Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

View post on imgur.com

17:00 h.: Benvinguda de l’alcalde i presentació de la jornada a la Plaça de l’Ajuntament.

17:00 a 19:00 h.: Presentació de l’exposició de plantes i tast d’infusions. Xerrada de Plantes Medicinals i destil·lació del programa Conèixer per a protegir d’OTUS Teruel/Ecologistas en acción. Plaça de l’Ajuntament.

17:00 a 19:00 h: Alifara de Clarió. Activitats infantils i sorpreses, a la Plaça Josa.

19:00 h.: Ronda pel poble amb la Rondalla dels Ports, pels carrers de Mont-roig.

20:00 h.: Homenatge a la Teresa Maria Ballester Bielsa  i entrega del X Premi Franja, Cultura i Territori.

Plaça de l’Ajuntament

21:00 h.: Jotes a la Plaça.

21:30 h.: Sopar de germanor a la Plaça de l’Ajuntament

22:30 h: Cloenda de la jornada i Bureo amb la Rondalla dels Ports. Actuació.

 

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521


Facebook: Associació ASCUMA

Web: ascuma.org


TROBADA.jpg

El Departamento de Educación, a través de la Dirección General de Política Lingüística, convocará este mes de julio los premios literarios Arnal Cavero, en aragonés, y Guillem Nicolau, en catalán, que recuperan su dotación económica y se ajustan a la nueva Ley de Subvenciones.

Origen: El Gobierno de Aragón convocará este mes los premios literarios en aragonés y catalán – 20minutos.es

Los galardones Arnal Cavero y Guillem Nicolau recuperan su dotación económica después de que el anterior Gobierno PP-PAR los fusionara y les retirara la dotación, lo que ocasionó que quedara desierto en todas sus convocatorias

Origen: El Gobierno de Aragón convocará este mes los premios literarios en aragonés y catalán – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Origen: Noms propis d’actualitat | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 21 de juliol del 2017)

José Antonio Benavente. El conegut arqueòleg, historiador i polític baixaragonès actualment regidor de l’Ajuntament d’Alcanyís, en la seva columna de la Comarca del divendres passat, entre altres arguments de gran interès mos recordava que des de fa alguns anys es desvien del FITE entre 7 i 8 milions d’euros -uns 20000 € al dia- per eixugar les pèrdugues de Motorland. De tal manera que els nostres governants i les seves majories, fan d’una estropada dos barbaritats: la primera, desviant diners d’un fons que s’haurie de dedicar a projectes fiables d’inversió productiva per tota la província; i la segona, per emprar eixos diners que ja són de la gent de Terol, en pagar la festa de la motoGP i el dèficit crònic de Motorland. Quan la Ciutat del Motor és una societat pública del Govern d’Aragó, i si és veritat que ompli uns pocs dies a l’any els negocis d’hostaleria de la Terra Baixa, també és cert que Motorland fa d’aparador i passarel·la de la fama de les autoritats regionals i els seus convidats.

Alejo Lorén. Intel·lectual destacat de la generació d’Andalán, actor i director cinematogràfic, historiador, cronista de Casp, lo seu poble, i col·laborador setmanal de la Comarca. Per atrevir-se a publicar (30-06-17) el manifest “Nadie se atreve a hablar de esto” on reflexiona de manera crua sobre els problemes que ja planteja la integració en la societat caspolina dels milers de treballadors estrangers que han fixat la residència al poble. Casp s’ha omplit fonamentalment de marroquins, pakistanesos, romanesos i grups diversos de subsaharians, afavorint clarament el manteniment de la població. Però tenint en compte que el grup majoritari i els que més creixen demogràficament són els de cultura i religió islàmica, on la integració és mínima o nul·la, s’obren molts interrogants de cara a un futur no tan llunyà, sobre el manteniment de la nostra cultura i la identitat i forma de vida del Casp actual.

Cal llegir el manifest de Lorén. A tots ens convé que la integració dels nouvinguts es faci de manera respectuosa, però sense perdre ni un gram de les conquestes socials i drets personals que tanta suor i sang mos han costat.

Tomàs Bosque

Origen: Lo parlar antic | Viles i Gents

(Publicacada a La Comarca el 7 de juliol del 2017)

Moltes vegades conversem sobre les paraules que, a poc a poc, anem perdent en la nostra llengua perquè o bé ja han quedat en desús o perquè anem castellanitzant, de manera inconscient, el nostre vocabulari. Formatge s’ha convertit en ‘queso’, aixeta en ‘grifo’, gavinyet en ‘cutxillo’, abans en ‘antes’, encodonyat en ‘membrillo’, amanida en ‘ensalada’, sopar en ‘cenar’, eixugamans en ‘toalla’, desembre en ‘diciembre’, paraula en ‘palabra’, frontera en ‘fatxada’, grossa en ‘gorda’, blau en ‘assul’, allavontes per ‘entonces’… La gent de més edat encara recordem l’evolució que mos ha portat cap al canvi d’algunes d’estes paraules però els més jóvens accepten estos barbarismes com a propis de la seua llengua perquè possiblement les més genuïnes poques vegades o mai les han escoltades.

Recordo que a casa de la meua dona a Vall-de-roures, com que durant un temps hi vam coincidir quatre generacions, lo tio Joaquin, d’una memòria privilegiada, que tenia més de noranta anys i havia estat de menut amb els masovers de la Torre la Maria i, més tard, a Vall-de-roures, parlava amb un vocabulari poc castellanitzat perquè mai va anar a l’escola. Les seues nétes, en sentir-lo parlar, argumentaven que son iaio parlava antic i que elles no utilitzaven algunes de les seues paraules perquè sonaven velles. Elles tenien un parlar modern, asseguraven orgulloses, però que, en resum, significava un parlar farcit de barbarismes impropis de la nostra llengua més autèntica. Jo sempre defensava les paraules velles i sàvies de son iaio, rescatades del nostre ric patrimoni lingüístic. A Vall-de-roures, i suposo que a altres viles del Matarranya, això passava i encara deu passar entre el parlar de les diferents generacions dins d’una mateixa família. Amb la total escolarització, la globalització cultural i la desaparició dels treballs tradicionals cada vegada el nostre parlar serà més uniforme amb la pèrdua d’un vocabulari que forma part del nostre ric patrimoni immaterial.

Carles Sancho Meix

Origen: Negacionisme lingüístic | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de juliol del 2017)

Negacionisme és un neologisme escampat en diferents llengües: negacionismo al diccionari da la RAE, négationnisme al Larousse francés, denialism en articles periodístics o científics a l’àmbit anglo-saxó i negazionismo a l’italià. Va aparèixer en acabar la Segona Guerra Mundial per designar la negació de l’Holocaust jueu, un feit comprovat per testimonis reals i evidències empíriques; i es va aplicar a actituds similars amb genocidis posteriors. Més negacions s’han anat escampant al camp de la ciència, oposant-se al consens majoritari entre els especialistes: canvi climàtic, l’evolució de les espècies, l’existència del virus de la sida o, també, l’eficàcia i necessitat de les vacunes. Los procediments varien entre els que proposen arguments retòrics alternatius amb apariència de realitat —que els implicats anomenen “revisionisme”—, i els que, menys sofisticats, recorren a la tossuderia més primària. Negacionisme no figura als diccionaris catalans, i així viu una certa indefinició. Vikipèdia ho associa a realitats polítiques que no s’accepten, com l’existència d’un estat palestí, i el diferencia de la negació de l’holocaust. Existís, però, des de fa anys un negacionisme sobre la denominació de català a la mateixa llengua parlada en algunes zones fora de Catalunya. Molt escampat a València durant un temps entre els partidaris del “blaverisme”, lo va aturar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que al 2005 va emetre un dictamen clar sobre la unitat lingüística. Actualment perviu encara a l’estreta Franja d’Aragó en grups reduïts i poc prestigiats com la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC), que en fan bandera i element aglutinador, amb bastant ressò en partits conservadors regionals, promotors de denominacions perifràstiques i antifilològiques com la de LAPAO i de les lleis corresponents. Buscant termes alternatius i apel·lant a diferències dialectals, pretenen evitar la identificació entre parlar català i ser català, i així ignoren tant l’opinió de la comunitat científica com l’evident asimetria numèrica entre llengües-nacions, que no apliquen, per exemple, al castellà o a l’anglès. Alguns teòrics atribuissen lo negacionisme al rebuig a una verdat incòmoda sobretot per raons ideològiques, tot això, sorprenentment, a l’era de la informació i el coneiximent.

María Dolores Gimeno

Origen: La Franja del nord | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 28 de juliol del 2017)

Mon pare tornave cap a Vall-de-roures l’any 1957 després d’haver passat un any tallant pins als boscos de la Champanya, la del vi escumós, quan va haver de passar uns dies a Perpinyà per un problema burocràtic que li impedie creuar la frontera. Em va contar que, durant aquella curta estada a la capital del Rosselló, s’entenie amb la gent que es trobave pel carrer perfectament, perquè “parlaven com al poble”. D’això en fa poc més de mig segle. Havie marxat de la seua vila de tota la vida obligat per la catastròfica gelada de les oliveres de febrer de 1956, que va deixar sense mitjans de vida a tota la comarca.

Com és que tan lluny de Vall-de-roures es podie entendre amb els naturals del país parlant com a casa? No hi ha miracles ni singularitats lingüístiques ni retorçudes circumstàncies històriques per explicar el fenomen. És molt més senzill. A Perpinyà parlaven llavors la mateixa llengua que a Vall-de-roures. Digueu-li com vulgueu: català, llemosí, xapurriau o guatxi-guatxi.

Acabo de tornar de Perpinyà. Ningú parle català pel carrer. O, com em deia un expert en sociolingüística coneixedor de la situació, “el català està en coma”. Irreversible, diria jo. El debat sobre si és o no la mateixa llengua que a Vall-de-roures, València, Mallorca i Catalunya està resolt. Al Rosselló, la Franja del nord, el francès se l’ha emportat per devant. Estem en primera línia en la defensa de la nostra llengua.

Lluís Rajadell

XVI HISTÒRIES DEL RIU.
5 D’AGOST DE 2017
LA MARATÓ DE “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
107.6 FM. FAVARA (SARAGOSSA)
9-9:05.- Sintonia “Així m’agrades Matarranya” d’Àngel Villalba.
9:05- 9:20.- Norma Jeane Baker; anomenada a nivel profesional Marilyn Monroe, tal dia com avui, moria als 36 anys.
(15 minuts).
9:20- 9:35.- Racó de Natura: Els incendis forestals. Pedro J. Martínez. (15 minuts)
9:35- 9:50.- (15 minuts) Es despedeix Gustavo mossen de Favara, Maella i Nonasp, durant aquests últims anys.
9:50-10:05.- L’alcalde de Faió, Roberto Cabistany Díaz.
(15 minuts).
10:05- 10:20.- Els nostres cuiners. Nous utensilis de cuina/ Postres d’estiu. El favarol Rubén Martín
(15 minuts).
10:20- 10:40.- Dr. Pedro Macarrón. ( 20 minuts). Hemorragies nassals/ La suor.
10:40- 11:15.- Tertúlia: “L’erotisme!!”. Arancha Bielsa , Eduardo Satué , Joaquín Meseguer , Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué. (35 minuts)
11:15- 11:30.- Els nostres cuiners. “La cuina del vi”. El maellà Rubén Catalán.
(15 minuts).
11:30- 11:45.- (15 minuts). Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de Caçadors de Fabara. Revista “La Perdiu”, Boletín Informativo de la Sociedad de Cazadores de Fabara // La pesca de les de les espècies al.lòctones. ( 15 minuts)
11:45- 12.- (15 minuts) Música per a recordar. Ramón Balaguer.
12- 12:05.- (5 minuts) Al voltant del riu. Rosita Brunet
12:05- 12:50.- (45 minuts, 15 per alcalde).
Joaquín Llop de Nonasp. (12:05- 12:20)
Francisco Doménech de Favara. (12:20- 12:35).
Jesús Zenón Gil de Maella. (12:35- 12:50)
12:50- 13:05.- Una història de Favara. (15 minuts). Francisco Doménech
13:05- 13:20.- Una història de Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”.(15 minuts)
13:20- 13:35.- Temps de música i paraula. Mari Conchi Balaguer. (15 minuts)
13:35- 13:55.- Cine d’estiu. Lifo Ros. (20 minuts).
13:55- 14:45- Retalls radiofònics de les entrevistes de l´última temporada de La Veu del Baix Matarranya. (50 minuts). Montatge de Marcos Calleja.
14:45- 15:45.- Barreja musical. (60 minuts)
Country amb Javi Roc / Krispi Time amb Luis Carví / Free Stil amb Marcos Calleja / Iñaki Balaguer
15:45- 16:15.- Festes a Maella. Felipe Cervera, concejal de festes.
(30 minuts).
16:15- 16:55.- Tertúlia. Sectors econòmics locals. Alberto Balaguer /Michel Campanales Alejandro García de Nonasp/ Raúl Panillo de l’ADS del porcí. (40 minuts).
16:55- 17:25.- Festes a Nonasp. Fernando Taberner Salvador, concejal de festes.
(30 minuts).
17:25- 17:55.- Els Esports. Resum de la temporada. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén , Ramón Oliver
17:55- 18:25.- Festes a Favara. Mari Carmen Valén Carceller, concejal de festes. (30 minuts).
18:25- 18:40.- Una història de Maella. Yolanda Abad. (15 minuts)
18:40- 18:55.- (15 minuts) Parlarem amb Miguel Ángel Serrano portantveu de l’organització de consumidors FACUA sobre: l’ICA impost de contaminació d’aigües i sobre el rescat bancari.
18:55- 19:10.- Natxo Sorolla, sociòleg (des d’Holanda). Trets sociològics diferents de la societat holandesa. (15 minuts).
19:10- 19:25.- Una història de Casp. Néstor Fontoba Albiac.(15 minuts).
19:25- 19:40.- L’opinió sobre l’actualitat de Pepe Bada. (15 minuts).
19:40- 19:55.- Una història de Nonasp. Mario Rius i Estela Rius. (15 minuts)
19:55- 20:10.- El maellà Diego Celma i les seves aventures montanyenques. Ara, el 25 d’agost, al Montblanc. (15 minuts)
20:10- 20: 25.- (15 minuts). Des de Salònica- Grècia- Camp de refugiats. L’advocada favarola Raquel Llop
20:25- 20:40.- Neus Valls , psicóloga. L’actitut davant de la vida-
(15 minuts)
20:40- 21.- (20 minuts) Entrevista a Isabel Martínez Morer, portantveu de la “Plataforma defensa servicios públicos del Bajo Aragón”, auxiliar d’infermeria de l’ hospital d’ Alcañiz, sindicalista de CCOO. Què passa amb l’hospital nou?
TÈCNICS: Marcos Calleja , Miguel Àngel Ruiz, Luis Carví

Origen: · EL GOBIERNO DE ARAGÓN CONVOCARÁ ESTE MES LOS PREMIOS LITERARIOS EN ARAGONÉS Y CATALÁN – Lenguas de Aragón

Origen: · AYUDAS A ENTIDADES SIN ÁNIMO DE LUCRO PARA EL AÑO 2017 EN MATERIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA – Lenguas de Aragón

Origen: · SUBVENCIONES A LAS ENTIDADES LOCALES DE ARAGÓN PARA EL AÑO 2017 EN MATERIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. – Lenguas de Aragón

View post on imgur.com

Origen: El Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, Premio Desideri Lombarte 2017 – Aragón_hoy

El Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, Premio Desideri Lombarte 2017

El Consejo de Gobierno aprueba la concesión de este galardón que reconoce la labor de difusión y dignificación del catalán en Aragón

El Consejo de Gobierno ha aprobado hoy otorgar al Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua el Premio Desideri Lombarte 2017 por “su inestimable contribución en la normalización de la lengua catalana en Aragón y su influencia en la elaboración de la normativa aragonesa en materia lingüística”.

Desde 1984, los profesores que han desarrollado la tarea de la enseñanza de esta materia se han reunido para coordinar los criterios pedagógicos de los docentes aragoneses del área de lengua catalana, han confeccionado materiales y recursos adaptados a las necesidades y a la realidad lingüística aragonesa. El Seminario abarca a todo el profesorado de lengua catalana de todas las etapas educativas y de todo el territorio aragonés catalanoparlante, desde sus inicios en los años ochenta hasta la actualidad, contribuyendo a formar pedagógicamente al profesorado del área de lengua catalana y colaborando en la dinamización cultural de este idioma entre el alumnado.

El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

La entrega del premio tendrá lugar en el transcurso de un acto organizado con motivo del Día Europeo de las Lenguas.

Origen: El Partido Popular reconoce la diversidad lingüística de Aragón: “No vamos a negar la evidencia” | Seminario Aragonés de Sociolingüística

Nota de prensa completa aquí.

* Tres de los autores del informe “L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas 2011”, impulsado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística, se han reunido con la diputada María José Ferrando, representante del Partido Popular en la comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón. Esta ha negado la existencia de la lengua aragonesa como tal, admitiendo, a su vez, que la lengua catalana, con esa denominación, es la propia de las comarcas del levante aragonés.

Zaragoza, 14 de julio de 2017. Este miércoles la diputada María José Ferrando, del Partido Popular, ha reconocido la diversidad lingüística de Aragón, en una reunión en las Cortes. Al contrario de lo expresado hace unos días, durante la reunión con profesorado universitario no ha negado que haya aragoneses con otra lengua materna diferente al castellano.

La diputada, licenciada en Filología Hispánica, ha planteado varios argumentos políticos para defender la negativa de su partido a reconocer oficialmente los derechos civiles de los hablantes de lengua catalana y aragonesa.

El primero de ellos, la inexistencia de una lengua aragonesa. Como unidad lingüística, o “idioma” (subrayando por su parte el entrecomillado), para la diputada el aragonés no existe y su variedad standard carece de validez. Se reafirma así en su posición de eliminar esta denominación de cualquier legislación de protección de las lenguas aragonesas. Lo que es coherente con la denominación que su grupo parlamentario y el del Partido Aragonés propusieron en su Ley de Lenguas del año 2013: “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”, mediáticamente conocida como LAPAPYP, mientras en la romanística internacional y el resto de ámbitos científicos ha seguido denominándose “aragonés”.

En este primer punto, desde el Seminario se ha transmitido a la diputada que esta posición del Partido Popular, programática pero sobre todo mediática, se contradice en aspectos clave con sus actuaciones políticas:

  • Por la legislación con la que su partido ha reconocido al aragonés y al catalán mediante sus denominaciones cultas y científicamente aceptadas: Ley 3/1999 del Patrimonio Cultural Aragonés, en su artículo 4. Siempre de acuerdo con su antiguo socio de gobierno, el Partido Aragonés que también reconoce la existencia de esta lengua.

  • Desatendiendo al hecho de que el propio Partido Popular ha promovido la enseñanza en educación primaria y secundaria de la “lengua aragonesa” (con esta denominación), aumentando el número de alumnado participante durante su último periodo de gobierno: de 278 en 2011 a 612 en 2014.

  • Y, además, que cargos políticos de su partido en municipios, diputaciones provinciales y comarcas han apoyado la protección de esta lengua.

El segundo argumento de la diputada ha sido la aceptación de que en Aragón se habla catalán: “no voy a negar la evidencia”. Añadiendo que es la misma lengua que se habla en territorios limítrofes, y que su denominación culta es esa, “catalán”. Justificando a continuación que su partido no accede actualmente a legislar con esa denominación “porque hay hablantes que la rechazan”.

Desde el Seminario, cuya posición académica es pública y compartida en foros científicos internacionales, hemos recordado que esta ambivalencia supone contradicciones en dos ámbitos:

  • El Partido Popular ha aprobado leyes y dictámenes que reconocen esta denominación cuando ha gobernado en Aragón.

  • Este partido ha votado en los municipios y comarcas catalanohablantes de Aragón declaraciones a favor de la denominación culta del idioma.

  • Y con el Partido Popular gobernando, las clases de lengua catalana en Aragón se han mantenido, con esa denominación, sin conflicto institucional alguno.

Al mismo tiempo, hemos recordado que tanto el informe que le hemos presentado, dentro de la ronda de contactos con grupos parlamentarios e instituciones, como las Encuestas de Usos Linguísticos de 2003 y 2014, muestran que los hablantes denominan mayoritariamente a su lengua como “catalán”; duplicándose en 10 años quienes así lo hacen: del 20’6% al actual 45’6%.

Y que, finalmente, la comunidad científica internacional ha manifestado reiteradamente que la lengua catalana se habla en Aragón, Valencia, Cataluña, Baleares, Andorra, Alguer y Pirineos Orientales.

Tras la entrevista, que ha quedado pendiente de un nuevo encuentro, en el que profundizar en los datos que aportamos, el Seminario Aragonés de Sociolingüística hace pública la siguiente declaración.

En primer lugar, hay un consenso mínimo entre todos los partidos políticos e instituciones a los que hemos presentado el informe: el reconocimiento de la diversidad lingüística.

En segundo lugar, que es preciso y posible, por tanto, desarrollar otros consensos para avanzar en las políticas públicas de gestión de nuestra diversidad lingüística:

  1. Precisar jurídicamente qué lenguas se hablan (con una denominación científica y no arbitraria).

  2. Y recabar fuentes oficiales sobre el número de hablantes y los municipios donde estas lenguas están presentes. Para ello, contamos con el Censo de Población y Viviendas de 2011 y las Encuestas de Usos Lingüísticos (2003 y 2014).

En tercer lugar, que, dado que todos los partidos reconocen la diversidad lingüística y todos proponen protegerla, otro consenso mínimo debe ser evitar el actual proceso de pérdida definitiva (en el caso del aragonés) y debilitamiento (en el caso del catalán).

  1. La comparación entre el informe de 2001 y el Censo de 2011 nos señalan que el aragonés ha descendido dramáticamente en número de hablantes y que su transmisión familiar apenas afecta ya a la mitad de las unidades familiares de los hablantes.

  2. Y la comparación del Censo de Población y Viviendas de 2011 y las Encuestas de Usos Lingüísticos (2003 y 2014) también nos alertan sobre una fragilización del catalán en la Ribagorza y el área del Mezquín-Bergantes, así como sobre una pérdida de hablantes cuanto menor es la edad.

En cuarto lugar, aceptando como consenso mínimo la legislación internacional sobre derechos humanos y la normativa europea sobre lenguas, las políticas públicas deben garantizar la erradicación del analfabetismo entre los aragoneses de habla aragonesa y catalana: sólo un 66,5% y un 48,8% respectivamente declaran saber escribir en su lengua, según el Censo de 2011.

Y en último lugar, atendiendo a la concepción del pluralismo democrático, este implica el reconocimiento político de la diversidad cultural de cada país. Una diversidad que puede ser abordada desde las políticas públicas al menos de tres formas. Cada una de las cuales está presente en las posiciones actuales de los partidos políticos de nuestras Cortes.

  • La de quienes defienden la actual legal de los aragoneses de lengua catalana o aragonesa, son políticas discriminatorias, al promover un trato desigual a una parte de los ciudadanos, en función de su cultura.

  • La de quienes proponen una , que pasa por una homogeneización por asimilación. En el caso de Aragón por la castellanización o pérdida de la lengua propia, sea aragonesa o catalana.

  • Y, por último, las políticas públicas que proponen una , que pasa por la aceptación legislativa de la diversidad cultural y por la regulación en de todas las comunidades culturales y lingüísticas.

Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística creemos que los partidos representados en las Cortes deben dar el paso desde ese consenso mínimo actual, de reconocimiento de la diversidad, al necesario reconocimiento de la igualdad efectiva de derechos de toda la ciudadanía aragonesa.

Les Corts d’Aragó publiquen un Reglament que nega la intervenció en aragonès i català, i deixa com a única sortida la Oficialitat

Després de l’aprovació en sessió de l’últim 28 de juny, el Reglament consensuat entre els grups parlamentaris, però que va denegar la incorporació d’esmenes relatives a l’ocupació de les llengües pròpies d’Aragó, va ser publicat el 6 de juliol en el Butlletí Oficial de les Corts i marcarà l’activitat parlamentària a partir de la 1 de setembre.

La Cambra havia constituït l’octubre del 2015 una ponència especial encarregada de la redacció d’una proposta per canviar el Reglament de les Corts, després d’any i mig, i més de trenta reunions entre els seus integrants Antonio Torres (PP), Héctor Vicente (Podem ), María Herrero (PAR), Javier Martínez (Ciutadans) i Patricia Luquin (IU), sota la coordinació de Javier Sada (PSOE). Tot i que la Ponència i el nou reglament intentava fer un Parlament més obert i millorarà en molts assumptes com l’Estatut dels diputats, participació o transparència, aquest privarà als seus diputats / ades de parlar en les llengües pròpies d’Aragó: català i aragonès.

En els debats es van introduir algunes esmenes per part dels diferents grups. Un cop analitzades es va elaborar un dictamen i es va portar al parlament autonòmic, on es va convertir en nou Reglament.

Des de “Esfendemos as Luengas” volem destacar la negació des GG.PP. Popular, Socialista i Ciutadans-Partit de la Ciutadania, i l’abstenció del G.P. Aragonès, a les esmenes a l’article 6 que des del G.P. PODEM i el G.P. MIXT es van fer.

L’article 6- Llengües fa exclusivament al·lusió a la legislació “vigent”, que deixa al castellà com l’única llengua oficial a Aragó i única amb possibilitat de ser emprada en les Corts.
———

Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja