Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau

Aquest dimecres el president aragonès, Javier Lambán, ha anunciat que “tan ràpid com sigui possible” el Govern d’Aragó presentarà una iniciativa per derogar l’actual Llei de Llengües (3/2013) aprovada per l’anterior govern i que va causar una gran polèmica per evitar el terme català i aragonès per referir-se a aquestes llengües. Aquest anunci s’ha fet després que el president socialista s’hagués reunit amb el socialista català Miquel Iceta.

Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellà, català i aragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”.

D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa de del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Situació lingüística a Aragó

De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ocuparà de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb unclima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura equilibrada, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.

Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”

ESTUDIAR CATALÀ A ARAGÓ A PARTIR DELS 14 ANYS A LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES

De l’1 a l’11 de setembre està obert el termini de preinscripció a les Escoles Oficials d’Idiomes d’Aragó

Com a novetat per al curs 2015-16 s’oferta nivell C1 a Alcanyís i 2n de Nivell Intermedi a Fraga!!!

Trobareu una àmplia oferta de qualitat per a aprendre català o millorar el vostre nivell i obtenir un títol oficial:

-A ALCANYÍS: Nivell Intermedi, Avançat i C1                               www.eoialcaniz.com

-A SARAGOSSA: Nivell Bàsic, Intermedi i Avançat                               www.eoiflc.org

-A MONZÓ: Nivell Bàsic, Intermedi i Avançat               www.catedu.es/eoiignacioluzan

-A FRAGA: Nivell Bàsic i Intermedi                              www.catedu.es/eoiignacioluzan

Us hi podeu inscriure a partir dels 14 anys. Per a accedir directament a nivells superiors es pot realitzar una prova de nivell al juny, presentar títols que convalidin o fer una prova de classificació extraordinària al setembre-octubre en les escoles on estigui contemplat.

La preinscripció és on-line amb un breu formulari que trobareu al web de cada escola i els alumnes admessos han de confirmar la matrícula i realitzar el pagament posteriorment.

Origen: Meteomauri – Fotos de la cronologia

Ens arriben aquestes imatges des de Bagergue, a la Vall d’Aran, mirant cap al cim més alt dels Pirineus. Ens la capten en Ramon Baylina i la Conxi Ciurana.
Hem pogut contrastar i verificar a través del glaciòleg Jordi Camins aquest mal estat de la glacera.
Per explicar-ne les causes ens hem de remuntar a la primavera, que va ser càlida; malgrat les nevades ‘correctes’ i generoses durant l’hivern. L’altre factor és el juliol excepcionalment càlid a muntanya, amb temperatures entre 3 i 4 graus de mitjana superiors a les normals per l’època. Si recordeu, alguns dies parlàvem de valors entre 10 i 12 graus superiors als que tocarien per l’època a mitja i alta muntanya.
Pel que fa a les precipitacions, van estar concentrades els 3 últims dies de mes i van ser generoses; però podríem afirmar que ha estat un mes ‘estrany’, ja que no hem parlat de ruixats durant les tardes. Moltes vegades, les tempestes d’estiu deixen precipitacions sòlides a partir dels 2800 metres d’alçada, o fins i tot neu granulada. L’absència de tempestes de tarda, juntament amb la forta radiació solar, han fet empitjorar la massa de gel; reduint-ne la seva extensió.

Origen: FESTA DE LA COQUETA DE BENABARRE: HISTORIA DE LA FIESTA

HISTORIA DE LA FIESTA

El año 2003, el Ayuntamiento de Benabarre con la colaboración de las carnicerías locales, organizaron el primer acto festivo de la FESTA DE LA COQUETA. La plaza escuelas Pías, fue el escenario del acontecimiento centrado en la demostración de la elaboración de coquetas blancas y negras y el reparto de unas 1900 raciones.

Este producto “la coqueta” está documentado en el recetario local desde el año 1846. Pan, manteca, caldo, azúcar, sal, anís en grano, canela y pimienta son algunos de sus ingredientes que forman parte de este producto cárnico en forma de rosco, ya que originariamente, el agujero central servía para su conservación, colgándolas en la despensa con un palo o una cuerda en los meses de invierno, ya que se elaboraban con la matacía del cerdo en enero, y se solían utilizar posteriormente en el puchero.

En la actualidad se pueden degustar de muchas formas, cocidas, a la plancha, fritas, a la brasa… aunque en la celebración se dan a degustar recién salidas del caldero o a la brasa, tal y como lo desea el asistente.

A partir del segundo año, se realiza un taller para niños (menores de 11 años) en el que dejan volar la imaginación para crear sus coquetas más originales y llevárselas de recuerdo. También se apostó como reclamo por lograr hacer la coqueta más grande que se inició con una coqueta negra de 7 kg, y alcanzó su récord el año 2009 con una coqueta blanca de 11,3 kg. En el año 2011 se realizó la primera coqueta bicolor, que alcanzó los 11 kg. Desde los inicios se fueron incrementando el número de tapas hasta alcanzar las 3000 raciones (de unos 100 g cada una).

El éxito de la festividad año tras año, fue el motivo principal para innovar su formato, trasladándola en el año 2012 al parquin de la Obaga. Ofreciendo así un espacio más amplio con vistas al castillo de los condes de la Ribagorza, en el que disfrutar de la Festa de la coqueta junto a puntos de venta de tapas elaboradas por los restauradores locales, potenciando la gastronomía local, y con música Jazz en directo.

Cabe destacar la participación de decenas de voluntarios en el desarrollo de la Festa: el papel de las mondongueras en la demostración de la elaboración, los voluntarios que controlan el fuego y la temperatura de cocción de los dos calderos, las brasas para las dos grandes parrillas y los que proporcionan las raciones para degustar.

El pasado año se celebró el décimo aniversario de la Festa de la Coqueta, con la colaboración de los restaurantes locales y con el restaurante Els Cremalls de Tolva, como restaurante invitado.

En esta nueva edición, la muestra gastronómica contará con la colaboración de los hosteleros de Benabarre: Restaurante Can Pere, Restaurante ARP, Restaurante MArs, bar El Carmen, bar Sol y Sombra y Chocolates Brescó. A partir de las 20:30h en el parquing de la Obaga se darán cita de nuevo la venta de tapas, la demostración y posterior degustación de la coqueta, taller para niños y la música en directo de GRADUS JAZZ en un entorno inigualable con vistas al castillo de los condes de la Ribagorza.

Origen: Arxivat el projecte de construcció de la presa de Mont-rebei | Pallars Digital

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en resolució del 21 de juliol de 2015, ha arxivat definitivament el projecte de construcció d’una presa al congost de Mont-rebei, promogut per Endesa. Des de la Plataforma Salvem Montrebei s’han congratulat de la decisió de la CHE que atribueix “a la forta oposició del projecte protagonitzat per la pròpia plataforma”, a “la força del treball en xarxa, del treball social lliure i compromès pel bé comú”, així com des del territori i també des del Govern.

Després d’uns nou anys del primer projecte de construcció, el passat mes de març es feia pública la intenció de la companyia de construir a Mont-rebei una presa, a la que de seguida va sorgir una forta oposició d’entitats, associacions ecologistes i veïns de la zona. Després de diverses manifestacions i de constatar la forta oposició del territori, fins i tot del govern de la Generalitat, Endesa va renunciar a construir la presa. La companya va al·legar que mai tiraria endavant un projecte d’aquestes característiques si compta amb l’oposició política, institucional i social del territori.

Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent

Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.

“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.

Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.

LAPAO: una decisió política

Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.

Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).

Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.

Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.

El paper dels mitjans

Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).

Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.

El català estàndard

El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.

S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO

El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.

Origen: ELMUNDO

Origen: Una fuerte tormenta provoca incidencias de distinta índole en la Ribagorza – Radio Huesca

La fuerte tromba de agua que descargaba este viernes, por la tarde, en la Ribagorza generaba distintos problemas, entre ellos, obligaba a realizar cortes en el tráfico, derrumbamientos en carreteras de acceso a núcleos de población, barranqueras e inundaciones en caminos, calles, garajes y bajos. Las lluvias más fuertes se registraban en la parte sur de la comarca, donde comenzaba a llover alrededor de las 16.15 horas y lo hacía durante una hora. En la parte norte, se registraban desprendimientos de piedras de gran tamaño, en la N-260, en el congosto de Ventamillo.

En Graus, caían alrdedor de 90 litros/m2 en poco más de hora y media. Los servicios de Extinción de Incendios y Protección Civil de la Comarca de la Ribagorza (SEISPC) de los parques de Graus y Benabarre y Guardia civil con la ayuda de algunos vecinos se afanaban en achicar agua en diferentes puntos del pueblo, como la Plaza Barcelona o la Avenida Valle de Arán, que se veían especialmente afectadas.

El nivel del agua obligaba a cortar el tráfico en el acceso a Graus desde Barbastro y en el puente hacia Capella por la imposibilidad de circular.

El alcalde de Graus, que tras la tormenta, visitaba distintas partes de la villa de Graus para evaluar daños, hablaba de inundaciones en calles, bajos y en el barranco de San Miguel.

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

• A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
• Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
• L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
• La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
• El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
• Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
• Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
• Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
• El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
• La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
• Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
• Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
• Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
• Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: Estadilla y la suya manera de hablá

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: Vuitena parada: La Llitera | Ràdio Terra

Avui des d’Albelda, a la comarca de La Llitera, recuperem alguns dels temes informatius que hem portat de les comarques de la Franja que s’obrien amb aquesta reflexió per part del periodista corresponsal Marcel Pena sobre la invisibilitat de la Franja, la campanya de la Plataforma per la Llengua per a denunciar la situació de la llengua en aquestes comarques sota administració aragonesa, l’entrevista per a escoltar les propostes del Moviment Franjolí per la Llengua, o les mobilitzacions amb motiu del 8 de març dia de la dona treballadora al Baix Cinca, les mobilitzacions al Matarranya en el sector de l’educació, la conversa amb el sociolingüista del Matarranya Natxo Sorolla, o la campanya de la Plataforma per la llengua per portar al Parlament Europeu la persecució que pateix la llengua a la Franja han estat alguns temes que us hem pogut portar.

Ràdio Terra segueix amb el recorregut iniciat el dilluns 13 de juliol amb el seu particularviatge d’estiu: un periple amb un 600 groc per a conèixer país i sumar gent a aquesta emissora popular, horitzontal i cooperativa, l’únic mitjà d’emissió diària en la nostra llengua que informa des de totes les comarques del país.

La ruta virtual, batejada amb el nom de #pugemal600, va començar a la falda del Canigó, al Conflent, a la Catalunya Nord, i seguirà durant tot l’estiu per anar recollint gent i arribar a l’1 de setembre amb 600 persones a bord que facin possible la continuïtat i estabilitat del mitjà i poder reprendre així les emissions. Després de sortir del Conflent, el 600 groc de Ràdio Terra va anar baixant i va fer parada a la Garrotxa, passant per la Plana de Vic, el Pla de l’Estany i creuant cap a Mallorca. Una setmana més tard, arribem a la Marina Alta ambel Montgó de fons i d’allà cap a la Punta del Fangar, al Delta de l’Ebre i avui a Albelda, a la comarca de La Llitera. 

Aquest viatge virtual simbolitza el que ha fet Ràdio Terra dia a dia durant aquest primer curs de vida: recórrer territori i informar-ne amb tots els accents i des de tots els racons. Una ràdio popular i descentralitzada que s’ha interessat per aquelles realitats més allunyades dels focus mediàtics o silenciades pels grans mitjans i ho ha fet autocentradament, informant tant de les problemàtiques del tren groc al Conflent, de les jornades per la llengua de Fraga, de les repercussions de la carretera de Menorca o de ladiada muixeranguera d’Alacant.

Nous socis de Ràdio Terra

El mapa de socis de Ràdio Terra segueix omplint-se de punts vermells. Donem la benvinguda als socis que ens acompanyen en aquest camí per a consolidar el mitjà. Moltes gràcies!

.

Origen: L’ús del català a la Franja es redueix un 14% en 10 anys – Racó Català

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja fan un pas a favor del català – Racó Català

Els nous consells comarcals de les quatre comarques de la Franja ja han escollit els seus presidents, tots membres del PSOE. Segons explica el col·laborador de Racó Català Marcel Pena al seu blog, un dels punts a destacar de la presa de possessió dels càrrecs va ser al normalització de l’ús del català. I és que tres dels quatre nous presidents comarcals el van fer servir per jurar els seus càrrecs.

Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP i el de la CHA ho van fer en castellà.

Segons explica Marcel Pena, el nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: “una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta”. I és que Chauvell és un dels polítics que més denunciar la Llei de Llengües del 2013, que denominava el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO).

La propera legislatura es preveu que sigui clau per a la normalització de la llengua a les comarques franjolines. I és que, a més de les presidències comarcals socialistes, segons sembla s’està creant un Departament de Política Lingüística a l’Aragó que estaria dirigit per la Chunta.