Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar | Arredol.

 

O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar

A nueva lei, que derogará la que encara ye en vigor, habrá de pasar por o pleno d’as Cortes a partir de setiembre

Rueda de prensa d'o Consello de gubierno (Foto: Carlos Moncín/DGA)

Rueda de prensa d’o Consello de gubierno (Foto: Carlos Moncín/DGA)

Sin fer caso de l’unico organo consultivo que heba anunciau o gubierno ha aprebau hue a nueva lei de no-luengas, que encara habrá de pasar por o tramite parlamentario, en os meses posteriors a l’estiu. O Consello de gubierno ha decidiu aprebar ista lei, presentada fa bellas semanas por a consellera de Cultura, Dolores Serrat, y que se priva d’emplegar o nombre d’as luengas y rebaixa más encara o grau sociopolitico y de reconoiximiento d’as luengas d’Aragón, fueras d’o  castellán.

Seguntes o gubierno, o nuevo texto “reconoix as luengas y modalidatz lingüisticas d’Aragón” a las que o texto clama “lengua aragonesa propia de las zonas pirenaica y prepirenaica” y “lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad”. Amás, o texto, suprime o Consello d’as Luengas d’Aragón, premite a os concellos indicar o nombre d’a suya luenga y achunta en una unica Academia Aragonesa de la Lengua as dos Academias (ta l’aragonés y o catalán) que disposaba a lei encara en vigor. Ista Academia, amás, encara que o gubierno diz que sera scientifica, no contará con miembros trigaus por a Universidat de Zaragoza, ya que tendrá 10 miembros, cinco trigaus por o gubierno y cinco por as Cortes. En o texto que hue a aprebau o gubierno a unica luenga que mereixe a oficialidat seguntes o texto ye o castellán, y ye a unica que ye obligatoria, ya que mesmo en a toponimia s’especifica que os lugars podrán emplegar a toponimia en “a suya luenga u modalidat lingüistica” siempre amás d’a forma castellana d’a toponimia.

En a presentación d’o texto, a consellera Serrat dició que se contaría con a opinión d’o Consello Escolar, que ya amostró o suyo refús a iste texto, votación que o gubierno no ha teniu en cuenta en aprebar ista nueva lei, que ha de pasar encara por o pleno d’as Cortes. Tampoco ha teniu en cuenta as mocions que más que más en a zona catalanofablant d’Aragón han presentau concellos y consellos comarcals, y que mesmo con votos de PP u PAR, esfienden a unidat d’o catalán y l’amostranza en ista luenga propia d’a zona. Asinas, concellos como Calazeit, Mequinensa, u Areny de Noguera, y consellos comarcals como A Litera, u o Matarranya, han aprebau mocions a favor d’o catalán, asinas como alcaldes d’a Ribagorza.

Jesús Sampériz, ex director del centro, afirma que las clases de catalán sí que estaban reguladas en Graus – Radio Huesca.

 

Quien fuera, durante un periodo de tiempo, director del IES Baltasar Gracián de Graus mientras se daban clases de catalán, Jesús Sampériz, afirma que éstas, estaban totalmente reguladas y que desde la Dirección Provincial de Educación, en esos momentos, sí que se tenía constancia porque, de hecho, explica, fue una instrucción de este organismo a petición de los padres de los alumnos de Benabarre.

Sampériz explica que, en esos momentos, se hizo un sondeo para saber cuántos alumnos estarían interesados tanto en dar clases de catalán como de aragonés (esta última asignatura no salió adelante).

Además aclara que fue una disposición de la Dirección Provincial de Educación porque, además, la contratación solo se puede hacer a través de la lista de interinos del Servicio de Educación, que regula la sede provincial y explica que, de todas formas, en la Dirección Provincial sí que debían de contar con el P.G.A. (Programación General Anual) y con el D.O.C. (Documento de Organización del Centro), que, una vez aprobados en el Consejo Escolar, se deben aprobar en la Dirección Provincial de Educación.

La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR « Xarxes socials i llengües.

Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.

La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.

En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.

Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.

CARLES BARRULL: Ribagorça:país de desmemòria (I): : 600 anys de la mort del Comte de Ribagorça Alfons el Vell: 1412-2012.

 

 

 

 

La Ribagorça  és terra de desmemòria i d’oblits i un cop més està demostrant el poc coneixment que és té de la seva pròpia històra, el patrimoni la cultura i la llengua de la nostra comarca per part dels ajuntaments i del consell comarcal,

 

No sé si és per què estàn massa pendents en els deutes o en la crisi, o en les nombroses activitats esportives i festives que patrocinen setmana rera setmana, o potser massa saturats del centenari de la mort de Joaquín Costa (2011) o del Compromís de Casp, però crec que els nostres ajuntaments i la Comarca miren massa les commemoracions d’Aragó i les que diuen a Osca i Saragossa, i s’obliden massa sovint dels fets locals i comarcals que ens són més propis com és la mort el 5 de març de 1412 de Alfons el Vell, Comte de Ribagorça.

 

Tant la Wikipedia i la Vikipèdia ens diu: Alfons IV de Ribagorça (Alfons d’Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 13321412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (13811412), i senyor de Gandia (13591399) després duc de Gandia (13991412) i comte de Dénia. Candidat al tron de la Corona d’Aragó durant el Compromís de Casp.

– Fruit de la Guerra entre Castella i Aragó , va manar la realitzar de dos censos al Comtat de Ribagorça que són els  Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385), recopilats per José Camarena Mahiques.
-Segons el cronista Pere Carbonell, el comte va manar aixecar el castell i l’església de Valdeflors a Benavarri i va començar el Palau Dical de Gandia, que continuaria

A la ciutat de Gandia, hi ha de fa temps un Centre d’Estudis, el CEIC Alfons el Vell i tota la ciutat, com la resta de la Safor realitzen actes dels “600 anys de Alfons el Vell”.

 

Capella Ducal. Concert en commemoració del 600 aniversari de la mort d’Alfons el Vell

Capella Ducal. Concert en commemoració del 600 aniversari de la mort d’Alfons el Vell

Dilluns 5. CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS, 20.00 h. Entrada lliure  05/03/2012 – 05/03/2012

Alfons el Vell centra l’etapa més esplendorosa del ducat reial de Gandia dins l’època tardomedieval que clou el Cisma d’Occident i el Compromís de Casp. Descendent del rei Jaume II, fou un noble ambiciós que concità, a la seu del senyoriu de Gandia, una cort brillant, culta i cosmopolita. Els vincles culturals amb la cort papal d’Avinyó i la circulació de la música produïda llavors en preciosos manuscrits propiciaren el desenvolupament de la música religiosa i cortesana que l’aristocràcia de la Corona d’Aragó va cultivar. Amant de la música, el duc de Gandia fomentà la interpretació i la vinguda de trobadors i ministrers a palau per amenitzar les vetlades. El nou estil, anomenat pels estudiosos Ars Subtilior, compta amb obres molt belles i, sobretot, intel·lectualment molt profundes. Capella Ducal presenta un acostament a les músiques de l’època, oferint, com a primícia, la peça Tu a per insignia, cant pla dedicat al rei Martí I l’Humà, oncle d’Alfons el Vell.

El CEIC prepara la commemoració dels 600 anys de la mort d’Alfons el Vell, primer duc de Gandia [22.06.12]

Gandia, 22 de maig de 2012. El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha aprovat, en el seu últim Consell General, iniciar els preparatius de la commemoració del 600 aniversari de la mort del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó i Foix, més conegut com Alfons el Vell.
Entre els acords presos pel Consell General, celebrat el passat dimecres 20 de juny, destaquen l’encàrreg d’una composició musical en honor del duc, un auca i unitats didàctiques per divulgar la figura del duc entre els estudiants de la ciutat, i un cicle de conferències sobre la importància de la figura d’Alfons d’Aragó en la consolidació de Gandia com a ciutat.

També s’estudia la reedició del llibre Alfons el Vell, duc reial de Gandia, la primera biografia del personatge, feta per Jaime Castillo, publicada pel CEIC en 1999 i que a hores d’ara està exhaurida.

Entre d’altres acords, el Consell General del CEIC també va aprovar la publicació d’un mapa de la Safor, així com del catàleg de les seues activitats i edicions entre els anys 2005 al 2011.

Alfons d’Aragó (1332-1412), duc reial de Gandia
Alfons d’Aragó i Foix (es pronuncia “fosh”) conegut a Gandia com Alfons el Vell, era nét del rei Jaume II i membre de la casa reial de la Corona d’Aragó. Va ser primer duc de Gandia, primer comte de Dénia, primer marqués de Villena i comte de Ribagorça, entre altres importants càrregs nobiliaris i militars. A Gandia, va encetar les obres de l’església de Santa Maria (actualment col·legiata), va eixamplar el palau i la ciutat i va construir el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Abans de morir als 80 anys, va ser candidat a rei de la Corona d’Aragó.

 

Mentrestant, a la Ribagorça, aquest esdeveniment queda en silenci.

Entidatz que treballan por o catalán y l’aragonés se reunen ta movilizar-se contra a lei de luengas que proposa o gubierno PP-PAR | Arredol.

Diferents asociacions, entidatz y personas, muitas d’as quals empentoron a «Coordinadera por un Aragón Trilingüe», que organizó una manifestación en Zaragoza en 2009 por os dreitos lingüisticos de totz os aragoneses y por una Lei de Luengas que reconoixese o Catalán y l’Aragonés en iste territorio en as mesmas condicions que o Castellán, s’han reuniu entre as zagueras semanas ta estudiar medidas de refús y repulsa, debant de l’anuncio feito por l’actual gubierno aragonés d’o PP-PAR de derogar l’actual Lei de Luengas y l’aprobación d’una nueva que ni sisquiera da nombre propio a las luengas que se charran historicament en Aragón, y que suposa una grieu retallada de dreitos lingüisticos d’os ciudadans aragoneses, enmarcadu en una dinamica cheneral de retallada de dreitos ciudadans y deterioración grieu d’o sistema democratico en cheneral.

En as diferents reunions que ditos colectivos han manteniu recientment, s’ha alcordau de recuperar o nombre y o logotipo d’a Coordinadera Aragón Trilingüe que organizó a debantdita manifestación, y o compromiso, como tal organismo conchunto, d’organizar quantos actos de conscienciación y sensibilización ciudadanas, en diferents puntos d’os nuestros territorios bilingües y en a resta d’Aragón, y convocar a la ciudadanía a movilizar-se ta aturar l’Abantprochecto de Lei que apresta o gubierno y que prochecta presentar-lo a las Cortz d’Aragón a primers de l’agüerro vinient.

El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català « Xarxes socials i llengües.

 

 

Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán

Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.

En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.

 

Font: Adecco

Lenguas autonómicas

El nivel de requerimiento de lenguas autonómicas en la oferta de empleo ha vuelto a crecer en este último año como ya hiciera en el pasado, pasando del 6,14% al 6,45% actual, tendencia que, con ligeros altibajos, se mantiene constante análisis tras análisis. Las regiones que valoran más el conocimiento de las lenguas locales son Cataluña, País Vasco y Baleares, con un 36,12%, 18,4% y 9,6% respectivamente. En el caso de Galicia, la valoración de su lengua en el empleo es del 7,9%, mientras que en la Comunidad Valenciana el idioma autonómico se requiere en un 6,47% de las ofertas.

[TAULA]

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán. Tras ellas, figuraría la Comunidad de Madrid, donde el 83,95% de sus ofertas para lenguas regionales corresponde también al catalán. Por su parte, el euskera está muy presente en la oferta de Navarra (99,76%) y en La Rioja (98,89%).

Por sectores, el ámbito sanitario es el que reúne un mayor número de ofertas que requieren conocer una lengua autonómica, en concreto un 43,06%. Dentro de él, el catalán es el idioma más valorado con un 85,4%. Otros sectores muy relevantes en relación a la demanda de idiomas autonómicos son comercio y servicios, sobre todo de la lengua catalana, que está presente en un 70,2% y un 54% de sus ofertas de empleo, respectivamente. Dentro de la empresa, las áreas en las que se percibe un mayor aumento en la demanda de candidatos con conocimientos de lenguas autonómicas son: Servicios Generales, Atención al Cliente y Calidad, con el 32,54%, el 32,53% y el 19,22%, respectivamente.

Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans – tornaveu.

 

Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans

 

Portada de la segona edició de Canemàs, revista de pensament associatiu

Documents

etiqueta associacionisme, canemas, Països Catalans, revista

En un moment on la Franja aragonesa és protagonista als mitjans de comunicació per la voluntat del govern autonòmic de diluir la presència de la llengua catalana, el número 2 de Canemàs, la revista de pensament associatiu, va més enllà i analitza en profunditat les arrels de l’associacionisme d’aquesta àrea i el paper que històricament ha jugat l’administració regional.

Josep Espluga, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una diagnosi que permet entendre la situació actual de les entitats defensores del català a la Franja. Resistència és, probablement, la paraula que millor defineix els quaranta anys d’història del teixit associatiu d’aquest territori.

Malgrat el llegat de quaranta anys, Espluga considera que la situació de la cultura catalana a l’Aragó és “molt precària” i ho atribueix a l’aïllament històric perpetrat per l’administració aragonesa vers el català, percebut com una amenaça, i en conseqüència, a l’escassa promoció dels territoris on es parla. Un important obstacle per l’associacionisme local.

“La Franja és un territori de llengua i cultura catalanes, però els seus habitants rarament horef poden expressar en públic, ni molt menys reivindicar-ho sense exposar-se a rebre represàlies de tot tipus per part dels poders fàctics. (…). Fer-se membre d’una associació en defensa del català requereix estar disposar a enfrontar-se a una pressió considerable en tots els àmbits de la vida quotidiana”, explica Espluga.

El moviment associatiu de la Franja està absolutament desemparat. Tot i així, fins al moment han desenvolupat una notable activitat sociocultural per dignificar i fer perdurar el català. Un esforç digne d’elogi.

La segona edició de Canemàs també aborda un debat ben viu al món casteller: l’expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres, Miquel Botella, reflexiona sobre la conjugació de la tradició amb el component esportiu que ha anat adquirint. El físic i enciclopedista, Josep Miquel Vidal, relata l’evolució de l’associacionisme a Menorca, partint de l’època de la resistència al franquisme. De fet, ha estat la capacitat mobilitzadora de la societat menorquina el que ha permès que avui l’illa estigui reconeguda com a reserva de la biosfera. Canemàs reprodueix també la lliçó inaugural del president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, a la XLIII Universitat Catalana d’Estiu sobre l’ús de la llengua dins del seu domini lingüístic. El musicòleg Francesc Vicens parla dels avantatges i problemes que comporta el reconeixement del Cant de la Sibil·la per part de l’Unesco. Antoni Reig, director general de joventut de la Generalitat, analitza les formes de participació dels joves a Catalunya.

Canemàs també inclou una entrevista amb Joan Mira, referent de la literatura catalana i de l’activisme i l’antropologia al País Valencià, que ha fet grans aportacions al pensament sobre la identitat dels valencians i gran coneixedor de la cultura popular d’aquest territori.

Consulta totes les temàtiques del Canemàs núm. 2

Us podeu subscriure a través de la butlleta (preu: 12€ anuals) que cal enviar a:
Ens de Comunicació Associativa,
Pl. de Víctor Balaguer 5, 5è,
08003 Barcelona
Correu electrònic

Dolores Serrat: El que es parla a Calaceit “ho hauran de decidir els veïns de Calaceite” | Comarques Nord.

La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.

La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.

. Els alcaldes faran de filòlegs

La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.

La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.

. ‘Mai ha estat pacífic’

La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.

Paulí Fontoba (Entesa): “Això és un genocidi ètnic-lingüístic. Busquen destruir la nostra identitat cultural” | Comarques Nord.

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

. ‘Van a eliminar-nos com a cultura’

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

. ‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

Catalán aragonés oriental-2

Temps de Franja 114

20120712 PREMSA DoloresSerrat 04 Modalitats Lingüístiques

20120712 PREMSA DoloresSerrat 03 Català

20120712 PREMSA DoloresSerrat 07 Dubtes

20120712 PREMSA DoloresSerrat 06 Ajuntaments

20120712 PREMSA DoloresSerrat 05 Bilingüisme

 

Declaracions cedides per Ràdio Matarranya

Calaceit.

 

Senyores, senyors,

 

 Hem rebut la vostra lletra del  3 de juliol  per la qual ens comuniqueu l’acord d’aqueix ajuntament del 28 de juny en defensa de la unitat lingüística de la llengua catalana davant els intents de genocidi lingüístic en contra d’ella per part dels governs del País Valencià, de les Illes Balears i de l’Aragó. Les vostres paraules ens mostren que no estem sols davant de la barbàrie estatal, i ens esperonen a no reblar en la feina de cada dia a favor d’aquest patrimoni de l’Aragó que és la llengua catalana que s’hi parla.

 

 

Per a nosaltres fóra de gran ajut que enviésseu el vostre acord al Govern de l’Aragó.

 

 

 

Amb el nostre més cordial agraïment, rebeu una salutació,

Signat: President de la Iniciativa Cultural de la Franja  

 

LA TERRETA NOTÍCIES DE.

ARENY CONTRA EL ARAGONES ORIENTAL A LA PREMSA

El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa.Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.

El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer  en el primero de la Franja que vota  a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no  “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de  Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde  tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años  de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos  de la  Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de  lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación 
que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”.  El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica 

L’Ajuntament d’Areny de Noguera, a la Ribagorça Oriental, va aprovar ahir una mocióque referma que la llengua que es parla al municipi és el català i no l’aragonès oriental com l’anomena l’avantprojecte de llei de llengües que prepara el govern aragonès.

directe!cat

Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català

El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.
El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l’educació de la zona oriental d’Aragó, després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català. 

L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”. 

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”. 

A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya. 

El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració

Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.  

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10

 

 

 

La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja