Source: Facebook

Source: Facebook

Source: Amaral, una banda políglota que canta en catalán, vasco, gallego, aragonés, inglés…
El grupo zaragozano acaba de lanzar la canción ‘La nit sembla que serà nostra’ con la formación barcelonesa Els Amics de les Arts.

La pasada semana vio la luz ‘La nit sembla que serà nostra’ (Parece que la noche será nuestra), una canción de la banda barcelonesa Els Amics de les Arts en la que presta su voz Eva Amaral. Cantar en catalán no era una novedad para la zaragozana, que ya lo había hecho en otras dos ocasiones en el pasado. De hecho, ha sido habitual en su carrera abrazar otros idiomas, tanto a nivel estatal como internacional. Un hecho que ha contribuido a propagar la propuesta artística de la formación aragonesa.
Además del tema anteriormente mencionado, la primera ocasión en que la intérprete empleó el catalán acaeció en 2007 y fue una versión de ‘Camins’ (Caminos) para un disco de homenaje a Sopa de Cabra, ‘Per tornar enrere’ (Para volver atrás). Para la segunda hubo que esperar hasta 2019 y fue de carácter solidario. En esa ocasión unió su voz a la del cantautor solsonense Roger Mas en ‘Corren’, que formó parte del ‘Disc de la Marató de TV3’.
El año pasado hizo su estreno con el vasco de la mano de la cantante vizcaína Izaro. Ambas unieron sus fuerzas y talentos, con Juan Aguirre a la guitarra, en ‘Argia’, una poesía cantada sobre la divinidad de la luz. La letra dice: “En los párpados / se pegan los rayos / que se quedan en las ventanas / en las uñas se sienten las manos en llamas”.

Amaral también ha abordado el gallego. De hecho, el inicio de su último disco, ‘Salto al color’ (2019), es en la lengua que sublimó Rosalía de Castro. Se trata de ‘Ondas do mar de Vigo’ una cantiga de amigo (composición amorosa) del trovador del siglo XVII Martín Códax que llegó al grupo a través de Carlos Núñez.
La Ronda de Boltaña propició recientemente que Amaral abrazara el aragonés con la canción ‘Canta d’a luenga matria’, integrada en el álbum ‘La estación de las violetas’. Manuel Domínguez, letrista de la formación altoaragonesa, recuerda el encuentro: “Nosotros les hablamos de otra canción, pero ellos quisieron cantar en aragonés. Si Amaral quería cantar en aragonés teníamos que decir algo que la ocasión lo mereciera. Lo que hemos intentado ha sido hacer una canción de homenaje y de amor a todos los que trabajan el aragonés”.
Ya en 2002, en plena explosión de popularidad de Amaral, el sello Virgin llamó a otros mercados con la edición del tercer disco de los aragoneses, ‘Estrella de mar’. Uno de sus mayores ‘hits’, ‘Sin ti no soy nada’, fue cantada en italiano (‘Senza te sono niente’) y en francés (‘Les sentiments ne se réparent pas’). En italiano también inmortalizaron ‘Te necesito’ (‘Di te ho bisogno’). Finalmente, el ‘single’ ‘Estrella de mar’ fue grabado en inglés con el título en español.
Para ahorraros un suplicio de charla os lo resumo a continuación:
"Esto es #España y aquí se habla #español"
De nada pic.twitter.com/hwljPOMhA2
— Tor – El Economista Furioso (@ElEconomistaFu1) March 12, 2023
Source: Aprovat per unanimitat el primer acord sobre la normativa del català a la Franja
El ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha aprovat per unanimitat el primer acord normatiu que fa referència a la normativa d’ús oficial del català a la Franja.
La disposició, que fou aprovada en la sessió del proppassat 27 de febrer però no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l’Aragó fins avui, reconeix l’existència d’una normativa acceptada universalment que estableix un model normatiu composicional per al conjunt de la llengua, que s’aplica al català de la Franja. Aquest model normatiu s’estableix a partir de les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans i les de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Amb aquest acord, que s’ha adoptat a partir de la proposta de l’Institut Aragonès del Català, l’Acadèmia fa palesa quina és la normativa vigent per a l’ús del català d’Aragó a la qual fa referència l’article 41 dels seus estatuts.
Source: Taula rodona sobre dones escriptores a Alcanyís | Mas de Bringuè

El proper dimars, 14 de març, a les 18.30 hores, la Sala Multiusos del Liceu d’Alcanyís acollirà la
celebració de la taula rodona “Vozes en o zierzo/Voces en el cierzo/Veus en el
cerç. Escriptores en aragonès i català d’Aragó.”
L’activitat coincideix amb la clausura de la mostra, del mateix títol, que es pot veure a la Sala Municipal d’Exposicions d’Alcanyís des del passat set de febrer. L’exposició, que al llarg del 2022 ha girat per Saragossa i Jaca, centra el seu focus en la feina d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català ), en els seus escrits.
La taula rodona estarà moderada per la professora Maite Moret Oliver i en la qual intervindran Mario Sasot, professor, escriptor i especialista en Literatura Catalana a l’Aragó, José Ángel Sánchez Ibáñez, professor de la Universitat de Saragossa i expert en literatura en aragonès, i Merxe Llop, escriptora en català d’Aragó.
L’acte contarà amb l’actuació del grup Políglota Teatre.
La iniciativa forma part del projecte més ampli: Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo que es desenvoluparà durant tot l’any 2022 i la primera meitat del 2023.
La mostra itinerant de Veus en el cerç viatjarà des d’Alcanyís fins a Mequinensa, on es podrà visitar a la Sala Miguel Ibarz d’aquesta localitat a partir del divendres 17 de març.
Una de les línies estratègiques del projecte és la visibilització del paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó, a més de posar en valor l’interessant i intens treball de la dona al voltant de la llengua i de les seues diferents varietats dialectals, fomentar el coneixement mutu de les dones que desenvolupen una important tasca a favor de la llengua aragonesa i catalana, de propiciar la participació de la dona en els espais on es prenen acords i decisions sobre
les llengües pròpies i d’iniciar i avançar en l’estudi d’aquestes des d’una perspectiva de gènere. Aquestes i altres idees són les que es tractaran en aquesta taula rodona.
L’entrada és lliure fins a completar aforament.