Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Origen: X Premi Franja. Cultura i Territori 2016 | Lo Finestró

X Premi Franja. Cultura i Territori 2016

teresa-maria-1

Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat –a títol pòstum– a Teresa Maria Ballester Bielsa el X Premi Franja. Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, i enfront de les hostilitats de tots conegudes. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.

Origen: Concert MAUT (folck electrònic -Saragossa)

Foto de portada

Lo dissabte 18 de febrer vindrán los Maut per a fer-mos ballar en la seua mescla de folck aragonés i música electrònica. Los dolçainers, gaiters i amants de la música tradicional no tos podeu perdre un concert que tos farà veurelos instruments de tota la vida des d’una óptica diferent !!!

Natxo Sorolla En estos temps convulsos de Trump, l’emergència de l’extremadreta europea, la redefinició de l’esquerra al sud d’Europa o el sobiranisme a Catalunya, les enquestes i el mètode tradici…

Origen: Dir, fer, i l’efecte Netflix | Viles i Gents

Origen: Torna a les escoles de la Franja el Projecte Moncada | Mas de Bringuè

Fotos: Tallers “Exposició de Màgia” i Projecte “Càmara, acció” del grup Arnolfini. (Projecte Moncada anys 2002-2011)

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès continua amb la seua línia de recuperació de programes que ajuden a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó amb la reaparició a les escoles de la Franja, després de cinc anys desaparegut, del Projecte d’Animació Cultural Jesús  Moncada.

Aquest any 2017, més de 60 centres dels territoris bilingües i fronterers a questes zones podran gaudir d’activitats paral·leles a les classes d’aragonès i català que s’imparteixen en alguns centres de la comunitat. Per a això ha augmentat la dotació del programa d’aragonès Luzía Dueso i s’ha recuperat enguany el projecte Jesús Moncada d’activitat s en català que es va eliminar durant la passada legislatura del govern PP-PAR.

En el pressupost de 2016 s’han destinat 20.000 euros a aquests programes (un 330% més que en el d’anys anteriors); d’ells s’han utilitzat 6.000 euros per atendre despeses contretes en el curs 2015/16 que no havien estat satisfets. D’aquesta manera, per al curs 2016/17, s’han destinat els 14.000 euros restants per a tots dos programes, una dotació realment minsa per a cobrir els objectius i demandes d’ambdós programes.

El catàleg d’activitats recull dues modalitats. Una primera amb activitats curriculars d’animació que es realitzen a l’aula i en horari lectiu i que s’integren en les diferents àrees. Entre elles es realitzen conta contes, projecció de pel·lícules, reciclatge, pintura, poesia, teatre, origami, horts escolars, cuina, etc. La segona modalitat consisteix en que els centres desenvolupin durant tot el curs els seus propis projectes vinculats a la llengua (elaboració d’un diccionari, realització de vídeos  curts, etc).

Tots els centres que han sol·licitat alguna de les activitats, en els dos programes, han estat atesos i se’ls ha concedit almenys una de les peticions. El Departament d’Ensenyament  ha facilitat així que tots els centres hagin pogut participar en el programa escollit, prioritzant el repartiment d’iniciatives a aquells que ofereixen l’aragonès o el català, a alguns dels quals se’ls ha concedit més d’una activitat.

Al programa Luzía Dueso, han presentat sol·licitud centres alt aragonesos on s’imparteix l’aragonès, com són Jaca, Villanúa, Biescas, Caldearenas, Senegüé, Broto, Pla,  L’Aínsa, i  Benás. En el cas del Jesús Moncada ho han fet els centres escolars de Primària o Secundària  dels municipis de Queretes, Calaceit,  El Torricó,  Maella, Torrent de Cinca, Tamarit de Llitera, Albelda, Vall de Roures,  Graus, Aiguaviva de Bergantes,  La Freixneda, Montsó, Mequinensa, Pena-roja de Tastavins,  Fraga, Saidí i Benavarri.

També s’han concedit activitats de tots dos programes a centres educatius de Saragossa, Utebo, Alcanyís, Carinyena, Tarazona, Ejea, Sabiñánigo, Graus, Peralta d’Alcofea, Osca, Pinsoro, Tarazona, Utebo, Used i Calamocha.

Concretament a Saragossa, el Departament de Català de la E.O.I número 2 ha programat per a la primavera una actuació del Duo Recapte.

Origen: Literatura fotogràfica | La Comarca

L’espai digital està essent víctima d’una invasió colossal de fotos i vídeos. Confesso que jo també hi contribueixo, a aquesta infecció. Com no tinc temps per a escriure (a banda dels articles que alguns teniu la paciència de llegir), em dedico a copsar les imatges que em sorprenen, generalment detalls minúsculs, banals, transfigurats per una llum insòlita. La llum, ho sap tothom, és la base de la fotografia. Podem passar cent vegades per un lloc i, un dia, la posició del sol o uns núvols oportuns ens ho mostrarà d’una manera nova, excitant, evocadora. Evocació, vet aquí el poder principal de les imatges. No calen paraules —eixes paraules que no tinc temps d’escriure— perquè davant d’allò es desencadenen certes sensacions que produeixen el mateix efecte que la literatura. Però n’hi ha tantes, de fotos, que han perdut la força que podrien tenir. Res de nou en aquesta civilització nostra: l’excés d’oferta n’anul·la l’interès. Malgrat saber que és absurd, no puc estar-me’n de compartir-les. Mai falten amics o “seguidors” (quina paraula més escruixidora) que posen un “m’agrada”, igual que jo procuro fer amb ells. Afortunadament, de tant en tant, entremig de la saturació de les xarxes, hi trobo l’obra de grans fotògrafs, la majoria desconeguts per a mi. Ombres violentes, paisatges urbans, horitzons desolats, rostres que expliquen més que una novel·la de mil pàgines. És aleshores que entenc el que significa tenir talent.

Com he dit al principi, fer fotos és una manera d’escriure. Es pot fer per a consum propi, per a aixecar acta de les cabòries de cada moment i, si s’escau, poder revisar-les més avant. Però quan s’escriu amb el desig de comunicar, d’expressar, de crear alguna cosa que rosega per dins, aleshores no es pot negar que hi ha la voluntat de ser llegit.

O sigui que possiblement continuaré engreixant el ciberespai amb les fotos que omplen els meus calaixos. Ho sento.

Carles Terès

MAGAZIN 14 de gener de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “ Propòsits, propòsits, propòsits i bons desitjos…”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Corresponsal Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Després dels Nadals, tornarem a la borraineta. Laura Gandul, dietista- nutricionista.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Joasep María Ráfales, “Lo Gravat”
13:40- 14.- Entrevista a Javier Satué, notari. Les herències; noves lleis.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Josep Mª Ráfales, Laura Gandul, Marcos Calleja i Elías Satué.


https://youtu.be/94q-FGoTDdc

Més informació

Dentro de un proyecto europeo que se basa en tecnologías de aprendizaje profundo y big data.

Origen: Aragón desarrollará un traductor y un diccionario online de lengua aragonesa | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: Qüestió de noms | Lo Finestró

Qüestió de noms

(Publicat al Diario de Teruel)

No  cal necessàriament que les llengües tinguen nom. Diverses causes –aïllament, tabús, … – poden provocar que certes llengües no en tinguen. Quan en el passat els parlants d’una llengua vivien del tot aïllats, o quasi, possiblement no sentien necessitat de donar-li’n un, perquè no els calia identificar-se davant de ningú. Actualment és la tabuïtzació de certs noms que provoca que hi haja llengües sense nom. Així davant la tabuïtzació del mot “català” al nostre país, bastants parlants no gosen fer-lo servir, i com que, altrament, no tothom accepta el qualificatiu infamant de “xapurriau” que d’altres els han encolomat, l’eviten dient, “ací se diu …”,  “natres diem …”, o com a molt: “en la nostra llengua …”, “parlen com natres/com ací”, … . Tanmateix la gran majoria de llengües sí que en tenen, de noms. Uns noms que poden canviar en ben poc de temps, com el serbo-croata que en quatre dies s’ha transformat en bosni, croata, montenegrí i serbi, o mantenir-se durant milennis, com el grec, el persa o el xinès, tot i que poden haver canviat bastant en el transcurs ininterromput de les generacions de parlants, encara que no sempre és així: l’hebreu i l’islandès no han canviat gaire amb el pas del temps. El llatí, la nostra llengua, s’ha esmicolat en multitud de noms: aragonès, asturià, castellà, català, gallec, occità, … , si bé en alguns casos ha mantingut el nom: el “ladin” de suïssos i tirolesos, o el “ladino” dels sefardites, … . L’abandonament del nom comú, “llatí” o el seu sinònim “romà”, no ens ha estat fàcil, ens recava, i molt, de deixar-los: en ple segle XIII l’Alt Rei en Jaume diu “lo nostre llatí” per al català, conscient com era que la llengua que parlava li havia arribat ininterrompudament des del temps mític de l’Imperi Romà. En el cas de l’àrab, malgrat haver-se esbocinat possiblement en més llengües neoaràbigues que no pas el llatí en les dites neollatines, ha mantingut el nom d’àrab per a quasi totes. Una de les poques excepcions n’és el maltès, pròpiament una llengua àrab magrebina.

Artur Quintana i Font    

“Quan el diumenge 18 de Desembre el Sisco i l’Agostina estaven preparant el Tronc de Nadal per a que els xiquets i xiquetes fessen cagar-lo, no es podien imaginar el que els passaria.

Sense saber com, se lis van presentar dos dimonis banyuts i escuats que volien fer-lo cagar, tot i ser dolents i no saber ni la cançó ni colpejar-lo correctament. Ho va impedir l’actitud ferma del Sisco, i ells van marxar molt enfadats.

Ja en el seu país van reunir tots els dimonis i pensaren que, si ells fer-lo cagar no podien, tampoc als infants de Fraga lis deixarien. Dit i fet, una plaga de dimonis va envair la plaça del Cegonyer.

Davant la negativa del Flautista de Hamelin d’acudir per a emportar-se’ls (tots sabem que ell és especialista en el tema de rates), l’Agostina va donar la idea de, com als dimonis lis agradava ballar, organitzar un ball i així fer-los marxar.

Així va ser, així va estar, com la parella va fer fora la plaga de dimonis i la canalleta va puguer fer cagar el Tronc tranquil ament.

Amb eix conte musical, idea i direcció de Paco Tejero, va començar l’acte de Cagar el Tronc que l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i l’Asociació d’Amics i Veïns del Casc Històric havien preparat.

Els nombrosos xiquets i xiquetes van gaudir, ells i sons pares, de la poesia, narració, balls i dramatització escenificats per un grup de joves preparat per la professora de ball Mónica Alegre.

 

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

La iniciativa del Gobierno autonómico de felicitar las Navidades en sus tres lenguas oficiales reabre el debate sobre el sesgo nacionalista del PSOE y la Chunta Aragonesista.

Origen: El villancico trilingüe que divide a los aragoneses

Origen: Un villancico trilingüe para felicitar la Navidad en Aragón – Aragón_hoy

Un villancico trilingüe para felicitar la Navidad en Aragón

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, ha colaborado en la realización de este villancico tradicional
El coro infantil Amici Musicae ha sido el encargado de poner voz a “En nuei chelada/ En nit gelada/ En noche helada”

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte ha colaborado, a través de la Dirección General de Política Lingüística, en la realización de un villancico tradicional en las tres lenguas propias de Aragón: castellano, aragonés y catalán.

El villancico “En nuei chelada/ En nit gelada/ En noche helada” ha sido compuesto por Veremundo Méndez Coarasa y cuenta con la música de P. Castellano. Fue grabado en el Auditorio de Zaragoza y participaron 32 coristas de 7 a 11 años del coro infantil Amici Musicae, acompañados al piano por Javier Montañés y dirigidos por Isabel Solano.

*Se adjunta audio y vídeo del villancico.

Podcasts y Audios relacionados:

Origen: Dits (i fets) | L’ esmolet

llicenciats-10-1-1984-lr

L’alegria dels llicenciats (regiment ‘Inmemorial del Rey’, caserna Infante Don Juan, Pg. de Moret, Madrid. 10 de gener de 1984).

Les hores s’escapoleixen entre les fibres de la matèria de la que està feta la nostra vida. A voltes ens sembla que s’escolen poc a poc, però és mentida. Només cal mirar enrere i sentir el vertigen dels instants que mai no han de tornar perquè ja no existeixen —si és que mai ho han fet. En situacions desagradables ens fa l’efecte que passen lentes. La mili, per exemple. Tretze mesos en una caserna sota un règim de submissió cega, de jerarquies sense sentit, d’escaqueig, amb rengleres de lliteres rovellades com a únic i desolador horitzó. El temps era sòlid. Rumors i decepcions: quan havíem de marxar en passava alguna que ho allargava uns dies més. I va arribar l’hora en què ens vam vestir de persones i vam fugir del regiment ‘Inmemorial del Rey’ en totes les direccions del mapa d’Espanya. No ens ho podíem creure. El temps, que havia estat un mutilat sense cames, va disparar-se cap al futur, és a dir, fins al moment en què estic escrivint aquest article. Ho recordo i ja no veig els trenta-dos anys que em separen d’aleshores. Tan sols hi ha uns estrips enganxats en l’esbarzer de la memòria amb aparença de vivències, ficcions basades en coses que vull creure que van passar.

El temps ens fa savis, diuen, i potser és veritat, si és que ser savis vol dir aprendre a desconfiar de les persones i de tot allò que generen.

No vull que aquest Esmolet sembli depressiu o amarg. Només passa que alguna cosa s’ha apoderat dels meus dits. I els he deixat divagar sobre el teclat. Dits d’esmolet que han perdut la perícia de fer renéixer el tall, dits d’escriptor que no escriu. Dits que desgasten tecles en comptes d’empunyar alguna eina que produeixi aliment o d’apanyar estris que no funcionen. Dits que recorden coses que no m’expliquen. Algun dia potser les filles o les nétes me’ls miraran com jo mirava els de mon pare malalt, i aleshores els diran aquests secrets que a mi m’amaguen. I qui sap si n’escriuran —les filles o les nétes— unes frases per a no oblidar-ho.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 132, gener 2017

 

Origen: Llengua llemosina | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 17 de desembre del 2016)

El llemosí o llengua llemosina és un terme utilitzat a començaments del segle XVI per designar el català com a parent de l’occità, i més concretament, mitjançant un dels seus dialectes propi de la regió de Limotges. Als regnes de Mallorca i València s’utilitzava per designar el català arcaic o trobadoresc, tot i que en el transcurs dels segle XVI es va començar a aplicar tímidament al català contemporani.  Al segle XIX, a les Illes i al País Valencià va tenir un bon acolliment com a oportunitat de denominació unitària de la llengua evitant susceptibilitats per referències geogràfiques i dialectals. Alguns incloïen també l’occità. Tot i que, al segle XIX i principis del XX,  els estudiosos de romanística van anar desmuntant la identitat entre occità i català i el mot llemosí caigué en desús per la seva inexactitud històrica, filològica i altres motius. El mateix Marcelino Menéndez Pelayo, partidari del terme “lemosin”, el 1889 va defensar el de català. Posaré dos exemples de la utilització del terme llemosí: quan Mariano de Pano (1883) parla dels fets miraculosos de la fundació de Sixena a un illot enmig del pantà, format pel riu Alcanadre i del conveni entre les viles de Sena, Urgellet i Sixena per construir una capella, diu que l’esmentat conveni de 1183 està escrit en “limusin”, tal com es recull en la transcripció del Prior Moreno (Segle XVII), “Remembrança de la convinença entre los omes de Xixena, sena y urgellet sobre la image de la verge santa maria madona nostra que puis no vol estar en la sglesia de Xixena”[…]poseula e monteu en la capella de madona santa maria, per ço veygue de lluny e se pusgue fer pregaries; pero be crehem ques miracle que vol star en Xixena en lo pantano, puis ally es posada.” Prova fefaent que al segle XII es parlava català en aquelles viles. Un altre exemple més recent, però ja no tant: quan jo era petit, la señora Loretana Margelí Lorenzo de la Codonyera, amb certa il·lustració autodidacta –germana d’Antonio Margelí, capellà, organista i musicòleg a Madrid– amb la qual teníem una bona relació, perquè mon pare li treballava uns camps a mitges i ma mare li cosia, m’explicava que la llengua de la Codonyera –no deia català– era el “limusin” o derivada d’aquest. Tal vegada sense voler em deia que era català.

José Miguel Gràcia

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja