Programa del MAGAZIN del dissabte 30 d’abril de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra página de internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals… (A les 11:15 , Sant Jordi a Favara; parlarem amb la concejal de festes Mari Carmen Valén)
11:45-11:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
11:55- 12:30.- Àgora: “Maneres de compaginar adequadament proximitat i globalitat ( del punt de vista econòmic, social i ètic)”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Crònica de la “I BTT ALGARS a Favara. José Miguel Latorre, responsable del Club Ciclista de Favara.
12:40- 12:55.- Opinió de Vicente Roc: “En la mesa de los idiotas”.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
13:25-13:40.- ·”La Sartanè” a Maella. Yolanda Abad.
13:35-14.- Entrevista a … Marta Fernández del “Mas de la Llum” d’Arens de Lledó, “casa d’ecoturisme rural i formació activa”, a la comarca del Matarranya.
Participants: Bienvenido Giménez, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Miguel Latorre, Vicente Roc, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Yolanda Abad, Marta Fernández, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Normalització del catalàPrograma del MAGAZIN del dissabte 9 d’abril de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Novetats a La Veu del Baix Matarranya. Ino Balaguer Celma.
11:55- 12:30.- Àgora: “Viure la Setmana Santa; abans i ara”. Mario Aguirre ( sacerdot que s’ocupa de les parròquies de Maella, Favara i Nonasp), Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, president de la confreria La Sangre de Cristo de Favara.
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep María Ráfales “Lo Gravat”.
13:25- 13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Michel Campanales. La cooperativa cunícola Hispània Naturalis, ha participat a la Fira d’Alimentació de Barcelona del 4 al 7 d’abril; també ha obert página web on podeu veure notícies, receptes amb conill, podeu fer compres…
Participants: Ino Balaguer, Mario Aguirre, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Miguel Antolín, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Josep Maria Ráfales, Alberto Balaguer, Michel Campanales, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.
Programa del MAGAZIN del dissabte 2 d’abril de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:40-11:55.- Congrés de professionals de gastronomía sostenible a La Torre del Visco. “Confitando el territorio. Relatos de gastronomía circular”. El Xef maellà Rubén Catalán ens presentarà el congrés i parlarem amb un dels participants: Ricard Camarena (dues estrelles Michelin i tres sols Repsol)
11:55- 12:30.- Àgora: “Comparació i autoestima”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:40- 12:55.- En directe, la cursa de muntanya de 53 km de Pauls, en la que participa el nonaspí Simeón Vicente.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Aló Portugal!! Desde Cascai, Javier Carvi.
13:25- 13:40.- Oscars de Hollywood. Eduardo Satué.
13:40- 14.- Entrevista a l’epidemiòleg Andreu Segura, que ens donarà la seva visió sobre la pandèmia que hem viscut.
Participants: Rubén Catalán, Ricard Camarena, Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Simeón Vicente, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Javier Carví, Andre Segura, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.
Source: La Academia Aragonesa de la Lengua constituye los institutos del aragonés y del catalán
El pasado lunes, 21 de marzo de 2022, se constituyeron en Zaragoza el Instituto de l’Aragonés y el Institut Aragonès del Català, integrados en la Academia Aragonesa de la Lengua, entidad que fue creada por la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón (más conocida como “Ley de Lenguas de Aragón”) y que se rige por los Estatutos aprobados en el Decreto 56/2018 del Gobierno de Aragón.
Es una institución científica oficial y pública en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y está formada por el Instituto de l’Aragonés y el Institut Aragonès del Català.
Estos dos institutos serán los encargados, según los Estatutos mencionados, de proponer las normas del uso correcto del aragonés y del catalán en Aragón y de velar por su aplicación; también tienen, entre otras, las competencias de inventariar y actualizar su léxico, estimular su uso, enseñanza y difusión, colaborar con la formación del profesorado, o asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con ambas lenguas.
En esta primera sesión, ambos institutos han elegido a su director y a su comisión permanente, que serán los órganos de gobierno junto con el plenario, formado por los y las académicas que se adscribieron a cada uno de ellos en la sesión de constitución del pleno de la Academia (1 de octubre de 2021).
En el caso del Instituto de l’Aragonés, el director es Ánchel Conte, al que acompañan en la comisión permanente Juan Pablo Martínez (subdirector), Francho Nagore (secretario-administrador), María Pilar Benítez y Manuel Castán (vocales).
En el caso del Institut Aragonès del Català, el director es Javier Giralt, al que acompañan en la comisión permanente Ramon Sistac (subdirector), María Teresa Moret (secretaria-administradora), Merche Llop y Carmen Alcover (vocales).
En su reunión constitutiva, ambos Plenarios de los institutos también nombraron dos vocales, respectivamente, para la Junta de Gobierno de la Academia. De esta manera, el órgano de gobierno de la Academia, conformado por Javier Giralt como presidente, M.ª Pilar Benítez como vicepresidenta, Juan Pablo Martínez como secretario y M.ª Teresa Moret como tesorera, se completa ahora con los vocales Francho Rodés, M.ª Ángeles Ciprés, Ramón Sistac y Merche Llop.
Asimismo, se trataron otros asuntos que serán llevados próximamente al Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua para su discusión y aprobación.
Programa del MAGAZIN del dissabte 26 de març de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
11:55- 12:25.- Àgora: “Més diàleg i menys discusió”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:25-12:40.- Manifestació del 20 de març a Madrid. Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de caçadors de Favara.
12:40- 12:55.- Coneguem millor la nostra llengua. Roberto Albiac.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Nutrición y diabetes. Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:25- 13:35.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:35- 14.-“ Solidaris amb Ucraïna”, amb: Noelia Peiró, concejala de Cultura i Benestar Social de l’Ajuntament de Maella, Raúl Valén Martín, favarol participant a la Operación Azul i Eduardo Satué.
Participants: Bienvenido Giménez, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Marcos Víctor Calleja, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Roberto Albiac, Noelia Peiró, Raúl Valén, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.
Programa del MAGAZIN del dissabte 12 de març de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- La recepta del xef favarol, a La Flor de Lis i Tajo Bajo, Rubén Martín.
11:55- 12:30.- Àgora: “ El món canvia massa depressa. L’acceleració de la història”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. ¿Quieres ayudar?Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep María Ráfales, Lo Gravat.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:30.- Parlarem amb Jesús Zenón Gil Ferrer, alcalde de Maella al voltant dels parcs eòlics.
13:30- 13:40.- El grup favarol Mausoleo Teatro, s’estrena avui a les 18 hores al cine municipal de Favara amb “Dos sainetes para divertirnos”. Pilar Vidal es la directora.
13:40- 14.- Entrevista al secretari general de UAGA José Mª Alcubierre Puértolas. Amb motiu de la manisfestació del món rural a Madrid el dia 20 de març.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Pilar Vidal, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Jesús Zenón Gil Ferrer, José Mª Alcubierre Puértolas, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.
Source: Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista* » Temps de Franja
// Natxo Sorolla
«Hemos descubierto que el Foro [sic] de Jaca romanceado original que data del año 1077 está escrito en una lengua que por comparación es prácticamente idéntica al Chapurriau actual». Pam!! Tal com ho sentiu: l’any 1077 a Jaca legislaven en xapurriau. Aixina arreplegue La Comarca (20/11/2021) les paraules en boca de Juan José Barragán i Héctor Castro, autors del llibre Historia del Aragón Oriental y su Lengua, editat per la Comarca del Bajo Aragón. Los autors no només pretenen estudiar qualsevol similitud del parlar del Matarranya en paraules escrites a 300 km, si no que tenen com a objectiu últim negar la similitud en parlars que estan a 12 km. Recursos públics per a hipòtesis audaces. Que mai han arribat a defensar-se en un fòrum acadèmic. Però què en diuen les Universitats, sobre esta hipòtesi?
No cal dir que la primera sorpresa és que el Fur de 1077 és en llatí. Però quan un segle i mig més tard se fa la traducció al romanç, al llatí vulgar del poble, lo Fur de Jaca s’escriu en allò que actualment coneixem com «llengua occitana». La de «Toulouse». Ni aragonès, ni català, ni castellà. Ni encara menys xapurriau, perquè encara falten 7 segles per a que algú denomino aixina a la llengua del Matarranya. Lo fur de Jaca està en occità. I com pot ser que a Aragó redactaren les primeres lleis en occità? Los estudiosos usen una paraulota per a referir-s’hi: «occità cispirinenc». Aixina denominen l’occità que es parle del Pirineu cab aquí pels que hi arriben des del nord, i tenen prou preponderància social com per a afavorir la seua escriptura del romanç. Algunes referències accessibles a un clic de distància, com la Wikipedia en castellà, s’hi refereix com «un dialecto del occitano que se hablaba en las localidades del sur de los Pirineos en la Edad Media, más particularmente en Aragón y en Navarra, en las ciudades de Estella, Jaca y Pamplona […] [E]ste dialecto también marcó su presencia […] en la redacción de documentos oficiales como los Establecimientos de Jaca y el Fuero de Jaca». Fa més de mig segle que s’hi dediquen llibres i articles, i el 2012 Santomá Juncadella deduca a la Complutense una tesi doctoral completa al tema. I si tos interesse una visió més social sobre el procés de com lo llatí vulgar acabe definint les llengües que coneixem actualment, tos recomano «El aragonés medieval: lengua y estado en el reino de Aragón», de Guillermo Tomás Faci (2020).
Però tornant al tema. Los defensors del xapurriau estan proposant que el parlar del Matarranya és lo mateix que el de Tolosa Llenguadoc, o el llemosí de Llemotges, a 700 km de distància, obviant les parles que estan a 12 km? Com és habitual en teories negacionistes, s’obrin dubtes i més dubtes, però sense (aparentment) prendre posició. Consideren que «este documento ha sido estudiado por diferentes lingüistas que no se han puesto de acuerdo en torno a la lengua en que está redactado» (25/11/2021). Obviant que els debats que mencionen se van superar fa dècades, se centren en la idea principal que volen defensar, i és que «se trata de un documento escrito en una lengua con destacadas similitudes con la que hoy día se utiliza en la zona oriental de Aragón». És curiós que qualsevol alternativa per a defensar el xapurriau que passe per Jaca acabe abraçant lo panoccitanisme, una proposta que englobe en la mateixa llengua no només Matarranya i Jaca, si no tots los parlars del sud de França i l’est d’Espanya (aragonès, català i occità). Esta idea és per la que històricament lo català apareix sovint com a «llemosí», i que en lingüística es va abandonar a principis del segle XX.
I esta és la incoherència interna per la que els autors del llibre mai presenten la tesi audaç davant un tribunal acadèmic o una revista avaluada per altres acadèmics. Només s’hi abracen polítics. Los autors presenten la publicació apadrinats a la seu del Baix Aragó pels consellers María José Gascón i José Manuel Insa (PAR). De fet, un dels autors és també regidor pel PAR. Però l’acte no és només del partit. David Arranz, diputat per VOX, va estar a l’acte i va fer una difusió molt entusiasmada a Twitter de la «magnífica conferencia», perquè per a ell lo més important és demostrar que «Aquí NO se habla catalán. Se habla español y chapurriau (aragonés oriental)». Cal dir que esta tesi filològica té més il·luminació que quan lo mateix diputat de VOX va defensar en seu parlamentària que «las modalidades lingüísticas propias de la franja oriental de Aragón conocidas históricamente como “chapurriau”, incluye múltiples variedades dialectales (el fragatino, el tamaritano, el maellano…)». En aquell moment no ere conscient del nivell del fang que estave produint en mesclar la «franja» i la «modalitat lingüística chapurriau» per a integrar-hi «dialectes» com lo «fragatí».
Però suposo que ja enteneu per què una hipòtesi aparentment tan novedosa i arriscada, com la del Fur de Jaca en xapurriau, mai se defense en un àmbit acadèmic. I és per la pròpia falta de coherència interna. Si unim xapurriau i Fur de Jaca per a demostrar l’aragonesitat dels dos parlars, s’ha de reprendre la hipòtesi panoccitanista, que tan poc coherent és per a demostrar que a Aragó es parle qualsevol cosa excepte allò que parlen a Gandesa o a Morella. I és que només per interessos polítics intensament anticatalanistes es pot adoptar la idea sense veure la incoherència. Maria José Gascón (PAR), a la presentació a tot color que La Comarca fa de la columna «El mundo del chapurriau» (11/02/2020), diu que «nosotros os vamos a presentar temas tan importantes como el origen del chapurriau, por qué se le llama así y peculiaridades de cada pueblo; qué es el romance aragonés, el lemosín, el aragonés oriental». Un argument similar al de Luís Arrufat al mateix espai (1/10/2020), escriptor en xapurriau que diu que el tronc comú és el «latín y lemosín» i «en él crecieron cuatro ramas casi iguales (el valenciano, el mallorquín, el catalán y el chapurriau)». Que és l’argument calcat al que ja usaven la directiva dels Amics del Chapurriau, Abella i Fontcuberta, al mateix diari (22/09/2017): «nuestro Chapurriau es hermano de otras lenguas como el Valenciano, el Catalán o el Mallorquín… Todas estas lenguas son hermanas entre si, de igual importancia, todas han evolucionado de igual a igual pero, eso sí, cada una en su territorio, todas tienen los mismos padres el Latín y el Occitano o Lemosín». En lo viatge anticatalanista se salten la via aragonesa per aterrar al panoccitanisme. No és poca cosa.
Però esta trama no ha escomençat aquí. L’escriptor del chapurriau, Arrufat, és un multipremiat als Premis de la FACAO «Roberto G. Bayod», en honor a l’ultradretà de Bellmunt, representant de l’involucionisme més dur del franquisme. Castro, un dels autors del llibre, és membre fundador de FACAO, l’organisme que done els premis. I l’alcaldessa Gascón té llaços familiars en la direcció de FACAO. I quina rellevància té la FACAO en tot este entramat panoccitanista? L’any 2004 un dels membres fundadors de FACAO, Julián Naval (Tamarit de Llitera), escriu sobre el Fur de Jaca: «No deja de causarnos sorpresa la lectura de estos Fueros a los tamaritanos, pues están redactados en nuestra lengua, emparedada en la Zona Oriental de Aragón desde Benasque hasta Valderobles [sic], pasando por Fraga y Tamarite (a la que no se le ha prestado hasta la actualidad atención). Separados por casi 1.000 años, los habitantes de esta zona con una tozudez rayana en la paranoia la han conservado con pequeñas variantes, pese a las presiones de los dos idiomas mayoritarios el Castellano y el Catalán». Les Corts d’Aragó encara conserven textos i presentacions a on Naval defense estes idees en seu parlamentària. Sovint amb «tozudez», i no sabem si també la consideraria «rayana a la paranoia». Però ja hi estem de nou: la hipòtesi audaç que només se presente en àmbits polititzats. I és que la hipòtesi del llibre de Barragán i Castro està tan ben protegida contra acadèmics que a la pròpia notícia anuncien que «el libro no está a la venta». Recursos públics per a defensar una tesi que no es podrà contrastar a les Universitats. Una trama interessant.
*Publicat a Compromiso y Cultura, n. 85, gener de 2022
Jornades de Reflexió en Positiu sobre el Futur de la Nostra Llengua. Sessió 1: Natxo Sorolla
febr. 26T’invitem a la xerrada-debat que farem amb el Dr. Natxo Sorolla sobre la nostra llengua a partir de les dades que ens dona la sociolingüística.
Serà on line el proper dissabte 26 de febrer a les 19 h per meet:
Es podrà seguir en directe també pel facebook de l’ASCUMA, tot i que per este mitjà no es podrà intervindre i pot ser no es voran bé les presentacions.
Jornades de Reflexió en Positiu sobre el Futur de la Nostra Llengua. Sessió 1
-dissabte 26 de febrer, 19 h, on line
“Sociolingüística de la llengua catalana a Aragó”. A càrrec del Dr. Natxo Sorolla, sociolingüista i professor de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Perpinyà
Esta activitat s’organitza en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna que promou la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Source: Estrena del documental ‘Veus en el cerç’ » Temps de Franja
// Rosa Arqué
Dilluns 21 de febrer, Dia internacional de la Llengua Materna, es va estrenar a Saragossa el documental Vozes en o zierzo / Veus en el cerç / Voces en el cierzo. Aragonés y catalán, nuestras lenguas. El projecte ha estat dirigit per la cineasta aragonesa Vicky Calavia i dona la paraula a 18 entrevistats que fan una anàlisi del passat, present i futur de les nostres llengües d’Aragó. La presentació es va fer al Saló d’Actes de la seu de la Caja Rural d’Aragó a Saragossa, un edifici que es considera un referent arquitectònic i un dels més representatius del modernisme tardà. En aquest espai tan acollidor, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó va organitzar l’acte principal de tots els preparats per a celebrar aquesta festa de les nostres llengües.
Les persones que hi van assistir van agrair les paraules sensates dels convidats i van coincidir a alabar el bon treball fet pels guionistes i tècnics encarregats del documental, que és molt pedagògic i il·lustra d’una manera molt amena la realitat de la diversitat lingüística aragonesa.
Source: Presentació de l’OPC desideriana a Terol » Temps de Franja
El proper dijous 3 de març, a les 19:00 hores, l’Instituto de Estudios Turolenses presenta al saló d’actes del Museo Provincial de Teruel quatre de les seues darreres publicacions, entre les quals hi ha l’Obra Poètica Completa de Desideri Lombarte, primer número de la col·lecció Biblioteca Turolense. La presentació d’aquest llibre anirà a càrrec del president de l’IET, Ignacio Escuín, i dels directors i coordinadors de les publicacions.
Els altres llibres presentats seran els tres primers de la col·lecció ‘Antologías Poéticas’:
• Teruel en la mirada y en el alma, de José Antonio Labordeta, col·lecció Antologías Poéticas, n. 1
• Teruel, campanas que doblan a lo lejos, d’Ildefonso Manuel-Gil, col·lecció Antologías Poéticas, n. 2
• Arpegios y mudanzas, de Enrique Villagrasa, col·lecció Antologías Poéticas, n. 3
