Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Origen: No hay ganador de la segunda edición de la Beca Residencia de Monroyo | La Comarca

(…) En cambio, la entidad local ha recibido de buen grado una propuesta alternativa que se desarrollará fuera de la Beca de Residencia, como muestra de que el Ayuntamiento de Monroyo continúa explorando sinergias con diversas modalidades culturales. Se trata de “Cocina para principiantes”, un proyecto que aúna literatura y gastronomía en una experiencia íntima y personal. La periodista y activista cultural Mariví Martín ofrece a la
localidad su proyecto de escritura La cuina furtiva. El próximo mes de septiembre, la autora valenciana desarrollará esta experiencia en la casa del impulsor de la Beca Jose Belenguer. Durante su estancia, Mariví Martín escribe una carta destinada a sus anfitriones. Se trata de un texto de ficción que aborda temas diversos siempre en torno a los alimentos y la cocina. Estas historias implican el hogar de acogida e integran el ámbito local donde se ubica para construir las diferentes tramas. La carta se remite una vez la escritora ha dejado la casa y marcha al siguiente destino.

Origen: Govern d’Aragó i UNIZAR creen una càtedra sobre llengües pròpies – Ràdio Matarranya

rueda de prensa DGA

La Universitat de Saragossa (UNIZAR) en la col·laboració del Govern d’Aragó han acordat la creació de la càtedra Johan Ferrández de Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès. L’objectiu és generar coneixement en ambdues àrees d’interès

El passat dimarts 4 de juliol el Consell de Govern del Govern d’Aragó va aprovar la subscripció de conveni entre l’executiu autonòmic i la Universitat de Saragossa per a la creació de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i Patrimoni immaterial aragonès, que contribuirà a la generació de coneixement en les àrees d’interès per a la càtedra. En esta càtedra es pretén treballar en els aspectes d’interès comú per a les dos institucions en l’àmbit de les llengües minoritàries d’Aragó. Al mateix temps, també es promocionarà el patrimoni immaterial d’Aragó amb caràcter interdisciplinari i transversal.

La col·laboració se centrarà en el desenvolupament d’activitats per ajudar i incentivar projectes de recerca; donar suport a la realització de tesis doctorals, treballs de fi de carrera i fi de màster en l’àmbit d’activitat de la càtedra; dur a terme tasques d’investigació en diferents àrees (sociologia, dret, lingüística, economia, comunicació, educació, antropologia, etc.); convocar o participar en la convocatòria de beques i ajudes de recerca relacionades amb l’objecte de la càtedra; realitzar col·laboracions i afavorir el contacte amb altres universitats per intercanviar experiències i informació; promoure, dissenyar i organitzar activitats de comunicació i formatives (conferències, seminaris, cursos, etc.); realitzar publicacions en qualsevol suport i organitzar activitats culturals, entre d’altres qüestions.

Per al desenvolupament d’activitats, el Govern d’Aragó aportarà a la Universitat de Saragossa, a través de subvenció, la quantitat que s’aplique anualment en la Llei de Pressupostos. Per a este any 2017, la quantia total és de 20.000 euros. Paralel·lament, la Universitat de Saragossa aportarà els mitjans humans i materials disponibles per assolir els objectius que les dos entitats han marcat en el conveni establert.

Vista en navegador www.lenguasdearagon.org  La web de las lenguas de Aragón 11/07/17

· CONVOCATORIA DEL PROGRAMA “LUZÍA DUESO”

10/07/17 ORDEN ECD/951/2017, de 12 de junio, por la que se convoca el Programa “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.
Leer en navegador »

· CONVOCATORIA DEL PROGRAMA “JESUS MONCADA”

10/07/17 ORDEN ECD/950/2017, de 12 de junio, por la que se convoca el Programa “Jesus Moncada” para la difusión del catalán y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.  Leer en navegador »

· CONVOCATORIA DEL PROGRAMA “EL ARAGONÉS EN EL AULA”

10/07/17 ORDEN ECD/949/2017, de 12 de junio, por la que se convoca con el Programa “El aragonés en el aula”, en centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.  Leer en navegador »

· EL CONSEJO DE GOBIERNO APRUEBA EL CONVENIO PARA LA CREACIÓN DE LA CÁTEDRA JOHAN FERRÁNDEZ D’HEREDIA DE LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN Y PATRIMONIO INMATERIAL

10/07/17 Gobierno de Aragón y Universidad de Zaragoza crean una Cátedra sobre lenguas propias y patrimonio inmaterial El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio entre ambas instituciones para crear la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de convenio entre el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza para la creación de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y Patrimonio inmaterial aragonés, que contribuya a la generación de conocimiento en las áreas de interés para la cátedra. Con esta cátedra se pretende trabajar en los aspectos de interés común para ambas instituciones en el ámbito de las lenguas minoritarias de Aragón. Del mismo modo, se promocionará el patrimonio inmaterial de Aragón con carácter interdisciplinar y transversal. La colaboración se centrará en el desarrollo de actividades para apoyar e incentivar proyectos de investigación; apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos fin de carrera y fin da máster en el ámbito de actividad de la cátedra; llevar a cabo tareas de investigación e distintas áreas (sociología, derecho, lingüística, economía, comunicación, educación, antropología, etc.); convocar o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación relacionadas con el objeto de la cátedra; realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades para intercambiar experiencias e información; promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas (conferencias, seminarios, cursos, etc.); realizar publicaciones en cualquier soporte y organizar actividades culturales, entre otras cuestiones. Para el desarrollo de actividades, el Gobierno de Aragón aportará a la Universidad de Zaragoza, mediante subvención, la cantidad que se establezca anualmente en la Ley de Presupuestos. Para 2017, la cuantía será de 20.000 euros. Por su parte, la Universidad de Zaragoza aportará los medios humanos y materiales disponibles para alcanzar los objetivos del convenio. Leer en navegador »

· NACE “AGORA POR L’ARAGONES”

10/07/17 “Agora por la l’aragonés”, un programa que busca potenciar el uso de la lengua y difundir su riqueza lingüística El programa persigue la creación de una red de colaboradores en el que empresas, instituciones y particulares se impliquen por la supervivencia del aragonés El Gobierno de Aragón, a través del Departamento de Educación, Cultura y Deporte, ha puesto en marcha el programa “Agora por l’aragonés” o “Ara per l’aragonés” dirigido a personas, asociaciones, comercios, empresas, profesionales e instituciones que deseen conocer la lengua aragonesa, aprenderla y difundir su práctica. Una iniciativa que trata de potenciar el uso del aragonés y difundir su riqueza lingüística, y crear una red de colaboradores que participen en su difusión y se impliquen por su supervivencia. Para el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, “Agora por l’aragonés” “es un programa de socialización de la lengua” con el que se pretende sacar el aragonés del ámbito doméstico para que sea utilizado en la vida social y comercial de forma normal. Y lo hace a través de cuatro patas fundamentales: las personas que aman o hablan la lengua; las asociaciones que trabajan por ella; las empresas y comercios que la usan, siquiera sea de forma simbólica; y las instituciones que representan a los ciudadanos y a las que las leyes les encomiendan la tarea de velar por el patrimonio”. Leer más en Aragón_Hoy
Leer en navegador »

 © 2017 Lenguas de Aragón – Política Lingüística – Gobierno de Aragón,
Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón
Cambiar datos de suscripción

Publicació sobre el parlar d’esta població de frontera en la llengua catalana.
Betés, A.-Á. S. (2004). Replega de bocabulario de Ballobar. Consello d’a Fabla Aragonesa.

El col·lectiu “O CORRINCHE” configurat l’any 2010 en la ciutat de Barcelona i vinculat al Centre Aragonés, que té entre les seues finalitats l’organització d’activitats relacionades amb la llengua aragonesa i la seua ensenyança en la capital catalana i a Catalunya, manifesta el seu total suport als criteris gràfics de l’aragonés que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públics en el BOA del 28/06/17.

O CORRINCHE considera un fet molt positiu que després de molts anys de conflicte ortogràfic la llengua aragonesa compte amb una proposta institucional, i felicita sincerament a la comissió dels tres especialistes que l’han redactada, a les tres associacions que li van donar suport (Consello d’a Fabla Aragonesa, Estudio de Filología Aragonesa i Sociedat Lingüística Aragonesa) i a la Direcció General de Política Lingüística por haver assumit este important repte que des de fa bona cosa d’anys ha dividit i perjudicat al procés de normalització de l’idioma.

Des de la nostra associació desitgem encaridament que les diferents associacions i entitats compromeses amb la llengua aragonesa estiguen a l’altura de les circumstàncies, superant definitivament diferències del passat, i els anima juntament a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó a que continuen desenvolupant les seues accions i iniciatives en benefici de la salvaguarda i difusió d’un idioma exclusiu d’Aragó i patrimoni de tota la societat aragonesa.

INFORMA: Colla de Charradors “O Corrinche”

Origen: Gobierno de Aragón y Universidad de Zaragoza crean una Cátedra sobre lenguas propias y patrimonio inmaterial – Aragón_hoy

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio entre ambas instituciones para crear la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de convenio entre el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza para la creación de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y Patrimonio inmaterial aragonés, que contribuya a la generación de conocimiento en las áreas de interés para la cátedra.

Con esta cátedra se pretende trabajar en los aspectos de interés común para ambas instituciones en el ámbito de las lenguas minoritarias de Aragón. Del mismo modo, se promocionará el patrimonio inmaterial de Aragón con carácter interdisciplinar y transversal.
La colaboración se centrará en el desarrollo de actividades para apoyar e incentivar proyectos de investigación; apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos fin de carrera y fin da máster en el ámbito de actividad de la cátedra; llevar a cabo tareas de investigación e distintas áreas (sociología, derecho, lingüística, economía, comunicación, educación, antropología, etc.); convocar o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación relacionadas con el objeto de la cátedra; realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades para intercambiar experiencias e información; promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas (conferencias, seminarios, cursos, etc.); realizar publicaciones en cualquier soporte y organizar actividades culturales, entre otras cuestiones.
Para el desarrollo de actividades, el Gobierno de Aragón aportará a la Universidad de Zaragoza, mediante subvención, la cantidad que se establezca anualmente en la Ley de Presupuestos. Para 2017, la cuantía será de 20.000 euros. Por su parte, la Universidad de Zaragoza aportará los medios humanos y materiales disponibles para alcanzar los objetivos del convenio.

El Consell de Redacció de Temps de Franja fa pública esta nota de premsa davant de les noticies publicades a El Mundo Aragón i d’altres mitjans periodístics que distorsionen profundament la funció de la nostra revista.

A este enllaç trobareu les activitats que es faran durant la primera quinzena del mes de juliol en els municipis de la Comarca del Matarraña/Matarranya:

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1JULIO17.pdf

Entre elles destaquem el ‘Franja Rock’, que es fara a Pena-roja de Tastavins l’1 de juliol, i el primer concert de ‘Matarranya i Música’, que comptarà amb la presència del cantautor turolense Celino Gracia, serà a La Portellada el 8 de juliol a les 22:30 h. Tots dos estan inclosos dins de la marca ‘Festivals del Matarranya’.

www.celinogracia.com

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/494-matarranya-i-musica-traen-a-la-comarca-a-celino-gracia-y-a-miguel-angel-berna

També podreu trobar la programació de les activitats d’estiu que el Departament de Joventut ha preparat dins del projecte ‘4 Lunas de Verano’.

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/juventud/item/488-cuatro-lunas-de-verano-actividades-para-los-jovenes-durante-la-temporada-estival-ingles-talleres-y-visitas-culturales

COMARCA DEL MATARRANYA Departamento de Cultura www.comarcamatarranya.com

Origen: “Chapurreando” | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de juny del 2017)

Utilitzo diàriament per expressar-me i treballar lo català i lo castellà indistintament. De tant en tant, en los meus viatges a l’estranger o informant algun turista, chapurreo anglès o francès, idiomes que vaig estudiar durant la meva joventut a Alcanyís, Tortosa o Saragossa i que com la majoria de companys em vaig quedar en els inicis del seu coneixement. Per tant les paraules “chapurreau” o “chapurrejar” no em són en absolut estranyes i les utilitzo de tant en tant. Quina és la seva definició, que ja la que sabem tots i ens confirma lo diccionari de la llengua castellana o espanyola: “chapurrear” es defineix com parlar malament o amb dificultat una llengua. Per tant no és incorrecta la seva utilització per persones individuals conscients com jo dels seus dèficits formatius. De la mateixa manera, en lo nostre cas referit a la llengua que es parla a la zona oriental d’Aragó, hauríem d’acompanyar que “chapurreamos” català, castellà o aragonès, en lo cas de no expressar-nos de manera adequada.

Però el mantenir una polèmica sobre la denominació com a “chapurriau” del català a Aragó, expressa una majúscula vergonya social d’un estat impropi del segle XXI. Que uns ciutadans, que cap culpa tenen la majoria que la seua llengua materna no s’ensenyi de manera obligatòria durant la seua formació escolar, defineixin a la llengua dels seus avantpassats amb un nom despectiu, no té parangó. Aquesta obsessió centralitzadora, caigui qui caigui, ens ha portat a la situació actual. I això ens afecta a molts aragonesos en una cosa tan important en l’àmbit social, cultural i econòmic com és la llengua escrita o parlada com a mitjà de comunicació. Es pot entendre, que no compartir, la seva prohibició i va menysprear en èpoques de dictadura, però després de 40 anys de democràcia no pot justificar-se de cap manera.

Lo català que parlaven los meus iaios a Queretes i al costat d’ells tots los veïns, era tan correcte o més que el que es parlava a Barcelona o Girona, per posar un exemple. La forta castellanització d’estos últims 80 anys (dictadura i democràcia), al costat de la desaparició del vocabulari agrícola tradicional, ha comportat la introducció de nombroses paraules castellanes sense lo més mínim respecte ni consideració per les autoritats culturals o d’educació. Que fàcil i còmode és passar la pilota a les possibles manifestacions d’alguns veïns, bé o mal intencionats. Senyors lingüistes, professors de la Universitat de Saragossa i polítics dels diferents partits implantats a Aragó, crec que ja és hora de tancar aquesta vergonyosa situació. Som al segle XXI. Un aplaudiment i tot lo meu suport a la Presidència i Consellers de la Comarca del Matarranya, que així ho han fet amb la seua recent declaració. També al Govern d’Aragó que va en la mateixa línia. Que s’estengui l’exemple i que es reconegui d’una vegada per totes, amb totes les seves conseqüències que el català és una riquesa i un patrimoni d’Aragó que s’ha de defensar amb tota contundència.

Joan Lluís Camps

Informació sobre el nou reglament de les Corts d’Aragó.

S’ha aprovat el nou reglament de les Corts d’Aragó: http://www.cortesaragon.es/Nota-de-prensa.712+M51e9c0a978f.0.html?&no_cache=1
Dues esmenes al article 6 (llengües): http://bases.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/8624462dba822641c12567ad003ec605/0b1d6bfd4fd5fdd8c1258131002893c6?OpenDocument
ENMIENDA NÚM. 1 A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN: María Eugenia Díaz Calvo, del Grupo Parlamentario Podemos Aragón, al amparo de lo establecido en el artículo 140.2, en relación con el artículo 123 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula la siguiente enmienda a la Proposición de Reforma del Reglamento de las Cortes de Aragón.
ENMIENDA DE MODIFICACIÓN Sustituir el artículo 6 por la siguiente redacción: «Artículo 6. Uso de lenguas propias. Las Cortes de Aragón reconocen el derecho de cualquier persona a dirigirse y ser atendido en cualquiera de las lenguas propias de Aragón, sin perjuicio de lo que establezca la legislación vigente en materia de lenguas. Quien así lo desee podrá dirigirse por cualquier medio a las Cortes de Aragón en cualquiera de las lenguas propias de Aragón. Los Diputados, miembros del Gobierno o cualquier persona que intervenga en las sesiones oficiales de los órganos de las Cortes de Aragón, podrán hacerlo en cualquiera de las lenguas propias de Aragón. Las Cortes de Aragón habilitarán los medios necesarios para la traducción e interpretación a fin de garantizar este derecho.» MOTIVACIÓN Por considerarlo más conveniente. Zaragoza, 23 de mayo de 2017. La Portavoz MARÍA EUGENIA DÍAZ CALVO

ENMIENDA NÚM. 2 A LA MESA DE LA CORTES DE ARAGÓN: El Grupo Parlamentario Mixto (CHA), al amparo de lo establecido en el artículo 140.2 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula la siguiente enmienda a la Proposición de reforma del Reglamento de las Cortes de Aragón. ENMIENDA DE ADICIÓN Añadir al final del artículo 6 el siguiente texto: «2. Cualquier persona podrá dirigirse por escrito a las Cortes de Aragón en cualquiera de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón reconocidas en la legislación vigente, pudiendo ser respondida, además de en castellano, en esa lengua. En los debates de las Cortes de Aragón, tanto en pleno como en comisión, los diputados y las personas que comparezcan podrán utilizar, además del castellano, cualquiera de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón reconocidas por la legislación, aportando en este caso, si es requerido para ello, su traducción al castellano.» MOTIVACIÓN Por considerarlo más conveniente. En el Palacio de la Aljafería, a 22 de mayo de 2017.  El Portavoz GREGORIO BRIZ SÁNCHEZ

=============
Resultat: http://bases.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/8624462dba822641c12567ad003ec605/d4e7c18fa031873ac1258147004daf24?OpenDocument
Artículo 6:

— La enmienda núm. 1, del G.P. Podemos Aragón, queda rechazada al obtener el voto a favor de los GG.PP. enmendante y Mixto, en contra de los GG.PP. Popular, Socialista y Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, y la abstención del G.P. Aragonés.

— La enmienda núm. 2, del G.P. Mixto, queda rechazada al obtener el voto a favor de los GG.PP. enmendante y Podemos Aragón, en contra de los GG.PP. Popular, Socialista y Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, y la abstención del G.P. Aragonés.
=============

L’article final queda (la negreta, una adició proposada en una esmena del PAR):

Artículo 6.Lenguas.

Las Cortes de Aragón adaptarán sus actuaciones interna y externa, así como sus relaciones con los ciudadanos, a las obligaciones derivadas de la legislación vigente en materia de lenguas, y en virtud de lo dispuesto en el Estatuto de Autonomía.

 

Font: Juan Pablo Martínez

Natxo Sorolla

Publicat a La Comarca, Viles i gents, 30/6/2017

Les galtades merescudes que sovint pegaven los pares ara són un nivell de violència inadmissible. Les putades que es feen a aquell col·lega menys afortunat ara són assetjament. I si ho voleu, en llengua moderna li diuen bullying, que fa més elegant. I podem anar més enllà. Allò que alguns veem com festiu, altres ara ho veuen com tortura animal. Allò que alguns considerem fer l’imbècil, vestint les mascotes, altres ho veuen com benestar animal. Allò que alguns consideraven demostracions d’amor ara és simple i planament violència masclista.

L’evolució es repetix en multitud d’altres -ismes, com lo bel·licisme, lo racisme, lo sexisme, lo mascotisme… Se mos ha fet la pell més fina (per sort). Però les hòsties com a pans continuen sent hòsties com a pans. Abans i ara. Només ha canviat la forma en què interpretem les hòsties. Perquè les interpretem socialment.

La primera vegada que vaig sentir que estem voltats de «construccions socials» me vaig sentir incòmode. Les coses són o no són. No depenen de la forma en què s’interpreten. Lo món està fet de veritats com a pans. Com les hòsties. Són, o no són. Aixina pensava.

Però en lo pas dels temps haig anat veent que el món no està fet de veritats absolutes, si no que són interpretades socialment. Les hòsties són hòsties. Però a vegades les hòsties formen part de la norma social: un pare pot pegar una clatellada a son fill per a explicar-li que no pot agredir a sos germans. Altres vegades les hòsties s’interpreten com a asocials: un xiquet agressiu que té amargat a un company de classe. I altre vegades les hòsties formen part de la legislació: un antiavalots pot reprimir una manifestació en porra i pilotes de goma/metall. Però les hòsties són sempre hòsties. De fet, la «construcció social» és tal que estem parlant d’allò que «el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa», però tots hau entès que aquí no parlàvem del nou cardenal matarranyenc. Ja m’enteneu (socialment).

Origen: Bullying i altres hòsties | Xarxes socials i llengües

View post on imgur.com

Informació sobre coneixement de llengües, usos lingüístics, transmissió lingüística i opinions sobre les llengües a la Franja. Consulta la bibliografia més recent a:  La llengua a la Franja II (2000-2017). Per a conèixer la situació en èpoques anteriors pots consultar: La llengua a la Franja I (1970-1999). Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.

Origen: La creu i la foguera | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 9 de juny del 2017)

A l’estiu de 1936, al començament de la Guerra Civil, els revolucionaris anarquistes que dominaven el poble van destruir les imatges de l’església parroquial de Vall-de-roures. La Causa General atribueix els fets als membres del Comitè Revolucionari i a “colles de forasters que venien de la regió catalana”. Després de buidar el temple, van cremar les escultures, creus i altres elements religiosos. Però, quan la foguera es va apagar, un veí va remenar entre les cendres i va quedar-se amb una creu de bronze que es va salvar de les flames, encara que va acabar renegrida i va perdre els ornaments i les parts de fusta. No se sap per què la va guardar. Si va ser per devoció, perquè va considerar que podie tindre valor econòmic i se’n podie beneficiar o pel costum de la gent llauradora de no llençar res que es pugue aprofitar. El cas és que aquella creu recremada està ara a la venda a una web especialitzada en antiguitats. El venedor, un antiquari de Tarragona, assegura que, fa vint anys, li va vendre la peça una veïna del poble a la Fira de Maig. La dona li va explicar que son pare l’havie recuperat de la foguera iconoclasta de 1936. La creu havie estat seixanta anys a la seua casa fins que un bon dia la senyora va pensar que en podie traure un profit econòmic. No gaire, perquè es pot comprar per internet per 90 euros. Si la informació de l’antiquari venedor és correcta, més que pel valor artístic, l’interès de la creu pervé de la seua condició de testimoni d’un temps passat i tràgic. És un trosset de la nostra història.

Lluís Rajadell

Una treintena de niños participa en un campamento en aragonés en Búbal

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja