Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

“Chafardero”, “preta esto”, “que laminera que eres”, “déjalo bien escoscao”, “no le encorras que os estozolaréis”, ”escoba la habitación anda…”, “buf que tronada! Me voy a chipiar”…

Aquí un eixemplo d´exprisions y parolas cutianas entre a chent de Zaragoza y d´a resta d´Aragón, exprisions y parolas d´emplego tant común que mos pensamos que fan parte d´a luenga castellana, y que no paramos cuenta de que no en fan soque quan charramos con chent de difuera: “le dije que me pasara el tape y no me entendía, mira que charramos mal…” Continuar llegint… L’aragonés de Zaragoza ye bien vivo

Origen: La Nit en Blanc de Massalió

7 espectacles, 5 tapes, una nit per a pujar a la lluna i al·lucinar!!!!

 

Origen: Tres programes per a promocionar les llengües pròpies d’Aragó | Lo Finestró

EDUCACIÓ POSA EN MARXA TRES PROGRAMES PER PROMOCIONAR LES LLENGÜES PRÒPIES D’ARAGÓ

Publicat al Web de les  Llengües d’Aragó el 23 juny 2017

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó ha convocat els programes “Luzía Dueso” (aragonès) i “Jesús Moncada” (català) per a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó en els centres educatius públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat, durant el curs 2017-18.

El passat curs, el programa “Luzía Dueso” va atendre les sol·licituds de 31 centres, amb un total de 41 activitats i el programa “Jesús Moncada”, per la seva banda, ho va fer respecte a 30 centres, amb un total de 47 activitats. Tots els centres sol·licitants van tenir com a mínim una activitat en els dos programes i van poder gaudir d”alguna de les activitats interessades.

Per al curs 2017-18, el nou programa “L’aragonès a l’aula” pretén impulsar el coneixement de l’aragonès en els centres educatius amb la finalitat de fomentar la dignificació del patrimoni lingüístic aragonès, conscienciar la comunitat escolar sobre aquesta riquesa i donar suport al professorat que realitza activitats entorn a l’aragonès en els centres educatius. Podran concórrer a aquest programa els centres que no ho facin al “Luzía Dueso”.

Aquest programa persegueix assolir els següents objectius:

  1. Estimular en els centres educatius el coneixement de la realitat lingüística d’Aragó, amb especial referència a l’aragonès.
  2. Fomentar l’actitud positiva de l’alumnat cap al patrimoni cultural aragonès, en general, i cap al patrimoni lingüístic aragonès, en particular.
  3. Iniciar els alumnes en el coneixement de la llengua aragonesa i les seves manifestacions culturals (la literatura, el folklore, la música, les arts escèniques …).

Per a facilitar la tasca dels centres existiran materials didàctics adaptats a cada etapa (Infantil, Primària, Secundària i Adults) descarregables a la pàgina web lenguasdearagon.org

Per la seva banda, els programes Luzía Dueso i Jesús Moncada disposaran d’una dotació de 10.000 euros cadascun (un 44% més que el curs passat). Les sol·licituds es poden presentar en tots els casos entre l’1 i el 29 de setembre pròxims

Origen: El Seminari de professors de Llengua Catalana rep el Premi Desideri Lombarte 2017 | Mas de Bringuè

Origen: Premi Desideri Lombarte 2017 al Seminari de professors | Lo Finestró

Incrementa un 70% el importe destinado a la difusión del aragonés y el catalán de Aragón en los centros educativos. A los programas “Luzía Dueso” (aragonés) y “Jesús Moncada” (catalán), que ya funcionaron el pasado curso, este año se suma “El aragonés en el aula”.

Origen: Educación pone en marcha tres programas para promocionar las lenguas propias de Aragón – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Origen: · ABIERTO EL PLAZO DE PREINSCRIPCIÓN EN EL DIPLOMA DE ESPECIALIZACIÓN EN FILOLOGÍA ARAGONESA – Lenguas de Aragón

Origen: · EDUCACION PONE EN MARCHA TRES PROGRAMAS PARA PROMOCIONAR LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón ha convocado los programas “Luzía Dueso” (aragonés) y “Jesús Moncada” (catalán) para la difusión de las lenguas propias de Aragón en los centros educativos públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad, durante el curso 2017-18.

El pasado curso, el programa “Luzía Dueso” atendió las solicitudes de 31 centros, con un total de 41 actividades y el programa “Jesús Moncada”, por su parte, lo hizo respecto a 30 centros, con un total de 47 actividades. Todos los centros solicitantes tuvieron al menos una actividad en ambos programas y pudieron disfrutar de alguna de las actividades interesadas.

Para el curso 2017-18, el nuevo programa “El aragonés en el aula” pretende impulsar el conocimiento del aragonés en los centros educativos con la finalidad de fomentar la dignificación del patrimonio lingüístico aragonés, concienciar a la comunidad escolar sobre dicha riqueza y apoyar al profesorado que realiza actividades en torno al aragonés en los centros educativos. Podrán concurrir a este programa aquellos centros que no lo hagan al “Luzía Dueso”.

Este programa persigue alcanzar los siguientes objetivos:
a) Estimular en los centros educativos el conocimiento de la realidad lingüística de Aragón, con especial referencia al aragonés.
b) Fomentar la actitud positiva del alumnado hacia el patrimonio cultural aragonés, en general, y hacia el patrimonio lingüístico aragonés, en particular.
c) Iniciar a los alumnos en el conocimiento de la lengua aragonesa y sus manifestaciones culturales (la literatura, el folclore, la música, las artes escénicas…).

Para facilitar la labor de los centros existirán materiales didácticos adaptados a cada etapa (Infantil, Primaria, Secundaria y adultos) descargables en la página web lenguasdearagon.org

Por su parte, los programas Luzía Dueso y Jesús Moncada dispondrán de una dotación de 10.000 euros cada uno (un 44% más que el curso pasado). Las solicitudes podrán presentarse en todos los casos entre el 1 y el 29 de septiembre próximos.

 

Aragón_Hoy

Origen: Els meus animals | L’esmolet

La Gilda, a la barana del terrat del carrer Sant Cristòfor, la primavera del 1991

La Gilda, a la barana del terrat del carrer Sant Cristòfor, la primavera del 1991

Encara és fosc quan passo pel davant de la protectora d’Alcanyís. Tan bon punt senten els meus esbufecs, els gossos em saluden. N’hi ha molts; massa. I cada dia penso que quan pugui, en rescataré un, el més lleig, el més vell.

Sempre he estimat els animals des de la convicció que una qualitat atàvica, perduda per nosaltres, els fa forts en la natura i fràgils davant els humans. De menut em podia passar hores immòbil, fascinat per insectes que m’ignoraven o per bestioles que, un cop segures de la meua innocuïtat, seguien fent la seua. A casa no me’n van deixar tenir mai cap. Els pares em deien que tancar-los en un pis era cruel. No obstant, quan vaig trobar-me un periquito pel carrer, ens el vam quedar “perquè si no, es morirà, pobret”.

En els temps de la primera independència —tendra, precària i il·lusionada— vaig conviure amb la Gilda, una gateta negra que els oncles Galí-Trullenque havien rescatat. Ella em va acompanyar en alguns dels pisos que vaig habitar a Barcelona i, finalment, s’avingué a seguir-me quan vaig carregar la Vanette per tornar a l’Aragó. Es van afegir a l’aventura els gats de ma germana —que en aquell temps voltava pel món— Alan i Mau. L’Alan també era negre i gastava un posat majestàtic —potser motivat per la castració que li havien efectuat els anteriors propietaris. La Mau era jove i juganera, i la seva feina consistia en posar a prova la paciència dels altres dos. Amb ells vaig compartir els primers anys aragonesos a Torredarques, a Alcanyís o a les Capçades, on mantenien l’hort i el maset nets de muralls i ratolins. Ara ja són tots morts. La Mau primer, després la Gilda i finalment l’Alan, que va passejar la seua dignitat fins el darrer dia d’agost de 2007, quan ja no podia valdre’s de tan vell. Tenia 21 anys, que equivalen a 101 dels nostres.

Des d’aleshores no hem tingut cap altre animal a casa —tret d’algun moixonet caigut del niu— malgrat les pressions de les filles. I és que m’agraden massa.

Avui volia escriure de gossos abandonats i de bous torturats en públic, però els esperits dels meus animals se me n’han endut les paraules. Potser un altre dia.

La Comarca, columna «Viles i gents», 23 de juny de 2017

L’Alan i la Mau vigilant alguna cosa que a mi se m’escapava.

Benjamín Prado inaugura hoy el programa de conferencias.

123

Benjamín Prado abre hoy el Congreso de la Asociación de Escritores. Este encuento gira alrededor del lema “Hablamos, charramos y parlem”.

FRAGA.- Fraga será la capital de la literatura aragonesa este fin de semana, con la celebración del XIV Congreso de la Asociación Aragonesa de Escritores, que este año tiene como lema “Hablamos, charramos y parlem”, en referencia a la diversidad lingüística de Aragón y su creación literaria. El congreso presenta un completo programa de actividades con charlas, tertulias, presentaciones y paseos literarios.

Cotinuar llegint… Fraga se convierte en capital de la literatura aragonesa

La Comarca del Matarraña/Matarranya amb la finalitat d’agrupar baix un mateix paraigües part de l’oferta cultural que es fa durant els mesos d’estiu, crea la marca FESTIVALS DEL MATARRANYA. Per a 2017 la programació és la següent:

Els interessats podeu trobar més informació a: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/489-quema-de-artistas-franjarock-matarranya-i-musica-la-nit-en-blanc-el-ciclo-de-organo-y-el-matarranya-intim-componen-los-festivals-del-matarranya-que-comienzan-este-fin-de-semana

Dins d’esta oferta s’ha inclòs un curs de dansa que serà impartit pels coreògrafs i ballarins Miguel Ángel Berna i Manuela Adamo. Serà a l’antiga església de l’Ermita de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins, els dies 22 i 23 de juliol. Més informació al següent enllaç:

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/481-miguel-angel-berna-impartira-un-curso-de-danza-en-penarroya-de-tastavins-organizado-por-la-comarca-del-matarrana

Origen: Entrevista a Octavi Serret: “Soc el llibreter més agosarat que conec” (Jordi Nopca)

OCTAVI SERRET

“Soc el llibreter més agosarat que conec”

Des de la petita però atapeïda llibreria Serret, instal·lada des de l’any 1982 al poble de Vall-de-roures –a la comarca aragonesa del Matarranya–, el seu fundador i propietari treballa incansablement per difondre la cultura escrita: venent llibres i organitzant presentacions, trobades i premis literaris. Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi

“Soc el llibreter més agosarat que conec” / JOSÉ CARLOS LEÓN

Vall-de-roures és un poble menys tranquil des que Octavi Serret va començar a atreure visitants -de municipis propers i no tan propers- a les presentacions de llibres i trobades que organitza a la llibreria que porta el seu cognom i que va aixecar la persiana per primera vegada el 1982, quan només tenia 16 anys. Són tres quarts de nou d’un dimecres i Serret acaba d’abaixar la persiana.

Ja ha acabat tota la feina del dia?

La feina no s’acaba mai. Plegar a aquesta hora és normal, però hi ha dies que acabo més tard. Pràcticament visc a la llibreria. Quan acabo pujo les escales i entro a casa. La tinc al pis de dalt.

Suposo que també està plena de llibres.

No tant com podria. En tenim molts a les golfes. Sempre que pujo un llibre a casa la dona em diu: “Quan l’acabis el tornes a baix!” Des de fa un temps, a casa només s’hi queden els títols imprescindibles.

Amb 51 anys ja ha rebut el Premi Nacional de Cultura (2009) i ara una Creu de Sant Jordi. Són dos reconeixements molt importants.

Quan vaig rebre el Premi Nacional els veïns no sabien gaire què era i va passar una mica desapercebut. Amb la Creu de Sant Jordi he quedat parat de veure que la reacció ha estat tan positiva: hi ha gent que m’ha agraït la feina que he fet des de la llibreria, i d’altres que tot i no compartir gaire o gens les meves idees se m’han acostat i m’han felicitat.

Parli’m dels inicis de la llibreria. Vostè encara era menor d’edat quan Serret va començar a funcionar.

Als 13 anys vaig decidir que deixava l’escola i al cap de poc vam començar a voltar amb el meu pare per les papereries de la comarca per veure quin model ens agradava. La primera botiga, la del 1982, era més una papereria que una llibreria, per indicacions del pare.

Per què va triar el negoci dels llibres? ¿No li van dir que era molt sacrificat?

Vaig voler obrir una llibreria perquè havia llegit tots els llibres de casa i l’única manera de poder llegir més i gratis era muntant el meu propi negoci. Una de les primeres novel·les d’adults que havia llegit -i de la qual no devia entendre gaire cosa- era ¿Arde París?, de Dominique Lapierre i Larry Collins. Més endavant vaig al·lucinar amb Tiburón, de Peter Benchley. I vaig passar una etapa en què m’encantava tot el que tingués a veure amb el Triangle de les Bermudes, amb l’Atlàntida i els ovnis. La literatura que més m’ha agradat és la d’aventures, la ciència-ficció i la fantasia. Hi ha hagut temporades que he llegit molta filosofia i psicoanàlisi, d’altres que m’ha picat per la història… La meva curiositat per llegir no s’acaba mai. L’únic món en què m’ha costat entrar és el dels clàssics grecs.

La llibreria Serret se li devia fer petita de seguida.

Vaig canviar de local el 1986. Però la llibreria Serret d’ara també és menudeta. Té 46 metres quadrats plens de llibres. Hi tinc entre 40.000 i 50.000 títols de fons, dels quals n’hi ha uns 15.000 sobre les Terres de l’Ebre i el Matarranya, la meva gran especialització. A part d’això tinc un magatzem ple de llibre vell: quan hi ha fires i festes els trec i intento vendre’ls a dos o tres euros.

Serret, però, fa temps que també és una llibreria virtual.

Fa més de 20 anys que vaig muntar la pàgina web i vaig començar a vendre-hi llibres. Hi tinc més de 160.000 títols classificats i els puc servir fàcilment, perquè tinc eines per localitzar els que estan descatalogats. Soc molt bo perseguint tota mena de llibres.

¿Podríem dir que és una espècie de detectiu literari?

La comparació m’agrada! Diguem que els hiverns donen per a molt, quan ets en un poble com el meu. Tinc clients de l’Aragó, de Catalunya, de València i també de Madrid. Normalment es posen en contacte amb mi a través de la web o per telèfon.

Expliqui’m un dels seus casos.

Fa un parell de setmanes un home va entrar a la llibreria buscant un assaig del 1992 sobre els jueus. Mentre sortia per la porta ja l’hi havia trobat. El vaig comprar a un particular que el tenia en venda i el vaig revendre al meu client.

¿La persecució de llibres és un volum de negoci important?

Dos anys enrere vaig estar a punt de tancar i una sèrie de comandes de llibre descatalogat em van salvar.

Serret té una bona representació de la producció en llengua catalana, però no sempre ha sigut així.

Els primers llibres que em van arribar en català de les publicacions del govern d’Aragó em van sorprendre. Pensava que ningú els voldria i els vaig amagar sota el taulell. Llavors va venir un amic, el Carles Sancho, i me’ls va demanar. Em va dir que els deixés al lloc dels altres llibres: “Hem de fer que es venguin. Són els nostres llibres i la nostra llengua”, em va dir. I aquestes paraules em van obrir els ulls. A poc a poc vaig començar a fer possible que els clients no trobessin estrany llegir en català.

Se n’ha sortit?

Encara hi ha gent que no entra a Serret perquè sap que hi ha llibres en català. Però hem anat a millor.

Un llibreter ebrenc el definia afectuosament com el “més canalla ” dels llibreters. Per què?

Jo no diria canalla. Agosarat sí. Soc el llibreter més agosarat que conec. Vaig massa ràpid i em plantejo coses grans. Sovint, quan intento posar en marxa les idees que porto al cap… no se m’entenen.

Origen: · CURSO DE ARAGONÉS PARA ALUMNOS DE PRIMARIA EN IBERCAJA-HUESCA – Lenguas de Aragón

Origen: Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació) | Lo Finestró

El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació  “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”

Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.

Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf  (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)

Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.

Origen: Del ‘Me gusta’ al ‘Me fa goyo’: así se adapta el aragonés a las nuevas tecnologías | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El grupo Softaragonés lleva años desarrollando alternativas para usar las herramientas digitales en aragonés.

Víctor Millán 12/06/2017 a las 06:00

El reconocido lingüista David Crystal señalaba en su obra ‘Language Death’ (Idioma muerte) que “un lenguaje amenazado solo progresará si sus hablantes lo insertan en las nuevas tecnologías”, una predicción que fácilmente se puede trasladar al aragonés, un idioma que se mueve entre los 8.000 y 15.000 hablantes según los distintos censos, en ocasiones tildados incluso de demasiado optimistas.

Por este motivo, desde 2008 un grupo de informáticos y lingüistas lleva intentando implementar en el máximo número de herramientas posibles la lengua originaria del Pirineo aragonés. Trabajan en su tiempo libre, sin financiación pública o privada, adaptando código y actualizando cada cierto tiempo las plataformas que ofrecen traducidas, todo ello bajo la misma concepción que trazaba Crystal. “Si hoy en día las nuevas generaciones no pueden utilizar el aragonés en las redes sociales o los programas que usan todos los días, el aragonés tendrá más difícil seguir hablándose”, explica Juan Pablo Martínez Cortés, Ingeniero de Telecomunicaciones y profesor del Centro Politécnico Superior de la Universidad de Zaragoza, que además es uno de los miembros de Softaragonés, este equipo de profesionales y entusiastas que se ha propuesto insertar de pleno el aragonés en los usos y costumbres del siglo XXI.

Cambiando el ‘Me gusta’ por el ‘Me fa goyo’

El trabajo del Softaragonés bebe directamente de las herramientas que trabajan con código abierto, esto es, contenidos libres de ser modificados por todo aquel que quiera para conseguir una mejora continua. Ese es el sistema que ha utilizado desde su nacimiento la Corporación Mozilla, desarrolladora de Mozilla Firefox, uno de los navegadores más utilizados en el mundo y que a diferencia por ejemplo de Google Chrome, cuenta con un abanico de idiomas mucho más amplio gracias precisamente a esta característica.

“Lo que hacemos es algo que claramente las empresas privadas no harían al no haber una comunidad grande de hablantes. Por eso nos basamos en herramientas de código abierto, que se prestan para ser modificadas y mejoradas”, señala Daniel Martínez Cucalón, informático de profesión y también miembro del grupo. Softaragonés ha desarrollado un complemento para Firefox que desde 2014 cuenta entre las versiones oficiales del navegador. Es en cierto modo el buque insignia de Softaragonés, con más de 18.000 descargas desde su lanzamiento y unos 400 usuarios diarios. Que haya sido reconocido como oficial por la plataforma implica mayor visibilidad, pero también un trabajo metódico, porque cada nueva actualización del navegador requiere que también se revise la opción en aragonés.

Además, también han desarrollado un script para Facebook que permite utilizar la red social con sus frases más reconocibles en aragonés, cambiando por ejemplo el ‘Me gusta’ por ‘Me fa goyo’. “En Facebook al ser una empresa privada no se puede realizar una traducción oficial, pero sí usar complementos para traducir lo más reconocible”, comenta Martínez Cortés, que señala también que el uso del aragonés en estas plataformas tiene “un contenido simbólico que le quita esa visión de lengua rural que, ahora cada vez menos, pero antes estaba arraigada”.

Otras herramientas de comunicación como Telegram, el programa de videollamadas Skype, y otras como el sistema de reconocimiento de webs para personas invidentes NVDA, sistemas de programación como Arduino, e incluso lúdicos como Guitar Pro, también han sido adaptadas al aragonés. “Somos un grupo de gente amplio que normalmente nos coordinamos por correo electrónico. Ahora nos conocemos todos, pero al comienzo trabajábamos sin tener contacto directo, y así cada uno iba desarrollando herramientas para lo que le interesara. De pronto uno de los miembros del grupo nos presentó un sistema de lectura con voz de páginas webs, y entonces nos contó que era invidente, algo que no sabíamos y que nos sorprendió por su enorme ritmo de trabajo”, señala Martínez Cortés, miembro también de la Academia del´Aragonés, que hace unos meses editó una nueva versión de la Gramática Básica del idioma.

En busca del traductor adecuado para el Aragonés

Pero el proyecto que más trabajo ha empleado para este grupo es el de crear un traductor al aragonés fiable. Para ello han utilizado la tecnología de Apertium, un traductor del software libre que a diferencia del conocido Google Translate, basa su trabajo de forma distinta. “El traductor de Google es muy potente porque se basa en la comparación de textos de distintos idiomas. Introducimos una frase y él hace un barrido en la inmensa base de textos que tiene buscando traducciones ya hechas o las que sean más apropiadas. Esto para el aragonés no sirve ya que no existe una recopilación de textos digitalizados tan amplia, por eso trabajamos con esta otra fórmula, basada en reglas”, comentan desde Softaragonés.

La diferencia, además del proceso de traducción, se basa en el trabajo de introducir reglas al programa para que adecúe la traducción lo mejor posible, asimilándose en cierto modo a las reglas gramaticales. El trabajo, señalan, es arduo, pero desde hace un tiempo han conseguido un traductor eficaz, otro que permite traducir entre las tres lenguas que se hablan en Aragón (castellano, aragonés y catalán), y otro sistema que permite traducir páginas webs completas. Además, Softaragonés también ha creado herramientas de predicción de texto para teclado y de corrección automática para el sistema de ofimática LibreOffice, algo que también está incluido entre las opciones de lenguaje del paquete de descarga cuando un usuario, de cualquier parte del mundo, baja este editor de texto a su ordenador. “Es decir, que cuando alguien se descarga LibreOffice en la India, entre las opciones de idioma, les aparece también el aragonés”, explica el profesor de la UZ.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja