El dia 27 i 28 d'agost tenim la 13a #JornadaCulturalConeixlaTerreta a Areny de Noguera!! #SomlaTerreta #SomlaRibagorça #FranjadePonent #FemFranja https://t.co/cboPuo5eDm
— Moviment Franjolí (@movfranjoli) August 18, 2022
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: RibagorçaEl ‘Rock trabucaire’ de Au D’asti surge entre Binéfar, Fonz, Barbastro y Tamarite. Este viernes presentan su primer disco en la sala López de Zaragoza junto con los canadienses Belvedere.
Continuar llegint: Au D’asti: “Estamos aquí, vamos a luchar por lo nuestro y a hacernos oír”
Declarado #IFEstopiñán del Castillo a las 12.04H.
Intervienen:
2 cuadrillas helitransportadas
1 cuadrilla terrestre
1 autobomba
Movilizados:
2 medios aéreos@IIFFAragon @mitecogob #IIFF #IIFFAragón pic.twitter.com/qNEDrOizSh
— Gobierno de Aragón (@GobAragon) June 29, 2022
@GobAragon
Ens mostrem en contra de la decisió d'eliminar la concessió de la línia Vielha-Benavarri-Lleida. És a dir, aquesta línia es mantindrà, però no pararà per les parades franjolines.#LaRibagorça #LaLlitera #FemFranjahttps://t.co/52Ajc2lBzW
— Moviment Franjolí (@movfranjoli) June 15, 2022
Presentació de Nuevas voces de Aragón. Brian Mott a la UB, 17 de juny, 19:00h, sala de professors, UB.
Nuevas voces de Aragón
25,00 €
DATOS DEL LIBRO:
Autor: Brian Mott
ISBN: 978-84-16825-87-5
Nº de páginas: 362
Fecha de publicación: 2020
Dimensiones: 18 x 25 cm
Lengua: Castellano
Resumen del Libro
La presente antología de textos recoge la experiencia lingüística del autor en Aragón desde su primer viaje en agosto de 1968, cuando era alumno de Estudios Hispánicos en la Universidad de Aberdeen, Escocia, hasta los recorridos más recientes, en que buscaba materiales para complementar su ya sustanciosa colección de grabaciones.
En cuanto al orden de presentación de los textos, el autor empieza por Tardienta en el occidente de la provincia de Huesca, y, pasando de oeste a este por los valles que lindan con Francia, llega a Benasque, para bajar desde allí a lo largo de la Franja hasta La Codoñera, Belmonte de San José y Aguaviva, en la provincia de Teruel.
Los extractos son de varias clases. Aparte de las conversaciones en que no interviene el investigador, como la preciosa aportación de Parzán, en el valle de Bielsa, también se han incluido entrevistas en que participa formulando preguntas para estimular el diálogo. Asimismo, hay dos lecturas: una de una poesía del cheso Veremundo Méndez, y otra de un texto en prosa que el lector traduce mentalmente del castellano a su habla local.
Font: El ribagorçà, nova llengua romànica? | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Ho ha proposat en José Antonio Saura, romanista de la Universitat de Saragossa, d’ideologia obertament expressada a la seua coneguda frase: eso que se ha dado en llamar catalán común o estándar. Investigant llengües pirinenques en Saura s’adonà que els romanistes no sabien si definir el seu parlar de Grist, a la Vall de Benasc, com aragonès o català. Observà que havien pres una decisió política: és aragonès perquè Grist i tota la Vall de Benasc són a l’Aragó. Però no quedà satisfet d’aqueixa decisió alexandrina, i optà per una de salomònica: ni aragonès ni català: ribagorçà! Per a difondre-la creà el 2005 la revista De Lingva Aragonensi (DLA), dedicada bàsicament a l’aragonesística, i l’hi acomboiaren molts reconeguts romanistes: Colón, Holtus, Metzeltin, Sistac, … . Però ja al número 2 de la DLA afegí una nova llengua a l’aragonès: el benasquès, i ho seguí fent fins al 4, estampant finalment als 5/6: les dos grans lluengues romàniques originals d’Aragó (el ribagorçano i l’aragonès). Havia nascut la seua llengua ribagorçana. La proposta ha prosperat i té seguidors. En Saura prest ha entès que per a una nova llengua la Vall de Benasc és poc territori. I és així com seguidors seus han estudiat la llengua de la vall mitjana i baixa de l’Isàvena i i n’han publicat els resultats el 2021 al número 10 de DLA, concloent que aquest territori ha estat atribuït indegudament al català per tots els seus predecessors –Coromines, Sistac, Bllat colrat!, – i que cal atribuir-lo al ribagorçà llengua romànica diferenciada de l’aragonés i del catalan. Declaren que trets propi d’aquesta llengua com 7 fonemes vocàlics, no diftongació, ll– inicial, pèrdua de –n i –r, –u procedent de t, apitxat, 3 demostratius, hue/en/hi, mateix, tothom, el perifràstic, … no són característics del català. Ja se sap: aplicant la lingüística-ficció tot és demostrable. Volen seguir fent-ho a l’alt Isàvena, continuant per tota la Ribagorça i pel sud fins al Mesquí, … . Queda el dubte de si tot plegat no és una cortina de fum per foragitar el català de l’Aragó. Se n’hauria de parlar in extenso.
Artur Quintana
El proper seminari del CUSC serà divendres 28 de gener a les 12h, en línia.
Aquesta sessió serà a càrrec de Natxo Sorolla i Esteve Valls, investigadors del CUSC, que ens parlaran de la seva recerca sobre el procés de substitució lingüística a la Ribagorça. Podreu accedir-hi des d’aquest enllaç de Zoom.
Aprofitem per recordar-vos que podeu recuperar la darrera sessió del Seminari d’aquest curs 2021-2022 al nostre canal de Youtube.
Com sempre, el seminari és gratuït i obert al públic. Us hi esperem!
CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació.
Després del procés de revisions i una mica d'espera, ja es pot consultar l'article sobre dialectologia diacrònica (Ribagorça/Matarranya)de @Giraltlatorre i una servidora,a la revista Zeitschrift für Katalanistik https://t.co/nkxmIFK2r3, per si l'estiu resulta avorrit:@psylex_lab
— Maite Moret (@MoretMaite) July 26, 2021
1.9 L'inexistent català d'Aragó
No sic un metge dialectòleg, sinó un pacient de la Franja. Un d'eixos pacients repel·lents que se documenten un poc.
Amb este mapa de 3 isoglosses, 1 frontera entre llengües i 1 límit autonòmic vull explicar que el català d'Aragó no existeix. pic.twitter.com/2DBnlRKHnC
— Manel Riu Fillat ||*||
(@Mireiagalindo) April 27, 2021
3.9 L'inexistent català d'Aragó
Entre aragonès i català hi ha isoglosses que s'entrecreuen; la més rellevant: diftongació (viello) / no diftongació (vell). D'astí ix la línia lila nord.
Entre castellà i català no s'entrecreua res: el castellà importat se va menjar l'aragonès. pic.twitter.com/NxhDJ0s0hZ
— Manel Riu Fillat ||*||
5.9 L'inexistent català d'Aragó
La línia roia és la isoglossa "pllat(o)" (dintro de la línia) / "plat(o)" (fora de la línia). Com se veu, "pllat(o)" no se dóna a tota la Franja, se dóna en català i en aragonès, se dóna a Aragó i a Catalunya. No és de cap "català d'Aragó". pic.twitter.com/9f6uug2fvu
— Manel Riu Fillat ||*||
7.9 L'inexistent català d'Aragó
La línia açul és la isoglossa "cantés(e)-cantesa-cantase" (al nord) / "cantara" (al sud). "cantés(e)" no se dóna a tota la Franja, se dóna a Catalunya i País Valencià; "cantara" se dóna al País Valencià. No és de cap "català d'Aragó". pic.twitter.com/lE2F3B2IxH
— Manel Riu Fillat ||*||
9.9 L'inexistent català d'Aragó
D'on vine, doncs, això de "català d'Aragó"? És de fa poc. La llei PP-PAR anomenava LAPAO el català (2013). La llei PSOE ho va canviar (2016), però… amb l'ull posat en l'immens blaverisme aragonès. "Sí, es catalán; pero catalán de Aragón, ¡ojo!" pic.twitter.com/SyNyKjlatZ
— Manel Riu Fillat ||*||
Ta’ls primers días de mayo de 1573 i va haber un cambio silencioso y trascendent a la parroquia de Benavarri. No sabem si hu sabeban, pero no tinría marcha enta dezaga. Que -digo yo- ben podeban haber-hue explicau! pic.twitter.com/8pO6ixx89M
— Guillén Tomás (@esforigador) March 14, 2021
L'uno de mayo de 1573 l'acta de bautismo se va escriure en catalán. El 3 de mayo se va escriure en castellano. Lo mismo va pasar als llibres de difuntos y matrimonios. El cambio va estar radical, y totas las mans que i escribiban hu van fer de vegada.
— Guillén Tomás (@esforigador) March 14, 2021
Carmen y Luis son castaneses por vocación. Se oponen frontalmente al proyecto de ampliar #Cerler porque creen que atenta contra el último valle virgen del #Pirineo #ReporCerler #GrupoAramon @PDMAAragon #SalvemosCastanesa pic.twitter.com/DLLNmSv1xy
— Repor TVE (canal 24h) (@reportve) March 4, 2021
Contraportada en El Diario de Teruel d'hoy.
"Uno no ama su lengua por ser la más bonita sino porque es la lengua del corazón, con la que su familia y su gente definen su cultura, sus sentimientos y sus paisajes"
(Moltas gracias per contar con yo, @Juderias) pic.twitter.com/8BGIm6gR0o
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) March 2, 2021