La panaderia (II)
Lo temps es va encarregar de confirmar que la decisió dels meus pares d’obrir una panaderia a Mont-roig com a complement de la tenda va ser encertada.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentMAGAZIN 27 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Llenguatge escrit, llenguatge oral”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de Salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín
13:10- 13:25.- La dietista- nutricionista, Laura Gandul, nos hablará del tema: “Alimentación y menopausia”
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- En directe, “La Sartanè” maellana i els seus protagonistes; ens arribaran de la mà de la nostra corresponsal Yolanda Abad.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, José Manuel Pelegrín, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Laura Gandul, Marcos Calleja i Elías Satué.
Font: Amics del Chapurriau y FACAO se refugian en el PAR, PP y Ciudadanos | Lo Cacao de la FACAO
En las candidaturas de las próximas elecciones municipales de 2019 posicionan secesionistas lingüísticos únicamente en listas del PAR, PP y Ciudadanos. Los históricos del secesionismo en FACAO se presentan con el PAR, tanto Héctor Castro Ariñocomo cabeza de lista en Altorricón, como Julián Naval Fuster en las lista de Tamarite, así como otros históricos como Pablo Pintado, de cunero en Cinco Olivas.
Y también las lista conservadoras del Matarraña, únicamente, tienen miembros significativos de los Amics del Chapurriau: Yolanda Herminia Alegre Serrano (vicepresidenta) de cabeza de lista del PP en Valjunquera, y el diputado de Ciudadanos Ramiro Domínguez Bujeda que ha mostrado apoyo a que cada pueblo habla una lengua, va de cunero como segundo en Valderrobres. VOX, que no ha conseguido formar listas municipales, también se ha posicionado en contra del catalán en Aragón.
Matarranya: Ixen les llistes de les candidatures a les eleccions municipals – Ràdio Matarranya
abr. 25Matarranya, 24 d’abril de 2019 Llistes incompletes, noves forces i absència de les forces extremistes a les pròximes municipals Les llistes provisionals de les eleccions municipals del pròxim mes de maig ja estan publicades en el Bolletí Oficial de la Província de Terol. A pesar que algunes encara poden patir alguna modificació o estan sense completar, podrien servir com […]
Source: Ixen les llistes de les candidatures a les eleccions municipals – Ràdio Matarranya
(Publicat el 19/4/2019 a Viles i gents, La Comarca. )
Natxo Sorolla
Durant una excursió, dos amigues que no arriben als 10 anys, aconsegueixen un mòbil. De seguida una proposa jugar a fer un vídeo com els que veuen a Internet, en un canal sobre joguets. I els apareix lo primer debat. En quina llengua ho faran? Lo dubte apareix per part d’una d’elles, criada a Catalunya. L’altra, criada al Matarranya, no té cap dubte sobre el tema. Finalment prenen una decisió: fan “El rincón de los juguetes de María y Laura”. I és que els referents que tenen a Youtube són clars: castellà, castellà, i castellà. En un bon domini de l’anglès també tindrien a l’abast tot el món anglòfon. Però les noves generacions continuen en les mateixes dinàmiques de poc coneixement de l’anglès, i per tant, la “internacionalització” passe pel castellà. Veient este reportatge de 30 minuts es veu l’aclaparament de catalanoparlants que s’han fet Youtubers en castellà.
I és que el camp dels influencers és molt paregut al que Vila i Boix descrivien sobre les tries lingüístiques en el camp de la música juvenil de finals dels anys 90: són camps on regna un discurs de llibertat, espontaneïtat, i trencament de l’establishment. Però els discursos sobre les tries lingüístiques que hi circulen no fan més que ratificar l’homogeneïtzació cultural.
Tinc la sensació, però, que al món youtuber hi ha més hegemonia del castellà que no al món de la música. I em falten fonaments per a entendre per què entre els youtubers impera el castellà. Es a dir, per què les tries lingüístiques no són equivalents exactament equiparables a les del món de la música? Penso que en part pot ser perquè és un camp que encara no ha entrat en una etapa de maduresa, on s’obren els nínxols, també els lingüístics. També m’apunta Xavier Vila que la quantitat de seguidors ha de ser superior en el món dels youtubers: és un sector econòmicament més precari, perquè un seguidor genera molt menys que un comprador de CD / assistent al concert (en aquell moment). Per tant, se’n necessiten moltíssims més per fer calaix (fins i tot en això les noves generacions apunten a feines precàries…). I fer-ho en castellà, pot assegurar este volum de seguidors. En tot cas, són dos hipòtesis, en les que caldria aprofundir. I mentre, aquí teniu bons youtubers en català:
Source: Viles i gents – La Comarca
Sorolla’t
l passat 23 de febrer, en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a Pena-roja, el grup Ya babé va estrenar una nova cançó
Fa 80 anys
Fa 80 anys mig milió d’espanyols van travessar la frontera francesa per escapar de les sarpes de les tropes franquistes, que liquidaven la II República amb la conquesta de Catalunya a sang i foc
Matarranya: de l’anarcosindicalisme militant al conservadorisme popular
Venen temps d’eleccions. Lo vot conservador segurament que creixerà. En part, perquè es diversifique l’oferta. Lo Matarranya és un feu conservador.
Ensòmic o premonició
Un home pinxo en posició de mascle alfa, muntat sobre un cavall, recorre al galop tirat els pobles del Mesquí, Matarranya i Bergantes, ficant per davall de les portes de la gent
Pau
He tingut el privilegi de fer la traducció a la nostra llengua del llibre Records per a la pau, d’en José-Ramon Bada, editat per la comarca del Baix Aragó-Casp
Escoltant Los Draps a Spotify. Fuck yeah! #Matarranya #LosDraps https://t.co/lG8oKl7wEw pic.twitter.com/9BabCjl5or
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) April 13, 2019
Pena-roja de Tastavins, 16 d’abril de 2019 Queda un mes per a la Rogativa de Vallibona a Pena-roja i els dos pobles estan ultimant els preparatius per a esta celebració septennal. Un dels actes més destacats de la festa és la representació de l’obra de teatre que rememora la història que agermana els dos pobles i per la […]
https://www.youtube.com/watch?time_continue=25&v=6fx45U1lETk
Les inscripcions a la façana de l’antic convent dels agustins de Fraga (2) » Temps de Franja
abr. 13A Temps de Franja 41 digital (7 de febrer de 2019) es va publicar el nostre comentari sobre les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga. Posteriorment s’han fet obres al denominat “torreó” de l’antic convent. Aquestes obres han fet possible que es pugui veure unes inscripcions a la façana que no es veien abans. Estan al segon balcó, a la esquerra de l’escut i a la mateixa alçada. Abans es podia apreciar la primera línia de les inscripcions. La resta estava tapada per la pintura. Amb les obres, han tret la pintura i es pot veure gairebé la totalitat de les inscripcions. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu:
COMENZÓ ESTA OBRA DÍA DE NUESTRO
PADRE S. AGUSTÍN AÑO 1578 SIENDO
PRIOR MUY R. P. …….. (No es por llegir)
Continuar llegint… Les inscripcions a la façana de l’antic convent dels agustins de Fraga (2) » Temps de Franja
// Arnau Timoneda
L’institut Matarraña ha iniciat un interessant projecte pedagògic sobre la música tradicional de la comarca que s’anirà treballant durant el present curs 2018-19. Així que la passada convocatòria del Dia Internacional de la Llengua Materna del mes de febrer va celebrar-se la segona edició de la jornada “Iaios a l’institut”, on els alumnes de tercer de l’ESO van participar en una trobada intergeneracional i van poder cantar i interpretar les composicions que recordaven la gent gran. Una necessària transmissió del patrimoni musical a les noves generacions on els iaios i iaies se sentiren veritables protagonistes de la trobada cultural al centre. El passat primer d’abril una altra convocatòria al voltant del cançoneret popular del Matarranya, on ara hi van participar els alumnes de segon de l’ESO, acompanyats per la professora de català del centre Pepa Nogués. Carles Sancho durant dos sessions va interpretar cançons tradicionals diverses com jotes, albades, de ronda, de ball, de festa, folies… totes elles extretes del Cançoner del Molinar publicat el 1996 on ell hi va participar. I també d’altres composicions dels cantautors franjolins Àngel Villalba, de Favara, i Anton Abad, de Saidí, i del desaparegut grup valencià Al Tall, temes relacionats amb la música popular del Matarranya. Per al final de curs el centre ha programat una sèrie d’activitats interdisciplinaris al voltant del mateix tema.
Continuar llegint… El cançoner popular del Matarranya a l’institut » Temps de Franja
// Govern d’Aragó
El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.
Continuar llegint… El grup de teatre Garbinada, Premi Desideri Lombarte 2019 » Temps de Franja
Source: El grupo de teatro Garbinada, Premio Desideri Lombarte 2019 – Aragón_hoy
El galardón al grupo de Mequinenza, que se entregará en septiembre en el Día Europeo de las Lenguas, reconoce la labor de difusión y dignificación del catalán de Aragón
El “Grup de teatre Garbinada” de Mequinenza ha sido elegido Premio Desideri Lombarte 2019 “por la continuada labor, de especial notoriedad e importancia, que ha desarrollado en beneficio del catalán de Aragón, especialmente en lo referido a la dignificación, difusión y exaltación del escritor mequinenzano Jesús Moncada, constituyendo un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa”.
El “Grup de teatre Garbinada” es una entidad sin ánimo de lucro fundada en 1999 por la asociación de la mujer mequinenzana La Dona. Las primeras representaciones teatrales de este grupo fueron en español –con obras de Miguel Mihura, Enrique Jardiel Poncela o Hart y Braddell. Sin embargo, en 2001 iniciaron un nuevo reto con la representación de la obra “Els Pastorets” en catalán y, posteriormente, comenzaron a adaptar textos de las obras del escritor mequinenzano Jesús Moncada (premio de las Letras Aragonesas 2004). “D’un temps, d’un poble” es su obra más aclamada hasta la fecha, es una adaptación teatral de textos cortos que Jesús Moncada ambientó en su Mequinenza natal y constituye un particular homenaje al autor.
El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.
La entrega del premio tendrá lugar en septiembre con motivo del Día Europeo de las Lenguas.
El jurado ha estado compuesto por el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, y José María Becana Sanahuja, Mercedes Llop Alfonso, Lourdes Pena Subirá y José María Agustín García como secretario.
Desideri Lombarte
Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.