Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

El repte de «Temps de Franja» | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 9, maig 2013

Cada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle en terres aragoneses. Una revista de vint pàgines veu la llum. Una revista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (i preocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escrita en la llengua més demonitzada d’Aragó, la mateixa que, segons les tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver quedat relegada a un ús oral residual i domèstic. Mai escrit (ja heu vist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).
Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreries són farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns voldrien indigne. I, cada mes, un bell grapat de col·laboradors es preocupen d’omplir de contingut aquests fulls. L’esforç és molt gran: n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que la revista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hi troben a faltar. Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors. Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’envia l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que han fet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a canvi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada la seua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el que durarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense remei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les paraules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulant missatges. És el somni que en Josep Galan va fer realitat a base de lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats. Ara, passats gairebé vuit anys de la seva mort, Temps de Franja continua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem de ser capaços de seguir superant.
(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriure aquesta glossa. Disculpeu.)

Heraldo-01_05_2013

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 | Xarxes socials i llengües.

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

  • Legislatura: VIII
  • Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
  • Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
  • Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
  • Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
  • Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
  • Informe de Ponencia pendiente
  • Dictamen de la Comisión pendiente
  • En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez

Moviment Franjolí per la Llengua.

Concert

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

Moviment Franjolí per la Llengua: Entre l’aragonès i el català; el cas de Benasc.

En un context de recentralització de l’estat espanyol i tensió política pel cas català, es pot dir que la Franja està patint (com la resta de Països Catalans) els danys colaterals d’aquesta situació per la seva condició d’especifitat lingüística i cultural dins d’un Aragó que nega la seva condició multicultural, a imatge i semblança del que fa l’estat espanyol. Amb un govern autonòmic negador d’aquesta pluralitat i anihilador de la llengua catalana dins el seu territori, que vol encabir acientíficament dintre de la llengua aragonesa, ens pareix que, avui més que mai, s’ha de refermar la condició de la catalanitat franjolina i de la diferent filiació lingüística entre les llengües aragonesa i catalana. I per això, que millor que mostar el cas dels parlars de Benasc a l’Alta Ribagorça (el benasqués o patuès), a mig camí entre l’aragonès de transició al català, alguns lingüistes el situen a una banda o l’altra segons criteri.
Una curiositat lingüística que ens presenta l’historiador valencià Vicent Baydal d’una manera molt interessant, tot i que obviem que també cerqui uns paral·lelismes amb el cas del País Valencià i la relació de llengua i nació vers Catalunya que creiem fora de lloc. Reproduïm parcialment el seu article a continuació afegint un vídeo on es reflecteix el parlar de Benasc i l’enllaç al final del post original del blog Vent de Cabylia.

L’alt ribagorçà o benasqués: català o aragonés?

L‘altre dia, en parlar de l’expansió medieval del català i l’aragonés cap al sud, vaig comentar que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d’isoglosses i una transició gradual entre les dos llengües, el que prova que s’hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d’aquella població la frontera lingüística era ben nítida, el que evidencia que foren idiomes trasplantats per nous pobladors. Però encara no havia sentit directament un d’eixos parlars de transició i ara ho he pogut fer gràcies a la bona faena d’Iberolingua, que ha donat a conéixer l’Archivo Audiovisual del Aragonés, un fons audiovisual de gravacions a persones que parlen l’esmentat idioma. Doncs bé, hi ha diversos exemples d’alguns dels parlars de transició que es conserven en la zona nord-oriental d’Aragó, bàsicament en la comarca històrica de la Ribagorça, on hi ha pobles en què es parla català occidental i en d’altres aragonés oriental, però amb tantes influències, préstecs i estructures comunes que es fa difícil establir el límit on acaba una llengua i on comença l’altra. Si no ho creieu o si no vos en podeu fer una idea, mireu estos vídeos de persones parlant en benasqués o alt ribagorçà, això és, la variant més nord-oriental de la llengua aragonesa: 

                                   (Documental en benasqués sobre l’hospital del poble)


Impressionant, no? Este alt ribagorçà o benasqués sembla català nord-occidental de pobles catalans com El Pont de Suert o aragonesos com Benavarri, i fins i tot, en algunes coses, recorda al valencià de la zona nord-occidental, d’alguns pobles dels Ports i el Maestrat. Tanmateix, també comparteix característiques amb el baix ribagorçà, que podeu sentir en el vídeo que pose a continuació i que majoritàriament -hi ha alguna excepció- és clarament aragonés, un aragonés oriental de transició cap al català, però al cap i a la fi aragonés. Així les coses, pel que fa a l’alt ribagorçà, hi ha autors, com Pompeu Fabra, Joan Coromines o Manuel Alvar, que han defensat la seua inclusió dins del català, però d’altres, com Joan Veny i Antoni Badia, el consideren part de l’aragonés. Tant és així que encara d’altres prefereixen no decantar-se per una opció o per l’altra i el classifiquen, simplement, com a benasqués o patués (que és el nom que li donen els seus parlants), declarant que és un parlar de difícil classificació, en contrast amb l’aragonés de transició al català i el català de transició a l’aragonés. Podeu veure gràficament esta darrera postura en l’últim dels mapes que enllace a continuació.

mitjançantTemps de Franja 117.

Prencipian en Graus as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu | Arredol.

 

cartelGraus aculle dende iste chueves y dica lo diya 20 as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu. Mientres os tres diyas, a literatura, a mosica y as luengas serán as protagonistas en a ciudat ribagorzana.

As chornadas prencipian a las cinco d’a tardi con as “Charradetas del fogaril“, actividat organizada por os participants en o taller de lectura d’a Biblioteca Baltasar Gracián. A las 20 continarán as chornadas con a presentación d’a obra en aragonés meridional de Agliberto Garcés (1908-2002) y d’o numer 4-5 d’a revista “De Lingua Aragonensi“. As dos presentacions las ferá Raúl Usón, director d’a editorial Xordica. Os dos actos se ferán en o “Espacio Pirineos”.

En o mesmo puesto, Sergi Llena y Mariano Pascual ferán a presentación d’o “Método de gaita de boto- Método de bot” a las ueito d’a tardi. As chornadas rematarán en o Teatro Salamero o sabado con a entrega de premio d’o XII concurso literario Condau de Ribagorza y con una actuación de homenache a Labordeta de man de Joaquín Carbonell y Eduardo Paz.

As Chornadas d’as luengas d’o Pirineu prencipioron en 2011 como Chornadas d’a fabla baixo ribargozana y continoron entre 2004 y 2007 como Chornadas d’as luengas d’a Ribagorza. Dende 2008 prenioron o nombre actual y se celebran todas as anyadas arredol d’a calendata de Sant Chorche.

El detenido por la muerte de una mujer en Benabarre declarará este jueves ante el juez.

Permanece bajo custodia de la Guardia Civil mientras se le realizan pruebas psiquiátricas. El cuerpo de Consuelo Roy fue encontrado con un golpe en la cabeza en el vertedero de la localidad.

El cuerpo se localizó este lunes por la noche, pero no se retiró hasta el martes a mediodía.. JOSÉ LUIS PANO El cuerpo se localizó este lunes por la noche, pero no se retiró hasta el martes a mediodía.. JOSÉ LUIS PANO

El joven de 20 años detenido por la muerte de una vecina de Lérida de 52 años, cuyo cadáver fue localizado la noche del pasado lunes en las proximidades del vertedero de la localidad de Benabarre, comparecerá este jueves ante el titular del Juzgado de Barbastro en relación a los hechos.

Fuentes próximas a la investigación han informado de que el detenido, un joven con problemas psiquiátricos, permanece bajo custodia de la Guardia Civil mientras se le realizan diversas pruebas psiquiátricas para determinar el alcance de su situación mental.

El joven detenido forma parte de una familia residente en Benabarre que no se relacionaba con el resto de sus habitantes y que habría generado algún tipo de conflictividad derivada del comportamiento de los hijos, según han explicado fuentes vecinales.

La fallecida, Consuelo Roy, vinculada al mundo de la fotografía, salió de su domicilio el pasado lunes pero ya no regresó a cenar a la vivienda donde le esperaba su familia, quienes denunciaron la desaparición ante la inusual tardanza de su pariente.

Roy había fijado su residencia en Lérida pero solía desplazarse los fines de semana y puentes festivo a Benabarre, su localidad natal, en compañía de su familia.

El dispositivo de búsqueda activado permitió a la Guardia Civil localizar el coche de Consuelo al pie de la pista que conduce al vertedero de Benabarre, junto a un edificio en ruinas conocido como la ‘Caseta de la Reina’.

Lo avanzado de la noche y la falta de visibilidad llevó a los agentes a acordonar la zona y a no acceder al punto donde se encontraba el cadáver para no alterar el escenario de los hechos y determinar la posible existencia de indicios que apuntaran a la comisión de un delito.

A la mañana siguiente, poco después de inspeccionar la zona junto a los responsables de la Policía Judicial de la Guardia Civil, el juez de instrucción acordó decretar secreto el sumario al detectar indicios de que podría tratarse de un homicidio.

Las fuentes próximas a la investigación citadas han informado de que la mujer presentaba un fuerte golpe en la cabeza, aunque antes de ser reconocido el cadáver por el forense no descartaban que pudiera tener su origen en una caída accidental provocada por una afección repentina que le hubiese hecho perder el conocimiento.

No descartan la posibilidad que los hechos se hubieran producido durante un encuentro, casual o no, de la mujer con el joven detenido, en el que éste habría intentado de establecer algún tipo de contacto sin determinar.

Según han informado fuentes vecinales, Consuelo Roy, que solía desplazarse a Benabarre para capturar imágenes de su entorno, tenía cierto prestigio en la zona como fotógrafa y realizaba exposiciones de su obra en la población con cierta periodicidad.

AMPA BENABARRE: MOVILIZACIONES PARA MANTENER LA E.S.O. EN BENABARRE.

Ayer celebramos una asamblea general extraordinaria para dar a conocer la nueva junta de la AMPA y debatir sobre el inminente problema que supone para Benabarre la supresión del primer ciclo de ESO.
Después de valorar con detenimiento los efectos sociales de la supresión del primer ciclo de  E.S.O. en nuestro pueblo, consideramos muy preocupante que los niños deban trasladarse a estudiar al instituto de Graus ya desde los 11 y 12 años. La asamblea expresó mediante votación a mano alzada el total desacuerdo con esta medida.
Los motivos mas importantes son: 
– El desarraigo de estos niños de su localidad a tan temprana edad.
– La masificación en las aulas que supondrá para el Instituto absorber a los alumnos de Benabarre (15 niños) y Campo (26 niños), además de los que ya cursan la ESO en Graus, con la perdida de calidad en la enseñanza que estas ratios suponen. Además hay que tener en cuenta que en los cursos sucesivos cada vez serán mas los niños que se irán incorporando ya que son aulas con muchos mas alumnos. (En 3º y 4º de primaria de Benabarre hay ahora mismo 25 alumnos) 
– Pese al aumento de la ratio NO está garantizado que vaya a aumentar el nº de profesores en el Instituto. 
– De aplicarse esta medida, Benabarre y los municipios vinculados a sus centros escolares, se quedan sin  un servicio público, valioso y sostenible económicamente, que va contra el equilibrio y el desarrollo territorial de Aragón.
–  Nuestros hijos no pueden dar continuidad al aprendizaje de la asignatura de Catalán que se imparte durante toda la primaria en Benabarre ya que el IES Baltasar Gracián ha decidido suprimirla sin atender el interés de los alumnos y familias de la zona oriental de la comarca. 
– El traslado de todos los chicos a Graus supondría también fletar otro autobús ya que acualmente viajan 52 alumnos en la linea regular y el bus es de 55 plazas. Está estipulado que si el coste del transporte escolar supera el presupuesto establecido, serán las familias de los alumnos de Bachillerato quienes tendrán que hacer frente al coste del transporte ya que la ESO es enseñanza obligatoria, pero no así el Bachillerato.
Medidas acordadas:
Toma de contacto con las Ampas del resto de escuelas afectadas por esta medida para colaborar e ir de la mano en las protestas y reivindicaciones que nos perjudican por igual.
Hacer escritos para reclamar la continuidad de la ESOa la Consejera de educación del Gobierno de Aragón, a la Dirección General de Educación, al Servicio Provincial  y al Justicia de Aragón.
Pedir la implicación de las familias, del tejido social de Benabarre y de su zona de influencia, así como la colaboración del Ayuntamiento para conseguir que no se pierda este servicio en Benabarre.  
Se han colocado dos pancartas en la valla del colegio y ademas se convoca a toda la población a concentrarse el Lunes 15 de abril en la puerta del centro a las 16:30 horas para mostrar el rechazo a todo lo expuesto anteriormente.
Muchas gracias a todos por la asistencia a la asamblea y por vuestro apoyo.
La Junta del AMPA de Benabarre. 

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.

Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”

Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!

Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.

¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!

Concurso de fotografía “Memorial Navidad Cereza”: HISTORIA DE UN CAMBIO EN EL PIRINEO: VIAJE A TRAVÉS DE CUATRO GENERACIONES DEL SIGLO XX.

 

Es el título de la obra que se presentará el próximo sábado 30 de marzo de 2013 en el salón de actos del Ayuntamiento de Montanuy.
Se trata de una obra manuscrita de forma paciente, rigurosa y meticulosa por Francisco  Iglesias Ponts, vecino de Noales y más conocido como Paco de Casa Sanchines, de profesión ganadero y no escritor.
Más valor si cabe tiene la obra por haberse realizado a la edad cercana de los 90 años.
Se trata de una obra única por su género y contenido.  Hasta el momento no se dispone de ninguna obra similar, referente a los cambios tecnológicos y a las formas de vida que marcaron la historia de nuestros antepasados a lo largo del siglo
XX en las comarcas de montaña de la Ribagorza.
Os esperamos a todos!!!
Dia: Sábado 30 de marzo de 2013
Hora: 19 horas
Lugar: Salón de Actos del Ayuntamiento de Montanuy
 
 
 
 
 
 

Llegiu en pdf a L’Excletxa

Arreu del país / Franja de Ponent

El temps (no) passa continue reading…

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja