MAGAZIN 29 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
A les 11:15 comentarem amb la presidenta de Sarabastall, Mari Carmen Albiac, l’anuari d’activitats d’aquesta associació de l’any 2016.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Qu’e és una bona pel.lícula?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad. Festa de “La Sartanè”a Maella.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Natxo Sorolla, sociòleg; ens comentarà les eleccions franceses.
13:25- 13: 40.- Comença “L’operació biquini”; amb Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:40- 14.- Entrevista a Óscar Meseguer Socarrades, en la actualidad referente de Cooperación Internacional de Cruz Roja en Castellón, tiene amplia experiencia en el mundo de la cooperación, puesto que ha participado en múltiples misiones en China, Sudán del Sur, Filipinas, Indonesia, Haití, Corea del Norte y Paquistán…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Néstor Fontoba, Natxo Sorolla, Laura Gandul, i Elías Satué.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Normalització del catalàOrigen: des dels nostres anys
Origen: L’aragonès de l’Aragó | Lo Finestró
Font: Viquipèdia
(Article publicat al Diario de Teruel)
Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès. Totes aquestes modalitats de llengua castellana reben diferent noms, que canvien segons els territoris: xapurriat, xurro, castellà, murcià, castellà xapurriat, panotxo …, i tampoc no fóra del tot exagerat d’anomenar-les aragonès de València, de Múrcia, d’Almeria, de Terol, etc. La Constitució Espanyola declara que aquestes modalitats de la llengua castellana són una “riquesa” i “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Els estatuts de les comunitats autònomes on es parlen les esmentades modalitats de la llengua castellana recullen la preceptiva constitucional –en aquest cas també ho fa el nostre– si bé n’hi ha que fan veure com si ignoressen la Constitució, una incomprensible actitud, que el nostre estatut practica també en altres casos. De tota manera a pesar del que es preceptua tant a la Constitució com als Estatuts l’aplicació real de mesures de protecció i respecte d’aquestes modalitats és escàs. Convindria que els departaments de política lingüística i d’educació dels territoris on es parlen aqueixes modalitats castellanes desenvolupessen accions eficaces sense més dilacions. N’ haurem de tornar a parlar.
Artur Quintana i Font
– Departamento de Educación, Cultura y Deporte – (637 KB) 
Pàgines 55-59.
Ignacio López Susín reclama en Madrid un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón
El director general de Política Lingüística ha participado en el Senado en el IV Seminario Multicidisplinar sobre el Plurilingüismo donde ha recordado a las instituciones en Madrid que “la recuperación del patrimonio lingüístico es tarea de todos”, y no sólo de los territorios
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha presentado en el seno del IV Seminario Multidisciplinar sobre el Plurilingüismo en el Estado español, que se ha celebrado este viernes en el Senado, la situación lingüística en Aragón.
En su intervención, de cerca de noventa minutos, López Susín ha reclamado un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón, y ha lamentado que la Ley orgánica de reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística, que se ha comenzado a tramitar en las Cortes Generales, se olvide de su situación, “ya que se corre el riesgo de caer en una nueva discriminación por una ley que debe tener como objeto, precisamente lo contrario”, ha dicho.
En su comparecencia el director general de Política Lingüística ha hecho, además, un recorrido histórico desde la formación de los romances aragonés y catalán en los momentos de creación del reino, la introducción del castellano especialmente a partir del siglo XV y las dificultades con que se han encontrado las dos lenguas hoy minorizadas, especialmente desde la pérdida en 1707 de las instituciones de autogobierno, hasta el régimen franquista.
Ha puesto de relieve el nuevo escenario que se abrió con la Constitución de 1978 y el Estatuto de Autonomía, especialmente tras la reforma de 2007 y la promulgación de las dos leyes de lenguas por las Cortes de Aragón.
López Susín también ha desgranado las actuaciones llevadas a cabo desde septiembre de 2015 tras la creación de la Dirección General, para la dignificación del aragonés y el catalán de Aragón: la aprobación de los currículos de ambas lenguas, con un crecimiento porcentual importante (más del 25%) del número de alumnos de aragonés en el curso 2016/17; la puesta en marcha de un proyecto piloto en 7 colegios del Altoaragón para la implementación del aragonés como lengua vehicular, gracias a un convenio con la Universidad de Zaragoza; la recuperación de programas y premios literarios que habían sido suprimidos por el anterior ejecutivo; la convocatoria de subvenciones y ayudas y la creación de nuevos programas de difusión, así como de sendos premios honoríficos para reconocer la trayectoria de personas y entidades, y también la puesta en marcha de la página web lenguasdearagon.org.
Todo ello en el marco de un proceso de dignificación y recuperación de los derechos de las personas hablantes de las lenguas minorizadas de Aragón, en concordancia con lo establecido en las leyes y tratados internacionales que obligan al Estado español y a los gobiernos territoriales, y muy especialmente de la Carta Europea de las lenguas minorizadas del Consejo de Europa, cuyo representante en el Estado español ha estado presente en el acto.
López Susín ha puesto de manifiesto el valor inclusivo del conocimiento de esta pluralidad por parte de todos los ciudadanos, independientemente de dónde vivan o qué lengua hablen, y que “la recuperación del patrimonio lingüístico es tarea de todos, no solo de las Comunidades Autónomas, sino también del Estado”.
Lecturas públicas en aragonés y en catalán del Gobierno de Aragón de Zaragoza (Edificio Pignatelli).
abr. 22Origen: Lo Perkal de les Faldetes – Inici
;
MAGAZIN 22 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. A les 11:15 hores: “Sant Jordi a Favara”, amb la concejala de festes Mari Carmen Valén.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Els prejudicis?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Comença “L’operació biquini”; amb Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista al metge rural, nascut a Maella, Manuel Millán Catalán. Premiat a la Conferència Mundial Wonca de Metges de Família, com a “heroi” rural, per la seva campanya solidària al tercer món.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Michel Campanales, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Laura Gandul, Lifo Ros i Elías Satué.
(cat) Montse Castán (PSOE), alcaldessa d’Ansó i presidenta de Jacetania, cedeix a la supervivència de l’aragonès després de només 3 anys d’1 hora extraescolar
El passat 9 d’abril l’alcaldessa d’Ansó i presidenta de la comarca de la Jacetania ens sorprenia amb unes declaracions en una entrevista a “elperiodidodearagon”. S’hi lamentava de la situació de la varietat de l’aragonès parlada a Ansó tot i que les “esforç que fan les institucions per preservar la llengua vernacla” !!. En ella deia que “els nens ja aprenen aragonès ansotano a l’escola i es promou de molt diferents formes, des d’obres de teatre a contes infantils, passant per l’elaboració de diccionaris que recopilen expressions i modismes“. Acabava dient que “es fan moltes coses, s’investiga, però l’ús quotidià va a menys“.
Des de “Esfendemos as Luengas” volem fer-li veure a la Montse Castán que:
-Un munt d’experts en llengües minoritzades coincideixen a subratllar que l’ensenyament a les escoles en aragonès com a llengua vehicular és fonamental i imprescindible per garantir la seva supervivència. A Aragó no es compleix.
-En el Protocol de Donostia’16 per a la garantia dels drets lingüístics signat per bona quantitat d’associacions que treballen amb les llengües minoritzades a Europa, només apareixen 4 punts, dels 185, que són complerts a Aragó.
-Que l’únic esforç que han fet les institucions a Aragó en aquests últims anys, ha estat la inclusió de la llengua aragonesa com a assignatura “Extraescolar” (voluntària) d’1 hora a la setmana. Des del curs 2013-14 a Ansó.
-Activitats com Teatre, Contes i Diccionaris de modismes, moltes vegades de manera voluntària, i altres vegades empeses pel programa “Luzía Dueso” no són prou per revitalitzar una llengua. I moltes vegades no compten amb recursos suficients, com el cas del programa “Luzía Dueso” que aquest any ha deixat 80 centres sense accés per falta de pressupost.
-Encara que el seu “Diccionari del dialecte Ansotano” és un gran treball de recull modismes o lèxic, fet amb un gran esforç voluntari. Institutciones com la que vostè presideix (Comarca Jacetania) o la que el seu partit PSOE presideix a Aragó, haurien de fer un esforç per crear materials en aragonès.
Perquè l’aragonès ja no és només una llengua de pastors, ni quatre paraules que fan gràcia. Sinó que ha de ser una llengua d’ocupació al carrer, per les institucions i en les noves tecnologies.
Per acabar, ens preguntem quina seria la situació del castellà si hi hagués un lloc on, després de segles de minorització, només s’ensenyés 1 hora a la setmana de manera extraescolar.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
El sábado 22 de abril, la romería a la ermita de San Jorge /Sant Jordi, en Fayón/Faió, pondrá marco a la presentación de El confín del Matarraña. Fayón mágico y legendario / El confí del Matarranya. Faió màgic i llegendari. Un hermoso libro de Alberto Serrano Dolader, con el que alimentamos una de nuestras colecciones más veteranas, “Bal de Bernera”, y que irá (entre otros muchos sitios) a las bibliotecas de los socios y socias de REA. El domingo 23, en nuestro puesto del Paseo de la Independencia de Zaragoza, estará a disposición de todo el mundo. (Sobre el Día del Libro, informaremos en breve en otro mensaje)
Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org
EFE
19/04/2017
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, dará a conocer este viernes en Madrid la situación lingüística en la comunidad y en especial del aragonés, una de las lenguas menos conocida y que se encuentra en mayor peligro de desaparición.
Será durante su intervención en el IV Seminario Multidisciplinar sobre el Plurilingüismo en España que se desarrollará en el Senado con el objetivo de estudiar la realidad lingüística del país.
Fuentes del Gobierno de Aragón apuntan en un comunicado que además del castellano y las lenguas oficiales de las comunidades autónomas, conviven en España otras lenguas, como el aragonés, el catalán de Aragón o el asturiano y el gallego-asturiano, que están reconocidas y protegidas oficialmente, mientras que otras, como el portugués en Extremadura o diferentes dialectos árabes en Ceuta y Melilla, no lo están.