‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’ – VilaWeb.

‘Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants de la Franja de Ponent’ i una ‘gasòfia’. Així defineix la llei de llengües aragonesa –que s’aprova avui– el batlle de Benavarri (Ribagorça), Alfredo Sancho. Tot i que és castellanoparlant, d’ençà que va aparèixer l’avantprojecte de llei del govern hi ha plantat cara juntament amb més ajuntaments de la Franja. En aquesta entrevista, avisa que el català pot acabar desapareixent i que s’ha volgut fer ‘igual que els blavers al País Valencià’.

—Fa un any, els municipis de la Franja vau fer front comú contra el projecte de llei de llengües.
—Vam fer front comú quan es va guanyar la moció del Consell Escolar de l’Aragó contra l’avantprojecte, per manifestar-nos contra la llei i també per defensar el català a l’IES Graus. Què ha passat en aquest temps? Que el corró ha funcionat: a l’IES Graus ja no s’hi fa català. I el projecte del govern va entrar a les corts a la tardor sense tenir en compte cap de les consideracions del Consell Escolar. Se n’ha fet un cas nul. La llei és una gasòfia, una vilesa. Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants d’aquesta zona.

—La situació de la llengua ja era delicada. I hem passat d’una llei tova a una que desprotegeix el català, el menysprea i li’n nega el nom…
—S’havia aprovat una llei de mínims la legislatura passada, sí. Reconeixia la realitat trilingüe de l’Aragó, i permetia de fer petites passes perquè cadascú adaptés la seva situació particular a la nova llei. Però després d’aprovar-la es va canviar el govern i tot es va aturar i es va boicotar. El nou govern ho va aturar en sec.

—Quines conseqüències tindrà, a la pràctica, aquesta llei?
—Ui, bona pregunta. La consellera de Cultura ens ha dit que es podrà continuar impartint català. Però, és clar, es dirà ‘català’? O en diran ‘LAPAO’? Continuarem certificant amb la Generalitat el nivell C? O què farem? Hi ha tot un seguit d’interrogants damunt la tala. Ella diu que no hi haurà cap problema, però el fet és que durant aquest any ja no s’ha pogut fer català a tercer i quart d’ESO a l’IES Graus. A banda, per a la gent, no sé si tindrà més incidència: la gent que parla català el continuarà parlant, i els qui no, no. Pel que fa al foment de l’ús del català, dependrà de la sensibilitat de cada ajuntament i de les dificultats que tinguem, tant pel que fa a la llengua com per la qüestió econòmica, que, encara que no ho sembli, influeix.

—Si cada vegada és més absent de les escoles i hi ha menys possibilitats d’aprendre’l, encara perillarà més?
—Sí, i pot passar que acabi desapareixent. Si a l’ensenyament no es protegeix la llengua i no se’n fomenta i es continua oferint l’opció d’aprendre’l, al final tot serà en castellà. Passarà un temps, no sé quant, però al final els límits de frontera administratius seran els que marcaran la llengua. Perquè la realitat s’imposa.

—És difícil de plantar cara a la llei? Tenen poc marge de maniobra els consells escolars?
—Pràcticament gens. A tot estirar, es podria intentar com a activitat extraescolar. Però en un moment com aquest, amb una situació econòmica com la que tenim, tothom va carregat. S’ajunta tot. És la millor excusa per a liquidar unes quantes coses de cop.

—Des dels ajuntaments de la Franja, teniu pensat fer alguna cosa?
—Encara no n’hem parlat. La gent té tants fronts oberts! Supressió d’oficines comarcals agràries, de cursos escolars, de professorat de la comarca, de l’oficina d’ocupació… Hi ha la sensació que t’envesteixen per totes bandes. Cada dia fem protestes! No ens aturarem i lluitarem tant com calgui, però tenim davant una muntanya gegant. I una qüestió molt important: la llengua, tradicionalment, es fa servir per despistar-nos i desviar l’atenció. Això a la resta de l’Aragó els importa un rave! Ni ho entenen. Aquí estem sols en la lluita contra els elements.

—A la Franja sí que deu haver-hi força unanimitat contra la llei…
—Sí, però precisament a la Franja és també on hi ha els grups d’on han sortit les iniciatives per fulminar el català. Això cal tenir-ho clar. Diverses associacions, reunides en la FACAO, han fet tant com han pogut perquè això passés. Sense aquests grups, no crec que existís aquest projecte de llei. Són gent de la Franja que insisteixen que no parlem català, sinó benavarrès, etc.

—Com fan alguns a les Illes i al País Valencià?
—Sí. Han volgut fer igual que els blavers al País Valencià. Si allà van aconseguir que el català es digués ‘valencià’, aquí ara volen que es digui ‘LAPAO’. I justament els qui defensen que es parli ‘benavarrès’ i diuen que la llei donarà més capacitat i respectarà la llengua són els qui no fan res, i la volen deixar morir.

—Per què aquesta obsessió per la llengua, que ratlla l’odi?
—És una qüestió de veïnatge. A vegades, des de totes dues bandes s’han fet coses que no ajudaven. I a la Franja hi ha hagut un sentiment anticatalà que ha portat a aquestes iniciatives. En comptes de veure-ho com una situació normal i cultural, ho han portat al terreny polític i als budells. Han posat els budells damunt la taula en comptes del cervell, i això posa fi a l’entesa, al raonament i a la lògica. De fet, algú ha aportat cap document científic que digui que la llengua de la Franja no és català? No. Tots diuen que és català. Però no ha servit de res. Aquesta nova llei no té cap mena de rigor, però igualment s’aprovarà.

Notícies relacionades

• El català, menystingut per llei a l’Aragó des d’avui (09.05.2013)
• Una aplicació per a traduir el LAPAO al català (08.05.2013)
• El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català (24.03.2013)
• Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català (06.03.2013)
• Es presenta a Fraga el ‘Mapa lingüístic de l’Aragó’ (29.09.2012)
• Rebel·lió de batlles de la Franja contra l’atac al català (04.07.2012

COMUNICAT DE PREMSA

Convergència Democràtica de la Franja (CDF) fem públic el nostre enèrgic desacord, quant a la imminent aprovació del Projecte que Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, manifestant que:

1. La Comissió de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de 1992 ha emès diversos informes negatius a l’Estat espanyol per la situació del català a la Franja, no per cap Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). És vergonyós que s’usi aquesta Carta, ratificada per l’Estat, com a base jurídica de l’Exposició de Motius d’aquest projecte de llei.

2. L’Aragó té una realitat lingüística trilingüe i així ho reconeix internacionalment la comunitat científica. El Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d’autoritat lingüística i acadèmica de la llengua catalana a l’Institut d’Estudis Catalans, en qualsevol del territoris catalanoparlants.

3. La nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua establirà la nova normativització única i conjunta per al català i l’aragonès. Aquesta aberració filològica pretén anihilar el català a la Franja.

4. El projecte de llei reconeix el dret a l’ensenyament de la LAPAO. L’ ensenyament d’aquesta pseudollengua acientífica implica la fi de l’ensenyament de la llengua catalana per a la nostra població escolar.

5. Així mateix,  tots els centres educatius amb un projecte bilingüe o trilingüe en llengua catalana tenen amenaçada la seva pervivència. Si no hi ha classes de català no hi podrà haver assignatures cursades en català, la qual cosa privarà de qualitat i competències educatives a l’alumnat del territori,  a més del dret a rebre l’ensenyament de la llengua pròpia.

6. Quant a la relació amb les administracions, els administrats tenen potestat d’ús de la LAPAO a més a més de l’ús del castellà, no de manera excloent sinó vinculada. Aquest plantejament és l’statu quo vigent a la gran majoria de les administracions, incomplint la Llei de Llengües de 2009 encara vigent. Els catalanoparlants podrem usar la llengua com a traducció de la redacció castellana prèvia de qualsevol document, vexant qualsevol dret lingüístic reconegut.

És per tot això que CDF mostra el seu absolut menyspreu a aquesta proposta de llei que supedita la realitat lingüística de la Franja a criteris polítics basats en l’anticatalanisme i en la voluntat de confrontació, des de la més radical irresponsabilitat política.

La Franja, 7 de maig de 2013

Per a més informació, contacteu amb la Secretaria de Comunicació de CDF.

Manifest de les associacions de la Franja contra la Lley de Llengües del PP-PAR | Mas de Bringuè.

Manifest contra la Ll. de Ll. (preteu aquí per a llegir lo Manifest)

 

Així queda el mapa lingüístic d’Aragó amb la nova Llei

Manifest contra la Llei de Llengües del PP i del PAR | Lo finestró del Gràcia.

Al voltant de les onze d’aquest mati ha estat aprovada la Llei de Llengües d’Aragó del PP-PAR, riota del món i monument a la irracionalitat i mala bava. Les associacions culturals de la Franja Iniciativa Cultural de la Franja, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans, han fet públic un manifest per estar en absolut desacord amb la dita Llei.

Veieu el manifest:

Manifest contra la Ll. de Ll.

Manifiesto contra la L. de L.

Traductor LAPAO-CATALÂ – Una app indispensable.

El traductor oficial i instantani LAPAO-CATALÀ!

No perdis més el temps i descarrega per a telèfons Android aquesta genial aplicació que et permetrà parlar amb els habitants de més enllà de la Franja.

Ah, i els catalans també la podeu utilitzar, que és gratuïta!

O rete se fa la mofla d’as denominacions de LAPAO y LAPAPYP t’o catalán y l’aragonés | Arredol<%2

Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….

LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona! #LAPAO pic.twitter.com/icTc1qIT5F