Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Llitera

Lenguas de Aragón. 25 Años de la Declaración de Mequinenza – YouTube

jul. 10
Activisme, Aragonès, Baix Cinca, Estudis lingüístics, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Lenguas de Aragón. 25 Años de la Declaración de Mequinenza – YouTube.

Comments Off none Read more

8a Trobada de penyes Barcelonistes Lleida Sud i La Franja

jul. 10
Activisme, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça

Twitter / Barrull: El proper diumenge a Maials ….

El proper diumenge a Maials (Segrià) 8a Trobada de penyes Barcelonistes Lleida Sud i La Franja. Força…

 

Comments Off none Read more

Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia

jul. 10
Activisme, Aragonès, Baix Cinca, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia.

 

TdF003

Fa pocs dies va sortir la revista Temps de Franja, numero d’agost-setembre. Tot seguit podeu llegir l’editorial, sobre el qual alguna cosa he tingut  a veure, Us animo, a aquells que no sou subscriptors, a comprar la revista i llegir-la durant el període estival. La trobareu a:

TdF004

“Hipocresia i demagògia

En aquest país que anomenem Espanya o Estat Espanyol, com vulgueu, corren temps de baixa qualitat democràtica, de descrèdit de les institucions públiques i d’esmicolament de l’Estat del benestar. No són aliens d’aquest desgavell, ben al contrari, són els primers responsables, els comportaments i actituds dels polítics —partits o persones— que senyoregen les institucions. Cal dir, així i tot, que fora de la política, ni de bon tros, no són tot flors i violes. Com en aquests moments és la dreta qui té gairebé tot el poder, també té gairebé tota la responsabilitat. Alguns exemples ens serviran per corroborar allò que afirmem. Comencem per una cosa que ens toca ben de prop. Fixeu-vos-hi en la Llei de Llengües aprovada pel PP-PAR quan al seu títol es diu que és una “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Hi hauria alguna persona, amb dos dits de front, que pogués trobar a la Llei qualsevol d’aquestes característiques, després d’una lectura per més benvolent que fos? Però si el primer que fa és negar el nom de les llengües! I que pensa el lector quan al preàmbul de la Llei es fa referència al precepte constitucional (art. 3, apartat 2) “les altres llengües espanyoles (a més del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes” En quins articles de la Llei es regula la oficialitat de les llengües pròpies? En cap ni un. A més, l’articulat de la Llei és ple de disbarats. Tant sols una incongruència més en forma de pregunta: si la Llei diu que vol protegir i promocionar les llengües pròpies de l’Aragò, perquè no ho fa amb el castellà? No serà que pensen que el castellà no és llengua pròpia d’Aragó. No hi ha cap mena de dubte que el lector sabrà aplicar la part alíquota d’hipocresia, demagògia o mentida a cadascun dels punts que hem posat com a exemples.

Si aixequem un xic el cap i observem Aragó i tota Espanya trobarem la hipocresia, la demagògia i la mentida, a cabassos per tot arreu. Es diu que per protegir el nostre sistema de pensions hi ha que desvincular-lo del IPC, considerar l’esperança vida i augmentar el període de cotització. Ras i curt, hi ha que reduir les pensions, desprotegir-les. Per què no se’n cerquen de solucions per augmentar els ingressos? Que l’atur és el gran problema no ho dubta ningú, però que per a reduir-lo s’han de polvoritzar la legislació laboral, la qual cosa fa més fàcil l’acomiadament i la reducció de sous, és una estupiditat i una injustícia. D’on sortiran els diners per poder comprar els productes fabricats amb mà d’obra barata per mal pagada? Mireu cap als partits i altes institucions amb flagrants casos de corrupció. Hi trobeu algú que hagi dimitit recentment o que digui que ho farà si la causa va endavant? Ja sabem que el penediment no s’hi pot comprar al mercat, però almenys podrien demanar perdó. Qui més qui menys procura esbandir subtilment el seu comportament i demana transparència i noves lleis contra la corrupció. El passat, passat està i el futur trigarà en arribar, pensen.

No serà que a més de la hipocresia, la demagògia, la mentida i la manca de moral personal s’està estenen l’estupidesa com una gran taca d’oli per aquesta pell de brau i, més enllà, per tota la vella Europa? Quo vadis Espanya? Quo vadis Europa? Per xamba no s’arreglaran les coses i menys encara si els ciutadans ens convertim en uns “panxa enlaire”.

Després de les penes i els planys, per la nostra part no ens queda altra cosa que desitjar-vos un bon estiu, i també fer-vos una petició o recomanació: emporteu-vos la revista al lloc on passeu les vacances i comenteu als familiars i amics que malgrat tanta retallada i totes les actuacions ignominioses contra la nostra llengua, Temps de Franja, en català, quasi com un miracle que no seria possible sense la col·laboració de tots, surt mes rere mes. Fins setembre.”

Comments Off none Read more

INSTINT D’ANIMALS: REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HISTÒRIA DEL CATALÀ A LA FRANJA

juny 26
Aragonès, Estudis lingüístics, FACAO, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català, Situació sociolingüística

INSTINT D’ANIMALS: REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HISTÒRIA DEL CATALÀ A LA FRANJA.

REPORTATGE SOBRE ACTUALITAT I HISTÒRIA DEL CATALÀ A LA FRANJA

 

 

 

 

A LA FRANJA DE PONENT

 

JA NO ES PARLA CATALÀ

 

 

El PP i el PAR han aprovat la Llei de Llengües que anomena el català, LAPAO; i l’aragonès, LAPAPYP

 

 

 

 El passat dia 9 de maig va ser aprovada per les Corts aragoneses la Llei de Llengües d’Aragó, recolzada per la coalició que governa en aquests moments formada pel Partido Popular (PP) i el Partido Aragonés (PAR). En contra, van votar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Chunta Aragonesista (CHA) i Izquierda Unida (IU), sense poder fer res per canviar la voluntat dels representants del govern davant la seva majoria parlamentària. Els diputats designats per tots tres partits van abandonar la ponència sobre la Llei de Llengües d’Aragó un cop les esmenes presentades pels seus grups —73 del PSOE, 53 de CHA i 42 d’IU— van ser rebutjades.

 

 

La nova Llei, entre d’altres canvis, passa a denominar la llengua de la Franja, que tots els científics i filòlegs coincideixen a anomenar català, amb les sigles LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental); i a l’aragonès, que encara resisteix en zones de la província d’Osca, com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica). Tot i que el Capítol V de la nova Llei de Llengües reconeix el dret de rebre l’ensenyament de «la llengua i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó en les zones d’ús històric predominant», sorgeixen alguns dubtes respecte al paper que tindran a partir d’ara i que ningú ha resolt. Per exemple, es podrà seguir donant el títol de nivell B de català als alumnes que acabin tot el cicle de primària i secundària havent cursat l’assignatura, si ja no es reconeix la llengua com a tal? Seran vàlids per aconseguir l’esmentat nivell els llibres d’ensenyament, si a partir d’ara l’edició corre a càrrec del Govern d’Aragó? Es podrà seguir realitzant a Fraga l’examen del nivell C, juntament amb altres llocs d’arreu de la comunitat? 

 

 

En vermell, la Franja de Ponent. En gris més fort, la resta de territoris catalanoparlants.

 

Per Natxo Sorolla, sociòleg del Matarranya, és a partir dels anys 80, ja entrada la restauració democràtica, quan se senten les primeres veus demanant una major presència del català dins l’àmbit social. El govern d’aquell moment, del PSOE, va ser receptiu a aquestes reclamacions i va engegar tot un procés d’introducció del català a l’ensenyament. En aquests context va tenir lloc, l’any 1984, la Declaració de Mequinensa, signada pels alcaldes dels disset pobles assistents i amb la presidència de l’aleshores Conseller de Cultura de la Diputació General d’Aragó, José Bada. Amb aquesta Declaració es van assentar les bases per l’ensenyament optatiu del català a les escoles de la Franja. Sorolla també admet que aquest manifest, tot i que pot servir per visualitzar el suport dels polítics del territori, deixa molt a desitjar en altres aspectes.

 

 

Des d’aquell moment es va iniciar un procés de conscienciació política que en major o menor grau van seguir tots els partits. Es van fer passos endavant, com a l’any 1996, quan es va reformar l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, que dotava de protecció les llengües pròpies d’Aragó i en garantia l’ensenyament a les zones d’ús predominant; l’any 1997 la Comissión especial sobre la política lingüística en Aragón declarava que a la Comunitat Autònoma s’hi parlaven el castellà, el català i l’aragonès, precisant que aquestes dues darreres «amb les seves diferents modalitats»; i a l’any 1999, amb el vot a favor de tots els partits, s’estableix en l’article 4 del Patrimoni Cultural Aragonès que «el català i l’aragonès són llengües minoritàries de la Comunitat i que per la seva riquesa cultural pròpia seran especialment protegides per l’Administració». Tot això es va aconseguir mentre governaven en coalició entre PP i PAR, els mateixos partits que ara han aprovat la Llei de Llengües d’Aragó on tiren pel terra gran part d’allò aconseguit fins el moment. En aquests anys hi ha cert debat al voltant de l’aragonès, sobre si és una llengua o si són parles, però cap partit qüestiona que allò que es parla a la Franja sigui català. 

 

 

«És a partir de principis de la dècada del 2000 quan comença una radicalització dels bàndols: del PP, però sobretot del PAR», comenta Natxo Sorolla. En aquest moment es comencen a adoptar posicions en contra del nom de la llengua i a donar suport a associacions com la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO), un suport que comptava amb poca gent però que hi havia entre ells alguns regidors del PAR. Mentre l’oposició continua amb les traces conciliadores d’abans dels anys 90. Durant el seu mandat, el PSOE crea l’avantprojecte de la Llei de Llengües al 2001, que no s’aprovaria, i finalment al desembre del 2009 sí que s’aprova la primera Llei de Llengües, amb el vots a favor del mateix PSOE i CHA, i en contra del PP, IU i PAR, tot i que en aquells moments aquest últims formaven govern amb el PSOE.

 

 

La Llei del 2009 dividia el territori en quatre zones lingüístiques diferents: la catalana, l’aragonesa, la zona mixta d’aragonès i castellà, i la zona castellana. Tot i això, no dotava a les llengües minoritàries de cooficialitat, ja que l’Estatut d’Autonomia ho impedia. També preveia la creació de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i de l’Acadèmia Aragonesa del Català, tot i que cap de les dues va arribar a posar-se en funcionament. En l’apartat dels drets dels parlants, en recollia alguns en aspectes de l’ensenyament, l’àmbit administratiu i respecte les toponímies de la zona. A aquesta Llei, des de posicions de l’activisme i de la investigació sociolingüística, «se l’ha considerat descafeïnada. Només feia legal allò que ja estava passant, com el reconeixement del nom català, o l’ensenyament de la llengua», explica Sorolla.

 

 

El PSOE s’ha mostrat molt crític amb la nova Llei de Llengües, i juntament amb el CHA han liderat la crítica del que consideren un atac a la llengua. En un comunicat a la seva pàgina web, el PSOE assegura que «amb la nova Llei de Llengües, el PP només vol desviar l’atenció dels ciutadans de les brutals retallades que està duent a terme». En la reunió del partit al Matarranya, alcaldes, regidors i militants de la comarca van mostrar el seu rebuig a la nova Llei, defensant l’anterior, que ells consideren que «permetia la llibertat d’elecció dels ciutadans». En la seva opinió, l’anterior Llei era «una proposta de mínims». 

 

Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell. Foto: Tuiter @jachauvell

 

Alcampell, a la comarca de la Llitera, va ser el primer poble en refusar el nom de LAPAO per a denominar la llengua que parlen els seus habitants. Josep Antón Chauvell, alcalde del PSOE del municipi, explica que «segons la disposició addicional primera, els pobles d’allò que ells denominen Franja Oriental, després d’haver escoltat les entitats socials, podrà denominar la llengua segons la costum popular. Ací s’ha dit que lo costum és denominar la llengua d’Alcampell com a català». Aquest punt es va portar al ple de l’Ajuntament i posteriorment a la Conselleria d’Educació. «Si no en fan cas, l’Ajuntament es reserva el dret de portar als tribunals a les institucions aragoneses per agressió contra la llengua local», afirma Chauvell amb rotunditat. A part d’això, explica que ningú els hi va donar cap informació als ajuntaments de les zones afectades des de Saragossa, i que simplement el PAR va impulsar la Llei, i el PP la va secundar per interès.

 

 

Però no tots els pobles de la Franja opinen el mateix sobre la nova llei. Enrique José Blanc, alcalde del PAR de la petita localitat d’Açanui i Alins, a la part oest de la Llitera, té molt clar que la llengua que es parla a la seva població no té res a veure amb el català. Sí que reconeix que els orígens tant del català com de l’aragonès que es parla a la zona provenen d’un mateix tronc lingüístic, que diu haver pres influència de la llengua d’oc . Per Joaquín Avellana, exalcalde de la mateixa població lliterana, el PAR sempre ha estat en una posició de consens. Segons ell, la solució seria arribar a un punt intermig, com va pretendre José Callizo, conseller de Cultura i Turisme fa tres legislatures. Callizo va fer una proposta que era anomenar a la llengua de la Franja com a català d’Aragó. Avellana explica que cap part va acceptar, i que ara cada vegada que hi ha un canvi de Govern entre el PSOE i el PP hi ha també un canvi de Llei, a causa de la falta d’acord. Davant la possibilitat d’intentar arribar a un consens entre els alcaldes de la zona, Avellana creu que mai se ficarien d’acord entre els afectats, tot i que confessa que potser tindria més majoria els que diuen que és català. 

 

 

Segons Blanc, el problema de les parles de la Franja és que no tenen una gramàtica. Ell creu que «el pitjor que pot passar és que hi hagi una gramàtica catalana i desaparegui la nostra forma peculiar de parlar». Blanc creu que adoptar la gramàtica catalana perjudicaria i faria desaparèixer les peculiaritats lingüístiques de la Franja, tot i que ells no reconeixen aquest nom per a la zona. Tot i això, no està pas en contra de l’ensenyament d’aquesta llengua a les escoles, però sí ho està de que s’intenti normalitzar conjuntament. En aquest sentit María Herrero, portaveu del PAR en la Comissió d’Educació va afirmar al Ple de les Corts d’Aragó que «aquestes llengües han de ser especialment protegides i fomentades per l’Administració aragonesa», declarant també que no són anticatalanistes, sinó aragonesistes. 

 

Açanui. Foto: www.turismolalitera.es

 

El discurs en contra de la nomenclatura de català, però, no el segueixen tots els membres del PAR ni del PP. Antonio Fondevila, alcalde de Castillonroi i president de la comarca de La Llitera, defensa que el que es parla a La Franja és una de les diferents variants dialectals que formen el català, i que cal protegir el dret de seguir estudiant català a l’escola per tal que els alumnes franjolins estiguin el màxim de preparats en cas d’anar a estudiar en un futur fora de la Comunitat Autònoma d’Aragó. Anabel Cases, regidora del PP a Alcampell i consellera-delegada de l’àrea d’Hisenda de la comarca, afirma que sap perfectament que estem parlant català, i que no cal cap legislació per saber-ho. «A jo no m’agrada que me diguen des de Saragossa el que he de parlar», admet Anabel Cases. Tot i això, precisa que no li agrada l’actual Llei, però tampoc l’anterior. «Les imposicions l’únic que fan es crear mal rotllos, dins de tots los partits, no només del PP i PAR.» Cases posa com a exemple la moció que s’havia de votar al Baix Aragó en contra del català i a favor de l’aragonès. Quatre consellers del PSOE s’hi van oposar, però uns altres quatre van abstenir-se. Tot i les diferències que existeixen dins dels seus partits, tant ella pel que fa al PP, com l’exalcalde i actual conseller de l’Ajuntament d’Açanui Joaquín Avellana pel que fa al PAR, afirmen tenir llibertat de vot i de discurs. En aquesta situació, Antonio Fondevila, a causa de l’impossibilitat d’anar ell mateix a la reunió d’alcaldes celebrada a Mequinensa per la defensa de la llengua, hi va enviar un regidor del Ajuntament de Castillonroi.

 

 

Aquesta reunió va tenir lloc el passat dissabte 1 de juny a Mequinensa, i tenia com a objectiu la redacció d’una Declaració en defensa de la llengua a l’estil de la Declaració signada al 1984 també a la localitat de l’escriptor Jesús Moncada. La trobada va comptar amb la presència de mig centenar d’alcaldes i regidors de vint-i-vuit ajuntaments diferents. Hi havia representants de PSOE, CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a Pont de Muntanyana, a la Ribagorça, i el regidor d’ERC de Calaceit; no n’hi havia cap del PP.

 

 

Alcaldes i regidors signants de la Declaració de Mequinensa del 2013. Foto: www.lavanguardia.com

En la que s’ha conegut com II Declaració de Mequinensa, els signants valoren «el treball realitzat per el Govern d’Aragó en l’ensenyament de la Llengua Catalana en els centres educatius dels municipis». Mostren el seu descontent amb la modificació del nombre de les Llengües Pròpies d’Aragó per LAPAO i LAPAPYP, i acusen el Govern i les Corts d’haver fet un «ridícul universal». La Declaració acaba amb la sol·licitud de la derogació immediata de la nova Llei, el compromís de «presentar mocions a tots els ajuntaments que impulsin la formació y el prestigi de la llengua, enlloc de convertir-la en un element de polèmica y confrontació», i l’advertència de recórrer fins i tot a les autoritats europees per defendre la denominació de la llengua. 

 

Segons l’estudi «El català a la Franja» de Natxo Sorolla per a la revista Ripacurtia, la Franja té un nombre de parlants del català de gairebé el 90%, el que situa aquesta zona com el territori de parla catalana amb un major percentatge de parlants. Tot i això el mateix Sorolla adverteix que estem iniciant una etapa de canvi. Els resultats del últims estudis sobre la població escolar entre nens de sisè de primària a les comarques del Baix Cinca i La Llitera, indiquen que la majoria catalanoparlant s’està trencant. Això pot ser a causa de que hi ha més castellanoparlants immigrats, que no aprenen la llengua i interfereixen en el procés habitual viscut fins ara a La Franja. 

 

 

Per a Sorolla, el primer punt per la normalització de la llengua seria arribar a un consens en la qüestió de la nomenclatura. «Tota la polèmica sobre el nom afecta al prestigi de la llengua: no és el mateix el català amb els seus 10 mill de parlants, que una llengua sense nom, que en té 50.000 i amb diferents modalitats. A més del debat sobre si són llengües o modalitats lingüístiques, que és un grau menys. Tot això afecta el seu prestigi.» Sorolla creu que el conflicte del nom s’hauria de resoldre políticament, ja que científicament no hi ha cap tipus de dubte. 

 

Hi ha qui s’ha pres amb humor les noves denominacions.

 

En la qüestió del nom, Chauvell, que a més d’alcalde d’Alcampell és també un reconegut escriptor en llengua catalana, creu que la Llei de Llengües forma part d’una estratègia a llarg termini contra el català: «A les Illes Balears han presentat la preposició per la Llengo baléà, al País Valencià n’han prohibit dir-li el nom, a La Franja li diuen LAPAO al català i a Catalunya es vol obligar a escolaritzar en castellà. Tot junt és un atac directe contra tots els territoris de parla catalana».

 

Natxo Sorolla adverteix que quan una llengua deixa de ser útil en la societat és quan realment té perill de desaparèixer. Creu que des de l’activisme s’ha de veure quins són els punts que s’han de retenir, i fer nous passos favorables com per exemple redefinir la qüestió dels noms o que sigui el català la llengua vehicular a l’ensenyament. «Que el català sigui part de la docència és l’única forma en què pots aprendre una llengua i posar-la en pràctica. Si només t’ensenyen la teoria no es posen en pràctica els coneixements», opina Sorolla. En el tema de la llibertat lingüística de la que es parla amb aquesta Llei, afirma que si no tens una societat realment bilingüe on tots els parlants coneixen les dues llengües no tens llibertat lingüística.

Comments Off none Read more

Entra en vigor la nova llei de llengües aragonesa, que oficialitza la LAPAO – VilaWeb

juny 24
Activisme, Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça

Entra en vigor la nova llei de llengües aragonesa, que oficialitza la LAPAO – VilaWeb.

La contestada reforma legislativa, aprovada pel PP i el PAR, canvia la denominació del català que es parla a la Franja i de l’aragonès

 

 

 

La reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO) i l’aragonès, com a LAPAPYP, és oficial des d’avui, un mes després d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de l’Aragó (BOA). La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

La reforma de la llei de llengües de l’Aragó, doncs, entra en vigor un mes després de la publicació al BOA, el 24 de maig. Com a reforma legislativa, també va haver d’aparèixer al Butlletí Oficial espanyol, el 10 de juny. Amb l’oficialització de la llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.

El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat contra.

Al final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinesa per a consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.

 

 

Notícies relacionades

Comments Off none Read more

Samarretes “…continuo parlant en català!!!” aragopelcatala.com

juny 22
Activisme, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català

Aragó Pel Català.

Ja tenim les samarretes….

20130618-235917.jpg

Les podeu comprar al bar de les piscines d’Albelda i també la podeu demanar enviant un mail:
info@aragopelcatala.com

Pròximament anirem omplin de contingut el blog. Si voleu col.laborar podeu contactar a través del mail:

info@aragopelcatala.com

Les Samarretes ja s’estan fent…

By on junio 13th, 2013 in Noticies | 1 Comment

apc

si estàs interessat pots contactar a través del mail:

info@aragopelcatala.com

Comments Off none Read more

Cervesa Artesana d’Albelda – La Roqueta d’Albelda

juny 22
Llitera

La Roqueta d’Albelda.

Cervesa Artesana d’Albelda

Foto de portada
La Roqueta d'Albelda

La Roqueta d’Albelda

Agrada a 164 · 1 en parlen

 

Cerveza artesana elaborada con ingredientes naturales, sin filtrar ni pasteurizar.

 

Comments Off none Read more

Ja és accessible en línia el Temps de Franja n. 10

juny 19
Activisme, Aragonès, Baix Cinca, LAPAO, Literatura, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

ISSUU – Temps de Franja. D10 by Temps de Franja.

Comments Off none Read more

A diputación de Uesca y os concellos de L’Aínsa y Exeya refusan tamién a lei de no luengas | Arredol

juny 12
Aragonès, Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català, Ribagorça

A diputación de Uesca y os concellos de L’Aínsa y Exeya refusan tamién a lei de no luengas | Arredol.

 

Manifestación por a igualdat d'as luengas en l'anyo 2009

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

 

O refús contra la lei de no luengas contina espardindo-se por diferents entes administrativos. O concello d’Alcampell ya la refusó a los pocos diyas d’aprebar-se y, dende diferents concellos d’a franja, se anunció que se empentarían iniciativas parellanas de refús ta ista lei. En ista semana, os concellos de Exeya, en Cinco Villas y L’Aínsa, en Sobrarbe, s’han sumau de diferents trazas a lo refús. A zaguer institución, por agora, y a primer supralocal en fer-lo ye a Diputación Provincial de Uesca, que aprebó una propuesta de lei d’o PSOE demandando que se derogue a nueva lei.

 

O concello de L’Aínsa refusó o martes a lei de no luengas, en aprebar-se a moción presentada por IU, a on que antimás demandaba a lo Gubierno que continasen as “actividatz y programas d’amostranza de l’aragonés y o catalán en os centros educativos”. A moción estió refirmada por os concellers de CHA y IU, l’alcalde, d’o PSOE y dos concellers d’iste partiu. Atro conceller d’o PSOE y o d’o PP en votoron en contra y o conceller d’o PAR s’abstenió. Marisa Ventero, portavoz de IU en o concello sobrarbense, criticó que os concellos tenesen a competencia de decidir o nombre d’as luengas remerando que istos no son “entidatz scientificas” y que d’as dos academias d’a lei anterior se pasase a nomás una “ta no haber d’admitir a existencia d’o catalán”.

 

En Exeya estió o miercols, a iniciativa de CHA, que o concello demandó “maximo respeto t’os fablants d’as luengas minoritarias d’Aragón” y que no “s’aplicase ni desembolicase” a lei de no luengas, en incumplir a Constitución, l’Estatuto d’Autonomía y a Carta Europea d’as luengas rechionals u minoritarias”. Alberto Celma, portavoz de CHA en o concello, declaró que “ista situación afecta a os dreitos d’a ciudadanía aragonesa y a la historia y dignidat d’iste país”. “Cuanto a l’aragonés – dició Celma – luenga privativa d’Aragón que se charró en quasi tot lo nuestro territorio y d’a que habríanos d’estar argüellosos, con ista lei ye en serio risque de pasar a estar luenga muerta y ya no será luenga de dengún”.

 

A Diputación Provincial de Uesca, se sumaba o chueves ta ista mena d’iniviativas. A mayoría d’o PSOE, con tretze votos debant d’os nueu d’o PP y os tres d’o PAR, conseguiba aprebar a propuesta de lei  a on que se demanda a derogación d’a lei. En a propuesta considera que s’ha feito un “ridiculo historico en clamar LAPAO a lo catalán y LAPAPYP a l’aragonés“. Tamién se i expresaba “a temor” de que a nueva lei chenerase problemas en prebar de convalidat o catalán ta estudiar u treballar en Catalunya.

 

A moción esfendeba a necesidat de preservar y espardir catalán y aragonés “en todas as dembas que las sientan como propias”. O PSOE ha lamentau que o gubierno “renunciase a recuperar y potenciar l’aragonés” y que no metese en marcha una “autentica politica propia cuanto a lo catalán, en estar ista una luenga propia, historica y tradicional en Aragón”.

 

Dende difuera d’Aragón, tamién bi ha habiu institucions que han refusau a zaguer modificación d’a lei de luengas que no reconoix a l’aragonés y o catalán como tals. O concello de Tortosa u a Diputación Provincial de Leida en son eixemplos.

 

D’atra man, tamién s’ha creyau una colla de lectors de Jesús Moncada, escritor en catalán naixiu de Mequinenza, qui son promovendo un manifiesto en contra d’ista lei. Iste se suma a lo promoviu por as principals asociacions en esfensa de l’aragonés, que facioron publico o pasau 29 de mayo.

 

 

Quiers leyer cosas parellanas?

 

Comments Off none Read more

La Diputació d’Osca defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO

juny 6
Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llitera, Normalització del català, Ribagorça

La Diputació d’Osca defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO.

Nova iniciativa a favor del català a la Franja de Ponent. La Diputació d’Osca aprovarà aquest dijous una moció que defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO, com diu la nova llei de llengües aragonesa. La moció, que també demana la derogació d’aquesta norma, l’ha presentada el grup socialista, que hi té majoria absoluta.

L’objectiu de la proposta és mostrar el rebuig a la denominació de LAPAO, que qualifica de “ridícul històric”. A la moció socialista també es destaca la preocupació pels problemes que pot causar aquesta llei als habitants de la Franja a l’hora de convalidar els seus estudis de català. Miquel Gràcia, vicepresident de la Diputació d’Osca i alcalde d’Areny de Noguera, a la Ribagorça, critica la decisió de les Corts d’Aragó: “Això comporta uns perjudicis directes, com poden ser els acords que teníem a Catalunya de la convalidació del tema del català en determinats nivells quan aquests estudiants aragonesos van a la Universitat de Lleida, a Barcelona, o a treballar a la part catalana“.

Mentrestant, més de 8.000 persones han signat un manifest a internet contra la denominació de LAPAO. El promouen lectors de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada. Entre els firmants hi ha escriptors com Jaume Cabré i Pep Coll, polítics i també actrius com Montserrat Carulla.

Una trentena d’alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants van reclamar aquest dissabte a Mequinensa que es derogui la llei de llengües de l’Aragó i que continuï l’ensenyament en català.

Comments Off none Read more

Vídeo de J. Giralt: Llamar a las cosas por su nombre: catalán o aragonés oriental | Zaragoza Lingüística

juny 5
Aragonès, Estudis lingüístics, FACAO, LAPAO, Llei de llengües, Llitera, Vadillo

Llamar a las cosas por su nombre: catalán o aragonés oriental | Zaragoza Lingüística.

Seguimos con la entrega de las charlas grabadas en los últimos meses en ZL. En esta ocasión se trata de la conferencia que dio nuestro compañero, el Dr. Javier Giralt, a propósito del nombre de la lengua hablada en la zona más oriental de Aragón. De rabiosa actualidad, espero que disfrutéis con este vídeo tanto como nosotros disfrutamos de la charla en vivo.

 

 

Comments Off none Read more

Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord | Xarxes socials i llengües

juny 4
Activisme, Aragonès, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Normalització del català, Situació sociolingüística

Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord | Xarxes socials i llengües.

Jornada Sociolingüística 2013

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha programat per a demà la Jornada Sociolingüística 2013, amb la participació de Gentil Puig, sobre la Catalunya del Nord, i una taula redona sobre el català a la Franja on hi participen Ramon Sistac (UdL i IEC), Alberto Moragrega, alcalde de Beseit (Matarranya) i exemembre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB).

Comments Off none Read more

El BOA de 24 de maig publica la Llei de llengües de 2013

juny 3
Aragonès, Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

La seua vigència serà a partir de 24 de juny de 2013

SECCIÓN I. Disposiciones Generales.

Rango: LEY

Fecha de disposición: 9/05/13

Fecha de Publicación: 24/05/13

Número de boletín: 100

Órgano emisor: PRESIDENCIA DEL GOBIERNO DE ARAGÓN

Título: LEY 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Documento en PDFFirma Registros

Texto:

En nombre del Rey y como Presidenta de la Comunidad Autónoma de Aragón, promulgo la presente Ley, aprobada por las Cortes de Aragón y ordeno se publique en el “Boletín Oficial de Aragón” y en el “Boletín Oficial del Estado”, todo ello de conformidad con lo dispuesto en el artículo 45 del Estatuto de Autonomía de Aragón.

PREÁMBULO continue reading…

Comments Off none Read more

Alcampell pide a la DGA que a su lengua se le llame catalán.

juny 3
LAPAO, Llei de llengües, Llitera

OTÍCIES DE LA TERRETA N.

Alcampell pide a la DGA que a su lengua se le llame catalán.

Las cinco asociaciones que hay en Alcampell apoyaron pedir al Gobierno de Aragón que se denomine catalán a su lengua. En una asamblea convocada por el Ayuntamiento decidieron instar al ejecutivo a que «bajo ningún concepto desaparezca la enseñanza del catalán en las escuelas». El alcalde de Alcampell, Josep A. Chauvell, señaló que la decisión se trasladará a Educación, «a ver qué respuesta nos dan».
La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán. El 1 de junio, 56 ayuntamientos se reunirán en Mequinenza para determinar medidas en rechazo del Lapao. La Diputación de Lérida, con apoyo de CiU, PSC, ERC y CDA, ha rechazado la ley y pide respetar el catalán y CiU lleva a los ayuntamientos de Lérida una moción contra la ley.

Josep Antón Chauvell, alcalde d’Alcampell

Publicat per “Heraldo de Aragon”, edicio de paper. Dissabte 25 maig 2013

1 Comment none Read more

ABC: Frente común de los alcaldes de la Franja contra el LAPAO

juny 3
Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

0016CAR0.pdf.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2026 La Franja Design by SRS Solutions top

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja