Normalització del català

La Comarca del Bajo Aragón acuerda no adaptar su nombre al catalán | La Comarca

maig 31

Llei de llengües, Llengües a Aragó, Mesquí, Normalització del català, Situació sociolingüística

Origen: La Comarca del Bajo Aragón acuerda no adaptar su nombre al catalán | La Comarca

por Laura Castel | May 31, 2017 | Bajo Aragón, COMARCAS | 0 Comentarios

Ganar pidió ampliar su topónimo como ya hacen otras instituciones vecinas

La Comarca rehusó en pleno adaptar su topónimo a la lengua catalana al igual que ya hacen otras instituciones vecinas como el Matarraña o el Bajo Aragón Caspe. De haber dado el visto bueno a la moción presentada por Ganar, pasaría a llamarse Bajo Aragón/ Baix Aragó impulsando así «el reconocimiento de su realidad bilingüe».

El texto original fue enmendado por el PSOE en el primer punto. En vez de solicitar a DGA que declarase toda la comarca como «zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad autónoma (catalán de Aragón)», se cambió para que solo se incluyera a los siete municipios catalanohablantes: Aguaviva, Belmonte de San José, La Cañada de Verich, La Cerollera, La Ginebrosa y Torrevelilla. No obstante, Ganar no consiguió el visto bueno de los socialistas, que dieron libertad de voto. Tan solo Miguel Ángel Bosque, concejal de La Cerollera, votó a favor. José Mª Andreu, portavoz en la Comarca y el Ayuntamiento de Alcañiz; y Javier García, teniente alcalde de Castelserás, se abstuvieron; y el resto, ocho, se mostraron contrarios. «Consideramos que es un tema delicado por lo que cada uno podía escoger, los que nos abstuvimos lo hicimos por respeto a los pueblos que hablan catalán», dijo García. No obstante, todos los consejeros socialistas de pueblos con lengua propia votaron en contra salvo el de La Cerollera. Por su parte, PP y PAR también se mostraron contrarios.

Desde Ganar mostraron su malestar porque los socialistas no les apoyaran pese a que aceptaron los cambios que les propusieron. «Teníamos claro que era un tema complicado que algunos llevarían a la cuestión política pero no era nuestro objetivo, queríamos asimilar el topónimo al de otras comarcas», afirma el consejero de la formación de izquierdas y alcalde de Aguaviva, Aitor Clemente, quien destaca que en el texto incluyeron las dos denominaciones de la lengua aprobadas por DGA en el anterior gobierno, PP-PAR, y en el actual, PSOE-CHA.

Comments Off none Read more

Presentan los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja

maig 30

Aragó, Catalunya, País Valencià, Baix Cinca, Comarques, Franja, Franja, Catalunya, País Valencià, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Origen: Presentan los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja

Zaragoza, 30 may (EFE).- El Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de Zaragoza acogerá mañana la presentación de los principales resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja (comarcas catalanohablantes de Aragón).

La investigación se desarrolla gracias al convenio de colaboración firmado en 2015 entre el consorcio Campus Iberus (Campus de Excelencia Internacional del Valle del Ebro) y la Dirección General de Política Lingüística de Cataluña, informa la Universidad de Zaragoza en una nota de prensa.

El estudio lo han realizado en estas comarcas investigadores de la Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universidad de Zaragoza y de la Dirección General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Durante el acto se ofrecerán los datos sociodemográficos de la Franja; los conocimientos lingüísticos de los hablantes; el uso real de las lenguas en convivencia fuera del ámbito familiar; el empleo de las mismas en el hogar, su transmisión intergeneracional, las actitudes y representaciones lingüísticas de los hablantes y las denominaciones de sus lenguas.

El estudio lo llevan a cabo investigadores de diferentes universidades: Ramon Sistac (Universitat de Lleida), Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Javier Giralt, María Teresa Moret, Chabier Gimeno y Anchel Montañés (Universidad de Zaragoza), Ánchel Reyes (sociólogo), Joan Solé y Anna Torrijos (Dirección General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya).

La jornada la presentarán Gerardo Sanz, vicerrector de Política Académica de la Universidad de Zaragoza; José Ignacio López Susín, director General de Política Lingüística de Aragón; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Julio Lafuente López, vicepresidente ejecutivo del Consorcio Campus Iberus y Neus Vila, vicerrectora de Estudiantes de la Universidad de Lleida. EFE

Comments Off none Read more

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya 3/6/2017

maig 29

Matarranya, Normalització del català

MAGAZIN 3 de juny de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Compartir, sempre?”./ “Què destaques de la situación del país?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Las quemaduras. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Vanesa Arévalo, caspolina, primer premi del concurs literari “Narraciones cortas”de l’Ajuntament de Casp, amb el títol “Confesiones interiores”.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Proper objectiu del montanyer maellà, Diego Celma: El Gran Paradisso als Alps italians.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista al maellà Santiago Pardo Mindán, estomatòleg.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Diego Celma, Lifo Ros i Elías Satué.

Comments Off none Read more

7è programa de Mari Zapater – Institut d’Estudis del Baix Cinca

maig 29

Activisme, Baix Cinca, Normalització del català

Comments Off none Read more

ABC: El Gobierno aragonés crea el «Institut del Catalá», un nuevo organismo oficial

maig 27

Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català

El catalán se abre camino como «lengua propia» y tendrá hueco hasta en el Boletín Oficial de Aragón

Origen: El Gobierno aragonés crea el «Institut del Catalá», un nuevo organismo oficial

Comments Off none Read more

Política Lingüística redacta el reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. | Mas de Bringuè

maig 26

Activisme, Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català

Origen: Política Lingüística redacta el reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. | Mas de Bringuè

Natxo LÃ³pes SusÃn, director de PolÃtica LingÃ¼Ãstica

Avui, 26 de maig, ha sortit publicat al B.O.A. l’esborrall del decret sobre els estatuts de funcionament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Després d’un obligat període d’un mes d’informació pública, durant el qual es podran presentar al·legacions, el text definitiu podrà ser aprovat pel govern aragonès d’aquí a uns tres mesos.

El document consta d’un seguit de 55 articles que regularan l’estructura i funcionament d’aquest organisme i parteix, per qüestions de temps i d’agilitat administrativa, de la Llei de 2013 aprovada pel govern PP-PAR, de la qual modifiquen els aspectes més negatius del seu articulat.

El text que ara es proposa planteja ampliar el número de membres de l’Acadèmia de 10 a 15. A més dels cinc membres triats pel Govern i altres cinc per les Corts aragoneses, s’afegissen altres cinc a proposta de la Universitat de Saragossa, recuperant així la composició que contemplava la “Llei Iglesias” de 2009.

Amb aquests 15 acadèmics “de número” l’acadèmia es dividiria en dues seccions:

L’Institut del Català d’Aragó, amb 7 membres.
L’Institut de l’Aragonès, amb 7 membres.
El President de l’Acadèmia triat per consens entre els quinze membres.

Amb aquesta divisió en dos Instituts, desapareix l’antiga divisió en àrees d’ús predominant amb els famosos LAPAO i LAPAPYC.

Entre les competències que el reglament atribueix a l‘Acadèmia destaquen:

establir les normes de l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques a través dels seus instituts; assessorar, a través d’ells, als poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i amb la seva promoció social, així com desenvolupar aquelles tasques que, en l’àmbit de la seva competència, li encomane el Govern d’Aragó.

L’Acadèmia es constituirà com a organisme autònom i tindrà com a seu un edifici “rellevant”de la Comunitat, tot i que, si ho considera oportú es podrà reunir a qualsevol localitat del territori. Els membres de l’Acadèmia no tindran remuneració i tan sol cobraran dietes de desplaçament.

Dels 55 articles que té l’esborrall, del 28é al final es dediquen al funcionament dels Instituts, on es contempla la creació d’acadèmics d’honor o acadèmics corresponents, que tindran una caràcter consultiu i durada variable.

També existeix la possibilitat de que, a proposta dels Instituts, el nombre d’Acadèmics se pugue ampliar fins a 15 membres, sempre que es mantingue un número senar (9,11,13,15) per evitar col·lapses en els votacions.
Entre les competències que s’atribueixen als Instituts de l’Aragonès i el Català estan la d’investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia les normes gramaticals de cada llengua, inventariar i actualitzar el seu lèxic, estimular el seu ús i difusió a les escoles i a la societat, col·laborar en la formació del seu professorat, assessorar els poders públics i institucions sobre l’ús correcte de les llengües pròpies, etc.

El càrrec des acadèmics serà vitalici i sol podran cessar per incapacitat, malaltia, inoperància, etc. El nomenament del President de l’Acadèmia tindrà una durada de cinc anys per a que nos es pugue solapar amb els períodes electorals de les institucions.

ANÀLISI

Urgències i ambigüitats

La urgència del govern aragonès per posar en marxa un organisme àgil i eficaç que passi ràpidament els tràmits legals per començar el més aviat possible la tan necessària feina de normalització lingüística els ha dut a aprofitar la maleïda llei del Lapao i el Lapapyc.

Això comporta necessàriament certes ambigüitats, com el títol original que encapçala la llei i que sembla que no es pot modificar, on es parla de “la llengua”, quan després, en l’articulat del reglament es parla de dues llengües: l’aragonès i el català d’Aragó.

La possibilitat d’ampliar el nombre d’acadèmics, unilateralment, per part de cadascú dels Instituts lingüístics, pot donar com a resultat una Acadèmia asimètrica i descompensada.

En fi, res que no es pugue arreglar en el posterior període d’al·legacions. Sort per a tots.

Comments Off none Read more

C. Terès: Somnis obscens (El Salto Aragón)

maig 26

Activisme, Normalització del català

Origen: Somnis obscens | L’esmolet

No sé a casa vostra, però a la nostra, per Nadal, s’acumulen com per art de màgia un feix de participacions de loteria. Fins i tot, entre les butlletes multicolors, hi treu el nas algun dècim autèntic, comprat sense vergonya en una administració oficial. I posats a confessar, us diré que de tant en tant apareix sobre la taula algun numeret dels cecs, que és una rifa, diuen, els guanys de la qual són per a una bona causa, cosa que ens amoroseix la mala consciència.

Tot plegat no evita que estigui convençut que la loteria és una estafa consentida. Una de les contradiccions amb les que visc, com quan menjo un producte amb ingredients impresentables o acompanyo les filles de rebaixes perquè “no tenen res per a posar-se” —malgrat l’armari ple de roba.

Tanmateix, molts matins, una falca publicitària m’agreja l’esmorzar. Un paio amb veu de setciències (ara en diríem ‘cunyat’) m’explica què farà si li toca la loteria: que si dissenyar la seua línia de moda, que si esdevenir un gran advocat… però al final resulta que —oh sorpresa!— l’únic que desitja és “forrar-se” per a viure sense fotre brot, tenir un jet i una mansió. L’eslògan és demolidor: “por muy distintos que empiecen los sueños, siempre acaban igual”, perquè “no tenenos sueños baratos”. Segons el ‘cunyat’ perdonavides tots som uns egoistes ganduls, per molt que ho dissimulem sota el vernís de voler realitzar-nos com a persones.

L’anunci m’arriba a la cuina d’Alcanyís, a punta de dia, tot escoltant les notícies d’una emissora que emet en català via internet. (Què voleu que hi faça! M’agrada sentir el meu idioma en les hores primerenques.) Haureu notat que he transcrit els fragments de la falca en castellà, tot i ser emesos en una ràdio amb tota la programació en català. I és que, al contrari del que fan la immensa majoria d’anunciants, l’empresa “Loterías y Apuestas del Estado” no troba oportú traduir el missatge a l’idioma dels espanyols que escolten la cadena. Com a estratègia publicitària no és gaire eficaç, si tenim en compte que els oïdors que trien aquell dial és possible que ho facin també per la llengua. Si l’empresa fos privada, allà ells; però resulta que la corporació que ens empeny a jugar per a “forrar-nos” és adscrita al ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, és a dir, que forma part del patrimoni de tots els espanyolets independentment de l’idioma que parlem. No sé què pensar. Si ho fan per desconeixement, malament. Si ho fan per desídia, pitjor. No vull creure que ho facin per menyspreu de les llengües no castellanes d’Espanya… A no ser que l’objectiu sigui promoure el separatisme.

Segurament pensareu que el tema de l’idioma és menor, que el dolent d’aquests anuncis és que fomenten la cobdícia, la insolidaritat, l’obtenció de riquesa sense el mínim esforç. I tindreu tota la raó. Però la qüestió lingüística és un element que acaba de dibuixar el model de ciutadà que s’estimula des de l’ens públic: els altres no importen, només jo i el meu propi plaer. Obscenitat pura i dura.

Publicat a El Salto Aragón, n.1, maig de 2017

‘Der Losverkäufer’ (Els venedors de bitllets), de Philipp Schmitz (Düsseldorf 1824-1887)

Comments Off none Read more

DGA creará un instituto del catalán para proteger y potenciar su uso | La Comarca

maig 26

Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català

Origen: DGA creará un instituto del catalán para proteger y potenciar su uso | La Comarca

por Laura Castel | May 26, 2017 | COMARCAS, Matarraña | 0 Comentarios

maella colegio catalan

Clase de Catalán en 3º de Primaria del colegio Virgen del Portal de Maella. Un 80% de sus alumnos estudian su lengua materna.

Se constituirá la Academia Aragonesa de la Lengua, formada por 15 miembros

El Gobierno de Aragón está trabajando en la creación de la Academia Aragonesa de la Lengua, que estará dividida a su vez por dos institutos: el del catalán de Aragón y el del aragonés. La creación de este organismo ya estaba incluida en la Ley de Lenguas que se aprobó en 2009 pero nunca llegó a constituirse. El principal cambio es que entonces se planteó la creación de dos academias, una para cada lengua. En cambio, ahora se apuesta por una única institución científica oficial con dos institutos específicos.

Se trata de un organismo que velará por la conservación, promoción y defensa del aragonés y el catalán con el que ya cuentan otras comunidades españolas con lenguas propias. Se encargará de establecer las normas referidas a su uso correcto que sirvan a los más de 81.000 aragoneses que saben hablar catalán o aragonés (un 6% de la población total).

Hoy se publica en el Boletín de Aragón el borrador de los nuevos estatutos de funcionamiento de la academia, en los que se fija su composición, organización y funcionamiento. Los interesados tendrán un mes de plazo para presentar alegaciones, que se estudiarán y remitirán a los servicios jurídicos. Una vez el Consejo Consultivo de Aragón emita un informe, se aprobarán los estatutos en el Consejo de Gobierno de DGA. La academia entrará en funcionamiento en un plazo aproximado de seis meses.
Este organismo estará constituido por un presidente y 14 miembros (siete para cada instituto). La elección de los siete académicos se llevará a cabo por cuotas: cinco para las Cortes de Aragón, otros cinco DGA y otros tantos la Universidad de Zaragoza (Unizar). De esta forma se vuelve a introducir al mundo universitario porque en la ley que creó el PP-PAR en la anterior legislatura (la de los polémicos lapao y lapapyp) se restó poder a la Unizar.

Los 15 miembros serán, según especifica el borrador, personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, principalmente doctores. Con preferencia para los hablantes nativos que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad.

Sus competencias serán diversas. «Principalmente, establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón», afirma el director general de Política Lingüística de DGA, José Ignacio López Susín. También asesorará, a través de sus institutos, a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto de las lenguas y con su promoción social. Asimismo, desarrollará aquellas tareas que, en el ámbito de su competencia, le encargue el Gobierno de Aragón.

Moción de Ganar por el catalán

Por otro lado, ayer se presentó en el pleno de la Comarca del Bajo Aragón una moción de Ganar (al cierre de esta edición aún no había sido debatida) para solicitar a DGA que declare a la comarca como «zona de utilización histórica del catalán» y se adapte su topónimo incluyendo el término ‘Baix Aragó’.

1 Comment none Read more

Esfendemos as Luengas: Aniversari d’unes eleccions plenes de propòsits per l’aragonès i català

maig 25

Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català

Aquest 24 de maig es va complir dels anys de les eleccions municipals i autonòmiques. Amb motiu d’aquest equador farem un exercici de memòria, i recolzant-nos en l’estudi del Seminari aragonès de Sociolingüística analitzem les promeses i propòsits dels partits polítics enviats llavors.
Els partits contraris de les llengües pròpies d’Aragó (PP, PAR i Ciutadans), continuen en la seva direcció promesa en les eleccions. Les seves intervencions negatives en les Corts d’Aragó i els plens de l’Ajuntament de Saragossa són bo exemple.
Partits com Entabán, a l’ajuntament d’Osca han estat un dels més complidors en el treball de vitalització de la llengua aragonesa a Osca, i ja al maig de 2016 havien creat l’Oficina Lingüística de l’aragonès OLA, amb moltes iniciatives i traduccions.
En el cas de l’Ajuntament de Saragossa, el partit en el govern ZeC (integrat en l’actualitat per Puyalón, IU, Podemos i altres particulars) va més endarrerit en la implantació de les promeses mesures de “revitalització” i “reversió” de l’aragonès. No obstant això, un munt de textos en els seus twitts generals, un compte propi a twitter per a l’aragonès, cartelleria en alguna campanya o l’últim anunci de la retolació de carrers bilingües amb toponímia pirinenca, … deixen entreveure unes sensacions positives per al que queda de legislatura.
Un cas particular mereix el cas de l’equip de Govern en la D.G.A. amb PSOE-CHA i la creació de la nova Direcció de Política Lingüística integrada per membres de CHA. Un munt de noves iniciatives, legislació i millores en la reversió de les llengües pròpies d’Aragó, que tot i això compta amb dos punts negatius; com són la manca d’acceptació per la majoria dels parlants d’aragonès en el seu “Proposta gràfica comuna de consens”. I per l’altre costat l’escassetat en l’ocupació de les dues llengües pròpies, tant per part del seu director general “Nacho Susín”, com per part del partit integrant CHA.
Val comentar l’eliminació definitiva dels termes “LAPAPYP” i “LAPAO” de la Llei de llengües del PP-PAR. La legalització de la llengua catalana a les classes de les escoles de la Franja ha servit per a un alumnat que ara també veu amb bones perspectives aquesta llengua en els IES. Com a exemple el director de l’IES Matarranya, el candidat a l’alcaldia de CHA Iñaki Belanche.
Encara que el seu company de govern, PSOE, pugui semblar que està impulsant una decidida política lingüística, creiem que aquesta no seria possible sense la pressió dels seus socis de govern, CHA, i Podem en els pressupostos. Actuacions d’aquest partit, com el rebuig a l’Ajuntament de Saragossa, a la denominació de “ciutat amb ús històric de l’aragonès” va deixar una molt mala sensació de incredibilitat. Negant a la capital d’Aragó, i centre d’acollida històric de aragoneso fablants, aquest dret.
El seu altre company de pressupostos, Podemos, ha portat una de les millors novetats a les Corts, com és la intervenció en alguns quants discursos en aragonès a través de Nacho Escartín. Intervencions que es veuen enfosquides per la negativa d’aquest partit a l’oficialitat de les llengües pròpies a Aragó. Negativa que ells mateixos han hagut de patir en quedar anul·lada una de les intervencions de Nacho en aragonès.
Puyalón continua sent el partit aragonès que amb més vitalitat, quantitat i credibilitat fa ús de les parles d’Aragó en el seu treball quotidià. Llançant campanyes trilingües, xarxes socials, denúncies, propostes i textos d’anàlisi sobre temes no lingüístics escrits en aragonès.
No podríem acabar sense denunciar la l’actitud d’alguns partits i / o sectors, que durant les eleccions van donar una falsa imatge de bons propòsits, amb l’obertura de perfils en aragonès i / o català, i que tot just acabar les eleccions van deixar de ser actualitzats durant 2 anys: comptes com Podem aragonès, Podem en català, Bancs en Blanc, …

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Comments Off none Read more

Conveni del Govern i la Diputació de Saragossa: “Promover el conocimiento del aragonés y el catalán en sus zonas de influencia”

maig 24

Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català

Origen: · CONVENIO DE COLABORACIÓN ENTRE EL GOBIERNO DE ARAGÓN Y LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE ZARAGOZA, PARA LA PLANIFICACIÓN Y COORDINACIÓN DE ACTUACIONES DE EDUCACIÓN PERMANENTE – Lenguas de Aragón

El convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Diputación Provincial de Zaragoza en materia de educación de adultos, firmado con fecha 27 de abril de 2017, incluye entre sus ámbitos de actuación: “Promover el conocimiento de la cultura e historia de Aragón, así como el conocimiento del aragonés y el catalán en sus zonas de influencia”.

Comments Off none Read more

Cursos de català a l’escola oficial d’idiomes d’Alcanyís

maig 23

Matarranya, Normalització del català

Comments Off none Read more

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya 27/5/2017

maig 23

Matarranya, Normalització del català

MAGAZIN 27 de maig de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Comunions, batejos i bodes” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Vanesa Arévalo, caspolina, primer premi del concurs literari “Narraciones cortas”de l’Ajuntament de Casp, sota el tema: Integració, inmigració.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista al caspolino Diego Pobo Sancho, entrenador del Club de Natación y Salvamento de Caspe.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Michel Campanles, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Comments Off none Read more

“No vale autoproclamarse izquierda mientras se posterga las lenguas minorizadas” Aferrarse al Privilegio – caixigar

maig 20

Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català

Vemos con orgullo (los militantes) cómo la vanguardia de la izquierda va poco a poco superando contradicciones, zafándose de la moral y de la anti-cultura dominante.

Si la lucha por la emancipación social nunca se había caracterizado por asumir como base principal e irrenunciable de sí misma el componente feminista, durante los últimos años amplios sectores de la izquierda revolucionaria han ido reconfigurando su praxis en torno a este pilar. De no hacerlo, estarían perpetuando la opresión de clase, sexual y de género sobre las mujeres, al tiempo que la parte privilegiada, los hombres, estarían aferrándose al privilegio.

Del mismo modo, generalmente se entiende que la visibilidad adquirida últimamente por el colectivo LGTBI+ dentro de la izquierda revolucionaria, y su asimilación como otro pilar más de los procesos de liberación social, responde al desapego de la parte privilegiada de sus privilegios (y no por iniciativa propia, sino por el empuje de la parte oprimida, claro).

Pero, si bien en todo esto hay una parte de verdad, también hay una parte de idealización paternalista de la izquierda y la clase.

Pues si dentro de los procesos de liberación social, en cualquier dicotomía basada en relaciones de poder que pueda darse, la parte privilegiada no acepta renunciar a sus privilegios, es lícito y legítimo para la parte oprimida hacerse por la fuerza con el control del movimiento (aunque en muchos casos la correlación de fuerzas pueda ser insuficiente).

Y bien. Mientras sujetos oprimidos como las mujeres o el colectivo LGTBI+ van adquiriendo visibilidad y protagonismo dentro de la izquierda -lo cual es sin duda una batalla perdida para la clase dominante y una gran victoria para nuestra clase-, vemos cómo otras luchas no acaban de ser asumidas. En el caso aragonés, nuestro caso, puede realizarse un análisis histórico exhaustivo en torno a cómo la opresión de clase ha ido siempre de la mano de la eliminación de cualquier factor diferencial de nuestro Pueblo, especialmente mediante la represión lingüística y cultural. Está más que demostrado que no fue el Pueblo aragonés quien asumió plácidamente el habla castellana como propia, sino que esta fue asimilada en nuestra tierra mediante métodos impositivos y represivos contra las lenguas propias del País (aragonés y catalán).

Es por ello que planteo ¿Acaso no son los hablantes de aragonés y catalán sujetos oprimidos en tanto se ven obligados a desarrollarse bajo una estructura que les niega muchos de sus derechos más básicos?¿Acaso no son los hablantes de castellano sujetos privilegiados en tanto que NO sufren las opresiones que sufren los hablantes de estas lenguas minorizadas?¿No es por tanto un deber de la parte castellanoparlante de la izquierda aragonesa el renunciar a sus privilegios y asumir la defensa a ultranza de las lenguas oprimidas de Aragón?

No vale autoproclamarse izquierda mientras se posterga la inclusión de las luchas en defensa de las lenguas minorizadas como una parte más de los procesos de emancipación social.

Castellanoparlante, son muchos años ya de aferrarse al privilegio. Estudia nuestras lenguas, exige su uso y defensa a tu colectivo u organización y haz visibles nuestras lenguas ante el resto de la izquierda y de la sociedad. En definitiva, haz propia nuestra lucha y actúa en consecuencia.