La Franja

Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans – tornaveu.

Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans

Portada de la segona edició de Canemàs, revista de pensament associatiu

---

Documents

• Canemàs
  (PDF, 1.92 MB)

---

associacionisme, canemas, Països Catalans, revista

En un moment on la Franja aragonesa és protagonista als mitjans de comunicació per la voluntat del govern autonòmic de diluir la presència de la llengua catalana, el número 2 de Canemàs, la revista de pensament associatiu, va més enllà i analitza en profunditat les arrels de l’associacionisme d’aquesta àrea i el paper que històricament ha jugat l’administració regional.

Josep Espluga, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una diagnosi que permet entendre la situació actual de les entitats defensores del català a la Franja. Resistència és, probablement, la paraula que millor defineix els quaranta anys d’història del teixit associatiu d’aquest territori.

Malgrat el llegat de quaranta anys, Espluga considera que la situació de la cultura catalana a l’Aragó és “molt precària” i ho atribueix a l’aïllament històric perpetrat per l’administració aragonesa vers el català, percebut com una amenaça, i en conseqüència, a l’escassa promoció dels territoris on es parla. Un important obstacle per l’associacionisme local.

“La Franja és un territori de llengua i cultura catalanes, però els seus habitants rarament horef poden expressar en públic, ni molt menys reivindicar-ho sense exposar-se a rebre represàlies de tot tipus per part dels poders fàctics. (…). Fer-se membre d’una associació en defensa del català requereix estar disposar a enfrontar-se a una pressió considerable en tots els àmbits de la vida quotidiana”, explica Espluga.

El moviment associatiu de la Franja està absolutament desemparat. Tot i així, fins al moment han desenvolupat una notable activitat sociocultural per dignificar i fer perdurar el català. Un esforç digne d’elogi.

La segona edició de Canemàs també aborda un debat ben viu al món casteller: l’expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres, Miquel Botella, reflexiona sobre la conjugació de la tradició amb el component esportiu que ha anat adquirint. El físic i enciclopedista, Josep Miquel Vidal, relata l’evolució de l’associacionisme a Menorca, partint de l’època de la resistència al franquisme. De fet, ha estat la capacitat mobilitzadora de la societat menorquina el que ha permès que avui l’illa estigui reconeguda com a reserva de la biosfera. Canemàs reprodueix també la lliçó inaugural del president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, a la XLIII Universitat Catalana d’Estiu sobre l’ús de la llengua dins del seu domini lingüístic. El musicòleg Francesc Vicens parla dels avantatges i problemes que comporta el reconeixement del Cant de la Sibil·la per part de l’Unesco. Antoni Reig, director general de joventut de la Generalitat, analitza les formes de participació dels joves a Catalunya.

Canemàs també inclou una entrevista amb Joan Mira, referent de la literatura catalana i de l’activisme i l’antropologia al País Valencià, que ha fet grans aportacions al pensament sobre la identitat dels valencians i gran coneixedor de la cultura popular d’aquest territori.

Consulta totes les temàtiques del Canemàs núm. 2

Us podeu subscriure a través de la butlleta (preu: 12€ anuals) que cal enviar a:
Ens de Comunicació Associativa,
Pl. de Víctor Balaguer 5, 5è,
08003 Barcelona
Correu electrònic

Vídeo – Lliteranfilms.

Dolores Serrat: El que es parla a Calaceit “ho hauran de decidir els veïns de Calaceite” | Comarques Nord.

La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.

La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.

. Els alcaldes faran de filòlegs

La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.

La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.

. ‘Mai ha estat pacífic’

La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.

Paulí Fontoba (Entesa): “Això és un genocidi ètnic-lingüístic. Busquen destruir la nostra identitat cultural” | Comarques Nord.

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

. ‘Van a eliminar-nos com a cultura’

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

. ‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

Catalán aragonés oriental-2

Temps de Franja 114

20120712 PREMSA DoloresSerrat 04 Modalitats Lingüístiques

20120712 PREMSA DoloresSerrat 03 Català

20120712 PREMSA DoloresSerrat 07 Dubtes

20120712 PREMSA DoloresSerrat 06 Ajuntaments

20120712 PREMSA DoloresSerrat 05 Bilingüisme

Declaracions cedides per Ràdio Matarranya

Calaceit.

Senyores, senyors,

 Hem rebut la vostra lletra del  3 de juliol  per la qual ens comuniqueu l’acord d’aqueix ajuntament del 28 de juny en defensa de la unitat lingüística de la llengua catalana davant els intents de genocidi lingüístic en contra d’ella per part dels governs del País Valencià, de les Illes Balears i de l’Aragó. Les vostres paraules ens mostren que no estem sols davant de la barbàrie estatal, i ens esperonen a no reblar en la feina de cada dia a favor d’aquest patrimoni de l’Aragó que és la llengua catalana que s’hi parla.

Per a nosaltres fóra de gran ajut que enviésseu el vostre acord al Govern de l’Aragó.

Amb el nostre més cordial agraïment, rebeu una salutació,

Signat: President de la Iniciativa Cultural de la Franja  

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10

La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
  • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó)
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• Altres lleis:
  • …
• Comarques i Ajuntaments:
  • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
  • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
  • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.
    
    • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
  • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
  • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
  • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
  • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón
  • La lengua de los valencianos (1975):

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

El Punt Avui – Notícia: Absolt l’escriptor satíric de la Franja.

Manel Riu havia escrit amb sorna d’un grup contrari al català a la Franja de Ponent

Manel Riu , en la presentació d’un llibre de Maria Mercè Marçal a Tremp. Foto: ARXIU.

La Mañana – Alcampell y Mequinensa salen en defensa de la lengua catalana.

Alcampell y Mequinensa salen en defensa de la lengua catalana

Lleida – Francesc Guillaumet  2012-06-20

Cuando aún está viva la polémica nominalista sobre el rescate bancario, que desde el Gobierno se definió como “línea de crédito”, la Diputación General de Aragón anunció el lunes un anteproyecto de ley para modificar la Ley de Lenguas que suprimirá la denominación de catalán y aragonés por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” y “septentrional”. Pese a todo, la idea no ha gustado a algunos alcaldes de la Franja, como los de Alcampell y Mequinensa, que recuerdan que la denominación es la de catalán.

Josep Anton Chauvell, alcalde de Alcampell, recordó que siempre ha defendido que la Ley de Lenguas aprobada por el ex presidente Iglesias tirase adelante “pese a sus limitaciones y como primer paso”. Chauvell afirmó que Alcampell seguirá utilizando el nombre de catalán para referirse a la lengua “porque es lo que avala toda la comunidad científica” y atribuyó a “diarreas mentales” las políticas del PP y del PAR en lo que respecta a la cuestión lingüística.
También Magda Gòdia, alcaldesa de Mequinensa, se mostró indignada por el anuncio de la DGA. “Estoy alucinada y me parece fuera de lugar”, manifestó Gòdia, que se preguntó que a tenor de la propuesta no podría decir ahora en qué lengua escribía Jesús Moncada.
Gòdia intentó restar trascendencia a la polémica y dijo que pese a todo seguirá afirmando que “habla catalán” porque al igual que el resto de la ciudadanía quiere “hablar una lengua y no sólo una modalidad lingüística”. La alcaldesa de Mequinensa mostró también su disgusto al entender que las polémicas sobre el nombre de la lengua, al que peyorativamente se había designado antaño como chapurreau, ya habían quedado superadas.
Este diario también intentó ayer recabar la opinión del alcalde de Fraga, Luís Escándil, aunque fuentes municipales manifestaron que no harían comentarios sobre la propuesta de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes de Aragón dirigida por Dolores Serrat, que además es natural de Ripoll. Escándil, que a diferencia de los primeros ediles de Alcampell y Mequinensa, es del PP, ha manifestado su apoyo a la unidad lingüística del catalán en anteriores ocasiones.
También ayer el Institut d’Estudis del Baix Cinca salió al paso de la polémica para recordar que la comunidad científica reconoce la lengua que se habla en las comarcas de la Franja como “catalán y aragonés”, por lo que rechazó “cualquier denominación extraña que no siga la tradición científica”. La entidad presidida por Pep Labat también recordó que el catalán es patrimonio de las comarcas de la Franja con un fuerte arraigo en la enseñanza y la literatura. No en vano, de la Franja han salido autores de referencia de la literatura catalana como Jesús Moncada, Francesc Serés o Mercè Ibarz.

El Consejo de Europa usa la denominación oficial

Ramon Sistac, profesor de dialectología del IEI y natural de Camporrells (La Franja), explicó ayer que las dos veces que el Consejo de Europa ha reprochado al Gobierno de Aragón la nula protección del catalán y del aragonés se ha referido precisamente a sendas lenguas con la denominación oficial.
Sistac salió al paso así ante las informaciones que avanzan que el Gobierno de Aragón trabaja en el anteproyecto de una nueva Ley de Lenguas que cambiará la denominación de catalán y aragonés por el de aragonés meridional o septentrional.
Sistac, que también es miembro de la Acadèmia Aragonesa de la Lengua, una entidad que no llegó a constituirse, explicó que el Consejo de Europa reprochó la poca protección de ambas lenguas al anterior ejecutivo de Iglesias y se refirió con esta denominación a ambos idiomas. Aunque Sistac apeló a la prudencia sí afirmó que detrás de estas informaciones se esconde la voluntad de esconder “el término catalán”, que es el que utiliza la comunidad científica para referirse al idioma que se habla en parte de la Franja. “Hay mucha gente que tiene plena conciencia de la catalanidad lingüística”, se lamentó Sistac. El profesor de la UdL y miembro del Institut d’Estudis Catalans, también dijo que si hay una única Academia Aragonesa para dos lenguas (catalán y aragonés) será el único caso en la historia.

Matarranya al dia (dimarts 19.06.2012) en mp3 (21/06 a las 15:38:27) 02:00:07 1298439 – iVoox.

Lo Govern d’Aragó posa damunt la taula l’invent d’aragonès oriental i diu que al Matarran ya no parlem igual que a la Terra Alta o Els Ports; Natxo Sorolla ens explica el nou avantprojecte de Llei de Llengües; reaccions d’associacions a la Llei de Llengües.

Fendo Orella 21/06/2012 : Fendo Orella : Free Download & Streaming : Internet Archive.

Fendo Orella 21/06/2012

Programa especial ta tractar a derogacion de l’actual Lei de Luengas y a enrestida contra l’aragones y o catalan en Aragon. Bi contemos con Mario Sasot, filologo, periodista y director de Temps de Franja; Miguel Sasot, catalofablant; Marco Antonio Joven, Licenciau en Humanidatz y profesor d’aragones en O Trango; Chorche Romance, periodista, historiador y fundador d’o diario dichital Arredol.

Natxo Sorolla als Matins de TV3 « CUSC-UB.

Natxo Sorolla ha participat avui  a la tertúlia del programa de TV3 “ELs matins” en la que ha donat la seva opinió coma a sociolingüista  sobre la substitució de la la Llei de Llengües a l’Aragó.

Accediu al vídeo a través de l’enllaç: