‘Massalió Viu’ va presentar esta moció a l’ajuntament. L’equip de govern va votar en contra al·legant que ‘no tenemos nada en contra de la enseñanza del catalán, como cualquier otra lengua, pero no es nuestra lengua materna”.
Viles i gents, publicat a La Comarca (2/8/2024)
Natxo Sorolla
Quina llengua parlen a Suïssa? Un pot bloquejar-se i preguntar: «lo suís no és cap llengua, no?». A algú altre li pot vindre al cap que «Suïssa és multilingüe. Parlen alemany, francès… italià… i no sé quina més». I efectivament, la quarta és lo«romanx», una llengua que a les nostres orelles mos sone a un italià en moltes paraules paregudes a les nostres. Però Suïssa no és «tan» diversa lingüísticament com per a haver-se guanyat esta fama. A principis de segle XX los que parlaven alemany eren una gran majoria, aproximadament un 70%. Al voltant d’un 20% parlaven francès, i entorn d’un 8% parlaven italià. I el romanx són uns 60.000 parlants, com la població de la Franja, representant menys de l’1% de la població de la confederació.
I és que la minoria més potent, la francòfona, té un volum similar a la cinquena part de la població que vivia als territoris catalanoparlants d’Espanya també a principis del segle XX. Los parlants d’italià són equivalents a la desena part de la població que vivia a Galícia. I els parlants de romanx poden ser equivalents a qualsevol de les altres llengües parlades a Espanya: occità, aragonès, o asturià. Però cada realitat ha seguit camins oposats.
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents
Diuen que no hi ha hivern sense fred ni estiu sense calor. Quan arribe esta última, una de les solucions més efectives per sufocar-la és remullar-se a l’aigua, com pot ser la del riu. Als pobles que en tenim, sabem bé lo que és això, igual que ho sabien los nostres avantpassats. Continuar llegint… Del riu a la piscina | Viles i Gents
Sempre és trist el moment en què es deixa una casa. Podem pensar que sols és un espai, però és molt més que això. És un lloc on s’han viscut moments, on s’han compartit emocions i s’han creat records que perduraran per sempre.
M’ha sobtat, en passar per davant d’algunes d’aquestes cases abandonades, observar com el temps sembla haver-s’hi aturat. El calendari penjat a la paret, amb el mes encara marcat des de la darrera vegada que algú va habitar aquell espai, és com una fita temporal que ens recorda tot el que va ser i tot el que ara ja no és. Continuar llegint…El darrer full del calendari | Viles i Gents
XXIII HISTÒRIES DEL RIU.
3 D’AGOST DE 2024
LA MARATÓ DE “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
107.6 FM. FAVARA (SARAGOSSA)
9- 9:05.- Sintonia de Ángel Villalba. “Així m’agrades Matarranya”
9:05- 9:20.- Moda i cura del cabell a l’estiu. Mari Paz Bielsa. (15 min)
9:20- 9:35.- Raquel Llop . (15 min)
9:35- 9:45.- Mari Tere Roc Valls, presidenta de les Dones Favaroles. (10 min))
9:45-10:05.- Parlem amb l’alcalde de Faió, Roberto Cabistany Díaz del PP. 20 minuts)
10:05- 10:20.- Parlarem amb un metge de l’àrea de Salud de Maella – (15 min)
10:20- 10:35.-Plats freds del xef maellà Rubén Catalán i la sumiller Susana Gámez Segovia. (15 min).
10:35- 11.- Tertúlia. Gent jove i preparada.
Óscar Brunet Mediavilla, Delfín Roc Bielsa i Judith Bielsa Millán (25 minuts) .
11- 11:15.- Alberto Balaguer. Actualitat agrària. (15 min)
11:15- 11:30.-Parlem amb l’alcaldesa de Maella María Elena Bondia Pinós del PP ( 15 min)
11:30- 11:50.- Música per a recordar. Luis Carví (20 min)
11:50- 12:05.- Christian Garrido Álvarez, fotògraf, ha exposat durant el mes de juliol a Saragossa “Pasaba por allí” . (15 min)
12:05- 12:20.- Parlem amb l’alcalde de Nonasp, Fernando Taberner Salvador del PP- (15 minuts)
12.20- 12:35.- Una història de Nonasp. Mario Rius i Estela Rius (15 min)
12:35- 12:50.-President Societat de caçadors de Favara. Marcos Víctor Calleja . (15min)
12:50- 13:05.- Natxo Sorolla, sociòleg. (15 min)
13:05 – 13:20.- Parlem amb l’alcalde de Favara, Juan Jesús Villalba Forner d’Aragón Existe . (15 min)
13:20- 13:35.- Presentació llibre del recull de narracions curtes del segon concurs de La Veu del Baix Matarranya, patrocinart per l’Ajuntament de Favara. Daniel Baquer Cortés (15 minuts).
13:35- 13:50.- Entrevista a la jugadora favarola de fútbol de primera divisió, internacional… Bárbara Latorre Viñals. (15 min)
13:50- 14-. Exposició a La Casa dels Ferros de Favara. Jesús Guallar Rodrigo-(10 minuts)
14- 14:50- Retalls radiofònics de l´última temporada de La Veu del Baix Matarranya. Marcos Calleja. (50 minuts)
14:50- 15:40.- Coctel musical. Country amb Javi Roc / Free Stil amb Marcos Calleja / Iñaki Balaguer (50 minuts)
15:40- 16:10.- Festes a Maella. Virginia Rufín Barberán concejala de festes. (30 minuts)
16:10- 16:20.- Gent del Matarranya pel món. La nonaspina Gabriela Vicente viu a Talca (Chile).
16:20- 16:40.- Tertúlia esports.- José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver , José Miguel Latorre del club ciclista de Favara , Jorge Mas president club de pádel i Cristian Carceller. (20 minuts)
16:40- 17.- “Això és el cine”. Lifo Ros i Eduardo Satué, entrevisten a Santiago Ráfales Barberán, director de cine nonaspí (20 minuts)
17- 17:30.- Festes a Nonasp. Sadoc Gallardo Vacas, concejal de festes .(30 minuts).
17:30- 18.- Àgora: “L’Edadisme” .. Arancha BBielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquin Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué (30 min).
18- 18:30.- Festes a Favara. Víctor Taberner Barriendos, concejal de festes. (30 minuts)
18:30- 18:45.- Una història de Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”. (15 min)
18:45- 19.- Fauna local. Lauren Pons Andrés (15 minuts) .
19- 19:15.- Una història de Maella. Yolanda Abad. (15 minuts)
19:15- 19:40.- Obra teatral a càrrec del Mausoleo Teatro de Favara dirigit per Pilar Vidal (25 minuts)
19:40- 19:55.-.- Racó de Natura “Reintroducción del lince en Aragón”amb Pedro J. Martínez. (15 minut)
19:55- 20:10.- Neus Valls. Psicòloga (15 minuts)
20:10- 20:40.- Gent del Matarranya pel món. El nonaspí Diego Ráfales Millán, de Metges sense fronteres (30 minuts)
20:40- 20:55.- Una historia de Favara. Paco Doménech (20 min)
20:55- 21.- Sintonia i final. Tècnics. Marcos, Miguel Ángel i Ino.
This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents
En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó.
Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns.
Continuar llegint… Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents