(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de novembre del 2017) A Noruega no cal ucrònia, a Aragó sí. És sabut que entre Aragó i Noruega existeixen forts paral·lelismes històrico-lingüístics. Va…
Source: Ucrònia
La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de novembre del 2017) Tenia escrita la columna des d’ahir, però m’assabento ara de l’empresonament de vuit consellers i del vicepresident de la Generalit…
Source: No és l’Espanya que volguí
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 d’octubre del 2017) Van ser de les primeres dones, o les primeres del tot, que van recollir cançons populars al nostre país. Palmira Jaquetti, en …
Source: Dues dones pioneres
Ja sé que em faig pesat. Cada any, per estes dates, m’entesto en parlar del bonic que és lo ball del Poll de Torredarques, del bé que mos ho passem i que si gira i que si tomba. Però què voleu que hi faça, als pobles s’hi fa un puial de coses que costen un gran esforç i que no sempre sabem apreciar. La vida als pobles és açò, no només carreteres, connexió a Internet, granges, collites i cases restaurades. La vida ens agrada viure-la perquè hi ha lo Franja Rock i el FesTA, les marxes senderistes, la festa Major, les trobades de gaiters, puntaires o poetes; els mercats medievals, lo teatre, les xerrades i conferències… I les fires, i els berenars i les vies d’escalada. I darrere de tot açò hi ha tanta gent —que és poca però fa molt— que treballa amb il·lusió per a oferir-nos a propis i estranys vivències engrescadores. Vivències, vida, alegria.
Per açò és emocionant de comprovar com a una vila remenuda han estat capaços de recuperar i tirar avant una tradició que ja s’havia perdut. I enguany hem fet vint anys de la represa. Vint anys! Per celebrar-ho, ens vam ajuntar amb los mont-rogins i vam resseguir los camins que uneixen les dues viles, vam dinar a la plaça i, finalment, persones vingudes d’arreu van ballar o van animar els que ballaven amb el propòsit d’endur-se el gall. Mos vam vestir una mica com la gent d’abans amb la intenció d’honorar-ne memòria. En acabat, vam ‘buretejar’ amb la música de la Rondalla dels Ports. La nit la van prendre les cançons de Jorge ‘Kapi’ Pérez, dels Azero, i la van allargassar les discjòqueis locals fins vés a saber quan (jo ja dormia).
Jo vaig clausurar la meua festa al balcó de casa, de cara al barranc, amb un ‘bonanit’ cordial per a totes les criatures de la foscor —les que canten, les que udolen i sobretot les que callen.
De la jornada em va quedar l’olor dels pins, els còdols de la Rambla, les converses amb ma filla. I l’alegria del ball, la gràcia dels músics, l’escalfor dels amics i les ganes de fer-ho millor l’any que ve.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 135, novembre 2017
(fotos ©Carles Terès 2017)
Source: De camins i de pollastres
Aquest darrers mesos, Temps de Franja, les associacions que la sustenten, els seus socis i col·laboradors i les persones que defensen la nostra cultura, estem rebent atacs des de mitjans com ABC, El Español o El Mundo, als quals, al marge de la seua tendència política, se’ls suposa un mínim de professionalitat. Aquests periòdics donen crèdit de manera sistemàtica i acrítica a les notes de premsa que, amb persistència, els envia la Plataforma No Hablamos Catalán (sempre m’ha cridat l’atenció aquest nom que pregona la ignorància en comptes de dissimular-la). No culparé als de la plataforma: ells fan la seua feina que és no parlar català ni deixar que els altres ho fem, però sí que demanaria una miqueta de periodisme del de debò a uns mitjans que han d’informar de manera contrastada. No estic parlant d’articles d’opinió, sinó de notícies.
Tots sabem, i si no us ho dic ara, que tant a les associacions com a Temps de Franja hi ha persones de totes les tendències, amb la defensa i dignificació de la cultura de les comarques aragoneses de parla catalana com a únic vincle. La revista és dels lectors, i és oberta a totes les opinions, sempre dins els límits del respecte.
L’objectiu d’aquests atacs és perjudicar els rivals polítics (en aquest cas el nostre president Javier Lambán i el seu equip) i, de pas, estroncar qualsevol ajut que se’ls acudís concedir-nos. Però la pitjor conseqüència és que fomenta la desil·lusió, el cansament i el desànim entre els que estimen Aragó i la seua diversitat.
També és trist comprovar la indiferència o la incomprensió (que a voltes degenera en rebuig) per part d’una part considerable de la societat aragonesa; especialment la monolingüe, però també dels catalanoparlants que no accepten l’evidència que la Terra gira al voltant del Sol, és a dir, que el que parlem a les nostres comarques és el que els filòlegs anomenen català.
Aquesta actitud poc o gens amable ha anat allunyant del país persones molt vàlides i compromeses amb la nostra cultura. Alguns han marxat a viure a Catalunya o el País Valencià; d’altres es queden en aquesta mena d’exili interior que suposa saber-se poc estimat pel sol fet de voler emprar la llengua del territori en tots els àmbits de la vida.
Un exemple d’aquesta indiferència és que aquesta revista, tot i ser un mitjà 100% aragonès, fa anys que no compta en els plans publicitaris del nostre Govern autonòmic, quan precisament, i segons es pot llegir en el nostre web, “els nostres subscriptors són un target molt interessant: actius, informats i participatius; compromesos amb la cultura, l’entorn i el progrés del territori”.
M’adono que l’article ha avançat en espiral descendent. Disculpeu-me. Els que em coneixeu sabeu que tendeixo a l’optimisme (quina altra opció hi ha?). El problema d’escriure és que en comptes de fondre’s, les idees s’entrellacen i acumulen, deixant-nos davant els nostres fantasmes. Tot anirà bé, no passeu pena; els atacs s’esvairan (tenim la pell dura) i les generacions que pugen faran servir sense manies l’idioma que parlem a casa —sempre que el parlem, és clar.
Columna «L’esmolet». Publicada a tempsdefranja.org l’octubre de 2017
Source: En defensa pròpia
A principio de este año, la Asociación de Editores de Aragón y, a propuesta de uno de sus socios que solicitó la ampliación del nombre de dicha asociación para incluir su denominación en aragonés y en catalán. Son varios los editores de Aragón que cuentan en sus programas editoriales, ediciones en aragonés y en catalán lo que justificaba dicha ampliación.
Así pues, y planteado en la Asamblea General fue votado y aceptado por unanimidad por dicha asociación pasando a denominarse con el acrónimo AEDITAR (acrónimo idéntico en las tres lenguas de Aragón) y quedando el nombre como sigue: Asociación de Editores de Aragón / Asoziazión d’Editors d’Aragón /Associació d’Editors d’Aragó.
Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 2 de desembre a Mequinensa, en l’espai Jesús Moncada del Museu de Mequinensa, a partir de les 20:30. L’acte comptarà amb un aperitiu musical, a càrrec de la Rondalla de Mequinensa, per passar tot seguit al lliurament del Premi Josep Galan a la normalització lingüística 2017 i el lliurament de la XXVIII Beca Amanda Llebot.Els Premis Galan reconeixen les persones o entitats de la comarca que fan un ús habitual de la nostra llengua en les seues activitats públiques i en aquesta ocasió han merescut aquest reconeixement els Museus de Mequinensa, que integren el Museu d’Història i de Prehistòria, el Museu de la Mina, així com el recinte museïtzat del Poble Vell de Mequinensa, per fer un ús inclusiu del català tant en la retolació com en l’atenció al visitant.Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.
El govern espanyol ha utilitzat el 155 perquè la Generalitat no presenti cap recurs
L’estat espanyol impedeix a la Generalitat recórrer el requeriment per a traslladar les quaranta-quatre obres d’art en litigi que segueixen al Museu de Lleida
Source: Méndez de Vigo aprofita el 155 per afavorir l’Aragó en el conflicte de Sixena
Matarranya, 22 de novembre de 2017 El Consell Comarcal, en sessió extraordinària, va donar llum verda a la posada en marxa del projecte el passat dilluns 13 de novembre amb els vots a favor de PSOE, PAR i CHA i l’abstenció del PP El ple de la Comarca del Matarranya va aprovar, el passat dilluns 13 de novembre, […]
Source: El Matarranya iniciarà un pla pilot de recollida selectiva porta a porta
Matarranya: Un nuevo apagón deja a decenas de abonados sin teléfono fijo 6 días – La Comarca
nov. 22Peñarroya de Tastavins, Monroyo, Torre de Arcas y la vecina localidad de Herbés estuvieron desde el domingo al viernes sin servicio
Source: Un nuevo apagón deja a decenas de abonados sin teléfono fijo 6 días – La Comarca
Alto Aragón en Común llama a una confluencia social para salvar el aragonés, ante la difícil situación de esta lengua, y tras los recientes problemas que ha tenido el proceso de acuerdos para su no…
Source: Abrir el aragonés a la sociedad
Abrir el aragonés a la sociedad, para salvar una de las lenguas más amenazadas de EuropaEl pasado mes de junio se publicaba en el Boletín Oficial de Aragón la propuesta gráfica de consenso para la lengua aragonesa. Con ello se mostraban los resultados de un proceso que, a instancias de la Dirección General de Política Lingüística, trataba de encontrar una solución a los desacuerdos existentes en cuanto a la grafía del aragonés. Un proceso en el que, quienes nos preocupamos por la salud de nuestra lengua, habíamos depositado muchas expectativas.
La ortografía resultante, pese a haber recabado ciertos apoyos, no lo tiene de varias de las asociaciones que estaban llamadas a concurrir. De esta manera, el proceso finaliza sin haber alcanzado un acuerdo que gozase del favor de todos, por lo que esta nueva ortografía, probablemente convivirá con las ya precedentes.
Desde Alto Aragón en Común valoramos el aragonés como uno de los elementos más destacados del patrimonio del Alto Aragón, sin embargo, queremos recordar que la situación de la lengua aragonesa en su dominio lingüístico es sumamente precaria. Puesto que las clases en la educación reglada todavía no abarcan la totalidad del territorio altoaragonés donde pervive el idioma; que solo en unos pocos centros se imparte de manera curricular y que en la mayoría de ellos lo hace de manera optativa y extraescolar; que la presencia del aragonés en la etapa Secundaria es completamente anecdótica; que las clases son de entorno a una hora semanal, totalmente insuficiente para que los alumnos adquieran un nivel de conocimiento óptimo y, por último, que los algo más de 1000 niños y niñas que cursan aragonés no reciben suficientes estímulos para seguir haciéndolo, debido a que, entre otros, no existen títulos oficiales que acrediten el nivel de conocimiento de la lengua. Mientras tanto, la ruptura de la transmisión generacional es un hecho prácticamente consumado, al tiempo que las comarcas altoaragonesas siguen despoblándose.
Desde hace casi cuatro décadas, tras la recuperación de la autonomía, los diversos gobiernos de Aragón, exceptuando tímidas excepciones en épocas muy concretas, han desatendido el aragonés. Hoy en día se sigue incumpliendo el Estatuto de Autonomía de Aragón, la Constitución Española y la Carta Europea de Lenguas Minoritarias o Regionales, así como las diversas recomendaciones de la UNESCO dirigidas a la protección de las lenguas más vulnerables.
A pesar de que, desde el punto de vista institucional, en estos últimos años se han tomado medidas muy positivas como el aumento del número de maestros y profesores en las etapas de Primaria y Secundaria, así como la elaboración de sendos currículos, Aragón sigue siendo de lejos, una de las Comunidades Autónomas que menos protección da a sus lenguas propias. Prueba de ello es que la presencia del aragonés y el catalán de Aragón en la administración y en los medios de comunicación públicos es inexistente.
La situación del aragonés es agónica y, queramos o no, el tema gráfico no es el problema más urgente que tiene, pero tampoco podemos eternizarnos en su discusión. Pensamos que es importante saber relativizar debates y conflictos pasados y dar pasos adelante que normalicen el uso del aragonés. Una grafía no es un arma para atacar a quién defiende otras ideas, una grafía es un convencionalismo, y, como tal, parte de un acuerdo.
Es por ello, que debemos apostar decididamente por la unidad y el futuro del aragonés, al mismo tiempo que emplazamos a asociaciones, partidos, instituciones y a la sociedad en general a llegar a consensos que faciliten acuerdos.
En todo caso, creemos que cualquier decisión debe apoyarse sobre la realidad directa de nuestros pueblos. Es por ello, que vemos necesario el concurso de diferentes agentes como, entre otros, maestros, escritores, investigadores o activistas locales. Es decir, aquellas personas que mejor conocen las problemáticas de la lengua y que juegan un papel clave en la creación y revitalización del aragonés desde sus comarcas.
Así es que desde Alto Aragón en Común hacemos un llamamiento a estos sectores para que tomen las riendas y se conviertan en protagonistas destacados en el movimiento de dignificación y recuperación del aragonés. Para ello, proponemos la formación de grupos locales, que se puedan replicar en distintos lugares y que tengan unos criterios y objetivos comunes. Grupos que sepan poner en valor todo aquello que nos une, que sepan integrar a distintas sensibilidades y que activen el aragonés desde el ámbito local. Recordamos, que desde los municipios se pueden redactar ordenanzas que impulsen y fomenten el uso del aragonés. Son la primera etapa dentro del largo camino de normalización del aragonés. Insistimos en que la solución pasa por establecer un gran acuerdo abierto a toda la sociedad, donde quienes mejor conocen las problemáticas del aragonés puedan marcar las prioridades de la lengua, las actuaciones que deben desarrollarse y sobre todo cómo aplicarlas. Estamos plenamente convencidos de que la revitalización del aragonés será obra de sus hablantes desde sus comarcas.
Alto Aragón en Común. Grupo de Lenguas Propias
Si quieres ponerte en contacto con nosotrxs, escríbenos
Rotulación en aragonés en las calles de Barbaruens, localidad ribagorzana, situada al pie del mazizo de Cotiella