Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Cascades d’Ardonés | Q.

Una ruta senzilla prop de Benasc, passant per tres cascades, l’última d’elles força espectacular. Es pot sortir directament de Cerler, o pujar-hi des de Benasc per un dels camins. Nosaltres vam pujar pel que va per dins del bosc (sortint de davant del centre de ciències). Fins a Cerler són uns 3 quilòmetres i 400 metres de desnivell, ombrejats. A Cerler s’ha de pujar pel Paseo de Ardonés i, quan el carrer fa un revolt pronunciat, deixar-lo i agafar un caminet (està senyalitzat, com a Ermita de San Pedro mártir o com a Ruta de las tres cascadas, però el primer cartell es veu poc). Després seguim les marques de petit recorregut (grogues i blanques), sense pèrdua. Es passa per l’ermita, petitíssima, i després de creuà el riu se segueix fins les cascades. Fins aquí (des de Benasc), uns 6,2 quilòmetres i 650 metres de desnivell. A l’arribar a l’última, es pot tornar enrere o creuar per un petit pont metàl·lic i tornar per l’altra banda, que passa més amunt que el camí d’anada i té unes vistes diferents. La ruta de tornada tampoc té cap pèrdua fins a Cerler. Una vegada allà, es pot tornar a Benasc pel mateix camí, o pel camí vell entre Benac i Cerler, que queda més al descobert. En aquest enllaç podeu veure el mapa de la ruta sencera.

De camí cap a les cascades.

La primera que es veu.

De més a prop, ja se’n veuen dues.

L’última cascada, la més impressionant.

Cal passar un petit pont metàl·lic per tornar per l’altra banda.

Franja de Ponent Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça | Beseit i una mica de xirigol.

La Franja de Ponent va guanyant identitat inclòs entre els que neguen la seva existència. No tindria cap sentit donar una nom especial, a aquestes comarques del Aragó, si no tinguessin en comú la seva llengua catalana. Així es evident que si en aquests pobles es parles castellà o aragonès, La Franja no existiria. Tampoc tindria raó de ser, si aquest pobles administrativament formessin part de Catalunya. De la mateixa manera que els pobles de la franja son pobles on la seva llengua es la catalana i administrativament formen part del Aragó, les comarques de la Franja son territoris on a tots els pobles que la formen parlen català, això passa a les comarques del Matarranya, Baix Cinca, La Llitera i Ribagorça. Malauradament la recent divisió comarcal del Aragó ha deixat fora de les seves comarques naturals alguns pobles. La llista de pobles de la Franja i les seves comarques oficials (que no naturals) es la següent:

  • A
  • Aiguaviva de Bergantes (Baix Aragó)
  • Albelda (Llitera)
  • Areny de Noguera (Ribagorça)
  • Arenys de Lledó (Matarranya)
  • B
  • Baells (Llitera)
  • Bellmunt de Mesquí (Baix Aragó)
  • Benavarri (Ribagorça)
  • Beranui i Calvera (Ribagorça)
  • Beseit (Matarranya)
  • Bonansa (Ribagorça)
  • C
  • Calaceit (Matarranya)
  • Camporrells (Llitera)
  • Castellonroi (Llitera)
  • Castigaleu (Ribagorça)
  • E
  • El Campell (Llitera)
  • El Torricó (Llitera)
  • Estopanyà (Ribagorça)
  • F
  • Faió (Baix Aragó-Casp)
  • Favara de Matarranya (Matarranya)
  • Fondespatla (Matarranya)
  • Fórnols de Matarranya (Matarranya)
  • Fraga (Baix Cinca)
  • G
  • Güel (Ribagorça)
  • I
  • Isàvena (Ribagorça)
  • L
  • La Canyada de Beric (Matarranya)
  • La Codonyera (Matarranya)
  • La Freixneda (Matarranya)
  • La Ginebrosa (Matarranya)
  • La Portellada (Matarranya)
  • La Sorollera (Baix Aragó)
  • La Torre de Vilella (Matarranya)
  • La Torre del Comte (Matarranya)
  • La Vall de Tormo (Matarranya)
  • Lasquarri (Ribagorça)
  • Les Paüls (Ribagorça)
  • Llaguarres (Ribagorça)
  • Lledó d’Algars (Matarranya)
  • M
  • Maella (Baix Aragó-Casp)
  • Massalió (Matarranya)
  • Mequinensa (Baix Cinca)
  • Monesma i Queixigar (Ribagorça)
  • Mont-roig de Tastavins (Matarranya)
  • Montanui (Ribagorça)
  • N
  • Nonasp (Baix Aragó-Casp)
  • P
  • Pena-roja (Matarranya)
  • Peralta de la Sal (Llitera)
  • Pont de Montanyana, el (Ribagorça)
  • Q
  • Queretes (Matarranya)
  • R
  • Ràfels (Matarranya)
  • S
  • Saidí (Baix Cinca)
  • Sant Esteve de Llitera (Llitera)
  • Sanui i Alins (Llitera)
  • Sopeira (Ribagorça)
  • T
  • Tamarit de Llitera (Llitera)
  • Tolba (Ribagorça)
  • Tor-la-ribera (Ribagorça)
  • Torredarques (Matarranya)
  • Torrent de Cinca (Baix Cinca)
  • V
  • Vall-de-roures (Matarranya)
  • Valldellou (Llitera)
  • Valljunquera (Matarranya)
  • Vensilló (Llitera)
  • Viacamp (Ribagorça)
  • Vilella de Cinca (Baix Cinca)

 


Recomanem el CÀMPING BALIERA, al terme de Bonansa. Tot és en català i es troba en un indret privilegiat, equidistant de Benasc, la Val d’ Aran i l la Vall de Boí.

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&ved=0CDMQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.baliera.com%2F&ei=J_joUba6H_Gv7AbY94DYAw&usg=AFQjCNGcU8iZbTNC98kiG53TFN3s6mJFSA&sig2=c50VBsONcE8ZnLKY9bNydw

Twitter / Mireiagalindo: @Los4Motocarros @natxosorolla ….

mitjançantCuentacuentos del Pirineo – 5º concurso pirenaico de narración oral | Todo el Pirineo en Internet.

Cuentacuentos del Pirineo - 5º concurso pirenaico de narración oral en Susín

Vuelven los cuentacuentos a Susín. Por quinto año consecutivo se celebra el concurso pirenaico de narración oral. La cita será este domingo 14 de julio en Susín, núcleo del municipio de Biescas.

Cuentacuentos del Pirineo es un certamen consolidado en el Pirineo aragonés que pretende difundir la cultura pirenaica.

El concurso Cuentacuentos del Pirineo está organizado por la Asociación Mallau Amigos de Susín y cuenta con la colaboración de la Comarca Alto Gállego y el Ayuntamiento de Biescas.

Lenguas de Aragón. 25 Años de la Declaración de Mequinenza – YouTube.

Twitter / Barrull: El proper diumenge a Maials ….

El proper diumenge a Maials (Segrià) 8a Trobada de penyes Barcelonistes Lleida Sud i La Franja. Força…

 

Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia.

 

TdF003

Fa pocs dies va sortir la revista Temps de Franja, numero d’agost-setembre. Tot seguit podeu llegir l’editorial, sobre el qual alguna cosa he tingut  a veure, Us animo, a aquells que no sou subscriptors, a comprar la revista i llegir-la durant el període estival. La trobareu a:

TdF004

“Hipocresia i demagògia

En aquest país que anomenem Espanya o Estat Espanyol, com vulgueu, corren temps de baixa qualitat democràtica, de descrèdit de les institucions públiques i d’esmicolament de l’Estat del benestar. No són aliens d’aquest desgavell, ben al contrari, són els primers responsables, els comportaments i actituds dels polítics —partits o persones— que senyoregen les institucions. Cal dir, així i tot, que fora de la política, ni de bon tros, no són tot flors i violes. Com en aquests moments és la dreta qui té gairebé tot el poder, també té gairebé tota la responsabilitat. Alguns exemples ens serviran per corroborar allò que afirmem. Comencem per una cosa que ens toca ben de prop. Fixeu-vos-hi en la Llei de Llengües aprovada pel PP-PAR quan al seu títol es diu que és una “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Hi hauria alguna persona, amb dos dits de front, que pogués trobar a la Llei qualsevol d’aquestes característiques, després d’una lectura per més benvolent que fos? Però si el primer que fa és negar el nom de les llengües! I que pensa el lector quan al preàmbul de la Llei es fa referència al precepte constitucional (art. 3, apartat 2) “les altres llengües espanyoles (a més del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes” En quins articles de la Llei es regula la oficialitat de les llengües pròpies? En cap ni un. A més, l’articulat de la Llei és ple de disbarats. Tant sols una incongruència més en forma de pregunta: si la Llei diu que vol protegir i promocionar les llengües pròpies de l’Aragò, perquè no ho fa amb el castellà? No serà que pensen que el castellà no és llengua pròpia d’Aragó. No hi ha cap mena de dubte que el lector sabrà aplicar la part alíquota d’hipocresia, demagògia o mentida a cadascun dels punts que hem posat com a exemples.

Si aixequem un xic el cap i observem Aragó i tota Espanya trobarem la hipocresia, la demagògia i la mentida, a cabassos per tot arreu. Es diu que per protegir el nostre sistema de pensions hi ha que desvincular-lo del IPC, considerar l’esperança vida i augmentar el període de cotització. Ras i curt, hi ha que reduir les pensions, desprotegir-les. Per què no se’n cerquen de solucions per augmentar els ingressos? Que l’atur és el gran problema no ho dubta ningú, però que per a reduir-lo s’han de polvoritzar la legislació laboral, la qual cosa fa més fàcil l’acomiadament i la reducció de sous, és una estupiditat i una injustícia. D’on sortiran els diners per poder comprar els productes fabricats amb mà d’obra barata per mal pagada? Mireu cap als partits i altes institucions amb flagrants casos de corrupció. Hi trobeu algú que hagi dimitit recentment o que digui que ho farà si la causa va endavant? Ja sabem que el penediment no s’hi pot comprar al mercat, però almenys podrien demanar perdó. Qui més qui menys procura esbandir subtilment el seu comportament i demana transparència i noves lleis contra la corrupció. El passat, passat està i el futur trigarà en arribar, pensen.

No serà que a més de la hipocresia, la demagògia, la mentida i la manca de moral personal s’està estenen l’estupidesa com una gran taca d’oli per aquesta pell de brau i, més enllà, per tota la vella Europa? Quo vadis Espanya? Quo vadis Europa? Per xamba no s’arreglaran les coses i menys encara si els ciutadans ens convertim en uns “panxa enlaire”.

Després de les penes i els planys, per la nostra part no ens queda altra cosa que desitjar-vos un bon estiu, i també fer-vos una petició o recomanació: emporteu-vos la revista al lloc on passeu les vacances i comenteu als familiars i amics que malgrat tanta retallada i totes les actuacions ignominioses contra la nostra llengua, Temps de Franja, en català, quasi com un miracle que no seria possible sense la col·laboració de tots, surt mes rere mes. Fins setembre.”

mitjançantTwitter / JPMartinez_: Respuesta de Serrat en Cortz: ….

Media preview

De Benasc al refugi Ángel Orús i tornada per Batisielles | Q.

Facebook

Jordi Tremosa ha etiquetat una foto on surts tu.

CARLES BARRULL: Declaració de municipis de l’Alta Ribagorça (1983-2013).

Declaració de municipis de l’Alta Ribagorça (1983-2013)

 

De Sebastià Pons: L’amic Joan Casimiro em passa aquesta comunicació que en els temps convulsos que viu la Ribagorça em sembla força interessant: “El proper mes d’agost es cumpliran 30 anys de l’anomenada Declaració de Montanui sobre la Mancomunitat de la Ribagorça. Crec que va ser un esdeveniment molt important de la nostra història recent, digne d’ésser tingut en consideració, particularment en les circumstàncies actuals de crisi econòmica i despropòsits lingüístics. Tement que l’efemèride pogués passar desapercebuda, i amb l’objectiu de promoure una reflexió sobre la conveniència de recuperar aquell esperit a nivell de comarca i si és possible anar més enllà, m’he decidit a divulgar el text que es va consensuar, tal com va aparèixer en un mitjà de premsa local de l’època. Si la idea et sembla interessant, fes-ne difusió.”

11´00 h. EXPOSICIÓN EN EL EXTERIOR DEL PABELLÓN DE LOS VEHICULOS Y MOTOS  DE LOS HERMANOS COSIALLS  DE BENAVARRI, PEÑA MOTORISTA DE TAMARIT DE LLITERA, MONZÓN CLASSIC CLUB Y CLÁSICOS BARASONA.

12´00 h. MISA EN EL PABELLÓN EN HONOR A SANT CRISTOBAL, PATRÓN DE LOS CONDUCTORES.

12´40 h. BENDICIÓN DE TODOS LOS VEHICULOS EN LA CALLE AURIGNAC (Delante del Pabellón)  Y ENTREGA DE UN DETALLE

14´00 h. BRASSADA  (PRECIO POR PERSONA: 10´00 €) APUNTARSE A LOS ORGANIZADORES O EN HORARIO DE OFICINA EN EL AYUNTAMIENTO. AL INSCRIBIRSE SE REALIZARÁ EL PAGO CORRESPONDIENTE.

CERIb: Lectura de la tesis doctoral de Guillermo Tomás Faci: “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300)”.

Lectura de la tesis doctoral de Guillermo Tomás Faci: “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300)”
El pasado 6 de marzo tuvo lugar en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, de la Universidad de Zaragoza, la lectura de la Tesis Doctoral titulada “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300), realizada por D. Guillermo Tomás Faci y dirigida por el Dr. Carlos Laliena Corbera.
Esta Tesis Doctoral es un estudio de historia regional relativo a Ribagorza, comarca del Pirineo aragonés limítrofe con Cataluña y Francia, entre el año 1000 y la creación del condado homónimo en 1322. En él, se analizan las estructuras socioeconómicas, la organización territorial, la evolución política y las dinámicas sociales durante un período marcado por la formación del sistema feudal y por un intenso crecimiento demográfico y productivo. El trabajo se fundamenta en una documentación escrita abundante, tanto eclesiástica como estatal, que cubre toda la etapa, y que hace de Ribagorza un territorio idóneo para un estudio de esta clase; esta información se ha contrastado con la proveniente de la arqueología del paisaje y de prospecciones puntuales. La tesis se estructura en tres bloques cronológicos: en el primero, se trata la etapa altomedieval para definir el punto de partida de las transformaciones posteriores; el segundo analiza la formación, la plenitud y los rasgos del feudalismo pirenaico; y el tercero afronta los grandes cambios que precedieron a la crisis bajomedieval. Y, entre las numerosas cuestiones históricas transversales abordadas, se ha prestado especial atención a las formas del dominio señorial sobre la población rural; al papel del Estado y de las comunidades campesinas en la organización territorial y social; y a las dos grandes transiciones de la época, una en torno al año 1000 que llevó a la cristalización del feudalismo, y otra, alrededor de 1300, que supuso el comienzo de la deriva hacia formas sociales protocapitalistas.
Grupo CEMA-Universidad de Zaragoza 

CERIb: IV Jornada Cultural Coneix La Terreta. Normes per a presentar comunicaions.

DISSABTE,10 D’AGOST  AL MATÍ:

SALA POLIVALENT DE CASA SULLÀ. SAPEIRA (LA TERRETA)

TARDA I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA

El DIUMENGE 30 de JUNY finalitza el termini per a presentar propstes de  comunicacions per a la IV JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper dissabte 10 d’agost a SAPEIRA, en el marc de la XXI Trobada de la Terreta.
Les comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.

– La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc

– Les comunicacions seràn orals i es disposarà d’un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.

– Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d’articles o llibres.
-Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb el títol, nom, cognoms i telèfon a l’adreça: ce.cerib@gmail.com.


ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda
AMB EL SUPORT DE:  Consell Comarcal del Pallars Jussà, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida.
                                       www.sapeira.blogspot.com
                                       www.cerib.blogspot.com

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja