Skip to content

Source: El Matarraña depurará el 50% de sus purines con las dos plantas de biogás en marcha

Source: Jamones Peñarroya, Taxi Tour y Reelity, premios empresariales del Matarraña

Source: La valleja Justa Dilla Timoneda llega a los 100 años «con buena salud y muy querida»

Source: La esperanza se abre paso en la crisis del sharka de Mazaleón: «Ya hay agricultores encargando melocotoneros a los viveros»

Source: Monroyo ya luce como un gran «Portal de Belén» a escala real

Source: Capturan más de 180 piezas en la Fayón Challenge, la única prueba de pesca de depredadores fluviales de España

Source: El Matarraña construye una nueva balsa de prevención de incendios y abastecimiento de agua potable

Source: La Reixaga de Fayón acoge durante el finde el sexto challenge de pesca con 28 parejas en liza

 

Natxo Sorolla

Publicat a La Comarca, 1/12/2023

 

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació segurament té més a veure en les «idees» (voler viure a un poble) que no en problemes «materials» (tindre faena i bones comunicacions). I per això proposava que s’ha de mimar els jóvens i totes les bones iniciatives que tenen. Seran ells que hauran de construir eixe nou món seu. I els estudis, i el nostre dia a dia, mos parle de jóvens que cada vegada més no és que «es quedon», si no que «retornen» després d’anar a estudiar fora. O jóvens que cada vegada més «commuten»: viuen a un poble i fan kilòmetres cada dia per a treballar. O jóvens que «teletreballen», i que alguns dies fitxen, i altres treballen des de casa. La ruralitat fluïda, dirien alguns.

Continuar llegint… Repoblació: ruralitat fluïda i gènere (III) | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 6 d’octubre del 2023)

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació no només és un problema de carències materials: fibra òptica, bones carreteres, centres comercials. És més cosa de pulsions a la vida: hi ha a qui se li desperte l’interès per viure a un poble (i hi ha a qui no). I, evidentment, hi ha a qui les circumstàncies li porten a reforçar eixes pulsions.

Sigue com sigue, com afavorim estes pulsions cap al món rural? Fa bastant temps, l’any 1488, a un contracte que li feen a Miquelet de la Ginebrosa per a aprendre de barber a Alcanyís, especificaven que «si se’n va, fer-lo-li tornar en sa cassa, ya no se n’anave a València o a Barcelona o en altres terres luyn», documente Agustí Campos. Evidentment, això no fa canviar les pulsions, i esta via no és possible contemporàniament (gràcies al canvi dels temps).

Continuar llegint… Població: estils de vida, relacions socials i poder (II) | Viles i Gents

 

(Publicat el 25 d’agost del 2023)

Si mireu alguna de les poques pel·lícules o sèries ambientades a un poble, en tota seguretat trobareu multitud de personatges que volen fugir d’aquell escenari. La cultura popular tendix a convertir els pobles en espais grisos (o idealitzats). Per contra, aquí construïm un relat focalitzat en lo món material modern: «Qui ha de viure a este poble si no hi ha «fibra òptica»?». Podeu completar la frase en què no hi ha «bona carretera», «hospital» o «centre comercial». Les dos visions expliquen part del problema rural: estem atrapats en un relat urbanita i centrat en les carències materials. Però crec que això només són factors secundaris per a explicar la despoblació.

Continuar llegint… Despoblació: materialisme i estils de vida | Viles i Gents

Tot i que no hi vaig sovint, sempre em sorprenen les visites als cementiris

Masovers al cementiri

Tot i que no hi vaig sovint, sempre em sorprenen les visites als cementiris. Uns indrets de repòs etern de les restes de les persones on es pretén guardar el record del seu pas per la vida. Amb l’avanç de les tecnologies, a les làpides dels nínxols, ja no sols apareixen el nom i les dates de naixement i defunció, sinó que cada vegada les persones volen deixar gravat per a la posteritat allò que van ser, els oficis que van realitzar o els llocs on van estar relacionats amb vida. Ara, fins i tot es poden gravar a la pedra fotografies com si fos una impressió, un fet que ha facilitat deixar imatges de gran realisme als nínxols.

Continuar llegint… Masovers al cementiri

Fa cinquanta anys que es va parar per sempre lo tren de Valdezafan o Tortosí, com també el coneixíem molta gent d’Alcanyís a Tortosa

1973, el final del Tortosí

Fa cinquanta anys que es va parar per sempre lo tren de Valdezafan o Tortosí, com també el coneixíem molta gent d’Alcanyís a Tortosa. I fem recordatori crític del final trencat d’aquelles sorolloses màquines de vapor que, des de finals del segle XIX i principis del XX, eren un símbol del progrés, travessant les terres d’olivar i vinyes del Baix Aragó i Matarranya, sempre tant allunyades del Terol institució provincial.

Continuar llegint… 1973, el final del Tortosí

M’informa aquest matí un company peruà, que en el seu país hi ha un important brot de dengue des de l’any passat

Dengue

M’informa aquest matí un company peruà, que en el seu país hi ha un important brot de dengue des de l’any passat. Una malaltia infecciosa transmesa per un tipus de mosquits pròpia dels països que tenen selva o clima tropical. Malalties que a nosaltres ens semblen estranyes, pot ser perquè estan tan llunyanes. Tot i això, existeixen a moltes parts del món i la quantitat de gent que en mor és quantiosa. Sols en sentim parlar quan tenim una persona propera que està afectada. Si no, queden en una xifra anònima.

Continuar llegint…Dengue

Peixos

Quan era petita i anava a ca l’oncle Benicio, m’assentava al sofà de la sala i, al marge de la conversa dels grans, em quedava mirant los objectes de decoració que hi havie al meu voltant

Peixos

Continuar llegint… Peixos

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.