díganme si no hay una enorme contradicción, porque ¿cómo se va a explicar matemáticas o geografía en catalán o en aragonés si todos los alumnos que hay en clase no han estudiado esas lenguas? ¿Acaso se presupone que todos las hablan? Y si las hablan ¿el nivel de conocimiento que tienen de ellas les va a permitir seguir la enseñanza de materias que no siempre son fáciles de comprender? También aquí es muy distinta la realidad de la zona catalanoparlante y la aragonesoparlante. Posiblemente en Fraga o Mequinenza, por ejemplo, el nivel de conocimiento de su lengua sea muy superior al de un chico de Graus o Bielsa. Y no solo eso, el catalán es una lengua perfectamente normatizada y los maestros que la han estudiado tienen el nivel suficiente para explicar la lengua y cualquier materia, además de contar con recursos pedagógicos suficientes, si bien sería de desear que los profesores fueran nativos de la zona y conociesen a fondo las variantes locales y contribuyeran a mantenerlas, lo que no está reñido con el conocimiento del catalán normativo. Pero ¿qué pasa con el aragonés? ¿Dónde acude un maestro para adquirir la terminología científica para explicar cualquier materia cuando no hay recursos? ¿Qué titulación académica hay en Aragón que garantice la formación del profesorado de lengua aragonesa? ¿Aplicamos para medir ese conocimiento los cánones internacionales o nos olvidamos de eso? Porque los profesores que imparten catalán sí tiene reconocido el nivel adecuado, pero ¿y el aragonés? Seamos sinceros: el aragonés vehicular en una clase de ciencias naturales, por elemental que sea el nivel, no pasaría de ser el aragonés coloquial, y eso no es precisamente lo ideal para enseñar ni la materia ni la lengua.

Seguramente la profesionalidad de muchos docentes sabrá salvar estas dificultades, pero creo que la Administración deberá hacer un esfuerzo muy grande si realmente quiere obtener unos mínimos resultados. Aún recuerdo yo los problemas que tuve para dar las clases de Historia del Arte en catalán cuando ni siquiera había un diccionario de términos artísticos. Cada dos por tres debía acudir a la consulta telefónica con la oficina de ayuda. ¿Es consciente el Gobierno aragonés de que hacer del aragonés una lengua vehicular lleva parejo un esfuerzo especial y que no se puede dejar todo a la fuerza de voluntad del docente, que si es consciente se va a encontrar con problemas bastante serios? De nuevo otra diferencia con el catalán. Y es que, en general, lo que el Gobierno propone tiene un tercer problema que se me antoja particularmente importante: pretender poner al mismo nivel la enseñanza del catalán y el aragonés, lo que opino que es un error garrafal. El aragonés necesita cuidados más que intensivos, atención especial y diferenciada del catalán. Y eso las normas que nos han dado a conocer para aplicar el curso próximo no lo recoge. Esperemos que se corrija.

Y como antes decía, ojalá me equivoque y dentro de unos años me vea obligado a rectificar.

Origen: Séptima trobada de estudios e investigaciones del aragonés – Radio Huesca

El Instituto de Estudios Aragoneses, organiza el séptimo encuentro de estudios e investigaciones en torno a la lengua aragonesa y su literatura, que se celebrará los días 20, 21 y 22 de octubre. El plazo de inscripción para darse de alta en estas jornadas finalizará el 30 de septiembre y el precio es de 20 euros, 10 si se trata de estudiantes, jubilados o personas en paro.

El encuentro comenzará el jueves 20 de octubre a las seis y media de la tarde, y la primera ponencia tendrá lugar a las siete de la tarde. Con horario de mañana y tarde, el programa abordará el tema del léxico y la literatura desde distintos puntos de vista como su enseñanza en las escuelas, su evolución desde la antigüedad o un enfoque de la lengua desde otros países.

Para organizar esta séptima trobada colaboran la Universidad de Zaragoza, el Centro de Innovación y Formación Educativa y el Consello d´a fabla aragonesa.

Origen: “Chandrío, somarda o cadiera tendrían que estar en el diccionario de la RAE”

María Luisa Arnal Purroy.

La profesora de Lengua Española, María Luisa Arnal Purroy es una de las ponentes de los Cursos de Español de Jaca

María Luisa Arnal Purroy, profesora de Lengua Española de la Universidad de Zaragoza, ofreció la charla “Los aragonesismos que están y los que no están en el diccionario de la Academia” el pasado miércoles en la Residencia Universitaria de Jaca.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Panorama dels mitjans en català a la Franja

Panorama dels mitjans en català a la Franja

PANORAMA DELS MITJANS EN CATALÀ A LA FRANJA (*)

La presència de mitjans de comunicació en català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.

El castellà és absolutament hegemònic als mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet habitual en el costum dels franjolins.

Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió autonomista o provincial és la imperant.

Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat, ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori Sénia”.

Els darrers anys, l’esclat informatiu del procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius, i paradoxalment, és quan hi ha conflicte entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els béns de Sixena, etcètera).

Malgrat el complicat panorama, hi ha projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: RàdioMatarranya emet íntegrament en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un  programa de TV que dóna informació d’un territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó, Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia

Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant fronteres administratives.

La llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat matarranyenca.

El fet que recentment hi hagi campanyes per reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta Europea de les llengües minoritàries.

Aquest espai en comú és absolutament necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.

La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.

A nivell global  l’ús del català a l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat molt per sobre de la seva població de parlants.

A la Franja, el món digital ha de poder explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència social.

Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o “periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor informatiu i la informació és poc contrastada.

A la Franja, un medi digital publica informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.

El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix mediterrani.

A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie d’escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.

També cal remarcar noms propis d’entitats que treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d’Estudis Ribagorçans, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit, AC la Terreta, entre d’altres.

A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió, s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes, “progressista”.

Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó.

(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d’agost de 2016: “Eix Mediterrani: camins comunicatius”.
Fotos de l’acte

Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:

Publicat per Os a 20:20

Origen: La escuela aragonesa ya puede educar en catalán y en fabla | Diario Público

El Gobierno autonómico cataloga ambas lenguas como vehiculares en el nuevo currículum de Primaria y habilita a los centros para utilizarla como idioma principal en cualquier asignatura.
Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

ZARAGOZA .- El catalán y el aragonés –o fabla- serán a partir de este próximo curso idiomas normales en la enseñanza Primaria en las escuelas de Aragón. El nuevo curriculum que comenzará a aplicarse en septiembre en esa etapa de la enseñanza obligatoria integra a ambas al recuperar el área de Lenguas Propias de Aragón como asignatura optativa en sus zonas de uso, con lo que los rescata del ámbito extraescolar, en el que llevaban décadas.

El currículum reconoce al aragonés y al catalán de Aragón, por vez primera, la categoría de idiomas vehiculares, lo que supone que el profesorado de los centros escolares de sus “zonas de utilización predominante” podrá usarlas para enseñar cualquier materia, e incluso como lenguas principales, siempre que lo autorice el servicio provincial de Educación.

De esta manera, las lenguas maternas de más de 140.000 aragoneses pasan a equipararse, a nivel educativo, con otras como el inglés y el francés, que sí son vehiculares, junto con el castellano, en los centros bilingües.

El aragonés y el catalán llevaban décadas como asignaturas extraescolares en Aragón, donde la mera mención de la existencia de este último crispa el debate lingüístico en la comunidad, con episodios como su intento de borrado mediante los acrónimos Lapao y Lapapyp, a pesar de que lo hablan más de 55.000 personas y de los estrechos vínculos comerciales y sociales entre Aragón y su vecino oriental.

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

“Trabajamos para incluir el aragonés en la ESO”

El Gobierno autonómico había incluido el aragonés y el catalán como materias optativas en el currículum de Primaria en 2014, aunque esa iniciativa fue suspendida por el Tribunal Superior de Justicia (TSJA) mediante dos medidas cautelares. Ahora, explicaron fuentes de la Consejería de Educación, los centros “podrán ofertar su enseñanza y también desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de esas lenguas y de sus modalidades [locales] mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias”.

La enseñanza del catalán y del aragonés ya figura en el curriculum de Secundaria. De hecho, según explicaron fuentes de Educación, aprobar la segunda de ellas en cuarto de la ESO permite obtener el título de nivel B2 de esa lengua. “En Bachillerato sólo se incluye el catalán, pero se trabaja para que pueda incluirse también el aragonés”, anotaron.

Veintisiete escuelas públicas de las cuatro comarcas del Pirineo oscense –Alta Ribagorza, Sobrarbe, Alto Gállego y Jacetania- y un instituto –Aínsa- ofrecieron el año pasado clases de aragonés en las que se matricularon 585 alumnos.

Mientras tanto, el catalán se impartía en 21 escuelas, siete institutos y un centro de adultos de la zona oriental de la comunidad –Matarraña, Bajo Cinca, Cinca Medio, Bajo Aragón turolense y caspolino, Litera, alta y baja Ribagorza-, además de en cuatro sedes de la Escuela Oficial de Idiomas, entre ellas la de Zaragoza. Es decir, que ambas se enseñan, porque se hablan en la calle, en una cuarta parte del territorio de la comunidad.

Esos centros podrían, en caso de proponerlo, ser habilitados para utilizar el aragonés o el catalán como lenguas vehiculares en sus proyectos educativos, por encontrarse en las zonas de uso mayoritario de ambos idiomas.

Niveles de uso de hasta el 70% en algunas zonas

Según el INE (Instituto Nacional de Estadística), 55.387 aragoneses hablan o conocen el aragonés, 87.575 usan el catalán y 2.604 más señalan como su lengua el chapurriau, palabra, en ocasiones despectiva, para referirse a las variedades locales de éste. Eso supone que en la fecha del estudio -2011- las hablaban 145.566 aragoneses, casi el 11% de la población.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística, por su parte, matiza esos datos: saben hablarlas 81.068 personas -55.513 el catalán y 25.556 el aragonés-, lo entienden 127.639 -83.199 y 44.439- y lo conocen 145.566 -89.331 y 56.235-.

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

“Un tercio de los hablantes del aragonés (8.618) y una cuarta parte de los catalanoparlantes (13.711) se encuentran en la comarca de Zaragoza, especialmente en su capital”, señalan en un estudio en el que indica que el conocimiento de la primera de esas lenguas alcanza el 28,4% de la población en las zonas de mayor extensión, mientras que la segunda oscila en las suyas entre el 54% y el 70%.

Junto con la incorporación del área de las lenguas propias de Aragón, que requirió la reforma previa de la Ley de Patrimonio Cultural en las Cortes, el currículum de Primaria incluye, a partir del próximo curso, “aprendizajes relacionados con las producciones culturales propias de la comunidad”, como “su territorio, su patrimonio natural, social y cultural, dentro de un contexto global”, según indica la orden con los contenidos definitivos del plan de estudios.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja