La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LliteraLevantamos frontera ficticia entre España y Cataluña… y se lía una buena.
Los vecinos de Vencillón alucinan con las medidas fronterizas
En ‘Guasabi’ se nos ha ocurrido levantar un control ficticio en un pueblo oscense que colinda con Cataluña y los primeros en caer en nuestra broma no salen de su asombro. Primeras medidas de seguridad: aprenderse el himno del Barça o bailar una sardana
COM AFECTA LA LOMCE A L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ A LA FRANJA – Lo Reguer.
El conjunt d’atacs cap al català per part del Govern d’Aragó ha causat un gran desconcert en molts fronts. En poc temps s’ha canviat la Llei de Patrimoni Cultural, esborrant els noms de català i aragonès, i s’ha aprovat la LOMCE amb l’assignatura Lenguas Propias de Aragón com a matèria de Lliure Configuració Autonòmica. Això ha provocat que alguns sectors mesclen conceptes i no s’hagi arribat al fons de la qüestió, que és molt més greu i complicada del que es percep a simple vista.
Des d’algunes associacions es va arribar a publicar que per culpa de la LOMCE el català i l’aragonès no serien obligatòries per al proper curs, quan en realitat mai ho han estat en el sistema educatiu aragonès. Va ser gràcies a la Declaració de Mequinensa que els alumnes de la Franja van poder començar estudiar el català, com assignatura optativa, durant el curs 1985-86. Això continuarà igual que els darrers anys: ensenyament del català dos hores a la setmana i de manera optativa, tot i que des de començaments d’aquest curs aquesta situació no està garantida. En alguns centres es dona una hora de català i hi ha hagut cursos en que no s’han fet classes en alguns col·legis i instituts. La novetat de la LOMCE rau en la possibilitat d’estudiar també Lenguas Propias de Aragón -que a 1er, 2n i 3er de l’ESO seran l’alternativa al francès- sempre que el centre en qüestió done l’assignatura. Dos dels instituts més importants de la Franja, l’IES La Llitera de Tamarit i l’IES Baix Cinca de Fraga, ja han anunciat que no oferiran l’assignatura. Aquests centres deixen clar que no donaran Lenguas Propias de Aragón per tres raons: perquè no estan d’acord amb la política lingüística del Govern d’Aragó, perquè no existeixen professors per impartir la matèria i perquè es calcula que la demanda serà inexistent.
Quan a la legislació de la comunitat autònoma d’Aragó es nombra l’assignatura Lenguas Propias de Aragón s’entén que es refereix a més d’una llengua. En canvi, a la pàgina web del Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport de la DGA només apareix el desenvolupament del programa educatiu de la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica, és a dir, el que tota la comunitat científica coincideix en denominar “aragonès”. Per tant, s’entén que de la Lenguna Aragonesa Propia del Área Oriental no hi ha programa, cosa que fa inviable que algun centre pugue impartir l’assignatura.
Pel que fa al català, tot i que pugue parèixer que mantindrà el seu ensenyament i el programa bilingüe -o trilingüe en algun cas-, en realitat la seua situació continua molt perjudicada. Com que dins dels horaris oficials de la DGA no hi ha un espai específic per al català, els instituts de la Franja han de treure un parell d’hores a la setmana d’allà on poden i presentar la graella modificada al Departament d’Educació, que els ha d’aprovar el projecte. Els últims anys, a l’IES La Llitera s’aprofitava una hora setmanal de tutoria i una d’algun altra assignatura, que variava segons les necessitats de cada curs. En aquest aspecte cal dir que la LOMCE també retirarà hores de tutoria, pel que trobar hores a l’assignatura de Llengua Catalana serà molt més difícil per als instituts de les nostres comarques. L’altre punt agredolç és el programa bilingüe: és cert que es mantindrà la possibilitat de cursar una assignatura en català per curs, però cal analitzar bé la situació. En el cas de l’IES La Llitera, les assignatures que s’ofereixen als alumnes dins del programa bilingües són Ciències Socials a 1er, Tecnologia a 2n i 3er, i Educació Física a 4t. Per tant, trobem que en tres dels quatre cursos d’ESO les assignatures que es poden fer en català tenen molta part tècnica i poc marge per posar en pràctica la llengua, quan precisament això és el que es busca amb la immersió lingüística.
L’any que ve, per tant, es quasi segur que cap Institut de la Franja oferirà Lenguas Propias de Aragón i que l’ensenyament de Llengua Catalana continuarà pel mateix camí que els darrers 30 anys. Tot i així, episodis com els de l’IES Matarranya o el col·legi de Mequinensa ens fan estar alerta. (Tot i que la implantació de les noves matèries sigue molt complicada per falta de professorat i l’oposició dels instituts més importants de la Franja, no es poden reduir les esperances en creure que la resistència d’un equip directiu o consell educatiu en concret assegurarà la supervivència de l’ensenyament de la nostra llengua als nostres instituts en els propers anys.
Cellit Litera – Gran afluencia de público hoy en el Salón de….
·
Article original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)
Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015
Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).
La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.
En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.
La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.
El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.
El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).
Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.
El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?
El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.
. La llengua i els conflictes identitaris
La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.
I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.
. Els partits i les seues contradiccions
Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.
La societat civil planta cara a l’últim atac del govern de l’Aragó contra el català – VilaWeb
gen. 23La societat civil planta cara a l’últim atac del govern de l’Aragó contra el català – VilaWeb.
El parlament aragonès ha esborrat aquesta setmana el rastre legal del català i l’aragonès
Entitats de defensa de la llengua i la cultura han signat el manifest del Moviment Franjolí per la Llengua que reivindica un estatus digne per al català a l’Aragó. És la resposta cívica a l’últim atac del govern aragonès, que dimarts va anul·lar el rastre legal del català. Tot i les polèmiques sobre les denominacions de LAPAO i LAPAYP, des de l’any 1999 la llei de patrimoni cultural aragonès reconeixia el català i l’aragonès com a ‘llengües minoritàries de l’Aragó en l’àmbit del qual són compreses diverses modalitats lingüístiques’ i com ‘una riquesa cultural pròpia que serà especialment protegida per l’administració’. Però el 31 de desembre proppassat, les Corts d’Aragó van aprovar un conjunt de reformes legislatives entre les quals s’incloïa la supressió de les denominacions de català i aragonès.
El manifest de les entitats reclama ‘un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’aplicació de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics’.
També fa referència als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials dels alumnes s’anomenava ‘llengua oriental’ l’assignatura de llengua catalana. ‘L’incident no és casual –diu el manifest–, per molt que la Diputació General d’Aragó l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té l’objectiu d’arraconar el català a les escoles i a la societat franjolina’.
Finalment, les entitats denuncien que a la Franja la situació crònica de manca de normalització de la llengua pròpia ha esdevingut aquests darrers temps un atac sistemàtic, en què les institucions neguen la filiació catalana de la llengua, amb la denominació de ‘LAPAO’. I conviden totes les entitats, col·lectius i persones a defensar la llengua catalana i a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.
Al llarg de l’any 2014 heu visitat lafranja.net per a informar-vos sobre el que ocorre a les nostres comarques. Aquí teniu les notícies més visitades durant l’any:
Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.
Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.
Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).
Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.
D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.
Espectaculars mars de boira al Montsec i a Mont-Rebei | Nació Lleida.
Moviment a la xarxa amb fotografies des de les cotes més altes de les terres de Lleida
Isidre Escori penjava aquest dissabte una fotografia des de la serra del Montsec on es podia veure una manta de boira que donava només una petita concessió a alguns cims per treure el cap i ser vistos.
La fotografia d’Escori va ser repetida, encara que des d’un altre indret. Des d’Ortoneda, Joan Macaya Solanes penjava aquesta imatge que ha publicat Pallars Digital on es veia un tel de boira espessa amb el congost de Mont-Rebei retallat al fons amb el darrer sol del dia.
Boira des del Montsec Foto: Isidre Escori
Boira amb Mont-Rebei al fons Foto: Joan Macaya Solanes
Speak Lapao El ultra Éctor Castro de FACAO es ahora tertuliano en Aragón Ràdio. Quién es? http://locacaodelafacao.wordpress.com/la-veritat-de-facao-la-politica/facao-y-la-ultraderecha/ … #LAPAO #FACAO @aragonradio
El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón
El próximo viernes, 19 de diciembre, la Asociación Aragonesa de Sociología presentará en Zaragoza los nuevos estudios del Seminario Aragonés de Sociolingüística. La jornada comenzará con la presentación del libro “Actas de las comunicaciones del Grupo de Trabajo de Lenguas e Identidades a las II Jornadas Aragonesas de Sociología”, trabajo coordinado por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno.
Las II Jornadas Aragonesas de Sociología, celebradas el pasado mayo, marcaron como su objetivo general estudiar el impacto que la crisis iniciada en el 2008 ha tenido en diversos ámbitos de la sociedad contemporánea en general y la aragonesa en particular. Para ello trabajaron diferentes líneas de investigación: Exclusión y Desigualdad Social, Trabajo y Economía, o Lenguas e Identidades, con la intención de trasladar a la opinión pública aragonesa “diagnósticos y propuestas”.
Durante el verano la actividad de una parte de este grupo de investigadores de la Universidad de Zaragoza no se detuvo, y en julio se celebró el curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, promovido desde el Departamento de Psicología y Sociología y dirigido a “profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas; alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología; profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas; y público en general”.
El acto inaugural de la jornada del Seminario Aragonés de Sociolingüística tendrá lugar en la Institución Fernando el Católico -Diputación de Zaragoza-, y además de la presentación del Libro de Actas de las II Jornadas, por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno, contará con dos ponencias: Josep Espluga explicará las representaciones mediáticas de la prensa aragonesa al aprobarse la Ley de Lenguas de 2013 del PP-PAR, y Ceci Lapresta explicará su estudio sobre lengua e identidad en los dominios del aragonés y el catalán.
Cabe recordar que Asociación Aragonesa de Sociología se define como “una organización de profesionales y estudiosos de la Sociología en Aragón que pretende impulsar el conocimiento de nuestras sociedades para colaborar en la mejora de las condiciones de vida y de trabajo de los ciudadanos”. La Asociación Aragonesa de Sociología tiene una larga historia. Nació en junio de 1976 como una necesidad sentida por los profesionales que entonces dedicaban su tiempo y energía al estudio de la sociedad aragonesa.
“Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario”, explican Natxo Sorolla, profesor en la Universitat Rovira i Virgili y miembro de la Associació Cultural del Matarranya, Josep Espluga, profesor en la Universitat Autònoma de Barcelona y miembro del Centro de Estudios Literanos, Antonio Eito, profesor en la Universidad de Zaragoza y miembro del Consello d’a Fabla Aragonesa, Ceci Lapresta, profesor en la Universitat de Lleida y socio del Institut d’Estudis del Baix Cinca, Miguel Montañés, profesor en la Universidad de Zaragoza, y Chabier Gimeno, investigador en la Universidad de Zaragoza.
[ara]
Seminario Aragonés de Sociolingüística
Aragón ye un país plurilingüe y pluricultural. Y ista realidat cultural implica realidatz socials complexas.
A las sociologas y sociologos aragoneses mos interesa l’efecto que a nuestra sociedat tien sobre as luengas. Procesos que van dende as diferents categorizacions d’os aragoneses por o feito de parlar diferents luengas u variedatz lingüisticas, dica os retes en os que istas luengas son inmersas.
Mos interesa, a la finitiva, a sociolingüistica en un sentiu amplo.
Dende o seminario queremos estar atentos, dende diversas sensibilidatz, a l’impacto d’as politicas publicas en as comunidatz bilingües d’Aragón: a d’o catalán y a de l’aragonés.
Creyemos que ye menister chenerar conoiximiento sobre a situación sociolingüistica d’Aragón, ya que se troba sozmesa de tot a os dreitos regulaus por a lechislación.
Como sociologos, creyemos que tenemos cualcosa que alportar a la sociedat nuestra, pa conseguir que a chestión actual y esdevenidera d’o plurilingüismo reflexe muito más respetuosament a diversidat cultural y lingüistica aragonesa.
Si i yes interesau u interesada, en colaborar con nusatros, u tiens bella propuesta, mete-te en contacto con cualsiquiera d’os miembros d’o Seminario.
[cat]
Seminari Aragonés de Sociolingüística
L’Aragó és un país plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.
A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.
Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.
D’es d’aquest Seminari volen estar atents, des de diferents sensibilitats, al impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.
Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta, entre d’altres, als drets regulats per la legislació.
Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.
Si estàs interessat o interessada en col•laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, ficat en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.
[cas]
Seminario Aragonés de Sociolingüística
Aragón es un país plurilingüe y pluricultural. Y esta realidad cultural implica realidades sociales complejas.
A las sociólogas y sociólogos aragoneses nos interesa el efecto que nuestra sociedad tiene sobre las lenguas. Procesos que van desde las diferentes categorizaciones de los aragoneses por el hecho de hablar diferentes lenguas o variedades lingüísticas, hasta las redes sociales en las que estas lenguas están inmersas.
Nos interesa, en definitiva, la sociolingüística en un sentido amplio.
Desde este seminario queremos estar atentos, desde diversas sensibilidades, al impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón: la del catalán y la del aragonés.
Creemos que es necesario generar conocimiento sobre la situación sociolingüística de Aragón, ya que esta se encuentra absolutamente sujeta a los derechos regulados por la legislación.
Como sociólogos, creemos que tenemos algo que aportar a nuestra sociedad, para conseguir que la gestión actual y futura del plurilingüismo refleje mucho más respetuosamente la diversidad cultural y lingüística aragonesa.
Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario.
El divendres 19 de desembre (19h) es presenta el Seminari Aragonès de Sociolingüística a Saragossa, amb la publicació del llibre d’Actes del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza, i D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, i dels coordinadors del llibre, Chabier Gimeno i Natxo Sorolla. A més, l’acte comptarà amb dues ponències: Josep Espluga farà una exposició sobre les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.
Lloc: Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de de Marzo, número 8.
El Grup de Treball “Lenguas e identidades” publica llibre | Lo Finestró.
S’acaba de publicar el llibre Actas de las II Jornadas de Sociología, pel Grup de Treball “Lenguas e identidades”, coordinat per Chabier Gimeno i Natxo Sotolla, i editat per Gara de Edizions
En coedició amb la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universiad de Zaragoza.
“Les llengües i la societat van lligades des de la seva fundació. Si alguna cosa diferencia els éssers humans de la resta d’animals és la complexitat del seu llenguatge. Si alguna cosa diferencia la Prehistòria de la Història és la capacitat d’escriure. Si alguna qüestió caracteritza els individus en societat és la comunicació entre individus. I tot i que les llengües són instruments de comunicació, també són molt més que això. Són vehicles de la cultura, són components de la identitat i són capitals d’intercanvi en el mercat social. Només des d’aquest prisma es pot entendre la reiterada presència de les llengües i les identitats en el debat públic aragonès: les lleis de llengües, els col·legis bilingües, les llengües de la immigració o la integració cultural de l’èxode aragonès.
En aquest context s’emmarquen les comunicacions presentades en el grup de treball “Lenguas e identidades” de les II Jornadas Aragonesas de Sociologia que aquesta publicació compila. S’inclouen treballs sobre la relació entre llengües i societat a Aragó, tractant camps tan diversos com l’ús, les actituds i les identitats lligades a l’aragonès i al català, així com a les seues àrees de transició i a la resta del país, prestant una atenció especial als àmbits vitals per a aquestes llengües, com ara el professorat, els mitjans de comunicació i Internet.”
“Gara d’Edizions ye una editorial d’Aragón espezializada en a publicazión y traduzión ta l’aragonés de libros d’autors clasicos y clasicos mudernos con a intinzión de que a luenga aragonesa, minoritaria y minorizada, pueda estar emplegada en a leutura d’obras literarias unibersals.”