MAGAZIN 9 de febrer 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”La fidelitat; un valor a la baixa?”. Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- . Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Els nostres cuiners. El favarol Ruben Martín, chef al restaurant de Movera “Casa y Tinelo”.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Entrevista a…Jordi Garrido Álvarez, favarol, professional del món de la mecànica, apassionat per les motos clàssiques; es dedica a restaurar-les, i a tornar-les a la vida.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Michel Campanales, Néstor Fontoba, Rubén Martín, Lifo Ros, Jordi Garrido, Marcos Calleja i Elías Satué.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Normalització del catalàUna altra Aragón TV per a l’aragonès és possible (aragonès benasquès a “Un lugar para quedarse”)
febr. 2No per acostumar hauríem de conformar-nos i no denunciar-ho. La formació de la majoria dels periodistes d’Aragó Tv (sempre hi ha honroses excepcions) és nul·la en cultura lingüística aragonesa. És un fet denunciable que hauria de fer replantejar-se a Aragó TV, i grup Henneo, el tracte dels continguts.
Com a conseqüència d’aquesta desinformació no trobem programes com el de “Un lugar para quedarse”, on el presentador dedica a tots els seus programes un petit estona a fer comèdia amb les “palabricas” més característiques de cada poble que visita. En cap cas identifica aquestes paraules amb el pòsit que la llengua aragonesa ha deixat, i en els casos on perviu la llengua, no rep un tracte seriós.
Aquest és el cas de l’últim capítol a la vall de Benás, quan el presentador entrevista a un pastor de Saúnc, alternant en aragonès benasquès, per ensenyar les peculiaritats de la seva manera de parlar. Iste fa broma amb paraules tan comuns en aragonès com “uellas” (ovelles), “Crabes”, o “fer goi” (agradar), però que el presentador no entén.
Valorem l’esforç del presentador per fer visible aquesta realitat tan amagada pels mitjans. Però demanem una mica més de qualitat, respecte i cura per transmetre una imatge seriosa del nostre patrimoni.
—
Source: El Bajo Aragón rechaza una propuesta en favor de la variedad lingüística
Imagen de una sesión plenaria en la Comarca del Bajo Aragón | Adrián Monserrate
La Comarca del Bajo Aragón se reunió en el pleno del mes de enero y rechazó una propuesta del grupo Ganar para formalizar convenios en materia lingüística con el Gobierno de Aragón. «Queríamos destacar la conservación y preservación de la lengua y las variedades locales que tenemos en el Bajo Aragón, muchas y muy ricas, pero no fue posible», explicó Aitor Clemente, portavoz de Ganar. «La Comarca no tiene competencias en este asunto y no nos pronunciamos claramente porque cada pueblo tiene una opinión», destacó Manuel Ponz, presidente de la institución. PP y PAR votaron en contra y el PSOE dio libertad de voto que desembocó en una abstención generalizada salvo por un voto en contra.
AragónTv torna a menospreciá l'aragonés i no per mala intención (ixo no'l valorám) sino per falta d'empatía, cultura i formación del suyo personal.#FélixCondeDeRibagorzaYa pic.twitter.com/aArm8fPI21
— Ribagorzan Memes (@RibagorzanMemes) January 31, 2019
Source: Les notícies de Temps de Franja 40
Temps de FranjaRevista aragonesa en català d’actualitat i reflexió30 de gener de 2019 |
 |
Tres joves artistes nonaspins orgullosos del seu artEntrevista a Estela Rius, Santiago Ráfales i Marc Borràs // Merche Llop Estela, Santiago i Marc són tres joves artistes fills i filla de Nonasp que el dia 22 d’agost ens van mostrar alguns dels seus projectes de creació, interessants i originals, al centre cultural del poble, amb un èxit total d’assistència. El cinema i el dibuix van omplir d’art la pantalla de projecció al Centre Cultural de Nonasp l’estiu passat. |
|
|
Priorat mig matarranyenc// Roberto Albiac Isco de casa a primera hora, sols se sinten moixons i el “bon dia” en l’agüeleta que agrane lo pedrís de ca seua i en lo jubilat que va camí de l’hort en la galleta. Passo entre les diferents parades del mercat que van prenent forma mentres lo pregó anuncie d’on han vingut i què mos oferiran. Avanço pel Carrer Major, respiro eixa oloreta de pastisseria de forn de llenya i la carnissera de la cantonada va emparellant lo seu repertori d’embotits. |
|
|
Les Festes de Sant Blas i Santa Águeda de Mequinensa es presenten a FITUR com a Festa d’Interès Turístic d’Aragó// Rosa Arqué Les activitats de les Festes de Sant Blas i Santa Àgueda van ser declarades Festa d’Interès Turístic d’Aragó i la seva presentació s’ha aprofitat per a donar a conèixer un atractiu turístic de la localitat, una tradició de més de 300 anys d’història. |
|
|
Saidí fa memòria// Redacció El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual. |
|
|
Un Sant Antoni participatiu i musical// Màrio Sasot Les festes de Sant Antoni a Saidí van començar lo passat dimecres amb l’encesa de xera per part de la directora i els alumnes de l’escola del poble, el CEIP “San Juan Bautista” i a la nit amb una foguera al Poliesportiu, on la comissió de festes i los mossos i les mosses d’enguany repartiren entre els assistents nombrosos entrepans de llonganissa i sardines. A les dotze de la nit començà a l’interior de recinte esportiu un recital de tres grups de música rock entre els que se trobaven el conjunt local ”Andrajos”. |
|
|
Calendari musical aragonès 2019// Carles Sancho La web Lenguas de Aragón, de la Direcció General de Políti_ca Lingüística del Govern d’Aragó, ha publicat un calendari trilingüe i musical per a l’any que iniciem. A cada mes de l’any li ha dedicat dos cançons: una en català i una altra en aragonès. Sobre les interpretades en la nostra llengua tenim temes ben diversos. Algunes fan referència i homenatgen els llegendaris cantautors franjolins que van iniciar la seua lluita contra la dictadura durant el franquisme. |
|
|
El “provocador” llibre de José Bada‘Recuerdos para la Paz’, presentat al Centro Pignatelli de Zaragoza // Ramón Mur Recuerdos para la paz, l’últim llibre de José Bada (Favara del Matarranya, 1929), fou presentat el passat 16 de gener al Centre Pignatelli de Saragossa, seu de la Fundación Seminario de Investigación para la paz (SIP). De les paraules de José Alemany, president d’honor de la Fundació, del filòsof Andrés Ortiz Osés i del alcalde de Favara, Francisco Doménech en l’acte de presentació, podem deduir que Bada ha escrit un llibre “provocador”, que pretén provocar la pau. |
|
|
Llegenda del Cossant del Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira// Glòria Francino Aquestes festes nadalenques la canalla i joves de Sopeira van representar la Llegenda del Cossant, en l’acte de la benvinguda als Reis d’Orient. La celebració va començar amb una xocolatada, acompanyada de coca, i després es va passar a escenificar la llegenda. Els més xics van cantar una cançó nadalenca, i també, entre tota la colla van fer una cançó per a celebrar la victòria de Sopeira en el concursMenudo es mi pueblo. |
|
|
Pokemon Go// Patrici Barquin Ja sé que fa dies que ha passat de moda lo joc “Pokemon Go” i que ja no jugue ni Ash, l’entrenador més famós de l’univers “pokemon”, però es que heu de tenir en compte que ja sóc una persona madura (per edat física, que lo del cap encara no ho tenim apamat) |
MAGAZIN 2 de febrer 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Els avenços científics i tècnics, són positius; però s’han de posar límits?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les llengües del Pirineu. Roberto Albiac
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 5è del Col.legi Virgen del Portal de Maella
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Javier Negro, sacerdot escolapi aragonés, 5 anys a l’Àfrica. Vol ser, acompanyat per la fundació Ítaka Escolapios, “La veu dels sense veu”. Aquest any amb els projectes de la campanya “Al ritmo de Congo”
13:40 – 14.- Entrevista a la professora de francés de l’institut de Casp, Julia Cortés, coordinadora de la participació en el programa europeu Erasmus+
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.
El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual.
Continuar llegint… Saidí fa memòria » Temps de Franja
MAGAZIN 26 de gener de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les faules, literatura per entendre millor la vida”. Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 3er i 4art del Cra Fabara Nonaspe “Dos Aguas” de Fabara.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista-nutricionista, ens parlarà sobre l’alimentació dels bebes, començant per la lactància materna…
13:25- 13: 40.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:40- 14.- Entrevista a… Óscar Alcaide, mestre de primària i president del club de Datchball de Casp; ha portat, en categoría d’adults a l’equip de Maella al campionat d’Espanya. Ens explicarà què és això del DATCHBALL…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Yolanda Abad, Laura Gandul, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: 66 anys d’un Sant Antoni a l’altre… | Mas de Bringuè
D’una foto a l’altra hi ha no més (i no menys) que 66 anys.
La primera és de la pujada a l’ermita de Sant Antoni de Saidí ,el 17 de gener de l’any 1953. El nen que posa davant el fotógraf muntat a sobre del cavall de la família (el Romero, tot engalanat) tenia llavors 21 mesos. Darrera del noble animal es pot endivinar la figura del tio Antonio de Felipa, germà gran de la mare, mort fa tan sol tres setmanes, subjectant una de les garretes de la cofoia criatura, perquè no caigués.
L’altra, mostra el mateix nen, el darrer dijous, 17 de gener de 2019, moments abants de la pujada a l’ermita de Sant Antoni, on va participar, tocant la “mandúrria” durant la pujada del Sant i durant la misa baturra celebrada a la bella ermita. Les carrosses de tractors adornats amb motius lúdics, crítics o històrics, han substituit a les cavalleries amb flors o colxes de seda..
Source: Prensas Universitarias de Zaragoza
Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014)
P.V.P. 16,00 € 
Editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza 1
Colección Papers d Avignon, 2
Temática Lenguas de España
ISBN 978-84-17633-46-2
2019, 186 pp., 16×23,5, Rústica
Catalán
Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis catalanoparlants d’Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al territori mateix com a fora. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.
Estuvo disputado el puesto de nombre más silbado. A nivel autonómico el premio se lo llevó «nuestro engominado alcalde, rechazado por su sectarismo, Pedro Santisteve», como le definió Morón, aunque seguido de cerca por el presidente Javier Lambán, al que afeó que pese a abominar de los independentistas, diga que en Aragón se habla catalán. A nivel nacional, poco se llevaron los silbidos dedicados a Pablo Echenique y al «okupa de la Moncloa» Pedro Sánchez.
Santiago Morón, presidente de Vox en Zaragoza, reiteró su rechazo al Estado autonómico y las comarcas, como agencias de colocación, y censuró el escaso eco que se dio el 18 de diciembre al 900 aniversario de la reconquista de Zaragoza por Alfonso I el Batallador. Cargó contra el presidente de Aragón, Javier Lambán, que “ya no engaña a nadie”, por reconocer el catalán como lengua oficial.
Source: Abascal: “El sentido común es imparable y Vox es ganador porque España es ganadora”
Source: Y ahí está el catalán – Aragón – El Periódico de Aragón
A VUELTAS CON NUESTRAS LENGUAS
20/01/2019
«Aprendí a hablar y a escuchar por vez primera chapurreando el catalán como todos los de mi pueblo, y a leer y escribir en castellano. Aprendí la lengua del lugar, la de mis padres, la de mis paisanos , la que da nombre a las cosas y a las gentes de la tierra, a lo que se cría en la huerta, a lo que nace y crece allí mismo, a lo concreto, la lengua vernácula…»
(José R. Bada)Como define la GEA, «el territorio aragonés de lengua catalana es una estrecha zona que se extiende a lo largo de la frontera con Cataluña, desde los Pirineos… hasta el Maestrazgo….Tiene una extensión de 5.370 km2 (11,3 % del total de Aragón) y 70.000 hab. (63 %)». Ello ha sufrido, por cuestiones políticas, muchos problemas en las últimas décadas.
Supuso un cambio decisivo la labor de Pepe Bada, consejero de Cultura y Educación en el Gobierno de Santiago Marraco (1983-1987), quien, aparte de otras magníficas tareas, sin apenas medios materiales ni humanos, defendió con leyes, actos, escritos, palabras, la lengua catalana hablada en Aragón. En su apoyo firmaron la llamada Declaración de Mequinenza (1 de febrero de 1984) los alcaldes de 17 ayuntamientos de la zona catalanoparlante aragonesa junto con Bada, quien el 1 de octubre de 1985 firmaba y publicaba en el BOA un convenio entre la DGA y el Ministerio de Educación y Ciencia para la enseñanza del catalán como asignatura voluntaria y evaluable en los colegios de la zona. (Cuando al fin se constituyó el Consejo Superior de Lenguas de Aragón en el 2010 fue su primer presidente como miembro de mayor edad, y yo añadiría mayor respeto y mérito).
Pronto se manifestó el malestar de quienes no estaban de acuerdo con esa política. Muchos de ellos, para negar el catalán le llamaban «chapurreau», asegurando que era un idioma propio diferente (en realidad uno de sus dialectos). Todavía esa denominación peyorativa, según un estudio de 520 encuestas publicado en 1995 la preferían el 46,73 % de los hablantes, y solo el 9,23 % prefería català o catalán. De nuevo el tema volvió a plantearse por el Gobierno socialista de Marcelino Iglesias (de Bonansa, zona catalanoparlante), mediante la Ley 10/2009 de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, a la que la oposición orquestó sonadas protestas en 2009.
En el verano del 2012, Antonio Pérez Lasheras encabezó desde el Departamento de Filología Española de nuestra Universidad y Rolde («Una parte importante de nuestro patrimonio inmaterial lo constituyen las lenguas») una gran alerta ante la intención del nuevo Gobierno de Aragón (PP-PAR) de derogar aquella ley sustituyéndola por otra que les negaba incluso su propia denominación. Instaba a la comunidad científica, vanguardia intelectual de la sociedad, a posicionarse. Artur Quintana (El catalán pervive en Aragón) se sumaba a las acciones de profesores de Filología Catalana de la Universidad (María Rosa Fort, Javier Giralt, María Teresa Moret) reconociendo el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón: se habló y se habla. Lo mismo hicieron las asociaciones de la Franja en un manifiesto firmado por esas fechas en Calaceite, dirigido a la consejera de Cultura M. Dolores Serrat.
Pero, ya en el 2013, el PAR, socio de gobierno del PP en Aragón y en las Cortes Generales, instaba a Baleares y Comunidad Valenciana a crear un frente común para plantar cara a lo que calificaban de «imperialismo» del nacionalismo catalán. Les apoyaban los gritos de la Plataforma aragonesa No Hablamos Catalán, que denunciaba a la catalana TV3 por haber «amañado» un reportaje para defender que en esos municipios se hablaba catalán. En fin, una Ley aprobada con los votos del gobierno del PP y PAR y publicada en el BOA el 24/05/13 excluía al catalán –hablado por un 5% de los aragoneses– de nuestras lenguas oficiales: ahora se llamaría LAPAO (siglas de «lengua aragonesa propia del Aragón oriental»).
Aquella barbaridad fue derogada por el nuevo gobierno socialista con CHA incluyendo de nuevo el aragonés y el catalán como Lenguas Propias de Aragón, vehiculares en el currículo de Primaria. Según un estudio del 2015 del Seminario Aragonés de Sociolingüística (vinculado a la Universidad), a partir de los datos del Censo del INE (2011), en Aragón 55.513 personas sabían hablar catalán. Luego, en abril del 2016 muchas personas firmaron una alegación en la que se decía que todos los centros aragoneses de Educación Infantil y Primaria donde se imparte la lengua catalana fueron autorizados en su día (a petición de sus comunidades educativas y elección voluntaria para el alumnado) para la impartición, dentro de su horario escolar lectivo, de tres horas de lengua catalana semanales por lo que no sería conveniente ni retroceder en la ampliación horaria ni extraer a un horario extraescolar esa impartición.
El Ejecutivo de Lambán acordó una serie de subvenciones a instituciones locales y asociaciones que fomenten actividades en aragonés y catalán. Pero en enero del 2017 informaba Público de que «La demanda de actividades escolares en catalán y aragonés se desborda en Aragón… [pero añadía que] la escasez presupuestaria de la comunidad deja sin financiación más de 150 iniciativas de escuelas e institutos de todo el territorio para enseñar las lenguas propias del país». Ello frenaba los entusiasmos: en junio del 2017 informaba EL PERIÓDICO que «El uso del catalán en las comarcas del Aragón oriental… ha descendido en los últimos diez años… El 52% de los habitantes de la zona aseguran utilizar el catalán como lengua habitual, algo que contrasta con las cifras de 2004 que detectaban un amplio 71,1%»: «El envejecimiento de los hablantes y los nuevos inmigrantes condicionan su futuro, sube el aprendizaje del idioma y su calificación peyorativa está en retroceso».
Se añadía que el uso del catalán había descendido entre los hablantes de entre 15 y 29 años y preferían el castellano el 44,1% de las familias frente al 39,6% por el catalán. El Matarraña era la comarca con más vigor: 65,5% de las familias se comunica en catalán. Precisamente allí era denunciado el director del Instituto de Valderrobres Iñaki Belanche por «imponer el catalán en sus enseñanzas» a lo que contestaba que «la nueva organización se ampara en la legalidad del currículo de Educación Secundaria Obligatoria (Orden ECD/489/2016, de 26 de mayo, por la que se aprueba el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria y se autoriza su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón)… Somos el único centro en la provincia de Teruel con una población que tiene otra lengua…».
No tengo espacio ni tiempo para abordar las meritorias tareas sobre el catalán en Aragón de algunas editoriales, en especial Aladrada. Sí para ofrecer a nuestros lectores un e-book gratuito, Ante Cataluña que en el verano de 2014 editó E-cícero, en el que recogía cuarenta años de escritos sobre su lengua, cultura y política. Y recordar que en Pena-roja de Tastavins tuvo lugar el verano de 2017 la entrega del premio Desideri Lombarte 2016, instituido por el Gobierno aragonés, que en esta primera edición se concedió con gran acierto ex aequo a José Bada Panillo y Artur Quintana i Font, reconocendo así la magnífica tarea de ambos en la dignificación y difusión del catalán en Aragón.
Cerraré haciendo mías las palabras del segundo, gran estudioso del catalán hablado en Aragón: «La salvaguarda de este patrimonio aragonés que es la lengua catalana difícilmente podrá llevarse a cabo si las distintas administraciones y gran parte de la sociedad aragonesa, y española en general, persisten en las actuales actitudes extremadamente tibias en relación con cualquier medida de normalización de la lengua catalana en el mejor de los casos, o se muestran francamente hostiles a dichas medidas. Hay aquí una intensa labor de autocrítica por hacer. Dejar esta salvaguarda en un grupo de activistas es simplemente, o intencionadamente, suicida».
CONVOCATÒRIA GENERALITAT DE CATALUNYA DE PROVES PER A L’OBTENCIÓ DELS CERTIFICATS DE CATALÀ 2018 B2 i C1 A FRAGA
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat les proves per a l’obtenció dels certificats de català 2019. A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 5 i 25 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 28 de gener i finalitza el dia 13 de febrer. Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa) o per internet (portal Tràmits gencat http://web.gencat.cat/ca/tramits/) amb una bonificació. Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
El Gobierno de Aragón regulará la enseñanza del aragonés y catalán desde Educación Infantil.
gen. 11Source: Trenta anys de dignitat | L’esmolet
Enguany fa trenta anys que un grup de persones sensibles a la cultura de les nostres terres, van decidir unir els seus esforços i crear una associació. Així va néixer l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). Molts d’aquells fundadors ja tenien una trajectòria en l’activisme a les seues viles, per això van considerar que calia fer un pas més i treballar pel conjunt de poblacions que compartien llengua en esta part d’Aragó.
La faena no era fàcil. Lo territori no estava articulat (les comarques no existien) i la cultura, entesa com la manera d’interpretar el món que ens envolta, no sol ser un tema gaire popular —tret de les activitats d’etnografia «nostàlgica»—. La cultura és una matèria que abasta tots los àmbits de la nostra existència, la connexió amb lo passat que ens permet entendre el present i projectar-nos cap al futur. Es tractava d’evitar que passés allò que deia Raimon de “qui perd els orígens perd la identitat”. L’aspecte més precari de la cultura a les nostres terres era precisament aquell que les definia: l’idioma. Tot i ser parlat per la immensa majoria dels habitants, no tenia cap reconeixement oficial i no s’aprenia a les escoles. Los que tenien inquietuds literàries no coneixien lo registre culte de la llengua catalana que havien mamat a casa. Per a elaborar cultura escrita, només los havien ensenyat lo castellà. Però a l’hora d’expressar aquelles inquietuds, esta llengua els era insuficient, perquè el món que els envoltava venia definit per uns noms que no eren castellans. Així van començar a treballar per portar l’idioma que parlaven a casa i al carrer a tots los aspectes de la vida. Des d’allavons han editat llibres de múltiples temàtiques, publicat discos, revistes, fullets; han muntat exposicions; han organitzat trobades, concerts, cursos i conferències…
Han sigut trenta anys de dedicar temps i esforç a la cultura col·lectiva, sense fer cas de la incomprensió ni de les dificultats. Trenta anys de dignitat. Llarga vida a la cultura. Llarga vida a l’ASCUMA.
La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de gener de 2019