La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Normalització del catalàMAGAZIN 6 de maig de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Els acords prematrimonials, milloren la vida familiar?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. El maellà Rubén Catalán
12:40- 13.- Músic, entrenador personal, culturista…, presentem al caspolí Adrián Piazuelo.
13- 13:15.- Els esports. José Manuel Pelegrín
13:15- 13:25.- L’opinió sobre l’actualitat de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista a Nacho Arnao Bada, coordinador i director de l’empresa d’animació “Brujo produjo”.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Rubén Catalán, José Manuel Pelegrín, Alberto Balaguer, Pepe Bada i Elías Satué.
Origen: Lo llop de Móra | L’esmolet
López Susín ha hecho esta reivindicación en el marco del IV Seminario Multidisciplinar sobre Plurilingüismo en España.
Origen: Lectures en català i aragonès al Pignatelli, per Sant Jordi | Lo Finestró
El dia 23 d’abril, a les 12:30 del matí, a la seu del Govern d’Aragó (edifici Pignatelli), al pati número 1 anomenat “música para enamorar” van tindre lloc les lectures en català i en aragonès. L’esdeveniment va ser tramés en directe per l’emissora de ràdio en aragonès “Chisla Radio”.
Les lectures en català van ser desenvolupades per: Tomàs Bosque Peñarroya, Pere Labrador Fuster (ambdós de La Codonyera), Mario Sasot (Saidí), Antonio Bengoechea (Calaceit) i Mercè Martí (Beseit).
El programa va ser presentat pel mateix Tomàs Bosque i es van llegir poemes i textos fragmentaris del seu llibre Melodia provençal. Poesia, música i prosa. Per exemple: Voldria fer, Coples de la pena d’amor, Lluna trista, A golps creixem, Remei pocasolta, Lo meu idioma, etc…
Tomàs va obrir i va tancar l’acte. En un principi va presentar a tots els companys (afegint el seu origen, les terres del Mesquí i del Matarranya) i també a la nostra llengua, el català, com una llengua d’Aragó. Va concloure les lectures cantant “a cappella” dues cançonetes populars a la nostra terra: “La masovera” i “Roda la mola”, repetint el públic la “tornada” (abans es van repartir fotocopies d’aquestes cançons entre el públic).
Tot l’acte va discorre amb total normalitat. Només s’ha de destacar la protesta d’una persona del públic. Aquest individu va acostar-se a un cantó de l’escenari amb la intenció d’aturar l’acte. Les raons que va esposar, entre d’altres, eren: per què es parlava en català si era el dia d’Aragó…?, el català no té res a veure amb la nostra terra…, i qüestions amb relació a raons polítiques barrejant llengua amb identitat territorial. Per últim, brandia un programa oficial dels actes programats pel Govern d’Aragó on només apareixia, a les 12:30″: Chisla radio. La radio en aragonès”. Com la seua actitud pujava de to, es va avisar a la policia (policia nacional). Els agents, junt amb un responsable de l’organització, van impedir que aquesta persona tallare l’acte i van raonar amb ell. Aquest acte havia sigut programat pel G. d’Aragó i per tant cap persona podia tallar el seu desenvolupament. Van amostrar un programa (posterior) on sí es podia veure: “lectures en català i aragonés”. Aquest programa modificat es va fer també abans del dia 23 i distribuït digitalment (amb enllaços digitals) entre els mitjans de comunicació. Finalment va imperar el sentit comú i aquesta persona va recapacitar. S’ha de dir que tot aquest enrenou no va ser apreciat per públic ni pels lectors que no es van assabentar de res, atès que tot va ocórrer fora de l’escenari.
Els companys lectors de l’aragonès van ser capitanejats per Anchel Compte i van llegir textos fragmentaris de la seua obra “No deixez morir la mia voz” i d’altres.
Moviment Franjolí per la Llengua: Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja
maig 1Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja
Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.
La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L’escassa presència del català a l’escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d’agreujant.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l’ús social i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.
El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.
Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d’Enllaçats per la Llengua: “Llengua normalitzada, literatura sense fronteres”.
Origen: · TROBADA VIVIR EN ARAGONÉS EN PANTICOSA – Lenguas de Aragón
O días 26, 27 y 28 de mayo. Informazión en trobadavivirenaragones@
Las conclusiones de este trabajo se han obtenido a partir de los datos recogidos en 57 escuelas de la provincia, tanto del alumnado y sus familiares, como de maestros y maestras de distintas disciplinas, y de las aportaciones práctica totalidad de los docentes que han impartido aragonés desde que esta enseñanza se implantase en el curso 1997-98
La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación acoge este miércoles, 26 de abril, a las 12 horas, con motivo de la celebración del Día de Aragón, la presentación de esta investigación en la que también participarán los profesores Rosa Tabernero y Jesús Vázquez
Origen: Intervenció de López Susín sobre llengües minoritzades al Senat (Madrid) | Lo Finestró
Foto d’arxiu
Ignacio López Susín reclama a Madrid un major reconeixement de las llengües minoritzades com l’aragonès o el català a l’Aragó
El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar dins del IV Seminari Multidisciplinar sobre el Plurilingüisme a l’Estat espanyol, que es va celebrar divendres passat al Senat, la situació lingüística a l’Aragó.
En la seva intervenció, de gairebé noranta minuts, López Susín va reclamar un major reconeixement de les llengües minoritzades com l’aragonès o el català d’Aragó [millor hagués estat dir “català a l’Aragó”. Algú diu castellà d’Astúries o castellà d’Andalucia, per exemple? ], i va lamentar que la Llei orgànica de reconeixement i protecció de la pluralitat lingüística, que s’ha començat a tramitar a les Corts Generals, s’oblidi de la seva situació, “perquè que es corre el risc de caure en una nova discriminació mitjançant una llei que ha de tenir com a objecte, precisament el contrari”, va dir.
En la seva compareixença el director general de Política Lingüística va fer, a més, un recorregut històric des de la formació del aragonès i català en els moments de creació del regne, la introducció del castellà especialment d’ençà del segle XV i les dificultats amb què s’han trobat les dues llengües avui minoritzades, especialment des de la pèrdua en 1707 de les institucions d’autogovern, fins al règim franquista.
Va posat de relleu el nou escenari que es va obrir amb la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia, especialment després de la reforma de 2007 i la promulgació de les dues lleis de llengües per les Corts d’Aragó.
López Susín també va descriure les actuacions portades a terme des de setembre de 2015, després de la creació de la Direcció General, per a la dignificació de l’aragonès i el català d’Aragó [quan de bé quedaria “català a l’Aragó”]: l’aprovació dels currículums de les dues llengües, amb un creixement percentual important (més del 25%) del nombre d’alumnes d’aragonès en el curs 2016/17; la posada en marxa d’un projecte pilot en 7 escoles de l’Alt Aragó per a la implementació de l’aragonès com a llengua vehicular, gràcies a un conveni amb la Universitat de Saragossa; la recuperació de programes i premis literaris que havien estat suprimits per l’anterior executiu; la convocatòria de subvencions i ajudes i la creació de nous programes de difusió, així com de sengles premis honorífics per reconèixer la trajectòria de persones i entitats, i també la posada en marxa de la pàgina web lenguasdearagon.org
Tot això en el marc d’un procés de dignificació i recuperació dels drets de les persones parlants de les llengües minoritzades d’Aragó, en concordança amb el que estableixen les lleis i tractats internacionals que obliguen a l’Estat espanyol i als governs territorials, i molt especialment la Carta Europea de les llengües minoritzades del Consell d’Europa, de la qual, el representant de l’Estat espanyol va estar present a l’acte. López Susín va posar de manifest el valor inclusiu del coneixement d’aquesta pluralitat per part de tots els ciutadans, independentment d’on visquin o quina llengua parlin, i que “la recuperació del patrimoni lingüístic és tasca de tots, no només de les comunitats autònomes, sinó també de l’Estat “.
L’entrada de les tropes franquistes a Fraga apareixia referenciada a l’ABC (30/3/1938, pàgina 8) amb un article molt interessant des d’un punt de vista sociolingüístic. Tant per la constatació que a la primera meitat del segle XX encara és comú denominar “català” a la llengua (aquí teniu un altre exemple de 1923 a Fórnols), com la insinuació de taxes de monolingüisme catalanoparlant significatives, i del procés actiu de construcció nacional franquista a la Franja, per via de la difusió del castellà.
Hoy Fraga está casi desierto. Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya. Topamos con el “hecho diferencial” famoso. Sin embargo, los más ladinos han aprendido ya a decir en clásico castellano ¡Arriba España!
Llegir l’article sencer és molt interessant. S’associa la llengua catalana a l’anarquisme, perquè obvien el corrent anarquista autòcton i el consideren un moviment aliè a la Franja. Sobre el tema, vegeu, per exemple, l’últim llibre sobre la força de l’anarquisme en l’etapa prebèl·lica al Matarranya, de Lluís Rajadell. De fet, acaben unificant en un sol cos el rojoseparatismo amb un “Fraga juegaba a ser catalana” per haver imprès moneda pròpia.
La referència a l’article em va arribar per via de Paco Tejero. Ell també ha reeditat un llibre molt recentment sobre la república, la guerra i l’inici del franquisme al Baix Cinca, a on suposo que apareix més que referenciat l’article.
MAGAZIN 29 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
A les 11:15 comentarem amb la presidenta de Sarabastall, Mari Carmen Albiac, l’anuari d’activitats d’aquesta associació de l’any 2016.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Qu’e és una bona pel.lícula?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad. Festa de “La Sartanè”a Maella.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Natxo Sorolla, sociòleg; ens comentarà les eleccions franceses.
13:25- 13: 40.- Comença “L’operació biquini”; amb Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:40- 14.- Entrevista a Óscar Meseguer Socarrades, en la actualidad referente de Cooperación Internacional de Cruz Roja en Castellón, tiene amplia experiencia en el mundo de la cooperación, puesto que ha participado en múltiples misiones en China, Sudán del Sur, Filipinas, Indonesia, Haití, Corea del Norte y Paquistán…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Néstor Fontoba, Natxo Sorolla, Laura Gandul, i Elías Satué.
Origen: des dels nostres anys
Origen: L’aragonès de l’Aragó | Lo Finestró
Font: Viquipèdia
(Article publicat al Diario de Teruel)
Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès. Totes aquestes modalitats de llengua castellana reben diferent noms, que canvien segons els territoris: xapurriat, xurro, castellà, murcià, castellà xapurriat, panotxo …, i tampoc no fóra del tot exagerat d’anomenar-les aragonès de València, de Múrcia, d’Almeria, de Terol, etc. La Constitució Espanyola declara que aquestes modalitats de la llengua castellana són una “riquesa” i “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Els estatuts de les comunitats autònomes on es parlen les esmentades modalitats de la llengua castellana recullen la preceptiva constitucional –en aquest cas també ho fa el nostre– si bé n’hi ha que fan veure com si ignoressen la Constitució, una incomprensible actitud, que el nostre estatut practica també en altres casos. De tota manera a pesar del que es preceptua tant a la Constitució com als Estatuts l’aplicació real de mesures de protecció i respecte d’aquestes modalitats és escàs. Convindria que els departaments de política lingüística i d’educació dels territoris on es parlen aqueixes modalitats castellanes desenvolupessen accions eficaces sense més dilacions. N’ haurem de tornar a parlar.
Artur Quintana i Font