Rètols bilingües a Fraga
Més de 55.000 ciutadans de l’Aragó saben parlar català, i més de 83.000 afirmen que entenen aquesta llengua. Tot i això, hi ha zones del nord i del sud on la llengua presenta un clar símptoma de perill d’extinció.Són les conclusions de l’estudi “L’aragonès i el català en l’actualitat”, que per primera vegada s’ha fet per tot el territori aragonès. Nacho Soralla, de la Universitat Rovira i Virgili, explica que en l’estudi es detecta que, a la zona del nord i del sud de l’Aragó, s’ha trencat la cadena transmissora, de pares a fills, del català i l’aragonès, cosa que situa les dues llengües en perill d’extinció.
“En densitat de població, Montsó, Barbastre, Alcanyís… poblacions o ciutats amb una mica d’influència a la zona de la Franja i que, segurament, tenen emigració de població catalanoparlant de la Franja que han emigrat a aquestes poblacions.”
El treball l’han elaborat a partir de les dades del cens de població del 2011 a tot l’Aragó, i destaca que l’aragonès i el català no es focalitzen només al seu territori històric, sinó que la difusió arriba a ciutats com ara Saragossa o Osca.
Segons els autors de l’estudi, el català presenta una transmissió estable de la llengua, però les dades segregades per àrees mostren “l’inici d’una tendència que indica pèrdues territorials al nord, a Ribagorça i Llitera, i a la zona sud-oest d’Aragó”, a la zona de Mezquín-Bergantes, els pobles catalanoparlants del Baix Aragó.
♦ Gran demanda a les escoles de la Franja per fer activitats en català
Les especificitats territorials a la Franja i, sobretot, la situació de l’aragonès mostren, segons els autors de l’informe, “la necessitat d’una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques” existents a l’Aragó.
“Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sobretot és necessari consolidar-ne la presència a l’escola per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret dels ciutadans a aprendre aragonès i català i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos.”
L’informe, que s’ha presentat a la Universitat de Saragossa, ha estat elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats, com és el cas de Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, el sociòleg Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés, de la Universitat de Saragossa, i Pep Espluga, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
♦ Els ajuntaments de la Franja declaren el català com a llengua d’ús preeminent als seus municipis
Presentación (Huesca/Uesca, Facultad de Humanidades, jueves 23 a las 20:20 horas) del libro colectivo Contribuciones al estudio del aragonés (Aladrada), del que podéis ver más información 