Skip to content

Source: Aramón reanuda en Castanesa las obras para la ampliación de la estación de esquí de Cerler

Source: Les notícies de Temps de Franja 113

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 113 • 18 d’agost de 2020

La Sirga al Torricó

// Carles Sancho Meix

El grup de música tradicional La Sirga va actuar el passat divendres a la població del Torricó (la Llitera) en una gira estival per la Franja afectada per la pandèmia. L’estiu passat va fer dos concerts que presentava com a ‘Entre terres i aigua: Música tradicional de la Franja’: un a Favara per Sant Jordi, on va fer la seua presentació com a grup, i un altre a Calaceit, actuacions amb un gran èxit de públic.

Llegir-ne més.

Returns

// Patrici Barquín

Ràpid m’ha passat lo mes de vacances pagades pel consell d’inversors i accionistes del Temps de Franja. Això sí, m’ha permès descansar de la dura feina de fer una columna mensual. Tant he descansat que m’havia oblidat completament que tenia un compromís que complir i, a fe de Déu, que gairebé me passo de la data límit. Sort que lo redactor en cap m’ha trucat i m’ha tret del somni; a crits, però m’ha tret.

Llegir-ne més.

Recorregut per les mines de manganès de la Llitera i la Ribagorça

// Pep Espluga Trenc

Els amics del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera-Ribagorça van organitzar el passat 8 d’agost una interessant excursió divulgativa per les quatre mines de manganès que hi ha al nostre territori.

La cita va ser el dissabte a les 9h a l’entrada de Natjà, nucli urbà que forma part del municipi de Baells, probablement el que està situat a més altura de tota la Llitera. Una quinzena de persones van respondre a la crida feta pels organitzadors, a través de la llista de correu de les persones interessades en conèixer l’evolució del futur Parc Geològic i Miner.

Llegir-ne més.

Conèixer Albelda a través del Forat de l’altre Món

// Pep Espluga Trenc

Mos citen a les deu de la nit a una plaça amagada d’Albelda, on s’hi congrega fins a una desena de persones (potser les restriccions de la Covid no en permeten més). Tothom amb la seua mascareta, el signe dels temps. Abans de començar, sense previ avís mos fan unes preguntes: Qui té parents a França? Qui coneix Elvireta? On és l’aljub de la roca de X?, etc., que en aquell moment es deixen sense resposta perquè les solucions les trobarem al llarg de la ruta guiada. La comitiva es posa en marxa per a fer un tour nocturn que tindrà nou punts de parada.

Llegir-ne més.

Source: El renéixer de la revista Ripacurtia (Oscar Jané)

OSCAR JANÉ
OSCAR JANÉ Historiador i membre del Centre d’Estudis Ribagorçans

Des del 2003, el Centre d’Estudis Ribagorçans treballa per posar en valor la cultura i el patrimoni d’un dels territoris més extensos del Pirineu, la Ribagorça. Alta Ribagorça per la banda catalana i Ribagorça (Ribagorza) per la banda aragonesa, és un dels territoris “perifèrics” que queden a cavall entre dues realitats administratives (autonòmiques) tot i el seu trellat històric. En aquest sentit va néixer llavors la revista  Ripacurtia

, la qual ha resultat ésser un instrument per a parlar d’aspectes fonamentals pel territori com ara la formació de la pròpia identitat del seu espai i de la gent, la despoblació, la importància de les dones en l’activitat econòmica i cultural o les relacions econòmiques entre Catalunya i l’Aragó en aquest espai.

Amb tot, la crisi econòmica de fa deu anys va afectar l’activitat de la publicació que, per sort, va renéixer l’any passat amb un acord editorial de coedició amb l’editorial pirinenca Anem Editors. En aquest sentit, la revista afegeix l’adjectiu “pirinenca” per reforçar l’obertura de la mirada –lògica– dels seus editors respecte de les valls veïnes. Així, el 2019 ja es va publicar un primer exemplar de la nova època sobre les fronteres pirinenques. Enguany veu la llum un número dedicat al patrimoni industrial i miner. Un patrimoni sens dubte fonamental i que troba un mirall arreu del Pirineu, del qual se n’havia parlat ben poc respecte a la Ribagorça, més acostumada a observacions en relació al patrimoni romànic o fins i tot l’hidràulic.

La Ribagorça ha vist com, durant el segle XX, a mesura que part del territori vivia els efectes del despoblament o les transformacions lligades al món agrari, l’aposta per l’àmbit industrial va incentivar l’arribada de persones d’arreu arran de l’explotació dels minerals. Tanmateix, l’explotació i el posterior abandonament de les mines de carbó de Malpàs (i les de plom de Cierco) va donar pas a un paisatge diferent. L’impacte paisatgístic va donar pas a una transformació demogràfica i econòmica de la comarca. Va aparèixer tot un discurs i una contraposició de concepcions sobre la política territorial, sobre les necessitats del territori, que en realitat és un debat sobre les necessitats de la indústria extractiva. Tot plegat hauria d’ajudar a entendre el rol assignat a la Ribagorça en el context socioeconòmic del moment, i fins a quin punt aquest rol contempla la població autòctona o és el resultat d’interessos a vegades especulatius. La mineria, presa ara com a patrimoni industrial, pot ajudar a explicar, a revisar i a reincorporar indrets i coneixements que havien quedat en una certa penombra.

– ¿La existencia de tres lenguas diferenciadas en el periodo medieval -aragonés, castellano y catalán- complicaba las cosas?

– No podemos olvidar que son tres lenguas románicas muy próximas entre sí, así que no había problemas de comprensión. Las cosas se complicaban cuando las lenguas se asociaban a esas identidades políticas, y comenzaban a utilizarse para oponer los diferentes territorios. La lengua aragonesa se convirtió en un símbolo político del reino, y el uso de otro romance podía entenderse como un elemento de alteridad. De ahí que te encuentres que localidades como Fraga o Tamarite de Litera, donde siempre se escribía en catalán, cuando se dirigían a las Cortes de Aragón abandonaban su lengua propia y se pasaban al aragonés. Debían de creer que el hecho de hablar en catalán podía ser interpretado por el resto como un signo de exclusión.

Source: Guillermo Tomás Faci: «El aragonés ayudó a construir una identidad política» – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

Source: La DGA impulsa “la difusión del aragonés y el catalán de Aragón en centros educativos”

Source: L’Aragó destina 20.000 euros a promoure la difusió del català i l’aragonès

Source: Noticias de lenguasdearagon.org

La web de las lenguas de Aragón
14/08/20

Actualidad

LA DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA CONVOCA LOS PROGRAMAS EDUCATIVOS PARA LA DIFUSIÓN DEL ARAGONÉS Y EL CATALÁN DE ARAGÓN PARA EL CURSO ESCOLAR 2020-2021.

12/08/20
El BOA publica hoy las órdenes que regulan los programas “Luzía Dueso” y “Jesús Moncada”
La Dirección General de Política Lingüística pretende facilitar asesoramiento y recursos para que los centros promuevan actividades y proyectos de trabajo en ambas lenguas.
Cabecera página web Lenguas de Aragón
El Boletín Oficial de Aragón publica hoy las órdenes por las que se convocan los programas “Luzía Dueso” y “Jesús Moncada” para la difusión del aragonés y el catalán de Aragón, respectivamente, en los centros públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2020-2021.

Estos programas, que son una iniciativa del Gobierno de Aragón, pretenden acercar a los centros educativos una oferta de actividades científicas y humanísticas de animación y difusión tanto del aragonés y sus variedades lingüísticas como el catalán que se habla en Aragón, adaptadas a todas las áreas curriculares. Asimismo, mediante la convocatoria de esta iniciativa el Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística– pretende facilitar a los centros escolares el asesoramiento y los recursos que necesiten para que promuevan sus propias actividades y proyectos de trabajo en ambas lenguas. En definitiva, se trata de fomentar la dignificación del patrimonio lingüístico, concienciar a la comunidad escolar sobre dicha riqueza y apoyar al profesorado que imparte estas lenguas en los centros educativos.

La convocatoria está dirigida a centros docentes públicos y privados no concertados de la Comunidad Autónoma que impartan Educación Infantil, Educación Primaria, Educación Secundaria Obligatoria, Bachillerato y Formación Profesional, así como también a Centros Públicos de Educación de Personas Adultas, Escuelas Oficiales de Idiomas y Centros Rurales de Innovación Educativa.

Los objetivos que se persiguen con la realización de estas iniciativas son los siguientes:

Ofrecer a los centros un conjunto de actividades en aragonés y catalán de animación y difusión de dichas lenguas.
Apoyar a los centros y al profesorado que imparten aragonés con actividades y recursos que redunden en una mejora de la enseñanza.
Promover en los centros y en el profesorado que imparten estas lenguas el desarrollo de sus propias actividades o proyectos de trabajo en esta lengua, facilitándoles el asesoramiento y los recursos necesarios.
Difundir el patrimonio lingüístico y motivar a la comunidad escolar a su estudio, conocimiento y dignificación.
Fomentar actividades de convivencia entre los alumnos y alumnas de los centros en los que se imparte estas lenguas.
Colaborar con las asociaciones, entidades socioculturales y científicas en la difusión de las lenguas en los centros educativos de la Comunidad Autónoma de Aragón.
Potenciar la creación cultural, artística y científica en ambas lenguas, difundiendo en los centros educativos el trabajo de las personas y entidades que la realizan.
El presupuesto destinado a la financiación de estas dos iniciativas asciende a 20.000 euros y la duración del programa será de un curso escolar. Por lo que respecta al plazo de presentación de solicitudes, comenzará el día 1 de septiembre de 2020 y finalizará el 30 de septiembre de 2020 (ambos incluidos).

Enlace a la noticia en Aragón_hoy: http://www.aragonhoy.net/index.php/mod.noticias/mem.detalle/area.1055/id.264228

Leer en navegador »

¡Música en aragonés! El grupo ribagorzano MOSICAIRES actúa en Zaragoza el 20 de agosto.

10/08/20
El próximo jueves, 20 de agosto y dentro del III Festival Música para Noches de Verano, que se organiza desde el departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, el grupo ribagorzano Mosicaires actuará en el Museo de Zaragoza a las 21 horas.
Las entradas se podrán adquirir una hora antes de la actuación en el propio Museo de Zaragoza. Debido al aforo, más reducido, solo se podrán comprar cuatro entradas por persona.
El precio es de 10 euros, con descuento de 5 euros para mayores de 65 y menores de 25 años.
¡No os perdáis esta oportunidad única!Difusión-3

Leer en navegador »

Noticias anteriores:

EL BOA PUBLICA LA ORDEN QUE REGULA LOS PROYECTOS LINGÜÍSTICOS EN LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN
CARMEN CASTÁN SAURA GANA O PREMIO CHUANA COSCUJUELA 2020
EL GOBIERNO DE ARAGÓN SUSCRIBE SIETE CONVENIOS CON COMARCAS PARA LA PROMOCIÓN DEL ARAGONÉS Y EL CATALÁN DE ARAGÓN
LA CÁTEDRA JOHAN FERRÁNDEZ D’HEREDIA FALLA LAS AYUDAS A LA INVESTIGACIÓN
SE PRESENTA EL PROYECTO TRILINGÜE «ARAGÓN NATURAL»

Source: Les notícies de Temps de Franja 111

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 111 • 3 d’agost de 2020

Que mos dixon tranquils!

// Jordi Marín i Monfort

Vatres què demanaríeu
si puguereu demanar?
—Demanar sí que podríem
lo difícil és donar—.
—Que mos dixaren tranquils,
que mos díxon treballar,
que mos tinguen per amics
veïns dels quatre costats.*

Fa uns dies vaig rebre per correu una petita joia en forma de llibre, el recull de poemes Camins trescats de l’enyorat Desideri Lombarte. En llegir aquests versos que fan d’introducció de l’article vaig tenir la sensació que, a més de poesia, Desideri ens havia deixat un missatge gairebé profètic. Va saber posar les paraules justes a aquells sentiments i vivències que molts hem experimentat i, ves per on, resumeix en vuit versos allò que els diríem als que, aquestes darrers mesos, pretenien dir-nos com havíem de viure.

Llegir-ne més.

Convocatòria de les 31 Beques d’investigació Amanda Llebot 2020

// Redacció

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca el concurs per a atorgar les Beques d’investigació Amanda Llebot amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals. Hi ha la Modalitat general i la modalitat escolar. Podeu descarregar-vos les bases aquí: Convocatòria GeneralModalitat infantil.

Llegir-ne més.

Lo ‘catalán de Aragón’

// Artur Quintana i Font

Observo que la Dirección General de Política Lingüística en tractar de les llengües del nostre país les anomena castellano, aragonés i catalán de Aragón en aquest ordre discriminatori, i no pas de manera neutra, com fóra per ordre alfabètic: aragonés, castellano i catalán de Aragón. Per què? Doncs perquè el castellà es llengua de primera i les altres de segona, tercera o quarta si molt convé.

Llegir-ne més.

El Govern d’Aragó subscriu acords amb set comarques per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern dóna llum verda a aquests convenis, que suposaran una inversió de 35.000 euros

// Redacció
El Consell de Govern ha aprovat avui la subscripció de set convenis amb altres tantes comarques de la Comunitat per a la promoció de la llengua aragonesa i les seues varietats dialectals, i el català d’Aragó. Cadascuna d’aquestes comarques rebrà una aportació econòmica de 5.000 euros per part del Govern d’Aragó, que anirà destinada a projectes que desenvolupen en el seu si.

Llegir-ne més.

La professora Carmen Castán, premi Chuana Coscujuela 2020

// Redacció

La professora Carmen Castán Saura ha estat elegida avui com a premi Chuana Coscujuela 2020 per la seva llarga trajectòria en l’ensenyament i promoció del patuès o benasquès, que ha contribuït a la conservació d’aquesta llengua pròpia de la Vall de Benasc.

Llegir-ne més.

Source: Les notícies de Temps de Franja 112

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 112 • 13 d’agost de 2020

Educació impulsa la difusió de les llengües patrimonials del país als centres educatius

// Redacció

El Butlletí Oficial d’Aragó publica les ordres per les quals es convoquen els programes “Luzía Dueso” i “Jesús Moncada” per a la difusió de l’aragonès i el català d’Aragó, respectivament, en els centres públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat Autònoma d’Aragó durant el curs 2020-2021.

Aquests programes, que són una iniciativa del Govern d’Aragó, pretenen acostar als centres educatius una oferta d’activitats científiques i humanístiques d’animació i difusió tant de l’aragonès i les seues varietats lingüístiques com el català que es parla a Aragó, adaptades a totes les àrees curriculars.

Llegir-ne més.

III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa

// Redacció

El III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa comença a caminar en una edició marcada per la covid-19 i que ha obligat als organitzadors, l’Ajuntament en col·laboració amb el grup de teatre Garbinada de l’Associació La Dona, a retardar la convocatòria. El teló de la Sala Goya s’obrirà el pròxim 17 d’octubre i la clausura tindrà lloc el 21 de novembre i s’hauran d’aplicar mesures de seguretat sanitària per a públic i companyies.

Llegir-ne més.

WiFi4EU – projecte europeu de zones Wifi gratuïtes

// Redacció

L’Ajuntament de Fraga ha signat el conveni WiFi4EU, de la Comissió Europea, per a oferir zones de connexió Wifi gratuïta en edificis i espais públics.

Aquest projecte atorgarà una subvenció al consistori de 15.000 €, per a desenvolupar aquest tipus de connexió segura i gratuïta per a la ciutadania. L’aportació econòmica anirà destinada a cobrir els costos d’equipament i instal·lació de diversos punts d’accés Wifi i l’Ajuntament té 18 mesos per fer-ho.

Llegir-ne més.

La porta del Parrissal

És una idea comunament acceptada que l’art només ho és quan esdevé capaç de promoure o remoure sentiments. I quan Magritte ens va dir allò de “Ceci n’est pas une pipe” ens advertia que cal no confondre la realitat amb la seva representació, la funcionalitat amb el símbol. Un meló al prestatge del nostre frigorífic, és un meló. Un meló esberlat damunt d’un pedestal exhibit al MOMA enmig de fortes mesures de seguretat, compleix una altra funció. Quan el passat mes de juny vaig afegir-me a les signatures per demanar l’eliminació de la porta d’accés al camí del Parrissal, col·locada per sorpresa per l’Ajuntament de Beseit, no vaig ser prou perspicaç per adonar-me de la grandesa de la jugada.

Llegir-ne més.

Els segadors*

// Glòria Francino Pinasa

 

Marieta, fes-te alteta,
que ton pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que puiave a segar.

Qui no ha sentit aquesta estrofa recollida a Cobles de Per Astí d’Artur Blasco i Xep de Moner? Formen part de les Cobles d’en Peirot, anteriorment divulgades per l’escriptor Pep Coll, i altres estrofes també apareixen al volum 2 de Bllat colrat. Aquesta estrofa que parla de l’ofici dels segadors la va popularitzar el grup musical Pont d’Arcalís cantant-la en els seus recitals per tot arreu, i actualment el grup Ribatònics la interpreta en el seu repertori, perquè dona a conèixer el país, ja que hi apareixen molts dels pobles de l’Alta Ribagorça.

Llegir-ne més.

Source: Tot no és responsabilitat | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Surts al carrer i tothom –no diré l’expressió carrinclona “tots i totes”– llueix obligatòriament, però responsablement les corresponents mascaretes multicolors. Entres a un supermercat o a una botiga del tipus que sigui i igualment tants caps tants barrets, vull dir, tantes cares tantes mascaretes. Ablució de mans abundant amb un gel alcohòlic i tots els avisos legals a la vista o per megafonia. La gent es comporta força bé i guarda les distàncies. Res a dir. Tot i que, quan passes a prop d’una terrassa d’un bar o restaurant veus taules de dos, tres, cinc o deu persones, gairebé totes sense mascareta. Una beu, l’altra fuma, l’altra parla i algunes altres callen. No vull dir que s’hagin oblidat les mascaretes, no, hi són: unes al coll, altres al front, altres sobre la taula, altres penjades a una orella, altres tapant el got per a que no entrin les mosques, etc., etc. No creu el lector que les variades escenes tenen un punt de surrealisme si no fos que el virus no dorm ni descansa? En aquest tan curt espai vull arribar sense més preàmbul a uns dels focus segurs d’extensió de la pandèmia, potser els més importants en aquest moment. Em refereixo als llocs d’oci nocturn i reunions familiars nombroses. Està molt bé dir que tots hem de ser responsables, junts ens en sortirem, el que fem per nosaltres ho fem per la comunitat. Ja n’hi ha prou de lloances i de “bonisme”. S’ha de repetir en veu ben alta, en especial de cara als joves, que, en aquest temps, anar a una discoteca, un lloc nocturn d’oci, a un bar de copes, a una penya i, més encara, assistir a una botellada o entrompada és un acte egoista, incívic i irresponsable. A més de la insensatesa, si està prohibit, és un delicte. En quant a les reunions o festes familiars, quant són de unes quantes persones de diferents llocs, s’haurien d’evitar, perquè el risc de contagi es multiplica. Per tant aquestes reunions no deixen d’esser una irresponsabilitat. També l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella ha donat un mal exemple i ha comés un delicte en celebrar un acte per les víctimes del Coronavid superant l’aforament de l’espai i sense permís de les autoritats competents. La irresponsabilitat abunda.

José Miguel Gràcia   

Educación impulsa la difusión del aragonés y el catalán de Aragón en centros educativos durante el curso 2020-2021

El Boletín Oficial de Aragón publica hoy las órdenes por las que se convocan los programas “Luzía Dueso” y “Jesús Moncada” para la difusión del aragonés y el catalán de Aragón, respectivamente, en los centros públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2020-2021.
Estos programas, que son una iniciativa del Gobierno de Aragón, pretenden acercar a los centros educativos una oferta de actividades científicas y humanísticas de animación y difusión tanto del aragonés y sus variedades lingüísticas como el catalán que se habla en Aragón, adaptadas a todas las áreas curriculares. Asimismo, mediante la convocatoria de esta iniciativa el Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística– pretende facilitar a los centros escolares el asesoramiento y los recursos que necesiten para que promuevan sus propias actividades y proyectos de trabajo en ambas lenguas. En definitiva, se trata de fomentar la dignificación del patrimonio lingüístico, concienciar a la comunidad escolar sobre dicha riqueza y apoyar al profesorado que imparte estas lenguas en los centros educativos.
La convocatoria está dirigida a centros docentes públicos y privados no concertados de la Comunidad Autónoma que impartan Educación Infantil, Educación Primaria, Educación Secundaria Obligatoria, Bachillerato y Formación Profesional, así como también a Centros Públicos de Educación de Personas Adultas, Escuelas Oficiales de Idiomas y Centros Rurales de Innovación Educativa.
Los objetivos que se persiguen con la realización de estas iniciativas son los siguientes:
  • Ofrecer a los centros un conjunto de actividades en aragonés y catalán de animación y difusión de dichas lenguas.
  • Apoyar a los centros y al profesorado que imparten aragonés con actividades y recursos que redunden en una mejora de la enseñanza.
  • Promover en los centros y en el profesorado que imparten estas lenguas el desarrollo de sus propias actividades o proyectos de trabajo en esta lengua, facilitándoles el asesoramiento y los recursos necesarios.
  • Difundir el patrimonio lingüístico y motivar a la comunidad escolar a su estudio, conocimiento y dignificación.
  • Fomentar actividades de convivencia entre los alumnos y alumnas de los centros en los que se imparte estas lenguas.
  • Colaborar con las asociaciones, entidades socioculturales y científicas en la difusión de las lenguas en los centros educativos de la Comunidad Autónoma de Aragón.
  • Potenciar la creación cultural, artística y científica en ambas lenguas, difundiendo en los centros educativos el trabajo de las personas y entidades que la realizan.

El presupuesto destinado a la financiación de estas dos iniciativas asciende a 20.000 euros y la duración del programa será de un curso escolar. Por lo que respecta al plazo de presentación de solicitudes, comenzará el día 1 de septiembre de 2020 y finalizará el 30 de septiembre de 2020 (ambos incluidos).

Más información en:
http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.264228

 

En una de les seves ja tradicionals sortides de to i exaltació d’Espanya. El passat 31 de juliol en plena Conferència de Presidents per a analitzar la sortida i conseqüències del COVID19, va aprofitar la celebració d’aquesta en el monestir de Sant Millán de la Cogolla (LaRioja) per a demostrar la seva emoció en parlar “espanyol”.

Tal com ja ha demostrat en altres ocasions, desconeixem si s’ha interessat per saber que els textos amb anotacions en romanç allí oposats, juntament amb els de basc, corresponen per a molts especialistes als primers textos escrits en romanç aragonès, i no com ens han intentat inculcar des de fa dècades al romanç castellà.

Ens sembla una irresponsabilitat que un president d’Aragó amagui o desconegui aquest aspecte, i no el faci saber davant de premsa i presidents de Comunitats, en un ocasió única per a defensar la cultura i llengua aragonesa. No així per a exaltar la llengua “espanyola”.

Adjuntem diversos enllaços on es descriu i analitza la aragonesidad lingüística d’aquests textos:

https://an.wikipedia.org/wiki/Glosas_Emilianenseshttps://www.rah.es/glosas-emilianenses/

https://www.rah.es/glosas-emilianenses/

Crida per a la participació en el Congrés online que sobre el tema “Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (segles XV-XVIII). Textos i vides” tindrà lloc a València durant el proper mes d’octubre, i que trobareu el següent enllaç:

https://biografiesmarginals.com/congressos/

El Consejo de Gobierno ha aprobado hoy la suscripción de siete convenios con otras tantas comarcas de la Comunidad para la promoción de la lengua aragonesa y sus variedades dialectales, y el catalán de Aragón. Cada una de estas comarcas recibirá una aportación económica de 5.000 euros por parte del Gobierno de Aragón, que irá destinada a proyectos que desarrollan en su seno.

En este sentido, la comarca del Alto Gállego desarrollará una audioguía multilingüe accesible desde una app móvil para la ruta cultural y turística de las Iglesias de Serrablo. La comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca pondrá en marcha un programa de animación lectora en catalán en las ludotecas infantiles de verano, bajo el nombre de “Contes d’estiu” (3.500 euros), además de publicar unos folletos de toponimia (1.500 euros). La comarca de Matarraña/Matarranya destinará la subvención a actividades culturales y patrimoniales de promoción y difusión del catalán de Aragón (1.700 euros), a la edición de un cuento tradicional de la zona (2.300 euros) y a la publicación de folletos de toponimia (1.000 euros).

La comarca de Hoya de Huesca/Plana de Uesca invertirá 2.500 euros en un estudio de investigación de toponimia aragonesa en la zona sur de la comarca, 2.000 euros a trabajos de preimpresión y materiales de un libro en aragonés y 500 más para participar en la edición del volumen III de la Compilación de Huesca. El importe íntegro concedido a La Jacetania irá a parar al desarrollo e implantación de una audioguía multilingüe accesible desde una app móvil para la ruta cultural y turística del Camino de Santiago en la zona. La Ribagorza repartirá este montante de 5.000 euros en trabajos relacionados con la toponimia, la colaboración con un proyecto de socialización de las lenguas de la comarca y la participación en la edición de una publicación escolar. Por último, la comarca de Sobrarbe financiará gracias a esta subvención la organización y gestión y la dotación del Premio Espiello del programa Agora x l’aragonés, y en la programación de la sección correspondiente del Festival Internacional de Documental Etnográfico.

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte realizará estas aportaciones dentro de sus competencias en materia de política lingüística, cuya dirección general ayuda en el impulso a la enseñanza de las lenguas propias de Aragón en todos los niveles y etapas, promociona la investigación del patrimonio lingüístico aragonés, así como coordina y colabora con otras administraciones y entidades en la implementación de programas y planes específicos para el efectivo uso y normalización social de las lenguas propias de Aragón en las zonas de utilización predominante.

Más información en:
http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.263906

LA CÁTEDRA JOHAN FERRÁNDEZ D’HEREDIA FALLA LAS AYUDAS A LA INVESTIGACIÓN

Los miembros de la comisión mixta de seguimiento del convenio de la Cátedra Ferrández d’Heredia han valorado las solicitudes presentadas a la convocatoria de Ayudas a Proyectos de Investigación y Difusión en la convocatoria 2020.

Todas las propuestas se han valorado como altamente interesantes y adecuadas a los objetivos de la convocatoria.

Se ha decidido repartir los 5000€ presupuestados, entre siete proyectos, de modo que la Cátedra los financiará de acuerdo con la siguiente distribución:

Ayudas cátedra 2020

La Franja