Source: Un cambio en la política lingüistica – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

JOSÉ IGNACIO LÓPEZ SUSÍN | 23 diciembre, 2017 07.12

Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística de la DGA, en las Cortes de Aragón.

Desde el inicio de nuestra labor a finales de 2015 nos planteamos elaborar un marco jurídico adecuado para la dignificación y salvaguarda de nuestras lenguas minoritarias, tratando de fomentar su uso en todos los ámbitos y su enseñanza.

Para ello la primera acción fue proponer la recuperación de los nombres tradicionales y científicos, lo que se consiguió en febrero de 2016, desterrando los acrónimos LAPAO y LAPAPYP, sustituyéndolos por los correctos: aragonés y catalán de Aragón.

Nos centramos luego en articular la normativa educativa. Así se elaboraron los currículos de todos los niveles y está pendiente de culminarse el proceso para incorporar el aragonés a las Escuelas de Idiomas, lo que permitirá también las certificaciones de nivel según el Marco Común Europeo de Referencia.

Incrementar el número de alumnos de aragonés y las zonas en que se enseña fue otro de los objetivos. Hemos pasado de 7 a 20 docentes, de 615 a 1108 alumnos y de 33 a 55 localidades.

Se han elaborado una docena de materiales didácticos, muchos de ellos disponibles en la web lenguasdearagon.org, un gran contenedor de información sobre nuestras lenguas, que cuenta además con 2.000 archivos de tradición oral, 200 publicaciones, 100 videos, 80 biografías, etc.

Asimismo, está en marcha la aprobación de los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua que tendrá dos institutos, uno para el aragonés y otro para el catalán de Aragón.

Para recuperar la toponimia tradicional se creó la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón, que llevó a cabo el trabajo de reponer los nombres de los picos de más de tres mil metros y está terminando la de la Comarca de Alto Gállego e iniciando la de Jacetania o Viello Aragón.

Se ha colaborado con asociaciones, editoriales y entidades locales y se han convocado subvenciones para ayudarlas en su trabajo diario.

Hemos pasado de invertir 1 céntimo por habitante a más de 20, poco todavía, pero un crecimiento importante. Para incrementarlo se ha conseguido la aprobación de un programa europeo (Linguatec) que nos permitirá en los próximos años tener un traductor automático y un diccionario on line para el aragonés.

Para finalizar estas breves líneas diremos que se han recuperado los premios literarios tras 6 años de sequía y se han creado premios honoríficos para reconocer el trabajo por la dignificación de ambas lenguas.

Source: Toponímia de la Comarca del Matarranya | Viles i Gents

Source: Gossos i companyia | Viles i Gents

Gossos i companyia

Source: Des de lluny | Viles i Gents

//Joaquim Torrent

En un altre article argumentàrem com l’únic antídot contra la confusió i l’alienació era promoure la veritable cultura. No se’ns escapa, però, l’extrema dificultat que això comporta, ja que si som realistes hem d’ admetre que el més usual és que la majoria social —“la bona gent”— siga objecte de la manipulació més descarada, per part d’una minoria que a través seu aconsegueix d’imposar i mantindre les “tesis” que els són més favorables.

Continuar llegint… “Bona gent” i manipuladors » Temps de Franja

//Aragón_hoy

“Lo Gorrorroi” (Lo Gorro-roig), la primera pel·lícula de dibuixos animats en aragonès, es presentà a l’Escola d’Art de Saragossa i es projectarà a Bielsa (Ajuntament, dia 28), Osca (Diputació d’Osca, dia 29), Jaca (Palau de Congressos 3, de gener) i de nou a Saragossa (4 de gener).

Es tracta de la història d’un petit i simpàtic —alhora que entremaliat— habitant de la Vall de Bielsa, una mena de gnom. L’acció s’ambienta en la guerra civil, quan el follet ha d’emprendre un viatge cap a la propera França per escapar de la Bossa de Bielsa.

Aquest divertit conte està inspirat en les creences populars sobre diminuts éssers màgics (menutos, follez, diapllerons …) dels Pirineus. “El Gorrorroi” es va publicar com a llibre el 2016, amb text de Chusé Raúl Usón i dibuixos de Saúl Irigaray en versió bilingüe (aragonès-castellà) i ara, a iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, i gràcies també a la col·laboració de l’Escola d’Art de Saragossa depenent del Departament d’Educació, Cultura i Esport, com a projecte final de carrera del mòdul d’animació de l’alumna Patricia Sánchez, s’ha realitzat una pel·lícula d’uns 12 minuts.

“El Gorrorroi” està dirigida i il·lustrada per Saúl Irigaray, amb guió i narració de Chusé Raúl Usón, ha comptat en la part tècnica de l’animació amb Patricia Sánchez i hi han participat amb les seves veus i música nombrosos veïns de Bielsa. A més del Govern d’Aragó, hi han col·laborat també la Diputació d’Osca, la Comarca de Sobrarbe i els ajuntaments de Bielsa, Jaca i Osca.

La presentació als mitjans de comunicació i als alumnes de l’Escola d’Art va tenir lloc el 20 de desembre a les 12.00 a la sala d’actes del centre, situat a l’avinguda María Zambrano, 5 de Saragossa.

Continuar llegint…“Lo Gorrorroi”, la primera pel·lícula d’animació en aragonès » Temps de Franja

//Rosa Arqué

Diumenge 17 de desembre més de 200 xiquets i xiquetes es van reunir al Cegonyer de Fraga per fer cagar lo tronc. L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va tornar a col·laborar en l’Associació d’Amics del Casc Històric de Fraga per fer que la tradició del tronc continue present al nostre Nadal.

Grans i petits van aprofitar per passejar per Fraga, visitar lo pessebre de Ca Cabrera, lo pessebre vivent , lo mercat d’artesania i la plaça on estava instal·lat lo tronc gegant. 

Continuar llegint...Source: Lo Tronc de Nadal a Fraga » Temps de FranjaSource: Lo Tronc de Nadal a Fraga » Temps de Franja

Source: Pessebre al ‘Salon de Toni’ de Sopeira » Temps de Franja

//Francisco José Celma Tafalla

Durant la primera quinzena del mes de novembre vam celebrar a l’IES Matarranya la castanyada. Es van celebrar una sèrie d’actes que, dintre del projecte “Lo llibre gran del Matarranya” que coordina la professora Pepa Nogués i amb la col·laboració dels departaments de Català, Geografia i Història i Hostaleria i el Grup Biblioteca, van explicar els aspectes més importants de la festa i el seu origen. Els alumnes van fer un taller de panellets i van preparar una exposició de productes típics de la tardor (castanyes, anous, ametlles, codonyat, vi ranci i moscatell…) El taller de cuina va estar dirigit per la veïna de Vall-de-roures Mercè Roig que va explicar les formes tradicionals, i també les innovadores, de fer este dolç típic de Tot Sants; així com també va parlar als alumnes sobre la memòria oral al voltant dels costums en la gastronomia matarranyenca seguint el curs de l’any. Al final, va haver-hi una degustació de panellets per a tothom.

Continuar llegint… Els orígens de la Castanyada explicats a l’IES Matarranya » Temps de Franja

//Roberto Albiac

Este dissabte 16 de desembre, el Cine Municipal Favarol va acollir el Setè Fòrum de Debat organitzat per l’Associació Wirberto Delso. Amb un títol de caire bíblic, “La nostra democràcia avui: Terra promesa o èxode?”, el protagonisme va recaure sobre dos ponents: Juan Manuel Aragüés Estragués i Santiago Marraco Solana, moderats pel polític i teòleg favarol José Ramón Bada Panillo.

(Foto: Roberto Albiac)

Continuar llegint… L’associació Wirberto Delso reflexiona a Favara sobre la democràcia actual » Temps de Franja

Source: [VÍDEO] Apoderat de Ciutadans el 21-D vingut de Saragossa i que no entén el català | VilaWeb

Source: ‘Gent del Matarranya’ presentarà un escrit i una recollida de firmes al Govern d’Aragó – Ràdio Matarranya

Source: El cicle Dones Valentes debat sobre la despoblació femenina al món rural – Ràdio Matarranya

El cicle Dones valentes, organitzat pels serveis socials de la comarca del Matarranya, va abordar a Torredarques la problemàtica de la despoblació en clau femenina. Es va debatre la situació actual de la dona al món rural amb una taula rodona formada per testimonis que van explicar la seua pròpia experiència.

//M. D. Gimeno

Circumstàncies personals i una magnífica crònica del periodista Màrio Sasot (que ha publicat TdF), me van encaminar fa poc a l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX. Molt oportuna, vaig pensar, considerant este moment de banderes d’uns contra els altres, de política i veïnatge perillosament combinats. La cita de la cançó de Labordeta com a lema, suggeridora, apunta proximitats. Organitzada des de les institucions, Govern d’Aragó i Diputació de Saragossa, les dates poden fer pensar en una intencionalitat conjuntural, però és només una feliç coincidència, prevista des de fa temps. I és que iniciatives de coneixement recíproc com esta haurien de ser més freqüents, per damunt del continu enfrontament polític. Continuar llegint… “Dicen que hay tierras al Este”: una visita a l’exposició catalano-aragonesa » Temps de Franja