Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Els alcaldes de Peralta, Vilanova de Sixena i Berbegal carreguen contra els bisbes | Lo finestró del Gràcia.

img1021452s
L’alcalde de Berbegal, Miguel Ángel Puyuelo, l’advocat Jorge Español, l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas y la de Peralta de Alcofea, Obdulia Gracia (10-12-2012)

Divendres escrivia el post comentant la negativa dels bisbes de Barbastre i d’Osca de cedir al Govern d’Aragó la propietat de les 113 obres d’art, provinents de les parròquies de la Franja. Els membres del Govern d’Aragó han quedat bocabadats, deia. I per acabar l’escrit preguntava si l’actitud de la presidenta i del seu govern fregava la prepotència, la ingenuïtat o la ximpleria. Em va semblar que les coses s’asserenarien per un temps. Quina ingenuïtat la meua!

Ahir diumenge es va saber pels mitjans de comunicació que els alcaldes de Berbegal, Peralta i Vilanova de Sixena, volen convocar pròximament a tots els aragonesos a manifestar-se multitudinàriament, omplint la Plaça del Pilar, per mostrar el seu rebuig a la constant inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre en el litigi dels béns i contra la seua recent decisió de no cedir al Govern d’Aragó, ni la propietat dels 113 béns artístics que estan a Lleida ni els poders per litigar, segons manifesten els alcaldes. Mireu quines coses diuen també dels dos bisbes:

“el recargolat comunicat que van emetre els dos bisbes per justificar la negativa a aquesta cessió, està mancat de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos, doncs, en el fons, l’únic que fa és justificar que l’Església ha ficat aquests béns en un museu civil com ho és el Museu de Lleida, vulnerant de ple la mateixa Circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil, i són els bisbes de Lleida els que els han ficat allà, precisament per justificar el no retorn”

I diuen més: “L’escàndol que l’Església està protagonitzant amb aquest assumpte”, afegeixen els alcaldes en el seu comunicat, “és similar als casos més greus que ha tingut últimament l’Església com la pederàstia i les tèrboles finances vaticanes”.

Encara diuen més coses els alcaldes, però crec que ja n’hi ha prou de tants disbarats. Surrealisme aragonès en estat pur.

Ara, els enemics d’Aragó passen a ser els dos bisbes, Alfonso Milián i Julián Ruiz als quals no els hi calen enemics, amb aquests amics municipals.

Jo els preguntaria als alcaldes: per què fiqueu el nas en aquest assumpte? Són vostres les obres d’art? Al meu entendre pertanyen a un bisbat o a un altre, o a una diòcesi o a l’altra.

En aquest joc de disbarats els hi proposo als alcaldes que publiquin un edicte invitant, i per què no ordenant, als feligresos que deixin d’assistir a la missa dominical fins que els bisbes no cedeixin les obres d’art al Govern d’Aragó.

Què dirà el Govern d’Aragó?

 

Una pregunta al marge: L’alcalde Ildefonso Salillas ha retornat al Monestir de Sixena el reliquiari recuperat de Santa Waldesca? (el de la foto)

Els bisbes es renten les mans | Lo finestró del Gràcia.

 

bisbes 2

No sé si qualificar de prepotent, ingènua o ximple la decisió de la presidenta d’Aragó de demanar als bisbes de Barbastre-Monsó, Alfonso Milian i d’Osca, Julián Ruiz, la cessió dels béns —113 obres d’art, 27 de les quals hi són a títol explícit de depòsit des del 1970— provinents de les parròquies de la Franja, els quals estan al Museu Diocesà de Lleida, des de fa més de cent anys —86 de les obres d’art. Ben conegut és el conflicte, sorgit de la segregació de les parròquies de la diòcesi de Lleida, l’any 1995. La presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i tot el govern justificaven la petició de cessió dels béns per poder reclamar-los fefaentment al Museu de Lleida —a Catalunya, dirien. Si no fos així, que pinta un govern reclamant béns dels qual no en té la propietat. La frase, “Aragó reclamarà les obres d’art a Catalunya”, no té cap sentit, és buida de contingut, només pot arribar a ser un titular periodístic. Qui és Aragó i qui és Catalunya? Ni Catalunya és el Museu de Lleida, ni Aragó es el bisbat de Barbastre-Monsó, ni el bisbat d’Osca.

Com podia, ni tan sols somniar, la Sra. Rudi que el bisbes li cedirien la propietat dels béns! Ara hi són a un bisbat, y si els cediren, a cap bisbat serien. Avui hi ha un govern a l’Aragó i demà potser n’hi haurà un altre. I què faria amb els béns? L’Església és una.

Els bisbes van posar sobre la taula les seues raons formals, reiterant que la cessió de la propietat dels béns està subjecta als preceptes canònics i que “per a l’alienació d’aquestes propietats es requereix la llicència de la Santa Seu” de manera que no es consideraven autoritzats per procedir a la cessió de la propietat. Van manifestar, a més, que no estaven en condicions d’assegurar l’obtenció del consentiment dels organismes diocesans, ni l’autorització de la Santa Seu. Ras i curt, que el Vaticà no ho aprovaria. Una manera de rentar-se els bisbes, Milian i Ruiz, les mans va ser el suggeriment de que seria “més oportú” que el requeriment formal per reclamar la cessió dels béns historicoartístics es fes per part de l’Estat espanyol al bisbat de Lleida i al propi consorci del museu de la ciutat. Els bisbes s’han rentat les mans i han deixat l’amarg pastís a les mans de la Sra. Rudi, a les del govern d’Aragó i a les del PP i PAR. Bocabadats s’han quedat.

El govern d’Aragó ha estat un prepotent, un ingenu o un ximple? Cadascú pot aplicar l’adjectiu que vulgui d’aquests. Us animo a fer comentaris al respecte.

El sector turístico de Benasque no tendrá un IVA superreducido – Aragón – El Periódico de Aragón.

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” 15 octubre 15UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: ,
trackback , edit post

El TempsFa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).

Temps de Franja

Una jornada en Arén rescata los primeros escritos en catalán.

 

Los alcaldes de Arén y Tremp abrieron la jornada.

Filólogos de Aragón y Lérida trataron las relaciones entre ambos territorios

 

D.A.

29/09/2013


 

HUESCA.- Cerca de un centenar de personas se dieron cita ayer en Arén en una iniciativa organizada por primera vez para rescatar de la memoria los primeros textos en lengua catalana, y divulgar con las aportaciones que hicieron ayer estudiosos y profesores tanto de las universidades de Zaragoza y Lérida como del Instituto de Estudios Catalanes que sitúan el origen del catalán escrito en La Terreta, una zona común entre los municipios de Arén (Huesca) y Tremp (Lérida).

Filológos aragoneses y catalanes hablan sobre los primeros escritos de la lengua catalana – Radio Huesca.

Uno de los paneles que se pudieron ver en la jornada

Los Ayuntamientos de Arén y Tremp (Lérida) organizaban, este sábado, una jornada con las Universidades de Zaragoza y Lérida en la que se abordaba el uso de la lengua catalana en las zonas limítrofes así como las relaciones históricas y sociales que unen a ambos territorios. En concreto, se exponían los estudios y análisis acerca del origen de los primeros escritos en lengua catalana que datan del siglo XI y provienen de la zona denominada La Terreta, entre los municipios de Arén y Tremp.

Intervenían los filólogos Maite Moret ( Universidad de Zaragoza ) , Joan Anton Rabella (Instituto de Estudios Catalanes) y Ramon Sistac ( Universidad de Lleida ). Hacían un recorrido desde los primeros escritos en lengua catalana hasta la entrada en vigor de la nueva Ley de Lenguas y los compromisos adquiridos en la Nueva Declaración de Mequinenza firmada el pasado 1 de junio.

De igual modo se exponían las interrelaciones que, por motivos de proximidad territorial, se generaban en esta zona limítrofe entre Lérida y Huesca, así como el valor patrimonial de la lengua catalana en esta Franja aragonesa y la situación en que queda tras la nueva Ley de Lenguas.

Con esta jornada se quería dar a conocer la existencia de un buen número de textos que aportan una información extraordinaria sobre un momento clave en la historia de las lenguas : su acceso a la escritura . El catalán fue aflorando de forma progresiva a partir del siglo IX en documentos escritos en latín, pero sobre todo a lo largo del siglo XI, cuando ya encontramos textos en los que hay fragmentos en catalán significativos. El Juramento feudal de Radulf Oriol , castlà de Areny y de Orrit , a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) , El Juramento de comparecencia (1031-1035) o el Juramento feudal de fidelidad de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramón V de Pallars Jussà (1047-1098 ?) , son documentos que contienen partes destacables en catalán.

Este acto se complementaba con la exposición itinerante Los orígenes de la lengua catalana: Yo fideles os seré, encargada y coproducida por los Ayuntamientos de Arén y Tremp . Se muestran textos de los siglos XI y XII que ilustran el acceso de la lengua catalana en la escritura , y que proceden de la zona del Pallars , y se ponen en relación con el territorio de donde surgieron y con diversos elementos arquitectónicos patrimoniales de la época .

Todavía hoy muchas personas y algunos manuales modernos creen y recogen que las Homilías de Organyà y el mal llamado Forum Iudicum son los primeros textos en catalán, una visión que, desde el punto de vista científico , resulta anacrónica y dificulta el conocimiento y la justa valoración de una parte importante del patrimonio de la lengua catalana.

La exposición está formada por 6 paneles desmontables y transportables de 2,30 m de ancho por 2,30 m de altura, impresos en lona y montados sobre estructuras de acero inoxidable. Cada panel se refiere a un tema relacionado con el hilo conductor de la exposición, el origen de la lengua catalana y su acceso a la escritura

Además, se distribuía publicación conmemorativa para divulgar más extensamente este patrimonio, escrita por Joan Anton Rabella , autor con José Moran del estudio Primeros textos de la lengua catalana.

Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.

El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.

El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.

Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.

Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.

Afirmen que el primer text en llengua catalana es va escriure a la zona fa 1.000 anys i és un jurament de fidelitat a Ramon IV

 

 

Plafó de l'exposició sobre els orígens del català Plafó de l’exposició sobre els orígens del català

Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.

Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.

Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.

Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.

Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.

Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.

Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.

El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.

Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.

Areny de Noguera i Tremp reivindiquen el valor patrimonial del català a la Franja – VilaWeb.

 

Amb una jornada a la Terreta es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català

 

 

 

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) fan una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.

El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta es volen donar a conèixer en aquesta jornada.

 

Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.

 

Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.

Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.

Durant la jornada s’inaugurarà l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que procedeixen de la zona del Pallars. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.

En l’acte públic d’avui, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça, intervenen els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).

 

 

 

La Terreta: els orígens del català.

    • des de les 11:00 fins a les 14:00

  • Centre d’Interpretació de la Ribagorça a Areny de Noguera
  • Acte públic pel català a la Franja d’Aragó i de valorització de la llengua com a patrimoni: el primer text en català es va escriure a La Terreta fa 1.000 anys.

30 ANYS ESCRIBINT A LA VANGUARDIA | Mas de Bringuè.

 

Primer article a LVG

El diumenge 25 de setembre de 1983 vaig veure publicat el meu primer article a La Vanguardia. Es tractava d’un dels tres reportatges que em van encarregar, per mitjà del meu amic i paisà de Saidí, Joaquim Ibarz, llavors ja corresponsal a Mèxic d’aquest diari, per a donar a conèixer als lectors de Catalunya la situació social, econòmica, cultural i lingüística de les diverses comarques de la Franja, que ja en aquells moments, començaven a reclamar atenció i el reconeixement de la seua realitat lingüística. Aquell primer treball (que reproduïm en aquest blog) estava centrat en la part més septentrional de la Franja, la Ribagorça oriental. En posteriors diumenges van sortir els altres dos reportatges: un dedicat a la Llitera i el Baix Cinca (2-10-83) i un sobre el Matarranya (9-10-83).

A partir d’eixes publicacions, el redactor en cap de Nacional i Comarques, el periodista i novel•lista Francesc González Ledesma, em va proposar, per consell de l’amic Eugeni Madueño, vell company de feines passades a la revista Grama de Santa Coloma i del diari Tele-Expres als anys 70, portar la corresponsalia de La Vanguardia a l’ Aragó, que en aquells moments estava vacant. Vaig acceptar i… fins ara. Des de llavors, han sigut centenars d’articles (cròniques, notícies breus, reportatges, entrevistes…) potser prop de dos mil, els que m’han publicat a les diferents seccions del diari: política, economia, societat – tendències, cultura, esports, etc. A més d’aquells primers articles sobre la Franja, tema sobre el que hem fet una abundant i constant cobertura (l’últim va ser aquest mes d’agost sobre els 30 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures), he estat testimoni de nombrosos fets que han marcat la història informativa d’Aragó: els greus atemptats perpetrats per ETA i GRAPO, el cas Roldán, la primera festa de “tions” de Plan, les inundacions de Biescas, la candidatura i la celebració de la Expo Saragossa 2008, les successives eleccions autonòmiques i municipals, amb entrevistes als diferents presidents regionals elegits (Santiago Marraco, Hipólito Gómez de las Roces, Emilio Eiroa, Marcel•lí Iglesias…), ressenya d’exposicions artístiques de rellevància internacional, els festivals de Cine d’Osca i de música ètnica “Pirineus Sud, etc…
També he estat testimoni dels diferents canvis i etapes per les que ha passat en aquestes tres dècades aquest veterà i prestigiós diari barcelonès: canvis en el format, el disseny i les formes d’impressió; relleus en la direcció del diari, en los caps de secció, en els enfocaments informatius, i editorials; canvis en los sistemes de transmissió de les cròniques, des de la trucada telefònica a cobro revertit fins al correu electrònic , etc.
A tot ens hem tingut que adaptar els corresponsals “de províncies” però sempre ens ha guiat l’afany de que el pols de l’actualitat d’aquesta oblidada regió espanyola pogués bategar, de tant en tant, en algun racó de la premsa d’àmbit estatal i general.
Des d’ací vull esmentar i agrair la presència inseparable, al meu costat sempre, des d’abans de començar jo, com a corresponsal del diari “El País” i actualment com a corresponsal de “El mundo”, del periodista i escriptor Javier Ortega, vell amic. Junts hem trescat molts camins informatius en aquestes tres dècades i junts ens hem animat i consolat mútuament davant els infortunis i els oblits, menyspreus i incomprensions que de vegades sofrim des de les estressades i llunyanes redaccions dels nostres propis diaris. També vull acorda’m de l’actual delegada d’Europa Press a l’Aragó, Alicia Ibarés, amb la qual vam treballar junts a la corresponsalia uns anys, i a la qual agraeixo la seua leialtat, amistat i professionalitat.

Català Terreta

Òmnium Terrassa inaugura aquest dijous la seva nova seu – [Notícia Òmnium].

 

Ampliar…

 

Òmnium Terrassa inaugurarà aquest dijous, 19 de setembre, les seves noves instal•lacions al Centre Cultural de Terrassa, a la Rambla d’Ègara 340 de la nostra ciutat

 

Amb aquestes noves instal•lacions, Òmnium Terrassa fa un salt qualitatiu, amb més superfície i més comoditats per l’atenció als usuaris, espais per a reunions , aules per fer cursos amb fins a 120 assistents, a més de gaudir dels espais comuns del Centre Cultural, com són dos auditoris, cinema, sales d’exposicions, …

 

Aquest increment d’espai també facilita el funcionament de diverses entitats a qui Òmnium fa d’aixopluc: Aula Gran, Associació de poetes terrassencs, Veu pròpia, Xerrem,…

 

L’acte d’inauguració començarà amb la conferència de l’historiador Carles Barrull del Centre d’Estudis Ribagorçans titulada “La franja de Ponent o les Franges avui”.

 

Tot seguit hi hauran els parlaments per part del vicepresident d’Òmnium Nacional, Joan Abellà; el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado; i el conseller de ka  Presidència, Francesc Homs.

 

Un petit refrigeri i la visita a les noves instal•lacions clouran l’acte.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja