La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix CincaEl acto se enmarca en el programa de las rutas literarias “Pels camins de la memòria”, que organiza el Gobierno de Aragón
La ruta ha permitido al alumnado trabajar durante el curso en la recuperación de parte del legado del escritor fragatíEl director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha asistido hoy en Fraga al homenaje que se ha rendido al escritor aragonés en lengua catalana Josep Galán, en el que han participado más de 300 escolares de los centros Miguel Servet, San José de Calasanz, María Moliner, Bajo Cinca y Ramón J. Sender de Fraga, San Juan Bautista de Zaidín/Saidí y Ribera del Cinca de Torrente de Cinca/Torrent de Cinca. El acto se enmarca en el programa de las Rutas literarias “Pels camins de la memòria”, que organiza el Gobierno de Aragón, en colaboración con Turismo de Aragón, la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca y el Ayuntamiento de Fraga.
Este programa forma parte de una serie de actuaciones diseñadas desde la Dirección General de Política Lingüística y que han recreado los autores aragoneses de lengua catalana cuya fuente de inspiración siempre ha sido la oralidad, la memoria heredada de los antepasados, así como un reflote de este valioso patrimonio. El pasado año las rutas llevaron a los escolares a Mequinenza/Mequinensa para recrear la literatura de Jesús Moncada y a Peñarroya de Tastavins/Pena-roja de Tastavins, donde leyeron y escucharon la obra de Desideri Lombarte.
En esta ocasión la ruta literaria “Pels camins de la memòria” de Josep Galán, es una ruta en la que el alumnado ha trabajado en la recuperación de refranes, canciones, motes, frases hechas, etc. que nuestros mayores han hablado en casa, en la calle, en la taberna o en la oficina con el fin de estimular la creación cultural, literaria y artística. Un valioso legado que hoy los escolares de la comarca del Bajo Cinca han rescatado con el fin de poner en valor su obra y figura.
Josep Galán
Josep Galán (Fraga 1948-2005) estudió en el Seminario Diocesano de Lleida y Filosofía y letras en Barcelona, realizando como trabajo de fin de carrera “El habla de Fraga”. Fue activista cultural poniendo a Fraga en el centro de su interés. El hilo conductor de su vida laboral y personal fue la dignificación de la lengua catalana hablada en su localidad natal.
Sus obras más importantes son:
1993, Les cançons de la nostra gent
1994, Les motades de Fraga
1995, Estudi descriptiu de la parla de Fraga
1997, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga
2003, Modismes i frases fetes de la parla de Fraga
La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.
La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.
L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.
La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.
L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.
L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.
Origen: · EL 22 DE MAIG, HOMENATGE EN FRAGA A JOSEP GALÁN – Lenguas de Aragón
Programa – Dilluns, 22 de maig de 2017
10:00 Obertura i recepció d’autoritats, alumnat i professorat al Castell de Fraga.
10:45 Vídeo testimoniatge del pensament de Josep Galan recollit per Pep Labat.
11:00 Recreació de l’obra de Josep Galan a càrrec dels centres escolars*.
• Toca manetes
• Les cançons de la nostra gent
• Refranyer fragatí
• Mort a l’Almodí
12:30 Actuacions
• Duet musical a càrrec de Enrique Jiménez i Jordi Viñes
• Rondalla Peña Fragatina 13:30 Aperitiu musical amb degustació de productes de la zona
*Activitats d’esbarjo per als xiquets petits al pati del Castell
Organitzen: Ajuntament de Fraga, Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca, Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó
PRESENTACIÓN DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA
V JORNADA DE TRABAJO
Presentación de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja / L’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja
31 de mayo de 2017; 11:00
Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza
Organizan: Campus lberus, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística). Colaboran: Universidad de Zaragoza, Gobierno de Aragón (Dirección General de Política Lingüística)
Autorització als centres de Aragó en zones d’ús predominant del català i l’aragonès per a impartir classes. Les autoritzacions que abans eren gairebé entre cada centre i el seu inspector, ara ja estan regulades legislativament i apareixen al BOA. Estan tots els centres on estudia algun nen d’un poble catalanoparlant o aragonesòfon, i per tant, autoritza també als IES que reben alumnes catalanoparlants.
L’entrada de les tropes franquistes a Fraga apareixia referenciada a l’ABC (30/3/1938, pàgina 8) amb un article molt interessant des d’un punt de vista sociolingüístic. Tant per la constatació que a la primera meitat del segle XX encara és comú denominar “català” a la llengua (aquí teniu un altre exemple de 1923 a Fórnols), com la insinuació de taxes de monolingüisme catalanoparlant significatives, i del procés actiu de construcció nacional franquista a la Franja, per via de la difusió del castellà.
Hoy Fraga está casi desierto. Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya. Topamos con el “hecho diferencial” famoso. Sin embargo, los más ladinos han aprendido ya a decir en clásico castellano ¡Arriba España!
Llegir l’article sencer és molt interessant. S’associa la llengua catalana a l’anarquisme, perquè obvien el corrent anarquista autòcton i el consideren un moviment aliè a la Franja. Sobre el tema, vegeu, per exemple, l’últim llibre sobre la força de l’anarquisme en l’etapa prebèl·lica al Matarranya, de Lluís Rajadell. De fet, acaben unificant en un sol cos el rojoseparatismo amb un “Fraga juegaba a ser catalana” per haver imprès moneda pròpia.
La referència a l’article em va arribar per via de Paco Tejero. Ell també ha reeditat un llibre molt recentment sobre la república, la guerra i l’inici del franquisme al Baix Cinca, a on suposo que apareix més que referenciat l’article.
Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: 5 anys de Moviment Franjolí per la Llengua
Editorial
5 ANYS DE MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA
El passat 5 d’abril va fer cinc anys. Encara recordo quan vaig tenir la idea de crear el Moviment Franjolí per la Llengua, llavors no gaire més que un simple blog. Eren els anys de Luisa Fernanda Rudi i de la Dolors Montserrat, la consellera d’Educació (d’origen català per a més inri) que va presentar el LAPAO i el LAPAPYP just quant, després de 30 anys esperant, havíem obtingut el reconeixement de llengua pròpia pel Català de la Franja. Fou el llunyà 2009 amb l’anterior govern i a corre-cuita, però es va fer realitat, tot i que fos efímera. Dos anys més tard nos lo van treure, sentint-nos com la riota de tota Europa. També recordo que en aquells temps es barallaven els governs català i aragonès per l’art sacre dels franjolins, per l’assistència mèdica a l’Arnau de Vilanova de Lleida i el govern aragonès “donava guerra” contra tot aquell que pensava que existia la Franja i la seua singularitat com a territori, i el seu pensar com a poble. Contra l’actitud normal de mantindre’s al marge de tota discussió, la nostra neutralitat en què l’única frontera era l’administrativa; quan un d’Almacelles s’ajuntava amb els de Tamarit i els de Fraga tenien relació amb els de Seròs o Alcarràs, o tot el marge nord de la Franja anava sense sentir-se’n foraster a Lleida, com un més, o els del sud anaven a Tortosa o Tarragona. Això feia nosa i ho volien treure, perquè tinguéssim que relacionar-nos amb unes capitals artificials que només existien per a la qüestió administrativa.
En aquestes circumstàncies va néixer el Moviment Franjolí; amb vocació de ser la veu a la xarxa de tots els nostres ciutadans i de les nostres associacions que defensen el català al nostre territori, mètode que estava per explotar en l’ àmbit del catalanisme franjolí. I encara recordo quan vaig conèixer al meu company de travessia, l’Òscar. Sent de Badalona, em va demostrar que tenia ganes de lluitar pel territori al meu costat i poder muntar alguna cosa nova en aquest aspecte. Sempre li he agraït lo que sempre ha fet per la causa i encara estic en deute emocional amb ell.
Això me demostra que ser de la Franja o de qualsevol altre lloc no és impediment per a defensar la nostra terra i la nostra llengua comuna, sempre pensant que la unió fa la força i que si estem dividits mai no ho aconseguirem.
Els franjolins sempre hem anat a la nostra, de manera individual o cada grup de gent estava barallada l’una amb l’altra, per petits matisos: uns més aragonesos, altres més catalans… i les institucions d’Aragó sempre ha aprofitat això per fer valdre la seua idea d’un Aragó centralitzat en Saragossa i de manera castellana. Naltres hem fet molt per la nostra terra quan hem estat units, amb la Declaració de Mequinensa, lluitant per mantindre l’assistència sanitària a l’Arnau, que puguem veure TV3 a les nostres cases i moltes coses mes. Però no es suficient, hem de estar units per a que nos reconeguin com allò que som, i això significa que la nostra llengua sigui oficial, que el català tingui els mateixos drets que el castellà, hem de dir prou a l’ensenyament en castellà i a les dos hores voluntàries de català, no estem als anys 80! tenim dret a que nos ensenyin tant en castellà com en català. I això és només un exemple del que hem de defensar: la retolació en català dels carrers i dels pobles, que los nostres béns estiguin en les parròquies franjolines i no se les quedin a Basbastre, i un llarg etcètera.
Separats no aconseguirem res, naltres mereixem més i per això hem de caminar units. És una qüestió de drets, de drets lingüístics que no ens paren de trepitjar. La dignificació de la llengua encara espera passats aquests cinc anys, però astí som: en Moviment per la llengua i per la Franja. Amb veu pròpia, creixent.
José Ramón Noguero de Llano, fundador del Moviment Franjolí per la Llengua
Origen: Lo Perkal de les Faldetes – Inici
;
República y Guerra Civil en el Partido Judicial de Fraga y Mequinenza. Para conocer y no olvidar
abr. 5El Departamento del Gobierno de Aragón ha reservado un encuentro de centros donde se estudia aragonés y catalán dentro de la convocatoria ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’
Foto: Gobierno de Aragón
Un total de 50 alumnos y alumnas de 5º y 6º de Primaria que estudian aragonés y catalán en varios centros escolares de Aragón podrán, además de apreciar la riqueza y variedad del patrimonio natural, social y cultural de Búbal, convivir en un entorno de diversidad lingüística.
El Departamento de Educación, Cultura y Deporte ha reservado por primera vez una semana de la actividad convocada por el propio ejecutivo aragonés ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’ para que alumnos y alumnas de varios centros en los que se estudia aragonés y catalán convivan y realicen actividades complementarias en las lenguas propias de Aragón.
Del 3 al 7 de mayo, los alumnos y alumnas del CRA Estadilla-Fonz, del CP Miguel Servet de Senegüé, en los que se estudia aragonés, y del CEIP María Moliner de Fraga, en el que se estudia catalán, acompañados de sus respectivos profesores y profesoras, realizarán una estancia en un entorno singular para el desarrollo de competencias clave.
La programación, elaborada por el equipo docente presente en Búbal, se verá complementada por diversas actividades en aragonés y catalán realizadas tanto por el profesorado acompañante como por personal perteneciente al Departamento de Desarrollo Rural y Sostenibilidad del Gobierno de Aragón.
Se trata de una actividad pionera para la convivencia e intercambio de experiencias en las diversas lenguas de Aragón en la que colaboran la Dirección General de Innovación, Equidad y Participación y la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal
La actividad ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’ se ha programado durante nueve semanas de marzo a mayo, en estancias de cuatro o cinco días, y ha sido convocada por el Servicio de Educación, Cultura y Deporte de Uesca.
Un total de nueve colegios y nueve institutos y más de 500 alumnos y alumnas participarán en la actividad, que tiene como objeto favorecer el conocimiento de los bienes naturales, culturales, artísticos y sociales de Aragón, complementando el currículo educativo con la recuperación cultural y el mantenimiento de Búbal, la educación ambiental para un desarrollo sostenible, la educación para la salud, el respeto y la convivencia.