Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

 

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Temps de Franja setembre-octubre | Lo Finestró.

 

Ja ha sortit la revista Temps de Franja corresponent als mesos de setembre-octubre. Podeu entrar TdFD17 per veure-la.

TdF

1 Jornada Llengua i Escola al Matarranya

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

  • L’assistència als actes és gratuïta.
  • Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
  • S’oferirà certificat d’assistència.
  • Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

  • Comarca del Matarraña/Matarranya
  • Ajuntament de Pena-roja
  • Associació Cultural Tastavins
  • Associació de Jóvens de Pena-roja
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Diputación de Teruel
  • Caja Rural de Teruel

Siete heridos en un choque frontal en la N-230, que estuvo cerrada más de dos horas.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: LA SOCIEDAD LINGÜÍSTICA ARAGONESA CUMPLE DIEZ AÑOS.

“Esfendemos” denuncia Concurso de relatos “Feria d’o Libro Aragonés” de Monzón nomás en castellano |.

Concurs relats “Fira del Llibre Aragonès” de Montsó només en castellà

“Esfendemos es Luengas” denuncia que la “Fira del Llibre Aragonès” en el seu XX aniversari ha convocat un concurs de relats per celebrar aquesta edició, en la qual només es poden presentar els relats escrits en castellà.

En les bases d’aquest concurs apareixen les regles amb els que aquest concurs es portarà i, tot i indicar la relació dels relats amb el territori aragonès, deixa prohibida la possibilitat de participar amb un relat en qualsevol de les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català. Llengües que hauríem de tenir el mateix dret d’utilitzar-se en aquest territori, en el qual els relats seran basats.

La “Fira del Llibre Aragonès” és una fira dedicada, sobretot, al llibre aragonès en qualsevol de les tres llengües d’Aragó (l’aragonès, el català i el castellà) que se celebra cada any per al voltant del pont de la Constitució de desembre, des de 1994, a Monzón, i que s’ha convertit en un punt de trobada entre editorials, botigues del sector, autors i lectors de les llengües d’Aragó.

L’aragonès i el català solen estar presents, a l’antiga sucrera de Monzón, seu de la Institució Firal de Monzón. Es troben moltes de les associacions en defensa de l’aragonès com Nogará, Fablans o Consello de la Fabla, així com alguns anys les del català a l’Aragó amb Iniciativa Cultural de la Franja, ASCUMA o CERIb, que solen presentar les seves novetats editorials. Tampoc falten activitats paral · leles: pista de gel, narrativa infantil, tallers, micro representacions teatrals, concerts de grups aragonesos i sopars literaris.

Marisa Mur, actual regidora del PP a Monzón (veure foto), és la presidenta del Patronat de la Institució Firal, prenent el relleu de Jesús Planas i antigament del director-fundador de la “Fira del llibre aragonès” durant una pila d’anys, Chorche Paniello, qui va ser ideòleg i creador de l’esdeveniment anual.

Encara que després de deixar el seu càrrec Chorche, va quedar un bon fonament, per seguir treballant amb la mateixa estructura i direcció, alguns punts d’aquesta s’han descudiado sospitosament: cartells trilingües que des de l’entrada de Marisa només han estat en castellà, reducció de pressupost i dies, reducció de les activitats, accés a grups extremistes anti-català,…i ara aquesta reducció a només la llengua castellana da poder presentar-se a la seva concurs de relats.

Cal recordar que des de l’aparició de grups extremistes anticatalans, les associacions culturals del català a Aragó van deixar d’acudir, i molt ens temem que les noves mesures per a concursos de relats puguin deixar ferida de mort la “Fira”.

Us animem a dirigir l’organització d’aquesta cita i feu-arribar les vostres queixes com aragonesos/es defensors de la realitat trilingüe aragonesa:

ferialibromonzon@gmail.com. El termini de lliurament de relats acaba el 12 d’octubre.

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.

Hace unos días, con una asamblea, la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA) celebraba su décimo aniversario. Surgió en el año 2004, en el Altoaragon, integrada por hablantes y filólogos nativos de los dialectos del aragonés, así como por escritores e historiadores procedentes de diferentes sectores, aunque todos unidos por una misma preocupación: el estudio y la dignificación del aragonés. La sociedad tiene su sede en Graus.

Desde el inicio los objetivos, entre otros, de la SLA han sido el estudio lingüístico de los dialectos hablados en el Altoaragón y socialización del aragonés convirtiéndose en espacio de encuentro de las variedades patrimoniales.

La Sociedad Lingüística Aragonesa desarrolla, además, otras actividades como la edición de la revista De lingua aragonensi, la promoción de la enseñanza de los dialectos, participando en el programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón con el desarrollo de actividades en centros educativos aragoneses o con la organización y participación en seminarios tanto dentro como fuera de España.

La SLA afronta la nueva década con el ánimo de alcanzar acuerdos que permitan crear un foro de encuentro de las diversas modalidades patrimoniales del aragonés.

PressReader – Connecting People Through News.

LES PLUJES FAN MALBÉ ALGUNES PISTES DE LA TERRETA : Noticies de la terreta.

La pluja caiguda els últims dies a la Terreta ha deixat en molt mal estat algunes pistes.

La que surt del Pont d’Orrit i que passa per Molí Nou ha patit especialment aquestes tempestes. El nul manteniment d’aquesta pista feia previsible que l’arribada del mal temps s’acarnissaria amb el seu estat.

L’antiga carretera principal d’accés als Massos de Tamurcia / La Torre / Masies de Sapeira, que en altre temps va acollir grans inversions (pas del barranc del Solà, xarxes al pas de la Molina…) ara mostra un estat lamentable.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Cap. 15 – 19/08/2014 21:32 – Segunda oportunidad – Aragón TV A la Carta.

Asimismo, el programa de Aragón TV sigue el día a día de Estefanía y Miquel, una pareja gerundense, que siempre había querido vivir en la montaña y en contacto con la naturaleza. Un día tomaron la decisión de instalarse en una pedanía de Arén (Huesca), rehabilitar una antigua masía, y convertirla en un lugar para vivir con sus dos hijas y para impartir talleres relacionados con la naturaleza.

FOMENT VOL SOLUCIONAR L’ALTA SINISTRALITAT DE LA N-230 AMB MÉS RADARS : Noticies de la terreta.

FOMENT VOL SOLUCIONAR L’ALTA SINISTRALITAT DE LA N-230 AMB MÉS RADARS

Els alcaldes de la N-230, reunits dilluns dia 11 a Sopeira, es queixen que l’única mesura que el ministeri de Foment ha posat en marxa per lluitar contra la sinistralitat d’aquesta carretera ha estat l’augment de radars i controls de la guàrdia civil.

«Nadie del Ministerio se ha puesto en contacto con nosotros, eso sí, han colocado tres radares móviles y están friendo a la gente a multas». El alcalde de Sopeira, José María Ariño, expresó así la queja compartida por los municipios aragoneses y catalanes situados junto a la carretera N-230, que hace dos meses consensuaron un manifiesto reclamando a Fomento medidas para contrarrestar la peligrosidad de esta vía que une Lleida con el valle de Arán.

Quince alcaldes y concejales de ayuntamientos de Huesca y Lérida se reunieron ayer precisamente en Sopeira, donde está uno de los tramos de mayor riesgo, y acordaron pedir a los ministerios de Fomento y de Interior sendas reuniones «urgentes» para exigir un plan de seguridad que evite, o al menos reduzca, el número de accidentes. Los achacan en buena medida al tráfico internacional de camiones. Entre Benabarre y Pont de Suert (Lérida) se calcula una media diaria de 500 vehículos pesados, en una carretera que en parte del recorrido ni siquiera tiene arcén, pese a ser una nacional.

El pasado julio se dispararon las alertas tras una sucesión de accidentes graves. Un camión volcó cortando la carretera durante seis horas y una persona falleció en un choque frontal. Alguna semana se han contabilizado hasta siete accidentes de tráfico. Además, tres de los tramos están considerados por asociaciones de automovilistas entre los más peligrosos de Aragón y de España.

Frente a la sucesión de siniestros, los alcaldes se quejan de que solo se están aplicando políticas sancionadoras «para aumentar la recaudación» y reclaman medidas que garanticen la seguridad vial y un paquete de inversiones. «En lugar de dar respuesta a las demandas del territorio de un mayor control del tráfico pesado, nos hemos encontrado con que en las últimas semanas se han incrementado los controles recaudatorios a turismos, que afectan en especial a quienes residen en la zona, que hacen uso diario, incluso en varias ocasiones al día, y por lo mismo son quienes más padecen la inseguridad», manifestaron los alcaldes en un comunicado.

A la reunión asistieron representantes de Benabarre, Viacamp, Tolva, Puente de Montañana, Arén, Sopeira, Montanuy y Bonansa y el presidente de la Comarca de la Ribagorza, por parte aragonesa; y de Pont de Suert, Vilaller, Bosots, Les y Vall de Boí, por parte catalana.

El encuentro es continuación de la reunión celebrada el 6 de junio en Vilaller, donde se reunieron 15 alcaldes, además de los presidentes de Ribagorza, Alta Ribagorza y Arán y parlamentarios nacionales. Todos consensuaron la denominada Declaración de Ribagorza-Arán sobre la seguridad en la N.230, que remitieron al Ministerio de Fomento para exigirle que incremente las inversiones, con mejoras en la seguridad vial para evitar los accidentes.

Entre las soluciones propuestas se mencionaba la necesidad de actuar en los puntos negros, extremar los controles de alcoholemia y descansos para los vehículos de gran tonelaje, mejora del firme y los desperfectos de la carretera en sus zonas más deterioradas o un plan integral para las travesías urbanas.

La reclamación de los alcaldes ha coincidido además con el tiempo en el que ha estado cerrado el paso de Somport, lo que ha incrementado el tráfico de camiones.

«Además de los controles de velocidad, a los que por supuesto no nos oponemos, tiene que haber mejora en las travesías, controles de carga, alcoholemia o de horas de conducción a los camioneros, ensanchar la calzada donde es estrecha y disponer carriles de frenado en las pendientes», detalló Miguel Gracia, alcalde de Arén. «La percepción que tenemos los alcaldes es que después de la reunión de junio todo ha quedado en medidas recaudatorias, y lo que tiene que haber es un plan de seguridad», añadió, recordando que los alcaldes son conscientes de que no se va a hacer en mucho tiempo la autovía A-14, ya proyectada.

El alcalde de Montanuy, José María Agullana, coincidió en que «la gente se queja de que lo único que hemos conseguido con la protesta es que pongan radares. Está bien que haya control, pero parece que solo buscan recaudar».

Publicat per Heraldo de Aragon, edició de Paper, dimarts dia 12 d’agost 2014

Sin título-1

VIDEO DE LA V JORNADA “CONEIX LA TERRETA” : Noticies de la terreta.

VIDEO DE LA V JORNADA “CONEIX LA TERRETA”

Sin título-2

FESTES DE SOPEIRA : Noticies de la terreta.

FESTES DE SOPEIRA

Aneu al programa en pdf: VIU L´ESTIU 2014

 

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: JOSÉ MARÍA MUR, PROFESOR POR UN DÍA DE MARIO CASAS.

JOSÉ MARÍA MUR, PROFESOR POR UN DÍA DE MARIO CASAS
José María Mur, vecino de Benasque, se ha convertido, durante unos días, en profesor de patués. Lo curioso son los alumnos que ha tenido que no son otros que parte del reparto de Palmeras en la nieve, película basada en el libro homónimo de la escritora altoaragonesa Luz Gabás.
Los actores Mario Casas y Alain Hernández han tenido que estudiar patués para grabar algunas de las escenas que se desarrollan en esta lengua. Para ello Mur, se ha tenido que juntar con ellos para enseñarles no solo la pronunciación, también la entonación, lo más complicado.
Reconoce que ha sido un profesor duro pese a estar delante de dos conocidos actores pero que tanto Casas como Hernández son unos profesionales y se volcaron en las clases.
Incluso antes de verse, ambos actores ya contaban con una grabación de José María para ir escuchando cómo es la pronunciación del patués.
José María, además de hablar patués desde que nació conoce muy bien la historia que cuenta Palmeras en la nieve ya que es coautor del libro “Guinea en patués”.
En cuanto a lo que pueda suponer para el patués aparecer en una gran producción cinematográfica como esta, José María explica que es algo positivo para dar a conocer esta lengua pero que para que perdure hace falta mucho más, en especial, dinero y ayudas institucionales porque con la buena voluntad de la gente del Valle de Benasque que trabajan muy duro para perpetuarla no es suficiente.
Fuente: www.radiohuesca.com

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja