El sábado 22 de abril, la romería a la ermita de San Jorge /Sant Jordi, en Fayón/Faió, pondrá marco a la presentación de El confín del Matarraña. Fayón mágico y legendario / El confí del Matarranya. Faió màgic i llegendari. Un hermoso libro de Alberto Serrano Dolader, con el que alimentamos una de nuestras colecciones más veteranas, “Bal de Bernera”, y que irá (entre otros muchos sitios) a las bibliotecas de los socios y socias de REA. El domingo 23, en nuestro puesto del Paseo de la Independencia de Zaragoza, estará a disposición de todo el mundo. (Sobre el Día del Libro, informaremos en breve en otro mensaje)

Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

Origen: · PUBLICADO EL PROTOCOLO DE COLABORACIÓN CON LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA – Lenguas de Aragón

Origen: · JORNADAS DE LENGUAS DEL PIRINEO – Lenguas de Aragón

Origen: · MÁS DE CINCUENTA PARTICIPANTES EN LA JORNADA “MULLER E LENGUA ARAGONESA” – Lenguas de Aragón

Origen: El català i l’aragonès, presents al Sant Jordi a Saragossa. | Mas de Bringuè

Origen: ALADRADA: NUEVO TÍTULO DE LA BIBLIOTECA DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN

Nueva aportación a los estudios sobre la lengua aragonesa

Dentro de su colección “Biblioteca de las Lenguas de Aragón”, la editorial Aladrada ha publicado Entre manuscritos y encuestas. Trabajos sobre el aragonés y el catalán de Aragón, una recopilación de trabajos filológicos de Antoni M. Badia i Margarit.

Esta obra, de cuya edición e introducción se ha encargado Artur Quintana, ha contado con la colaboración del Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón y del Institut d’Estudis Catalans (entidad muy vinculada al trabajo de Badia).

Tras la reedición de El habla del valle de Bielsa, este volumen reúne, a lo largo de casi 400 páginas, otros importantes trabajos de temática aragonesa del gran lingüista Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014).

A sus exhaustivos trabajos de la década de 1940 (Sobre morfología dialectal aragonesa y Contribución al vocabulario aragonés moderno), basados en el estudio sobre el terreno de la lengua viva aragonesa (con uso de metodologías como la encuesta) y con gran importancia de la lexicografía, se unen aquí otros textos posteriores (algunos de ellos con aportación de materiales inéditos), dedicados a la toponimia, a nombres de plantas en aragonés, y a la lengua de Juan Fernández de Heredia.

Con este título, nº 18 de la colección «Biblioteca de las Lenguas de Aragón», Aladrada Ediciones prosigue su tarea de puesta en valor del patrimonio inmaterial de nuestra comunidad autónoma, de unas lenguas que, por sus excelencias literarias, tienen un pasado significativo y un presente y un futuro vivos.

Origen: Incerta glòria | La Comarca

L’altre dia vaig anar a veure la pel·lícula ‘Incerta glòria’ basada en un llibre del mateix títol de Joan Sales que explica les vivències d’un oficial de l’exèrcit republicà que estigué destinat a la rereguarda del Front d’Aragó el 1937. Concretament a Estercuel, Olivel de la Virgen a l’obra. Cap al 2014, els responsables de la pel·lícula, principalment la productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga coneguts per l’èxit de ‘Pa negre’ (2012), volien rodar-la a la vila minera perquè encara es conserva prou bé l’escenografia que hi surt a la novel·la i que és molt important per a reconstruir el relat, ara passat al cinema: el poble, el castell, el molí i el convent. I és que el guió de la pel·lícula desenvolupa sobretot la primera part de la novel·la que succeeix a Estercuel amb el personatge principal: la Carlana que viu al castell de la població. Un altre escenari imprescindible és el convent de l’Olivar, monestir d’Olivel en l’obra, aquí, suposo, els responsables de la pel·lícula van veure difícil enregistrar l’acció ja que l’actual edificació religiosa està rehabilitada i ara hi viu una comunitat i en la guerra civil va ser saquejat durant la revolta anticlerical del 36. Així que, suposo, van haver de renunciar a la localització i es van endur el projecte a la Cartoixa de Nostra Senyora de las Fuentes, a prop de Sarinyena, als Monegres.

No obstant això, crec que farien bé els habitants d’Estercuel de posar en valor els llocs que hi surten a la novel·la de Joan Salas i marcar una ruta literària i cinematogràfica dels llocs que descriu l’escriptor i que apareixen a la pel·lícula deslocalitzats: el palau i fortalesa on hi viu la Carlana, la senyora de la vila, la població que pràcticament no ha canviat gaire, el convent de l’Olivar on hi van matar els monjos i el molí on hi van viure els humils llogaters de la Carlana. Com que la pel·lícula tindrà un èxit assegurat, per la qualitat del producte i pel seu director i la productora, àmpliament guardonats, farien bé la gent d’Estercuel d’aprofitar l’ocasió per atraure un tipus de turisme cultural seguint les passes de Joan Sales.

Publicat a la columna Viles i Gents, de La Comarca (versió extensa). 5/4/2017.

Animalisme, mascotisme, peluchisme

Natxo Sorolla

Grist (Eriste), vall de Benasc, gener, nevat. A la porta d’un Hotel tenen un gos que mire com passe la gent. Algú penge la foto a un espai de denúncia en línia, i escomence una campanya contra l’Hotel pel patiment de l’animal. Los propietaris expliquen que el gos està en bones condicions, que és una raça adaptada al clima, i que preferix l’aire lliure que estar tancat. És com explicar que les vaques no passen fred per dormir a la intempèrie. No són dèbils. No són “humans”. Però alguns continuen la crítica: lo gos té cara trista. És com parlar a una paret. Lo que interpreten com ulls tristos és allò que identifique la pròpia raça del gos. Atribuixen característiques dels humans als gossos. Humanitzen lo gos.

En una línia diferent, però tan similar, a vegades compartixco un vídeo dels raders robots que desenvolupen les filials de Google. Tenen aspecte humà. Són com un Terminator humanitzat. Caminen per la neu mantenint l’equilibri. I els enginyers los posen a prova espentejant-los per a caure a en terra. Quan cauen, lo públic sol sospirar: ai pobre!… Uh, són robots!

En un món regnat per les necessitats materials, com menjar o tindre un puesto a on dormir, la discriminació ere quotidiana. Però quan los humans vam superar estes penúries, a base d’avenç tecnològic i científic, lo marge de seguretat personal se va incrementar. I mos vam poder preocupar per altres coses, allò que es diu valors postmaterials.

D’unes societats que discriminaven entre el natres  civilitzat i els altres bàrbars, i per tant dominades pel racisme, vam passar a la igualtat dels drets civils. D’una societat dominada pels hòmens ham tendit, lentament, però sense pausa, a la igualtat de gèneres. D’una societat a on los xiquets tenien totes les obligacions ham passat a una societat a on los xiquets tenen tots los drets. I d’una societat que tracte els altres animals com a objectes tendim a canviar cap a l’animalisme.

Este animalisme identifique el sofriment animal, i per tant, promou l’extensió de certs drets als animals. Per a evitar la crueltat animal s’ha edificat una estructura normativa, en lo colofó de les lleis de benestar animal, que tant d’impacte tenen sobre les granges al Matarranya. També s’ha ampliat la base de població vegetariana i vegana, o la prohibició de les corregudes de bous. Tots estos corrents són conseqüència de com los humans mos identifiquem, no només en lo sofriment de qualsevol persona, si no també en lo sofriment dels animals.

Però em pareix molt més interessant, encara, la identificació de valors pròpiament humans en animals. A este corrent alguns l’han denominat mascotisme. S’ha dividit en dos dels animals domèstics. Uns los ham industrialitzat per a la producció de carn (vaques, gorrinos) i els altres los ham condemnat a fer-mos companyia i donar-mos amor a canvi de drets “humans” (gossos, gats). Als dos los ham desanimalitzat. Una idea que tinc que agrair a Alberto Gasquet.

I encara és més radical la versió ortodoxa: lo peluixisme (peluchismo). Un corrent que té als humans com a centre de l’univers, i que desconeix l’entorn i la natura. Atribuix totes les característiques humanes als animals, com si foren peluixos. Les mascotes són vertaders objectes de culte: menjar especial, medicaments per al pèl o roba per a que no passon fred.

Origen: Amor a primera vista | L’ esmolet

Una imatge del Museu Etnològic de Nonasp

Potser és una mica exagerat parlar d’amor quan ens referim a l’elecció d’un producte, però una mica d’enamorament sí que hi és.

En els productes d’ús quotidià, de primera necessitat, podríem dir que es crea una relació especial. Ens hi hem acostumat, ens agraden, encaixen en el nostre pressupost, ens acompanyen sense estridències ni sorpreses. Però hi va haver una ‘primera vegada’ en la que vam exercir la nostra llibertat d’elecció i els vam triar. Potser va ser el preu, o l’aspecte, o ens vam deixar aconsellar per algú de la nostra confiança (ara en diríem ‘influencer’). O tot plegat. Després, si van satisfer les nostres expectatives, ja els vam incorporar a la nostra quotidianitat.

Sovint, però, hem de decidir alguna cosa més especial. Potser un producte gourmet per a una celebració, potser un dispositiu tecnològic o una peça de roba per a practicar la nostra afició preferida. Aleshores el preu deixa de ser decisiu i ens sedueix l’aspecte, la presentació, la reputació. En una paraula: la marca. A voltes en deixem endur per marques de prestigi, d’altres desitgem ser diferents i tastar quelcom de més exclusiu, no per car, sinó per ser encara desconegut per la majoria. Un vi d’una zona emergent, un formatge amb una etiqueta atractiva… L’etiqueta, l’embalatge, la presentació: vet aquí el veritable ‘cupido’ entre desconeguts (consumidor i producte). Comprem l’aliment o la beguda però també l’objecte. Aquella etiqueta és una promesa de plaer, l’embalatge ens anuncia que al seu interior hi ha una cosa feta amb cura, amb il·lusió, amb professionalitat. És per això que els productors ens ho han volgut presentar com es mereix. Quan ho consumim a casa ja estem predisposats a què ens agradi. És clar que si després no respon a les expectatives no el tornarem a comprar, però l’oportunitat ja l’ha tinguda… gràcies al disseny de l’embalatge.

La Comarca, columna «Viles i gents», 31 de març de 2017

Origen: Lenguas minoritarias en Europa y estandarización | Cursos de verano

Jaca

Fecha evento:

19/07/2017 to 21/07/2017

Director/Directores:

Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Framcho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza.

Horas lectivas presenciales:

15

Precio de la matrícula:

Tarifa general: 120 €
Tarifa reducida: 100 €

Matrícula

Objetivos:

Hablar de normativización de lenguas minoritarias supone tener presente que nos referimos a lenguas que han estado desposeídas de las prerrogativas y del apoyo que otras (mayoritarias) han tenido por parte de un estado. Después de haber vivido épocas de normalidad en sus respectivos territorios, dichas lenguas se han convertido en lenguas minorizadas, es decir, en lenguas que se han visto privadas de alguno de los derechos o las funciones habitualmente reconocidos a las lenguas normalizadas.

En esa situación se hallan dos lenguas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón: el aragonés y el catalán. Y, aunque es cierto que Aragón se halla inmerso actualmente en un incipiente proceso de normalización de dichas lenguas, existen obstáculos que dificultan el camino emprendido: en el caso del aragonés, la carencia de una norma estándar; en el caso del catalán, la aceptación de un estándar que no refleja suficientemente las especificidades diatópicas del territorio.

Este curso pretende ofrecer un acercamiento a los procesos de normativización que han experimentado y todavía experimentan algunas de las lenguas minoritarias de Europa más próximas a la Comunidad Autónoma de Aragón (gallego, asturiano, euskara, occitano, catalán) con el fin de conocer cómo se ha procedido en cada caso para resolver cuestiones como:
1) La grafización o representación gráfica del sistema fonológico.
2) La estandarización propiamente dicha o creación de un modelo más o menos uniforme supradialectal y no marcado socialmente, que será el que se utilice fundamentalmente en las relaciones de tipo formal (debe afectar tanto al sistema fonético-fonológico, como al morfosintáctico y al léxico-semántico).
3) La modernización, sobre todo léxica, que dé repuesta a las necesidades comunicativas y expresivas de la vida actual.

Programa:

Miércoles, 19 de julio

16:00 h.        Lenguas minoritarias y estandarización (1)
18:00 h.        El proceso de estandarización del occitano (2)

Jueves, 20 de julio

10:00 h.        El proceso de estandarización del gallego (3)
12:00 h.        El proceso de estandarización del euskera (4)
16:00 h.        El proceso de estandarización del asturiano (1)
18:00 h.        El proceso de estandarización del catalán (5)

Viernes, 21 de julio

10:00 h.        La estandarización del aragonés (6)
12:00 h.        Política lingüística en Aragón: estado de la cuestión (7)
13:30 h.        Clausura del curso (8) (6)

Ponentes:

1.    Ramón d’Andrés Díaz (Universidad de Oviedo)
2.    Jordi Suïls Subirà (Universitat de Lleida)
3.    Francisco Fernández Rei (Universidad de Santiago de Compostela)
4.    Pello Salaburu Etxeberría (Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea)
5.    F. Xavier Lamuela García (Universitat de Girona)
6.    Francho Nagore Laín (Universidad de Zaragoza)
7.    José Ignacio López Susín (Gobierno de Aragón)
8.    Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza)

Alumnado:

• Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.
• Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.
• Profesionales interesados en ejercer como como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.
• Público general.

Reconocimiento de créditos:

Solicitado el reconocimiento como créditos ECTS o créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.

Solicitada la homologación para la Formación Permanente del Profesorado.

Procedimiento de evaluación:

• Los asistentes que quieran optar a convalidar el Curso por créditos de libre elección deberán realizar una reseña por cada una de las sesiones.
• En la reseña deberán sintetizar los contenidos aprendidos en cada una de las sesiones y reflexionar sobre ellos, aportando una opinión personal.
• Dicha reseña tendrá una extensión aproximada de 2.000 palabras (unos 12.300 caracteres con espacios).
• Se valorará la capacidad de comprensión y análisis de las ideas principales expuestas en las diferentes sesiones.
• Los directores del curso serán los encargados de evaluar las reseñas.

Alojamiento:

Alojamiento
Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3 22700 JACA.
Precio del alojamiento durante el curso: 65,99 € (consultar información en el enlace Sedes).
Consultas y reservas de alojamiento:
Web http://www.unizar.es/resijaca
Tfno.: 974 36 01 96, e-mail: resijaca@unizar.es

Patrocinadores:

Així mateix, el proper 23 d’abril celebrarem el dia d’Aragó amb una nova edició de Quedaran les paraules… en la qual llegirem contes tradicionals recollits en lo llibre Lo Molinar.  Els interessats podeu apuntar-vos fins al 20 d’abril.  Este any serà en la localitat de Arenys de Lledó.  Us passem més informació:

Al següent enllaç podeu trobar les activitats programades per als propers dies.  Entre elles destaquem els actes relacionats amb la Setmana Santa, la fira del Vi i el Mercat Medieval de Queretes i la fira d’Antiguitats Arts i Oficis de La Freixneda.

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1ABRIL17.pdf

Salutacions,

ALADRADA: NUEVO TÍTULO DE LA BIBLIOTECA DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN
Nueva aportación a los estudios sobre la lengua aragonesa

Dentro de su colección “Biblioteca de las Lenguas de Aragón”, la editorial Aladrada ha publicado Entre manuscritos y encuestas. Trabajos sobre el aragonés y el catalán de Aragón, una recopilación de trabajos filológicos de Antoni M. Badia i Margarit.

Esta obra, de cuya edición e introducción se ha encargado Artur Quintana, ha contado con la colaboración del Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón y del Institut d’Estudis Catalans (entidad muy vinculada al trabajo de Badia).

Tras la reedición de El habla del valle de Bielsa, este volumen reúne, a lo largo de casi 400 páginas, otros importantes trabajos de temática aragonesa del gran lingüista Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014).

A sus exhaustivos trabajos de la década de 1940 (Sobre morfología dialectal aragonesa y Contribución al vocabulario aragonés moderno), basados en el estudio sobre el terreno de la lengua viva aragonesa (con uso de metodologías como la encuesta) y con gran importancia de la lexicografía, se unen aquí otros textos posteriores (algunos de ellos con aportación de materiales inéditos), dedicados a la toponimia, a nombres de plantas en aragonés, y a la lengua de Juan Fernández de Heredia.

Con este título, nº 18 de la colección «Biblioteca de las Lenguas de Aragón», Aladrada Ediciones prosigue su tarea de puesta en valor del patrimonio inmaterial de nuestra comunidad autónoma, de unas lenguas que, por sus excelencias literarias, tienen un pasado significativo y un presente y un futuro vivos.

MAGAZIN 8 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“No hi ha res nou sota el sol?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:20.- L’opinió de Pepe Bada.
13:20- 13: 40.- Actualitat agrària. 40è Aniversari del Sindicat UAGA, que es celebra a Zuera. Des d’allí Alberto Balaguer i el secretari general Josep Mª Penella, i aquí, a l’estudi de la ràdio, Javier Forner i Emilio Satué, favarols que van contribuir a la fundació del sindicat agrari.
13:40- 14.- Entrevista al maellà Joaquín Hernández Pellisa, mestre de primària i escultor. Des de la seva primera exposició, ja han passat quaranta anys… Sentit realista i figura humana són algunes de les claus de la seva obra.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Pepe Bada, Emilio Satué, Javier Forner, Alberto Balaguer i Elías Satué.