Origen: Gran demanda a les escoles i instituts de la Franja per fer activitats en català
Gran demanda a les escoles i instituts de la Franja per fer activitats en català. El govern aragonès només finançarà 51 de les 140 propostes, per falta de pressupost. Aquestes activitats de foment del català en escoles i instituts de la Franja s’emmarquen dins del programa que porta el nom de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada.
Haig tingut una alegria en veure que a la web Spanien für deutsche fan una revisió sobre l’aragonès (L’Aragonés – Das Aragonesische, traducció automàtica al català) i en l’apartat demolingüístic citen el recompte que vaig fer a partir de l’enquesta que l’equip de l’Euskobarómetro va fer per al Govern d’Aragó, cap a l’any 2001. La xifra a partir d’aquelles dades situa els parlants adults d’aragonès de l’Alt Aragó al voltant dels ~25.000, dels quals 13.000 en són parlants inicials.
Les dades del Cens de 2011 (més informació), q
ue hem treballat amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística, apunten a una xifra de 22.556 parlants d’aragonès a tot Aragó, de totes les edats. Els resultats de les preguntes sociolingüístiques als censos sempre donen valors més baixos que els resultats de les enquestes, i em temo que les enquestes són més fiables que no pas els censos. En tot cas, cadascuna analitza universos diferents, i l’aborda amb metodologies distintes.
Origen: Torna el LAPAO | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)
Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.
Artur Quintana
Origen: La demanda de actividades escolares en catalán y aragonés se desborda en Aragón | Diario Público
EDUARDO BAYONA
ZARAGOZA .- La demanda de actividades en aragonés y catalán en los centros de enseñanza aragoneses ha desbordado las previsiones de la comunidad autónoma, cuyas estrecheces presupuestarias han hecho que casi dos tercios de las solicitudes presentadas por escuelas e institutos -161 de 251- se quedaran sin asignación económica.
Finalmente, el Gobierno de Aragón financiará 51 actividades de las 140 propuestas con cargo al programa Jesús Moncada para la difusión del catalán y 39 de las 116 reclamadas por los centros educativos en el programa Luzía Dueso de promoción del aragonés.
La desestimación de las 161 propuestas en ambos programas tiene, en todos los casos, el mismo motivo: la insuficiencia de recursos para atenderlas con los 7.000 euros de dotación asignados a cada uno de ellos. La partida, que incluía otros 6.000 para cubrir atrasos del año anterior, duplicada los fondos para financiar actividades en aragonés para este curso, en el que el Departamento de Educación recuperó las de catalán, eliminadas la pasada legislatura por el Gobierno PP-Par.
Los elevados niveles de demanda en ambos casos han hecho que formaciones políticas como Puyalón reclamen una mayor dotación para ambos programas.
El alboroto que tradicionalmente acompaña a cualquier debate sobre el catalán en las instituciones aragonesas contrasta con la normalidad de su uso en la calle, donde entre 83.000 y 90.000 personas lo hablan o lo entienden, según la fuente sea el Seminario Aragonés de Sociolingüística o el INE, los cuales, respectivamente, cifran a los usuarios de la fabla en 44.000 y 55.000.
La elevada demanda de actividades en las lenguas propias de Aragón coincide con un incremento del interés de los alumnos por estudiarlas. Según explicaron fuentes de la Consejería de Educación, los 615 escolares que este curso estudian aragonés suponen un aumento del 5% con respecto al anterior. Los de catalán rondan los 3.400.
Ofrecen esta última lengua 33 escuelas e institutos de 20 localidades de la zona oriental de las tres provincias y la ciudad de Zaragoza, mientras que otros 12 que cubren 26 pueblos del Pirineo ofertan clases de aragonés. En ambos casos como lenguas optativas, aunque a partir de este año las dos pueden pasar a ser vehiculares .
Tanto el programa Jesús Moncada como el Luzía Dueso tienen como objetivo fomentar la enseñanza de las lenguas propias de la comunidad en centros públicos y concertados de Primaria, Secundaria y Adultos a través de actividades no regladas que incluyen desde manualidades a actividades literarias pasando por otras relacionadas con la salud emocional.
Los listados de ayudas aprobadas –llegarán a los 63 centros que las solicitaron- y denegadas ponen de manifiesto que el interés por la enseñanza de ambas lenguas no se reduce a sus respectivas zonas de uso común, sino que se amplía fuera de ellas.
Así, la Escuela de Idiomas de Zaragoza desarrollará una actividad en catalán sobre la poesía de la Franja oriental, la de Monzón (Huesca) organizará un taller de jabón en la misma lengua y el IES Goya realizará una convocatoria sobre los brujos y los curanderos del área este de la comunidad, mientras que otras diez propuestas fuera de su zona de uso quedaron aparcadas por falta de fondos.
Ocurre algo similar con el aragonés, que incluye convocatorias en lugares alejados de su área de influencia, entre las que se encuentran cabeceras comarcales como Ejea de los Caballeros, Calamocha, Cariñena, Utebo o Tarazona, además de las ciudades de Zaragoza y Huesca.
Con fecha de 13 de enero de 2017,la Consejera de Educación, Cultura y Deporte firmó la Orden por la que se acuerda el inicio del procedimiento administrativo tendente a la aprobación del currículo de Lengua Aragonesa en Bachillerato y la autorización de su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón. Con esto, se completarán los currículos de Lengua Aragonesa tras la aprobación de los correspondientes de Primaria y Secundaria a lo largo de 2016.
El director General de Política Lingüística d’Aragó invita a l’acte de presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana a Fraga, la Franja
Benvolgut/Benvolguda senyor/senyora,
Amb motiu de la presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana per part del Doctor Vicent Pitach i Almela, membre de la secció filològica de l’IEC i professor de la Universitat de Castelló, us convidem a l’assistència a l’acte que tindrà lloc a Fraga, (centre CEIP Fraga III, situat al carrer Valle de Pineta), el dia 28 de febrer de 2017 a les 10:30 del matí, dintre de les activitats programades del XXVIII Seminari de català “Seminari autonòmic per als professors/es de llengua catalana” organitzat amb la col·laboració del CIFE d’Osca i l’UFI de Fraga.
Agrairem la vostra assistència a tan rellevant esdeveniment.
Una cordial salutació,
Director General de Política Lingüística
JOSE IGNACIO LÓPEZ SUSÍN
Origen: Les pensions perillen | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el 21 de gener del 2017)
De entrada podeu considerar el títol d’aquesta columna un xic exagerat , tot i que si ens endinsem en el tema i analitzem el que està passant, no trigarem massa en descobrir els perills o amenaces de les pensions. En els passats quatre anys, amb una inflació al voltant de cero o negativa i amb l’augment del 0,25%, les pensions van mantenir aproximadament el poder adquisitiu dels jubilats. La cosa ha canviat el passat 2016, perquè l’IPC ha arribat al 1,6% i l’augment ha estat del 0,25%: els pensionistes han perdut ja el 1,4%. A partir d’aquest any la pèrdua de poder adquisitiu del jubilats serà preocupant. La inflació anirà cap a munt i ja veurem si s’aplicarà o no l’augment del 0,25%. Com dic el problema greu arribarà aquest any: el 2017 serà el primer any que el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també coneguda com la guardiola de les pensions, entrarà en negatiu. Els ingressos del treball són molt baixos en Espanya, pensem que hi ha tres milions de persones amb una base imposable de només 8.000 euros anuals i quatre milions i mig, amb 15.000 euros. O pugen els sous o no es podrà recaptar suficientment, malgrat l’increment de PIB. També va disminuint la relació entre treballadors en actiu cotitzants i pensionistes. Sous baixos i exempcións de cotitzacions per fer més atractives les contractacions, juguen a favor de la mancança de recursos per a les pensions. El futur de la economia no està gens clar, tal com diu l’economista Niño-Becerra: “Hem viscut un parell d’anys d’il·lusió per la injecció de diners però era totalment fictícia”. Per a no tocar les pensions, a curt termini, només queda un camí, destinar un muntant d’impostos equivalen al dèficit que es produeix any rere any entre cotitzacions a la Seguritat Social i el pagament de les pensions. Llàstima que això aniria en contra de la reducció del dèficit públic o augmentaria les retallades, o s’haurien d’augmentar dels impostos. Si penseu que és massa dura la afirmació en dir què les pensions perillen, digueu-ne una altra més suau: les pensions no pinten bé. No ens passem, però! Millor fos dir: les pensions pinten malament.
José Miguel Gràcia
El Departament de Cultura convoca les proves anuals per a l’obtenció de certificats de català
Aquests certificats de la Direcció General de Política Lingüística són títols oficials amb reconeixement internacional i validesa indefinida
MAGAZIN 28 de gener de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “ Al món rural; som de segona divisió?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. Rubén Martín
12:40- 12:55.- L’opinió de Pepe Bada.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a la jugadora favarola, internacional, del CF Barcelona Bárbara Latorre Viñals
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Rubén Martín, Alberto Balaguer, Pepe Bada, Lifo Ros i Elías Satué.
La Associació Cultural del Matarranya, ASCUMA, otorgará a Teresa María Ballester, a título póstumo, el X premio Franja, Cultura y Territorio 2016. La Asociación ha tenido en cuenta los méritos de Ballester en defensa del catalán en el Matarraña como activista cultural y profesora de secundaria en distintos centros del territorio además de por su «actitud» personal en beneficio de la lengua y a pesar de las «hostilidades».
Ascuma organizará en los próximos meses un acto en el que se homenajeará a Ballester. «Ahora tenemos que estudiar cómo será el acto que queremos organizar, pero la entrega la hacemos por la defensa que siempre hizo de nuestra lengua», explicó Juan Luis Camps, presidente de Ascuma. Desde el primer momento Ballester impulsó distintos actos en favor del reconocimiento de la figura del escritor peñarrogino Desideri Lombarte e impulsó iniciativas para fomentar el uso del catalán en los centros de enseñanza del territorio.
Fue vocal de la Junta de Ascuma y fundadora de la Asociación de Madres y Padres en Defensa del Catalán, Clarió y de la Asociación Sucarrats de Monroyo.
Ballester ejerció como profesora de Artes Plásticas y de Catalán en varios Institutos del Bajo Aragón, como Valderrobres, Maella, Andorra, Alcorisa, Alcañiz y Calanda donde desarrolló gran parte de su actividad. Nacida en Barcelona, desde muy joven estuvo vinculada a la localidad de Monroyo. Falleció prematuramente en 2015 con 49 años de edad.
Origen: Sobre noms i pronunciacions | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de gener del 2017)
Los mitjans de comunicació parlen cada dia de llocs i protagonistes de procedències diverses, una Babel de noms que posa en evidència les competències lingüístiques dels periodistes que els han de pronunciar. Se generen sovint adaptacions a la llengua de locució, lògica quan provenen de sistemes tan diferents com los eslaus o els orientals, per exemple el rus Vladimir Putin o el coreà Ban Ki Moon. Però resulta menys comprensible amb llengües de la mateixa família i inclús del mateix país. Entre els casos peninsulars, hem sentit diferents variants del segon cognom del sindicalista gallec Fernández Toxo; i al català és habitual l’accentuació aguda, a l’anglesa, del nom de l’expresident Artur —Àrtur— Mas, quan és una llengua de prosòdia aguda, la incorrecta interdentalització de la grafia “c” —Francesc Homs o Cesc Fàbregas— o la transformació de la “j” de Jordi en una mena de “y” o “i”. Del francès, que va ser durant segles la llengua de cultura europea, no queden nocions, i al president François Hollande li destrossen nom i cognom sistemàticament. Es podria pensar que l’anglès té més sort, però no, en especial amb fonemes com les lleugeres “h” aspirades, que es convertissen en la velar fricativa sorda corresponent a la “j” castellana. Això s’encomana a l’idioma matern: fa uns dies, un “hombre del tiempo” de Telecinco va anunciar les baixes temperatures de “Aljama de Aragón”, fent anglosaxona la “h” sorda d’etimologia àrab; i amb criteri similar, Bertín Osborne parlava a la mateixa cadena de “El Buli”, simplificant la palatal “ll” del famós restaurant amb tres estrelles Michelin. Podríem considerar també casos del portuguès i l’alemany, les peculiars adaptacions d’esdeveniments com la “Champions League”, les frases fetes o els noms de marques. Desconec si els futurs locutors estudien nocions elementals de pronunciació onomàstica ni si s’avaluen a les entrevistes de treball, però alguna preocupació hi ha: la Fundéu (Fundació del Español Urgente) va editar al 2014 una guia multimèdia per a periodistes amb 700 noms de jugadors, entrenadors, àrbitres i estadis de futbol del Mundial de Brasil, en 16 idiomes. Caldria fer-ne més
María Dolores Gimeno
Zaragoza.- Los programas del Gobierno de Aragón para la difusión de la lengua aragonesa y catalana han incluido a 63 centros educativos de la Comunidad.
En la orden publicada, este martes, en el Boletín Oficial de Aragón (BOA), se recoge la financiación por parte del Departamento de Educación de las actividades relacionadas con el programa “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés en 31, y las del programa “Jesús Moncada” de catalán en 33 centros.
En total, se van a realizar 76 actividades a través de los dos programas que van a tener implantación en centros educativos de las tres provincias, con especial presencia en el Aragón oriental de los proyectos relacionados con “Jesús Moncada”.
La financiación destinada al desarrollo de estos dos programas de difusión y valorización del patrimonio lingüístico asciende a 14.000 euros, repartidos en partes iguales.
El CSA, ubicat a Vall-de-roures, vol ser un espai on es pugui gaudir d’espectacles que habitualment no es programen a la comarca del Matarranya El desembre passat va obrir les portes el Centre Social Autogestionat (CSA) l’Argilaga. Situat en Vall-de-roures, i gestionat per joves de diferents municipis de la comarca del Matarranya, el CSA pretén […]
Origen: El Centre Social Autogestionat (CSA) l’Argilaga obri les portes – Ràdio Matarranya
MAGAZIN 21 de gener de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “ Els errors una de les formes d’aprendre”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Temps del sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- Espai de naturalesa. Vicente Roc
13:40- 14.- Entrevista al favarol Luis Cervera, enginger agrònom. La nutrició vegetal. Noves aplicacions tecnològiques a l’agricultura (ordinadors, drons…).
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Alberto Balaguer, Vicente Roc, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
